Per acabar amb aquesta primera tongada de reflexions al voltant de la nova situació donada al nostre ajuntament i els importants canvis en l'alcaldia i el govern del poble, i abans de prendre'm uns dies de descans per relaxar-me i desconectar de tot plegat, voldria fer-vos cinc cèntims de com i de quina manera han evolucionat els fets i les negociacions entre les diverses formacions polítiques des del mateix dia 22 de maig a la nit fins al passat dilluns dia 6 de juny en que fou donat a conèixer públicament el pacte d'investidura entre PSOE, ICV i VdPsiP.
Després del primer impacte, del tot inesperat, cal dir-ho, per a tots els militants i simpatitzants de convergència i Unió, i un cop superat el trauma inicial, vam reunir a tots els regidors del govern sortint a fi de constatar si la voluntat dels tres grups, CiU, ERC i PP era la de voler mantenir el mateix govern que els darrers quatre anys. La resposta fou clarament favorable a mantenir aquell govern i aquella dinàmica de funcionament; però calia el suport d'algun regidor més, doncs els tres grups sumàven vuit regidors i ens en faltava només un per aconseguir la majoria absoluta necessària en aquest cas per elegir alcaldessa i per formar govern.
Vam contactar inicialment amb en Joan Carles Tinoco a fi de concretar dia i hora per fer una reunió amb l'objectiu de tenir un primer canvi d'impressions sobre les possibilitats que s'avingués a formar part d'un grup prou consolidat i cohesionat com el que havia exercit el govern al llarg de la legislatura. La reunió va tenir lloc al meu despatx professional el dijous dia 26 de maig. I els resultats foren prou engrescadors, ja que només començar vam voler deixar clar si valia la pena negociar un pacte de govern o descartaven ingressar en el govern ja existent. Vam preguntar: teniu algun tipus de posicionament ideològic? La resposta fou negativa; deien que a ells només els guiava el seu programa, i si coincidia amb els nostres ells no mantenien cap tipus de posicionament ni d'esquerres, ni de dretes, i que aquestes qüestions havien de deixar-se molt al marge quan parlem de política municipal. vam preguntar-los si tenien algun inconvenient per pactar amb una formació com el PP: La resposta fou negativa; i fins i tot hi va haver qui va manifestar que valorava molt positivament la forma de treballar del Sr. Zambrana. també els vam preguntar si el fet que el PSC hagués obtingut sis regidors i ciU cinc els condicionava d'alguna manera; la resposta fou que de cap manera. A partir d'aquí van comentar-nos les seves prioritats de programa com: el treball transversal, la participació ciutadana, la eficiència i el rigor en l'exercici del govern, etc; extrems aquests que ens van satisfer doncs, ha estat la gran aposta del nostre govern al llarg de tota la legislatura i així voliem continuar. també van expressar la seva oposició a l'existència de càrrecs de confiança i que, si n'hi havia, haurien de ser professionals del sector a assessorar o dirigir elegits de forma consensuada entre les diverses forces integrants del govern. Això també fou aprovat per nosaltres ja que aquesta és en la direcció que també voliem caminar.
D'altra banda, jo mateix vaig mantenir una trobada amb en Joan enric Mogas, bon amic i gran persona, que em va manifestar la plena disposició al diàleg per part d'ICV, però que en cap cas ells acceptarien formar part d'un govern en el que hi fossin presents cap dels regidors que havien conformat l'executiu sortint. com no podia ser d'una altra manera, li vaig qüestionar el poc respecte a la Democràcia que aquesta actitud suposava, però respectem la decisió, i per tant res, pel que fa a la possible formació d'un govern, podien seguir negociant.
vaig parlar en diverses ocasions, al llarg d'aquella setmana amb el Sr. Josep Maria Castany i en Miquel rovira del PSC, els quals manifestaren la seva voluntat de trobar-se amb CiU però un cop finalitzats els contactes amb les altres formacions polítiques.
El dimecres dia 1 de juny vam trobar-nos novament amb VdPsiP, tal com s'havia acordat, i ja ens van manifestar la seva intenció de formar un sol front amb ICV per anar a negociar en bloc amb els socialistes palauencs. Nosaltres vam demostrar-los documentalment que el nostre programa i el seu eren no només compatibles sino que s'expressaven en termes molt semblants; vam demostrar el treball transversal, el rigor, vam fer propostes concretes de distribució de responsabilitats, fent tot plegat que es repensessin la decisió que havien pres, o al menys això van dir, però, el divendres, sense atendre massa a les nostres trucades, van optar per subscriure l'acord d'investidura tot i que no de govern, ja que encara estem a hores d'ara a l'espera de quin serà el govern i el corresponent repartiment de responsabilitats.
Amb tot però, el dijous dia 2 vaig parlar amb en Josep Maria Castany, qui em va emplaçar a fer una reunió entre PSC i CiU el divendres 3 al vespre. Però el mateix divendres al matí em va trucar per dir-me que hi havia diverses persones del grup negociador que marxaven de cap de setmana emplaçant-me a trucar-nos el dilluns al matí per concretar reunió. Però, durant el divendres vaig mantenir-me en constant contacte amb en Miquel rovira a la vista de la multitud d'informacions que ens arribaven sobre l'inminent signatura del pacte d'investidura. Fins i tot, deu minuts abans de les cinc de la tarda vaig parlar amb ell i em va dir que tenia un correu convocant-lo al local de l'oposició municipal a les cinc i que no sabia per què era. Doncs era per signar el pacte i ni ell ni el Josep Maria Castany ho sabien.
Finalment, en Josep Maria castany em va trucar el dilluns dia 6 per informar-me que tot i la voluntat d'explorar un possible futur govern amb nosaltres, les coses es precipitaren el divendres anterior, desenvocant en la signatura del pacte d'investidura, manifestant també, que sí volien mantenir una reunió amb CiU per tractar aspectes molt importants de poble, cosa que va comportar una resposta afirmativa per la meva part, doncs CiU sempre estarà disposada a parlar del que calgui pel bé de Palau-solità i Plegamans amb independència de qui sigui l'encarregat de tirar endavant les regnes de l'ajuntament.
aquesta és, i no cap altra, l'autèntica història de les negociacions en les que ha participat Convergència i Unió.
Diuen que al nou equip de govern hi ha algun regidor expert en els jocs de rol i d'estratègia. S'en adonarà que, en Política el que realment compta són les IDEES i el Projecte de Poble; i que els jocs més val deixar-los per a les estones lliures!
