dimecres, 31 de desembre de 2008

ES REUNEIX EL CONSELL MUNICIPAL DE SEGURETAT CIUTADANA

Entre el Ple dels Pressupostos del dia 23, el Nadal, el Sant Esteve, la Marató de donació de sang i el extraordinari Pati Lúdic per als nens i nenes de Palau, encara no havia tingut oportunitat de parlar-vos sobre el Consell Municipal de Seguretat Ciutadana que va tenir lloc el passat dilluns dia 22 de desembre a l’Ajuntament.

Cal dir, que com ja es fèia amb l’anterior gover i que caldrà revisar, aquest Consell es ve celebrant de forma ordinària dos cops l’any, un abans de l’estiu i l’altre just abans de les festes nadalenques; tot i que els seus estatuts estableixen que, de forma ordinària s’hauria de reunir un cop cada dos mesos.

Com sabeu i he dit moltes vegades, un Consell Municipal del que sigui, no és res més que un òrgan consultiu i de participació dels sectors que l’afecten amb els responsables polítics i tècnics municipals per tal d’aconseguir una major implicació de totes les parts afectades en els problemes que ocupen el consell en qüestió. I en aquest cas del que es tracta és de la Seguretat al municipi. I en aquest sentit, a banda d’un representant polític per a cadascun dels grups municipals i l’alcaldessa i jo mateix com a presidenta i vicepresident respectivament, hi havia el representant del Cos de Voluntaris de Protecció Civil, el dels industrials del poble, el dels comerciants, el dels pagesos, el de la creu Roja, el Dr Lucas en representació del món sanitari, el sr. Ramon González com a Enginyer municipal, el Cap dels Mossos d’Esquadra de Santa Perpetua i l’Inspector Cap de la nostra Policia Local Sr. Xavier Virgili Abelló.

Els temes tractats van ser:
El Pla NeuCat. Aquí per part de l’enginyer tècnic municipal Sr. González es va explicar amb tota mena de detall quin és el protocol que la Generalitat ens marca pel cas de importants precipitacions de neu al nostre poble, així com la reserva de sal que hi ha a la nau de les brigades, i quines serien les prioritats d’actuació en cas de produïr-se nevades destacables.

Seguidament es va explicar l’operatiu policial Grèvol que des del passat dia 5 de desembre i fins al proper dia 11 de gener portaran a terme de forma conjunta la policia local de Palau i els Mossos d’Esquadra de Santa Perpetua de Mogoda. En aquest sentit per part d’ambdós caps policials es va explicar com funcionarien i quins dies i a quines hores es farien les patrulles conjuntes a peu per la zona comercial del poble fent tasques de proximitat amb la ciutadania i amb els comerciants; i també els controls diaris a les hores de tancament dels comerços a cada extrem del poble per mirar d’evitar atracaments a aquestes hores en les que hi pot haver diners en efectiu a les caixes de les diferents botigues. Finalment, també es van referir a l’existència durant tots aquests dies d’una dotació permanent dels Mossos als polígons industrials a fi de persuadir als malfactors de possibles comisions de delictes a les empreses.

En un altre ordre de coses, també es va explicar el nou projecte per a la construcció durant el proper any 2009 de la nova comissaria de la Policia Local, que us detallaré en un altre post per tal que pogueu conèixer de primera ma tots els avenços i serveis que aquest nou equipament oferira`a tota la ciutadania de Palau-solità i Plegamans. I també es va procedir per part de l’Inspector Cap de la Policia Local Sr. Virgili a explicar la creació recent i posada en funcionament de la nova Unitat de Medi Ambient o UMA des de mitjans del passat mes d’octubre, que també serà objecte d’anàlisi en un proper post editat a l’efecte. Però, del que sí cal destacar-ne el gran èxit operatiu doncs, per una banda, la policia pot arribar a llocs on fins ara no era possible accedir amb els vehicles policials ordinaris, i per una altra, hem aconseguit pràcticament acabar amb els abocaments incontrolats de tots tipus, amb inspeccions a empreses i establiments amb situació irregular o generadors de sorolls o fums, hem aconseguit fer un control molt exhaustiu dels animals domèstics, assolint la xifra de 160 gossos censats en només dos mesos, i un llarg etc. Això, amb quatre agents amb formació específica que comparteixen la seva tasca de policia ordinari amb la UMA.

Finalment, l’Inspector va explicar la seva participació en els Cercles de comparació intermunicipal de les policies locals organitzats per la Diputació de Barcelona, que han evidenciat, un cop més, la precaríssima situació en la que ens hem trobat la nostra policia, al haver-la deixat anar de la ma de Déu, trobant-se encara en situació pròpia d’un municipi de uns cinc-mil habitants. La comparació ha suposat una auditoria molt útil que ha de permetre posar al dia aquest gran servei municipal prestat per persones amb gran voluntat que, lúnic que cal oferir-los son eines per a poder desenvolupar la seves tasques amb condicions, donar-los formació i infrastructura, i en això estem treballant de forma decidida!

Us parlaria del trist paper dels representants dels grups de l’Oposició municipal. Però, penso que no cal avorrir-vos amb la generació de debats polítics sobre problemàtiques inexistents com, per exemple, el representant socialista va intentar fer en el consell, trobant el rebuig de tots els seus membres. Més encara, quan va intentar desacreditar als voluntaris de Protecció Civil davant la seva contribució impagable a moltes situacions de risc que de tant en tant es produeixen al nostre municipi. I és que, fins i tot, l’alcaldessa va estar a punt d’haver de cridar a l’ordre a l’esmentat representant socialista, doncs es fèia evident que no podia entendre com aquest cos de voluntaris ara romanen al costat del govern per a solventar qualsevol eventualitat o emergència en la que puguin fer la seva sempre útil aportació.

Aprofitem doncs la situació evident d’entesa amb tots els sectors de la societat palauenca per seguir treballant en positiu per a la seguretat de Palau-solità i Plegamans!

dilluns, 29 de desembre de 2008

MARATÓ DE DONACIÓ DE SANG


Dissabte vaig donar sang. Sí. No ho havia fet mai, i si voleu que us sigui sincer, tampoc m’ho havia plantejat de fer-ho fins ara. Suposo que és quelcom del que sents a parlar-ne habitualment, i en aquell moment sí que penses en la gran contribució que això suposa per a la cura de molts malalts, però, no hi tornes a pensar fins a la propera ocasió en que, per una raó o altra, et torna a la memòria.

Ara ja ho he fet, ja sé el que és, i també he pogut reflexionar sobre el que aquest acte tan senzill però solidari pot suposar per a molts que ara ho necessiten per salvar la vida, i que un dia puc ser jo mateix qui ho necessiti.

Diuen que vam ser més de 170 persones les que vam acabar donant sang; i que foren 18 els que, com jo ho fèiem per primera vegada.

Això s’anirà repetint any rere any, i jo, ja no faltaré mai més a la cita!

dissabte, 27 de desembre de 2008

PER A L'ABEL

No et coneixia abans del juny del 2007 quan vam iniciar junts aquest projecte de govern municipal per a Palau-solità i Plegamans, que ens ha de dur a executar un bon grapat d’iniciatives conjuntes durant tota la legislatura.

Poc pensava que des d’una àrea com la de Governació es pogués actuar amb Medi Natural i Sostenibilitat com així ho hem fet amb la posada en marxa de la UMA, Unitat de Medi Ambient de la Policia Local, observant-se el gran èxit d’aquesta transversalitat a la vista dels resultats obtinguts com a conseqüència de l’actuació de la UMA en qüestions com els abocadors incontrolats, els sorolls, els fums, el control d’animals domèstics, etc.

Però, no és d’això del que et volia parlar. Sé que no és fàcil afrontar situacions com la que estàs passant i la complexitat d’intervencions com les que has d’afrontar. Però, amb el poc temps que fa que et conec, sé perfectament que la teva gran personalitat, el teu coratge, la teva capacitat d’esforç i superació personal, així com la teva força interior, faran que tot plegat sigui un pur tràmit del que d’aquí a poques setmanes poguem comentar sense més.

Tú ets d’esquerres i jo no; tot i que els valors basats en un ideari fonamentalment humanista, son molt coincidents amb els que provenen d’una esquerra social i nacional com la que tu defenses. Però sí que ets nacionalista com jo, i també sé que la teva vida es fonamenta en una educació eminentment cristiana com la meva. I per això, tots dos sabem, que amb l’esforç d’un mateix, amb l’ajuda indispensable de la família i amb la fe en déu, farem que aquest procés al que t’enfrontes esdevingui un estímol més per a seguir vivint i treballant per tot allò que ens hem proposat!

dijous, 25 de desembre de 2008

S'APROVA EL NOU PRESSUPOST MUNICIPAL PER AL 2009


El passat dimarts dia 23 de desembre va tenir lloc un ple municipal extraordinari, com sol ser habitual cada any per aquestes dates, on destacava per damunt de tot l’aprovació del pressupost de l’Ajuntament per tot l’any 2009.

M’abstindré de fer comentaris sobre els detalls del pressupost ja que, per una banda, segur que em perdria en els nombres, i per una altra, no em deixaria expressar amb prou eloqüència sobre el que aquesta previsió econòmica suposa per a les meves àrees de competència; és a dir, Governació i Comunicació.

En primer lloc, i pel que fa a Governació, aquest pressupost farà possible seguir incrementant la plantilla de la nostra Policia Local i així anar complint amb allò expressat i compromès mitjançant el Pla Estratègic d’aquesta policia per al periode 2008-2011. El compromís és de fer possible que disposem de dos caporals més, a través de la corresponent promoció interna, fent possible d’una vegada i per totes que tots els torns de treball de la nostra policia disposin d’un caporal com a comandament de l’operatiu policial en funcionament a cada moment; i així treure als agents la responsabilitat d’haver de prendre determinades decisions que no els corresponen, al no tenir cap superior geràrquic a l’abast en determinades franges horàries o dies. També s’incrementarà en tres agents més. De tal manera, que si actualment la plantilla de la nostra policia és de 23 efectius, poguem acabar l’any en 26.

El gran projecte no només de Governació sino de tot l’equip de govern és la nova comissaria, que es situarà on hi ha l’actual després d’enderrocar-la; passant la policia i el Jutjat de Pau, de forma provisional, a ocupar l’espai de l’edifici del carrer Anselm Clavé 11, un cop rehabilitat gràcies als fons estatals que cal executar durant el 2009 amb projectes presentats a l’estat abans del proper 24 de gener. I ja serà en un altre post que us comenti els detalls d’aquesta nova comisaria i Jutjat de Pau, amb tots els equipaments i serveis necessaris per atendre les realitats d’un municipi com el nostre amb una població flotant de pràcticament 30.000 habitants.

La nova xarxa digital de comunicacions serà una altra de les grans inversions per a la policia que es portaran a terme durant el proper any, amb control GPS de totes les unitats mòbils de la policia.

Pel que fa a la Comunicació, procedirem d’immediat a reobrir la ràdio municipal, sota un format modern i àgil. Renovarem la pàgina web de l’Ajuntament, canviant-li no només el diseny, que també, sinó incorporant moltes més eines de servei i continguts, com són la possibilitat d’incloure-hi continguts audiovisuals que, lligats amb la nova fòrmula de la ràdio, que també seguirà emetent via internet, guardarà tota la programació susceptible d’interès per als ciutadans com són entrevistes, debats, Plens municipals, espais de les diferents entitats col·laboradores, etc. Amb tot, es permetrà la subscripció dels ciutadans al lloc web permetent-se que els mateixos puguin rebre en temps real i al seu correu electrònic tota nova notícia o contingut insertat a la web.

També s’iniciarà en fase de proves i en col·laboració amb una empresa privada el foment de l’activitat sociocultural del municipi mitjançant la posada en funcionament d’una televisió per internet:
http://www.tvpalau.cat/

D'altra banda, amb la posada en funcionament de diferents pantalles de televisió distribuïdes per diferents dependències i equipaments municipals, aconseguirem mantenir a la població informada no només de les principals activitats de tot tipus que es portin a terme al nostre poble, sino també de determinades notícies d’interès o consells als ciutadans en segons quines situacions que així ho aconsellin.

El 2009 serà sens dubte, l’any de la consolidació de l’àrea de Comunicació, com el 2008 ho ha estat per a Governació no ja només en Seguretat Ciutadana sino també pel que fa a l’atenció als ciutadans, la proximitat i la modernització de tots els serveis municipals.

divendres, 19 de desembre de 2008

SOBRE EL FALS PSC

xtraordinari article d'en Salvador Sostres a l'Avui:

El PSC som nosaltres
Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com
Zapatero ha dit que el PSC "som nosaltres", o sigui, ells; i ha desfet la gran entelèquia que durant tants anys ha entretingut l'opinió pública catalana.I d'una vegada per totes ha certificat que el PSC és el PSOE, que el PSC és Espanya. Està bé que a poc a poc vagin caient les màscares. Hi ha falsos debatsque intoxiquen les nostres vides diàries. A través d'aquesta columna he mirat sempre de desfer-ne uns quants, però aleshores et diuen sectari o nazi. Eltemps, però, acaba certificant quasi sempre que jo tenia raó i que els altres estaven equivocats. El senyor Zapatero ha explicat at once què és el PSCamb l'autoritat del senyor burgès del segle XIX que entrava a la cambra de la minyona descordant-se la bata. I aquí, a veure qui mana. Al PSC, per fi,se li està veient el truc, la trampa, els fils que l'aguanten. Al PSC se li està veient que és una simple extensió del PSC, obedient i disciplinada. Araho ha demostrat votant el finançament, però porta 30 anys demostrant-ho. Hi ha una Festa de la Rosa fonamental que és la identitat i el destí dels socialistes,una Espanya que els caracteritza i els identifica i que és sempre la seva prioritat. No ho trobo censurable, vull dir que som un país lliure, no? I tothompot defensar les idees que li doni la gana. El que sí que em sembla molt hipòcrita és que vulguin amagar-ho, que vulguin negar la seva essència, que vulguindissimular-la. "El PSC som nosaltres", ha dit Zapatero, una de les poques sinceritats que li he sentit mai al president d'Espanya. Que quedi clar, doncs,què anem a votar cada vegada: els interessos de Catalunya o les ordres d'Espanya. I a partir d'aquí, fes el que et sembli. Però si has de votar contrala teva nació, com a mínim que ho sàpigues.

dimarts, 16 de desembre de 2008

CAP DE SETMANA DE POLÍTICA, CULTURA I TRADICIÓ


Des del passat divendres dia 12 fins dilluns dia 15 tot un seguit d’actes i esdeveniments han servit per seguir fent poble des de les vesants polítiques, lúdiques i populars o culturals.

Divendres, des de l’Executiva local d’Unió Democràtica de Catalunya a Palau-solità i Plegamans va tenir lloc una interessantíssima xerrada adreçada a tota aquella gent que volia conèixer més d’aprop l’ideologia humanista d’Unió, feta per en Josep Martorell qui és Secretari de l’Institut d’Estudis Humanístics Coll i Alentorn així com membre del Comitè de Govern del partit. En la xerrada, que va tenir una gran assistència de públic, es va fer un repàs amè però exhaustiu de deu llibres que ens il·lustren sobre l’humanisme i el nacionalisme d’UDC que fan que els valors de les persones i el sentit de país constitueixin els pilars fonamentals sobre els que es fonamenta la nostra ideologia com a partit fundat el dia 7 de novembre de 1931 en un manifest publicat a la revista el Matí.

D’altra banda, durant tot el cap de setmana ha tingut lloc la ja tradicional Fira de Santa Llúcia, que des que es produís el canvi de govern ençà, ha experimentat un gran impuls havent-se ja convertit en un referent a nivell de comarca.
I és que, partint de la base que des del govern es va acordar la seva reubicació situant-la a la plaça de ca l’Estruch, ha comportat que, amb un espai com aquest, l’entorn fa que sigui un lloc més amable i que et predisposa més a un esprit de poble i de trobada o relació social. Així, han estat un total de 47 parades en les que s’ha incentivat a la participació dels comerços del poble així com entitats i escoles de la vil·la. També s’ha aprofitat l’avinentesa per encendre l’enllumenat nadalenc així com l’arbre de Nadal situat a la mateixa plaça, seguint d’aquesta manera, amb la iniciativa de l’any passat encenent les seves llumetes coincidint amb l’interpretació de cançons nadalenques per part de l’entitat degana de la cultura al nostre poble com és la Societat Coral la Unió.

També diumenge al matí, fou inaugurada la 26 exposició de pessebres a la masia de Can Malla a càrrec de l’entitat de Palau que crec deu tenir, a hores d’ara, una major implantació i dinamisme social i cultural. Parlo de l’agrupació de Pessebristes de Palau-solità i Plegamans. Pessebres i diorames de gran qualitat artística, així com els quinze pessebres realitzats pels alumnes de curta edat, qui ja van aprenent des de petits el que significa per a un país com el nostre la tradició pessebrista i els seus valors inherents. Gran caliu humà era el que s’hi respirava, culminant la festa amb una ballada de sardanes que, malgrat el fred va tenir una gran assistència i participació de la gent.

Finalment, ahir dilluns, tingué lloc el també tradicional pica-pica de Nadal organitzat per l’Executiva local de CiU al nostre poble, on unes cent persones van omplir de gom a gom el local del partit per celebrar i compartir junts entre militants, simpatitzants i diferents representants de la societat civil palauenca, la celebració del Nadal i parlar dels grans projectes de futur que CiU té preparats per iniciar en les seves àrees de govern durant el proper 2009.

La gran presència de persones engrescades amb el projecte de CiU a Palau fa que els que estem al govern observem com la nostra feina és entesa i percebuda per la gent amb il·lusió i ganes de consolidar un gran canvi en les formes de governar el nostre municipi.

divendres, 12 de desembre de 2008

DINAR DE NADAL AMB LA PREMSA


Ahir dijous dia 11 va tenir lloc al restaurant Can Duran de Palau-solità i Plegamans, el ja tradicional dinar de Nadal amb els mitjans de comunicació del nostre entorn.

A l’àpat en qüestió, per part de l’actual govern municipal va assistir-hi la Mercè Pla, com alcaldessa, l’Abel Julién en representació del grup municipal d’ERC i jo mateix com a Regidor de Comunicació. Com a convidats van assistir representants dels mitjans locals Palau Informatiu i Magazine, així com el diari el Punt, diari de Sabadell, Canal Català de televisió i Ràdio Caldes.

Fou una trobada plàcida amb els mitjans que habitualment informen sobre tot allò que fa referència al nostre poble, i en el que al llarg de l’acte es va poder parlar de forma distesa de tot el que aquest govern està treballant, de la velocitat de creuer ja assolida en la gestió municipal en totes les àrees, de la posada al dia de tantes i tantes coses pendents de resoldre; així com també fer un repàs sobre la nefasta herència socialista haguda d’entomar com a conseqüència d’un seguit de sentències judicials en contra dels interessos dels ciutadans i veïns del nostre poble, que fan que s’en ressentin moltíssim les arques municipals.

Malgrat tot però, incluïda la situació de greu crisi econòmica que a tothom afecta, però d’una forma notable als ajuntaments, vam convenir en definir el 2009 com l’any dels Projectes. I en aquest sentit, es va fer un repàs dels principals projectes a executar d’una forma immediata, que són molts, però que van destacar per damunt de tot, l’arranjament de carrers i places del poble, la peatonalització del centre, l’arranjament d’una gran part del clavegueram, el nou rprojecte de Comunicació amb la posada en funcionament de Ràdio Palau d’una forma legal, regular i moderna, etc. Però, vam coincidir en destacar com a projecte emblemàtic per al proper any 2009 la construcció de la nova Comisaria de la Policia Local, la qual s’ubicarà en el mateix lloc que l’actual però partint de zero i construïda de nou amb tots els serveis i prestacions que requereix un municipi com Palau, i pensant en que aculli un total de 40 policies en un futur. I és que, cal pensar que aquest poble té com a peculiaritat el fet que diàriament es mouen al voltant d’unes 30.000 persones com a població flotant, i que els recursos actuals tant pel que fa a personal com a infraestructura són del tot insuficients.

En definitiva, va resultar un acte entranyable, en el que, a banda de permetre un acostament amb els mitjans informatius diferent al que es dóna en el dia a dia, també suposa un millor coneixement mutu i una possibilitat d’aprofundir en moltes qüestions de fons que, en altres condicions, no poden ser tractades o debatudes amb la tranquil·litat i/o serenitat necessàries.

70.000 per començar

I seguint amb el meu post d’ahir, però ara en referència als socialistes catalans en general, passo a reproduir un escrit que llegeixo en un blog amic:

Els socialistes somiaven controlar TV3 i Catalunya Ràdio mentre eren a l’oposició, però quan van arribar al poder se'n van sentir incapaços, com de tantes
coses, i van decidir destruir-les. No hi ha imaginari socialista. Mira la Catalunya de 2008 i recorda com érem. Veuràs que la destrucció ha estat l’única
estratègia socialista. No és que em sorprengui, esclar. La idea socialista de Catalunya és Espanya. I això passa per provincianitzar Catalunya, és a dir,
per destruir-la. Aquest és el final de trajecte de tot argumentar socialista. Volgueren controlar TV3 i Catalunya Ràdio, ben segur que van intentar-ho,
però no se’n sortiren perquè una tele i una ràdio són bàsicament un imaginari i els socialistes no en tenen cap. Pel que fa a la destrucció, cal reconèixer
que amb Neus Bonet han encertat l’eina, i és així que Catalunya Ràdio ja ha perdut 70.000 oients, i que tot sembla indicar que són els primers 70.000 a
marxar, i que en marxaran molts d’altres. Alguns matins he fet l'esforç d'escoltar-la i més enllà de les consideracions polítiques, morals i estètiques,
l’única cosa que pot dir-se d’aquest programa és que és dolent. Molt dolent, espantós, de qualitat ínfima, horrible. Hi ha bons programes socialistes.
Iñaki Gabilondo presenta un bon informatiu socialista al canal Cuatro. Manel Borrell presenta un bon programa socialista a la SER. Etcètera. Però el que
els socialistes pretenen amb Catalunya Ràdio no és fer una ràdio socialista sinó dolenta, penosa, inescoltable, per ensorrar-la, perquè desaparegui, sepultada.
Els primers 70.000 oients ja han començat a desfilar. Quantes catàstrofes més, catalans, calen perquè ens adonem que s’estan carregant la nació sense
Pietat?

dimecres, 10 de desembre de 2008

LES DESINFORMACIONS DEL PSC LOCAL

Hi ha una crítica fàcil, hi ha un esperit destructiu sense cap altre objectiu que no sigui la devastació política de l’enemic a qui cal combatre per tots els mitjans possibles sense límits ni moralitat, hi ha una voluntat crispadora, indigent, matussera i desvocada que ha fet que l’actual oposició municipal socialista es trobi en aquests moments inmersa dins del marasme que ella mateixa ha creat, i que, a hores d’ara, al no saber sortir-se’n, s’ha vist obligada a fer encara més grossa la muntanya de néu, encaminant-se irreversiblement cap a l’autodestrucció i el replantejament de la seva pròpia existència.

Llegeixo la pàgina del PSC del Palau Informatiu de desembre, i sento vergonya aliena; vergonya d’observar com, lluny de fer cap proposta en positiu, es dediquen en exclussiva a llençar improperis contra el govern, insultar a un funcionari públic com és un Inspector de Policia titllant-lo de fitxatge o càrrec de confiança, sabent que afirmacions d’aquest tipus els poden fer incórrer en responsabilitats penals, diuen mentides amb majúscules en tot el que fa referència a la Policia Local, sabent que això no només fa mal al còs sino a l’Ajuntament com a institució i, en definitiva al poble. No els importa res! Ni mentir, ni falsejar realitats, ni alterar el sentit de les coses ni res. Tot sigui a fi d’aconseguir la destrucció d’aquest govern de CiU, ERC i PP; no per res en concret, sino perquè ells es consideren els únics i legítims dipositaris de la veritat absoluta i de la voluntat popular. Creuen que el fet que CiU aconseguís tants regidors com ells a les darreres eleccions municipals, no fou res més que un accident o, fins i tot, un descuit dels seus electors.

Diuen que no s’ha fet res a la Policia Local: Us recomano la lectura del meu post del passat dia 28 de novembre que, sota el títol “Millora i modernització de la Policia Local”, fa un repàs exhaustiu i inapel·lable de totes les millores i consecucions aconseguides d’ençà de la incorporació del nou Inspector Cap de la Policia Local senyor Xavier Virgili.

Es posen amb ell sense saber que, qui ens ha orientat per a la seva contractació és la Generalitat de Catalunya governada majoritàriament pels socialistes. Ens diuen que hem adquirit un tot terreny evitant esmentar el fet que aquest vehicle està en règim de Renting i que, per tant, no ha costat 64.000,00 euros. Diuen que han anat quatre agents de la nostra policia a unes Olimpíades a Pontevedra falsejant les xifres i ignorant de forma malintencionada que tant l’equipament com una part de l’estada ha estat sufragada per una empresa molt implicada amb el poble. Diuen el que ha costat l’estada de dos agents a la localitat andalusa de la Línea de la Concepción per assistir a un Congrés Internacional sobre Educació Viària dels més prestigiosos avui dia, però amaguen que, per part de la Diputació de Barcelona governada pels socialistes hem estat reconeguts per la seva Xarxa Mobal com a municipi exemplar en matèria d’Educació Viària i com a bona pràctica en aquest terreny.

No diuen que aquesta policia treballa motivada, que no hi ha absentisme, com sí que hi era en temps del seu govern. Que no hi ha pràcticament indisposicions del servei, que hi ha ordres de servei, quan mai n’hi havia hagut, que hi ha formació continuada als agents, com tampoc es feia, que s’ha adquirit material necessari i preceptiu d’acord amb la llei, com són escuts, defenses, etc. Que s’ha hagut de retirar la pistola elèctrica comprada pel govern socialista tres dies abans de les eleccions i posada a disposició fins i tot del personal interí i sense coneixement del seu maneig. Sabien que aquesta pistola, que costava més de 2.000,00 euros pot causar la mort fàcilment en emprar-la? Sabien que ja havia estat retirada pels Mossos d’Esquadra i per la major part de les policies d’Europa?

També podrien explicar que van comprar a l’any 2004 un programa informàtic policial, que va costar més de 7.000,00 euros, i que no havien sabut posar en funcionament, i que nosaltres ja l’hem implantat, deixant d’utilitzar l’anterior que ja estava descatalogat? Saben que tots els membres de la policia local disposen de correu electrònic i utilitzen habitualment Internet, cosa que mai s’havia fet?
Saben que estem instruïnt tot tipus d’atestats preparats per anar a Judici Ràpid?
Saben que tenim oficina de suport i de denúncies les 24 hores del dia i tots els dies de la setmana?
Saben que els quatre ordinadors de la comisaria ténen instal·lat el SIP o Sistema d’Informació Policial amb conexió constant amb els Mossos d’Esquadra?
Saben que hem creat equips d’agents especialitzats en: Educació Viària, Violència de Gènere, Atenció Ciutadana i Telefònica, Protecció del Medi Ambient, etc.?

Com sabeu, aquest no és el meu tarannà, no m’agrada la crítica sense més, vull treballar en positiu, vull aportacions per millorar el servei als ciutadans, vull propostes, propostes i més propostes. Un exemple de la meva forma de treballar és, la negociació del ROM o dels Estatuts del Consell de Comunicació. Però, aquestes formes, aquesta indigència política em fa replantejar si cal o no seguir intentant arribar a acords, seguir buscant fórmules de millora en el servei als ciutadans amb les aportacions de tothom. Al que no estic disposat és a mantenir reunions, teòricament cordials i amables, per acabar fent públic tot el que no s’ha dit ni fet en les reunions. No podem aparentar una bona relació en privat i reconèixer el que no estàs fent bé en la intimitat, per sortir després en públic a desqualificar d’una forma tant barroera i descarada com la perpetrada en el darrer Palau Informatiu.

Seguiré explicant en positiu tot el nostre treball pel que fa a les meves àrees de responsabilitat, i acceptaré tota mena d’idees i propostes, però, si el PSC ha de seguir en aquest camí, que sembla de no retorn, és probable que la situació esdevingui irreversible i s’aturi tota posibilitat de mantenir un contacte fluït i constructiu.

divendres, 5 de desembre de 2008

QUI ES BENEFICIA DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DELS ANIMALS?


Realment, el malson que vam heredar de l’anterior govern municipal en matèria de recollida dels gossos abandonats i la seva posterior acollida en residències canines va ser no només d’escàndol extraordinari sinó que comportava una sangria econòmica per a les arques municipals de proporcions alarmants i absolutament descontrolades les seves conseqüències i efectes.

Si vam entrar a governar el dia 16 de juny de 2007, el que descobrim l’endemà mateix és que, per una banda, hi ha unes factures pendents de pagament a l’empresa a la qual s’havia encarregat la recollida i acollida de gossos perduts i abandonats que superaven els 14000 euros; però, per una altra, que no sabiem ni on eren els gossos recollits, ni en quines condicions es trobaven ni tan sols quants en teniem!

Vam seguir recollint gossos amb la mateixa empresa, vam saber que aquests eren distribuïts per diversos centres d’acollida privats sense determinar, vam intentar trobar llocs sustentats amb diner públic per ubicar-los sense aconseguir-ho, vam demanar a la Generalitat de Catalunya una moratòria en l’aplicació de la llei de protecció dels animals, que no permet el sacrifici dels mateixos sota cap concepte, ens vam plantejar construir un centre de recollida propi, etc.
Però, al final, vam considerar que el millor era iniciar campanyes d’adopció de gossos i acostar els gossos a Palau per facilitar així l’adopció donada la proximitat del centre als nostres ciutadans.

Amb tot, vam aconseguir fins el passat dia 15 d’octubre adoptar un total de 35 animals durant aquest any 2008; és a dir, que pràcticament s’adoptava un gos cada setmana. Però, quin fou el problema: doncs que el ritme d’abandonament seguia en augment, arribant al punt que si cada setmana s’adoptava un gos, cada setmana s’en havien de recollir dos d’abandonats.

Finalment, després de totes les negatives hagudes i per haver provinents de les diferents administracions competents en la matèria, i donada la saturació d’animals recollits en les gosseres públiques, vam descobrir l’SPAM, Societat Protectora d’Animals de Mataró, com una entitat sense ànim de lucre dedicada a la PROTECCIÓ amb majúscules de gats i gossos abandonats, gestionant un sistema d' adopcions i els acolliments exemplar de totes totes. I així, en data 15 d’octubre passat vam signar un conveni amb aquesta entitat mitjançant el qual, fent efectiva una quota anual de 6.000 euros, més 400 per cada animal recollit, ja no només ens permet despreocupar-nos del futur del gos, sinó que l’animal ja no suposa cap despesa afegida per a l’Ajuntament.

Però, aquesta història, a banda d’haver aconseguit reduir la despesa per aquests conceptes dels 90.000 euros satisfets enguany, als com a màxim 15.000 de l’any vinent, no tindria més sentit que la que es desprèn d’una bona gestió municipal al respecte. I és que, si he cregut oportú explicar tot això, és perquè hi ha unes circumstàncies posteriors a la signatura del referit conveni amb l’SPAM, de les que vull deixar constància i que ens serveixin a tots plegats per reflexionar amb profunditat; i que cadascú en tregui les seves conclusions:

Primer: Des de la signatura del conveni en qüestió el dia 15 d’octubre passat fins avui 5 de desembre, només s’han hagut de recollir un total de 2 gossos abandonats. És a dir, hem passat de dos setmanals a dos en pràcticament dos mesos.

Segon: He rebut una trucada d’el Tècnic de Medi Ambient d’un Ajuntament veí, demanant informació sobre la solució adoptada a Palau respecte l’abandonament d’animals. La trucada responia al fet que, des de fa un mes i mig, ha augmentat de forma alarmant l’abandonament de gossos en aquella població.

La veritat, és que no entenc res. Però: quins interessos es mouen al darrera d’aquest món? Qui està interessat en seguir abandonant animals en aquelles localitats on encara han de dur-los a centres d’acollida privats perquè no disposen de gosseres pròpies o convenis com el nostre? Es pretenien aquests efectes quan el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Protecció dels Animals?

La filosofia de la Protectora de Mataró cal recolzar-la al màxim, cal que extenguin el seus serveis obrint centres a diferents punts del país: Si no es fa això, correm el risc que determinats obscurs interessos assoleixin els seus propòsits i segueixin enriquint-se de forma indiscriminada!

dimecres, 3 de desembre de 2008

Carta oberta a un immigrant

Amics. M’ha semblat oportú, com element de reflexió en uns moments en els que de vegades perdem la raó de les coses i, arrossegats per una tendència mediàtica excessivament impregnada d’intencionalitats polítiques poc clares, recuperar un article d’en Ferran Sàez Mateu publicat al butlletí del Centre d’Estudis Jordi Pujol. Crec que reflexions com aquestes ens poden ajudar a valorar determinades situacions o circumpstàncies en la seva justa mesura:


Carta oberta a un immigrant sense papers

Ferran Sáez

Benvolgut amic,
suposo que en veure un document d’aquesta mena estàs esperant alguna impugnació agra, furibunda i demagògica contra la teva presència al país, o bé un panegíric
progre paternalista i ensucrat. Ambdós registres –ja hauràs tingut ocasió de comprovar-ho– són freqüents en aquestes latituds, tot i que certament acostumen
a provenir d’àmbits molt diferents. Jo només et vull explicar una cosa, una sola cosa perquè et puguis orientar mentalment en la teva nova situació i en
treguis les conseqüències que consideris oportunes.

Dic això perquè sé que moltes ONG s’adrecen a tu com si fossis un nen desvalgut, i jo sé que ets una persona adulta que un bon dia va prendre una decisió
molt difícil i ara n’ha d’assumir responsablement les conseqüències.

Abans, però, voldria contar-te una cosa. Tant els meus avis paterns, que eren murcians, com els meus avis materns, que eren catalans de soca-rel, van viure
una experiència força pitjor que la teva. Els primers van haver d’abandonar el seu lloc d’origen per raons de pura supervivència, i els segons van haver
de fugir a França l’any 1939 per qüestions polítiques que, en aquell precís moment, comportaven la pena de mort. A cap dels dos els va rebre la Creu Roja
amb entrepans, ni les associacions humanitàries amb roba neta, ni tampoc les càmeres de televisió. No, no va ser així. Van passar molt fred, i molta gana,
i horribles vexacions; i entre tots, a més a més, van acabar sumant molts anys de presó. Els primers van tenir problemes amb la Guàrdia Civil i els segons,
a Clermont-Ferrand, amb la sinistra policia del règim de Vichy, entusiàsticament antisemita. T’explico tot això perquè has de saber que jo també “vinc
d’un silenci antic i molt llarg”, com diu un magnífic cantant del país on acabes d’arribar; i et puc ben assegurar que no sóc pas l’únic. T’ho explico,
en definitiva, perquè entenguis que a la vella Europa s’han patit calamitats inimaginables fins a èpoques molt recents. Com ho vam superar, tot allò? Aquest
és, de fet, el motiu de la meva carta.

Has arribat a un racó del món que es diu Catalunya. És un país amb una llengua i una cultura pròpies, i comparteix amb altres països europeus els valors
occidentals. Pel que fa al primer tema, és probable que hagis arribat aquí sabent, poc o molt, l’espanyol (o, si més no, pensant que aquesta és l’única
llengua que cal aprendre). És probable, per tant, que això del català et sembli una mera molèstia. Deia el mestre Josep Pla, a qui espero que puguis llegir
algun dia: “sé que estic al meu país quan en dir ‘bon dia’ em constesten ‘bon dia’”. Ja veus que no parla del país com un lloc on hi viuen homes blancs
o cristians, per exemple, sinó d’una comunitat que es reconeix a si mateixa per un tret que pot adoptar lliurement i voluntàriament qualsevol persona,
sigui del color que sigui i practiqui la religió que practiqui. Per això, quan tu em diguis “bon dia” i jo et contesti “bon dia” sabrem que aleshores ja
ens trobem al nostre país. El català no és una barrera sinó, ben al contrari, una porta. Això és així des de fa generacions, i és bo que ho sàpigues. També
has de saber que la supervivència d’aquesta llengua no ha estat, ni és, gens fàcil. No facis que les coses siguin ara més difícils. No et demano que les
solucionis, és clar; només et prego que no les empitjoris. Em podria estalviar aquest darrer afegitó i seguir l’edulcorat discurs oficial o políticament
correcte. Si t’ho dic així de clar és justament per respecte: perquè ets una persona adulta amb qui tinc el deure de parlar cara a cara, no un nen que
no pot entendre aquest tipus de coses.

Finalment, hem de parlar de valors. Parlar de valors no vol dir parlar de la legislació vigent. És una altra cosa, això. La legislació vigent és comuna
per a tots dos, i hi ha ben poca cosa a discutir o a matisar. Els valors, en canvi, no han de ser forçosament compartits. Jo tinc els meus i tu tens els
teus, i aquella senyora d’allà en té uns altres que no són ni els meus ni els teus. Això és ben normal, aquí i a tot arreu. En tot cas, has de saber que
aquest país és com és, amb tots els seus defectes i totes les seves virtuts, perquè participa a la seva manera, des de la seva pròpia identitat, del tronc
comú dels valors occidentals. Els valors occidentals són un híbrid molt complex de dos llegats ben diferents: la tradició grecollatina i la judeocristiana.
Aquests dos llegats van convergir lentament, a partir del segle XVIII, en allò que ara anomenem la democràcia liberal. Em pots replicar que tu –potser–
no tens res a veure amb cap d’aquestes dues tradicions. En tot cas has de saber –i has de ser conseqüent amb aquest mínim coneixement– que la democràcia
liberal i el pes d’aquestes dues tradicions són inseparables. Això no vol dir que les hagis de compartir, o que t’hi hagis d’adherir de cop i volta, sinó
només que no les has de contraposar als teus propis valors com si fossin el revers del teu món. Em sembla que és demanar ben poc, això.

Sé que al teu país la vida humana no val gaire. Sé que hi ha violència, precarietat i arbitrarietat. Sé que no hi ha expectatives de cap mena. És justament
per tot això que comprenc la decisió que vas prendre. Però tu també has de saber una cosa. Si aquí les persones tenen una dignitat intrínseca i un nivell
de vida decent és gràcies a l’esforç acumulat de generacions i generacions de persones. No ens ha caigut del cel, tot això. Ni les llibertats ni el benestar
material ens han sortit mai de franc. Han calgut revolucions, guerres i enormes sacrificis individuals i col•lectius perquè les coses siguin tal com les
veus ara. Tant si tens papers com si no, els metges et guariran gratuïtament i els teus fills aniran a escola sense que això et costi ni un euro. Recorda
que tot això ho pago jo, i altres persones com jo, amb els nostres impostos. És a dir, amb el nostre treball. Un dia, quan jo sigui un jubilat, hauràs
de pagar tu per mi. Són les regles. I quan el teu fill o el teu nét digui ‘bon dia’, el meu fill o el meu nét respondrà ‘bon dia’. Llavors evocaré aquesta
carta que ara t’envio i pensaré que, segurament, va pagar la pena que ens coneguéssim. Em doldria molt que no fos així: voldria dir que tu, o jo, o tots
plegats, ens vam equivocar.
Cordialment

dimarts, 2 de desembre de 2008

PRESENTACIÓ DEL NOU CURS D'EDUCACIÓ VIÀRIA


Aquest matí ha tingut lloc al saló de plens de l'Ajuntament, la presentació del nou curs d'Educació Viària que, com a una de les novetats importants, s'iniciarà més aviat que en anys anteriors començant al mes de febrer per finalitzar cap al juny, si bé el gruix de les activitats programades tindrà lloc durant els mesos de febrer i març del proper any 2009.

Com sabeu, l'Educació Viària ha estat una de les coses en les que he posat major interès des que sóc Regidor de Governació. Així el curs passat, ja vam introduir gran quantitat de novetats amb la finalitat de donar a aquesta matèria tot l'impuls i dinamització necessària amb l'objectiu que tota la nostra població infantil, des de les escoles bressol fins a l'ensenyament secundari, vagi rebent els imputs necessaris per tal que, amb el temps, aconseguim que els nostres joves tinguin els coneixements i eines indispensables com perquè la seguretat i la sostenibilitat en la mobilitat pels nostres carrers sigui prou alta per evitar accidents i/o negligències amb resultats del tot indesitjables.

Com sabeu, per part de la Diputació de Barcelona s'ha reconegut la tasca feta des de la nostra Policia Local, i hem estat reconeguts com a municipi model pel que fa a les bones pràctiques en matèria d'Educació Viària i de mobilitat segura i sostenible, al ser inclosos en la pàgina web de la Xarxa Mobal de la mateixa Diputació. I és que, van ser moltes les novetats incorporades l'any passat en aquest curs, tals com els acords amb l'empresa Jané, amb els simulacres d'accidents, amb el RACC, amb la Fundació Gutman, etc. A més, no ens vam limitar a impartir aquesta matèria en l'ensenyament primari sino que ho vam ampliar ocupant-nos d'una població escolar de més de 2600 alumnes.

Com sabeu, el Caporal encarregat de la Unitat d'Educació Viària, en Rafa Reina, junt amb el recolzament d'un agent més així com els voluntaris de Protecció Civil, serà qui portarà el pes del curs i qui també manté tots els contactes amb les diferents institucions i empreses col·laboradores. La seva empenta, ganes, capacitat, il·lusió, ambició en millorar dia rere dia l'educació dels nostres fills en aquesta matèria, el seu altíssim grau de coneixement del tema donada la seva gran formació, fan que disposem de les persones i els recursos necessaris per seguir essent l'enveja del país en una matèria en la que, des de la meva regidoria considerem de cabdal importància per a les generacions futures i la seva educació a l'hora de circular a peu o en el vehicle que sigui pels nostres carrers o vies.

En Rafa Reina ha estat qui, d'una forma molt didàctica, ha explicat a la totalitat de directors i responsables dels centres educatius del nostre poble, tots els detalls del curs que es prepara; havent suscitat un gran interès en tots els centres escolars així com als pares dels alumnes; havent superat, d'aquesta manera, les èpoques en les que l'Educació Viària suposava només una fotografia més per als polítics municipals, sense incidir en allò que de veritat interessa: L'Educació per a una mobilitat segura i sostenible per als nostres fills!

dilluns, 1 de desembre de 2008

PROFITOSA TAULA RODONA SOBRE CIVISME A CAN CORTÈS


Del seguit d'actes organitzats per diferents regidories de l'ajuntament al llarg de tota la setmana passada amb motiu de la Setmana contra les Violències, ens va tocar, des de Governació, organitzar una taula rodona sota el títol: "Seguretat, civisme i convivència en els espais públics". I així ho vam fer el passat divendres dia 28 a les 8 del vespre, on si bé no es pot dir que hi hagués una gran assistència de públic, sí que al menys, els que hi vam ser ens va resultar profitós, agradable i pedagògic, doncs de les diferents visions expressades s'en podien extreure conclusions molt aprofitables per als assistents, tenint en compte que hi eren presents: tècnics de Serveis Socials, tècnics de Joventut, el cap de la Policia Local, així com el Sergent, Srs. Xavier Virgili i Armand Arrabal, Cap dels Mossos d'Esquadra de Santa Perpètua de Mogoda, Sr. Albert Aldecoa, i d'altres que, en definitiva, són els qui han d'aplicar aquests coneixements en el dia a dia de les seves tasques.

A la taula rodona, moderada pel Coordinador de comunicació del nostre ajuntament, Pep Montané, hi van participar: el sr. Robert Jorge en qualitat d'Intendent Major i Cap de la Policia Local de Santa Coloma de Gramenet, així com professor a l'Universitat Internacional de Catalunya, el sr. Santiago Lumbreras com a representant de l'associació de veïns de laPineda a banda de ser l'editor de la revista Palau Informatiu, el sr. Àngel Marsal com a representant dels comerciants de la vil·la i jo mateix com a Regidor de Governació.

Cal dir, que tot i que el tema era complex i donava per tres o quatre debats més, el que es va dir per part de tots fou realmen interessant, reflexionant-se sobre no només la seguretat, que era la temptació de tothom a l'hora d'entrar en discussió, sinó també sobre els conceptes Civisme i Convivència, que ocupen aquell lloc entremig entre el que s'en podria anomenar Llibertat personal i aquelles conductes realment refusables socialment i que no arriben al que ja cal englobar dins del que seria el Dret Penal.

És evident, que l'educació hi té molt a veure, que la convivència resulta en moltes ocasions complicada, i que els carrers, els parcs, jardins, places, etc, són de tothom però també tots hem de saber-ho respectar degudament amb unes mínimes normes de convivència.

Per la meva part, vaig explicar molt resumidament el nou projecte d'Ordenança de Civisme que ara mateix tinc damunt la taula i treballant a nivell d'equip de govern, a fi que, un cop consensuada, passar a negociar-la amb els dos grups de l'oposició municipal.

Aquesta ordenança, ha de venir a substituir l'actual de Convivència Ciutadana la qual es troba en un estat d'obsolescència que la fa pràcticament inaplicable en una gran part dels supòsits que contempla. I a banda d'adaptar-se a les noves realitats que cal regular, també contempla la regulació, en un capítol especial, d'un règim d'activitats substitutòries a les sancions imposades, amb l'objectiu d'aconseguir una funció reeducadora de les conductes socials a l'hora d'aplicar la norma.

En definitiva, es tracta de seguir en la linia ja iniciada, de cercar mecanismes de millora respecte de tot allò que pugui afectar, d'una manera o una altra a aquelles conductes que, lluny d'encaminar-les cap a la persecució policial i l'enjudiciament penal, es puguin resoldre per la via del diàleg, l'educació i la mediació. Tot plegat, és clar, sense deixar de banda en cap cas, la potenciació de la nostra policia local i la coordinació amb els Mossos d'Esquadra, que són els únics competents en matèria de seguretat Ciutadana, a fi de prevenir, perseguir i castigar aquelles conductes que ja entren en el terreny de l'ilícit penal.

Jaume Oliveras Malla
Regidor de governació