avui ha estat el fatídic 12 d'octubre. El dia en que alguns parlen de la Hispanitat, uns altres de la Raza,...i hi ha qui ho espera només perquè li agrada veure per la tele aquella desfilada o parada militar que diuen que fa tant de goig, pels carrers de Madrid, amb la cabra de la legió inclosa. I avui hem estat uns quants que haurem pensat en el servei que els independentistes catalans han fet a la nostra nació al veure com el president més espanyol que ha tingut mai Catalunya, i amb una ministra de Defensa també catalana, han asistit orgullosos a la desfilada del país al que no han deixat mai de defensar en detriment única i exclusivament de Catalunya.
Avui, han estat uns quants els països sudamericans que han aprofitat per celebrar els dos-cents anys de la seva independència, després que ja fa més de cinc-cents que varen ser, més que descoberts, ocupats pels espanyols amb l'única voluntat d'aniquilar-los com a pobles, d'eliminar les seves llengües i d'expoliar-los tota la seva riquesa; i refot si ho van aconseguir!
Només cal que pregunteu a qualsevol dels molts inmigrants que volten per les nostres contrades pel concepte aquell de LA MADRE PATRIA. Veureu la irada resposta. Observareu el rencor que encara subjau de les seves consciències.
Sé que hi ha qui només veu en el dotze d'octubre una festa més en la que no es va a treballar, o en la que fem un pont, o que els nens no van al cole. Però, cal que ens aturem, ni que sigui cinc segons a pensar en el que estem celebrant. conmemorem destrucció, misèria, ocupació il·legítima, expoliació, aniquilació. I que ja fa més de cinc-cents anys que els espanyols practiquen aquestes males arts.
Haurem doncs, de començar també nosaltres a pensar en els futurs dotzes d'octubre a veure si podem celebrar, junt amb tots aquells països de l'amèrica del Sud, la nostra INDEPENDÈNCIA!
I, felicitats a totes les Pilars!
