dissabte, 23 d’abril del 2011

L'ARMENGOL FELICITA EL SANT JORDI

Triaran petons o feina feta?

Benvolgut Jaume, molt bon dia de Sant Jordi,

Avui queda exactament un mes menys un dia per a les eleccions municipals. Ben poc per saber quina és la formació que aconsegueix més vots i a més a més, quines seran les formacions polítiques que tindran accés a l’alcaldia del vostre poble.

Crec que ens podem aventurar a dir que l’alcaldia es decidirà entre la Sr. Pla i la Sr. Padrós. Dues formacions polítiques, CIU I PSC, que des de sempre han tingut alguna opció d’accedir a l’alcaldia.

D’aquí a menys d’un mes, els ciutadans i ciutadanes de Palau hauran de decidir qui volen que els propers 4 anys els representi. Podran escollir entre unes formacions, que durant els 4 anys passats han treballat amb diferents intensitats. Els partits que estan a govern han tingut més facilitat per fer feina, i els altres, els de l’oposió han tingut més dificultats per explicar i proposar. Doncs ja se sap, que qui està a govern ho té més fàcil.

Ara bé, els ciutadans hauran de ser capaços de saber destriar el gra de la palla, i és que hauran de ser capaços d’escollir el seu alcalde en funció de la feina feta i no de la persona. Hi ha com una confusió general sobre el que esperem dels polítics. Volem que siguin persones agradables, afables i comprensives, però alhora volem que ens resolguin els problemes que tenim al nostre carrer. Aquest seria l’ideal de polític, competent en totes les matèries. Ara bé, què preferim, un alcalde que doni resposta a les nostres preocupacions, o un alcalde que faci petons i que digui que tot s’arreglarà, sense la certesa que allò que diu sigui veritat?. A partir d’aquesta reflexió, podem anaitzar el perfil de les dues candidates que tenim a Palau i que tenen opcions a accedir a l’alcaldia.

Tenim una exalcaldessa, Teresa Padrós, que com ja hem dit en altres ocasions, no ha parlat en cap ple, es dedica a fer petons i a dir que ella ho solucionarà tot, però en 12 anys, va fer una feina questionable.

Per altre banda, tenim a l’actual alcaldessa, Mercè Pla, coneguda com a persona de caràcter dur però amb idees clares i que no promet allò que no pot fer. Durant 4 anys, ha treballat incansablament per donar resposta a tot allò en que es va comprometre.

Són dos estils completament diferents de fer política. Ara serà el moment, en que els ciutadans hauran de saber valorar la feina feta per uns i per altres. Tinc dubtes de quin serà el camí que escolliran, el de fer petons o el de la feina feta? Què creus? Tu que coneixes més els ciutadans de Palau, cap on creus que aniran? Seran capaços de donar una lliçó a aquells que creuen que se’ls pot enganyar i manipular. Es rebelaran?

Per cert, ja per acabar. Quina escòria de revista privada que teniu. És una mostra de fins a on el poder polític pot arribar per manipular a l’opinió pública.

Si la Teresa Padrós guanya les eleccions no serà per la feina feta, sinó per la capacitat de manipulació que té envers els altres. Hi ha gent dolenta a la vida.


Armengol! Et veig inspirat en el dia del patró de la NACIÓ!

I m'obligues a escriure sobre tot el que planteges, en un dia en el que cal dedicar-se de ple a la família, a la parella i a la Cultura com a màxims exponents del que és i vol ser catalunya.

Jo no sé si la gent està tant com a tu et sembla, per petons o per feina feta. Dir que algú està més per petonets, bones paraules, abraçades i promeses sense cap contingut, és senzillament insultar a les persones destinatàries d'aquest comentari. I és que, tu mateix afirmes que durant quatre anys la sra. Padrós, per no fer no només no ha parlat als plens, no ha fet cap tipus de proposta ni ha debatut sobre res, sino que gairebé no ha fet ni una de les poques coses que domina de forma virtuosa: fer petons, abraçades i dir bones parauletes!

ara, però, de cop i volta apareix intentant fer veure que sempre ha estat al peu del canó, que estem on érem ara fa quatre anys, que com que hi ha hagut un pacte contra natura, se l'ha volguda anul·lar públicament, i no sé quàntes coses més. Ignora, de forma intencionada, que fins fa dos o tres mesos el debat intens dins del seu partit no li augurava que es pogués tornar a presentar, que el PSC local va estar a punt de celebrar unes primàries i que hi ha antics militants socialistes palauencs molt descontents amb la trajectòria demostrada pels seus responsables a Palau durant aquests últims anys.

La profunda desesperació que els abruma, fa que, de cop i volta es vegin inmersos en una voràgine d'activitat encaminada a recuperar tot el terreny perdut al llarg d'aquests anys. Però, quan un no fa la feina, tot plegat li acaba passant factura; i estic convençut que el proper dia 22 de maig serà un dels dies més tristos que el PSC de Palau-solità i Plegamans haurà patit en democràcia. I això que dic no sé si és bo o dolent, però el que sí tinc molt però que molt clar, és que Convergència i Unió sí que ha fet la feina complint amb escreix les seves promeses electorals. I això ho valora la gent, tothom ho sap perquè ho veu en el dia a dia; i el que ningú vol és tornar a uns anys de petons i abraçades però de molt poca, per no dir gens de feina feta en favor de la gent del nostre poble.

Resulta curiós i fins i tot divertit observar les teories de la sra. Padrós i els seus amics sobre l'actual pacte de govern. No recorda quin govern ha tingut catalunya amb un PSC que tenia onze diputats menys que ciU, i en canvi a Palau, per una diferència de poc més de cent vots, el que hi ha és un empat total a sis regidors ciU i sis el PSC; oi que no es pot comparar? I se li acut, a la desesperada, parlar d'un pacte de govern del 1991 comentant els meus posicionaments, sense dir que en aquells moments Convergència i Unió va obtenir sis regidors i el PSC tres!

de totes formes, Armengol, pensa que ja fan tard, que per molt que ara s'hi esforcin la no feina i destrucció sistemàtica ja està fet i no té ja arreglo. I, quan detectis alguna proposta m'avises, perquè a 23 d'abril encara no n'han fet cap! dirà el seu programa que es dedicaran als barris: a quins, als que van deixar amb multitud de sentències judicials anul·lant les seves disposicions i previsions? Parlaran de la zona del Castell amb el pla parcial anul·lat pel jutge? o el de la serra de can Riera? o el dels turons? o l'urbanització de Montjuïc, amb pancartes incloses fent referència a la negligència de l'ajuntament socialista? Que no ha costat milions i milions tota aquesta nefasta gestió al poble de Palau-solità i Plegamans? De veritat creus que els ciutadans de Palau i de Plegamans són tant burros per no haver copsat això i tornar-los a votar?

Ha arribat el moment de no preocupar-nos, com de fet no ho ha fet mai, tot el que diguin o facin aquella gent i la publicació que els dona suport. tenim molt clar que hem treballat intensament, que hem arreglat el centre, grans actuacions als barris, asfaltats, pintats de carrers, zona de vianants, accessibilitats com les de la Rambla Pere Pou, Isaac Peral, adjudicaciió definitiva de la construcció i gestió de la futura Piscina municipal, i un llarguíssim etc, que ara hauriem de repetir: Ronda Verda, recuperació de la Riera de Caldes, augment i millora del transport públic, implantació de transport urbà, canalització i arranjament de claveguerams, millora de les zones de lleure, oci i esportives a tots els barris, nova pissta d'eskate, legalitzar i regularitzar la ràdio, quintuplicar els ajuds socials a les persones més necessitades, construcció d'un nou edifici per a serveis Socials, fer de la seguretat ciutadana una autèntica prioritat al municipi modernitzant la nostra Policia Local, construcció de la nova comisaria i Jutjat de Pau, crear un gabinet de comunicació amb un butlletí d'informació municipal propi, ser un municipi líder en tramitació electrònica, zones wi-fi, accessibilitat i millores a la casa consistorial i d'altres edificis municipals, modernitzar l'organització i funcionament del propi ajuntament, desencallar la construcció del nou CAP així com la nova escola de can Periquet, arranjar els accessos a l'escola de can cladellas, millora de l'edifici de Promoció econòmica i creació d'una nova aula i infraestructura per al PQPI, implantar la cogestió en les polítiques juvenils i posar en marxa el nou equipament pels joves a l'Escorxador, restaurar la torre de can folch i els seus jardins, restaurar la masia de can falguera, i tantes i tantes coses més que ja tindrem temps d'explicar i repassar en campanya electoral.

Per tant armengol, les coses són clares, la feina està a la vista, i ara ja no són a temps a arreglar els seus monumentals errors. I pel que fa a la piscina, ja ho veus: qui vulgui un complex esportiu municipal amb piscina coberta, ha de donar recolzament a ciU, i qui no la vulgui que opti pel PSC o ICV, que, en definitiva, són la mateixa cosa. Així de senzill!

El dia 22 de maig serà un gran dia; i servirà perquè, entre altres coses, convergència i Unió torni a exhibir l'ejemonia que va perdre pels seus propis errors cap a mitjans dels anys noranta.

del tema de la revista, ja ho dius tot. Poca cosa puc ni vull afegir. Al final, cadascú estarà en el lloc que li toca pels seus mèrits i capacitats.

Fins aviat!