dilluns, 28 de novembre de 2011

PLE DE NOVEMBRE

ara sí. Després que el passat divendres em veiés en la necessitat d'explicar-vos, gairebé per via d'urgència, fins on són capaces d'arribar l'alcaldessa i companyia, quan l'objectiu perseguit és l'eliminació de l'adversari; avui toca resumir, com cada mes, els diferents punts tractats en el ple ordinari del mes de novembre:

1. APROVACIÓ DE LES ACTES DE LES SESSIONS DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE DATES:
a. EXTRAODINÀRIA DE DATA 26 D’OCTUBRE DE 2011.
b. ORDINÀRIA DE DATA 27 D’OCTUBRE DE 201:

Vam aprovar-les sense més, tenint en compte que la del ple extraordinari que s'esmenta correspon al que es va celebrar per efectuar el sorteig entre totes les persones censades al nostre poble perquè ocupessin les diferents meses electorals el dia de les eleccions generals celebrades el passat dia 20 de novembre.
Algun dia haurem de reflexionar sobre la raó per la qual es continua fent les actes literals i no, com diu el ROM, de forma resumida. Hauria de ser només literal allò que qui parla vol que consti literal i així ho demana expressament. Els plens són enregistrats, estan penjats a la web municipal així com a la de la ràdio.

2. DONAR COMPTE DE LA RESOLUCIÓ DE L’ALCALDIA NÚM. 1.275 DE NOMENAMENT DEL TÈCNIC D’ADMINISTRACIÓ GENERAL I DE LA RESOLUCIÓ DE L’ALCALDIA NÚM. 1.276 DE NOMENAMENT DE L’INTERVENTOR ACCIDENTAL:

Crec que no cal aprofundir més en quelcom que ja vaig explicitar amb escreix en el meu apunt del passat divendres sobre l'incorporació d'un nou interventor que, al mateix temps, és un alt càrrec socialista de Cerdanyola. Sí que voldria afegir que, quan des del govern es diu que no hi ha interventors, és ben cert. Però, el que sí hi ha, com a cos estatal i com a funcionari de carrera, són secretaris-interventors, com la que l'anterior govern havia incorporat, sense necessitat d'haver de recórrer a algú del partit que governa.

3. APROVACIÓ MODIFICACIÓ DE CRÈDITS NÚM. 10, EXERCICI 2011:
Davant la proximitat del tancament de l'exercici econòmic, cada any calen els darrers ajustos per tal d'aconseguir que aquelles partides que poden quedar una mica curtes de recursos es vegin incrementades amb fons procedents d'aquelles on, o bé no s'han utilitzat o bé hi ha sobrant.
em segueix preocupant, com ja vaig anticipar en l'anterior modificació del mes d'octubre, que les quotes derivades d'una sentència judicial al Cami de la serra de can Riera, siguin ateses per l'ajuntament i no pels propietaris afectats com així ho mana la llei. Una cosa és que l'ajuntament faci un avançament de diners i l'altre és que s'en faci càrrec. Haurem de mantenir-nos a l'aguait.

4. ACORD D’ASSIGNACIÓ DE LA PRESTACIÓ SUPRAMUNICIPAL DE SERVEIS INTEGRADA EN EL FONS DE COOPERACIÓ LOCAL DE CATALUNYA CORRESPONENT AL MUNICIPI DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS, EXERCICI 2011:
Qüestió sense més que fa que, cada any, l'ajuntament acordi destinar aquests diners al consell Comarcal qui ens ofereix un gran suport sobre tot en matèria de Serveis Socials, malgrat l'actual govern sembla haver iniciat la deconstrucció de la seva organització a nivell municipal acomiadant sense més, per tal d'amortitzar la plaça, al cap del departament; probablement només perquè fou contractat per l'anterior govern.

5. APROVACIÓ DE LES MODIFICACIONS DEL PROGRAMA DE PREVENCIÓ DE DROGUES I RISCOS ASSOCIATS 2011-2014 I DEL PLA D’ACCIÓ 2011:
Quelcom treballat molt intensament i d'una forma exemplarment transversal en l'anterior legislatura, que hi calia actualitzar les dades per la nova composició del consistori. eina importantíssima, treball impressionant pel que vam rebre felicitacions de totes bandes que, esperem que l'actual govern sàpiga desenvolupar amb la fermesa proporcional amb l'esforç que es va fer per a la seva elaboració.

6. PROPOSTA D’ADHESIÓ AL MANIFEST DE 25 DE NOVEMBRE DE 2011, DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES, ELABORAT PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA, DIPUTACIONS DE BARCELONA, TARRAGONA, LLEIDA I GIRONA, FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA I ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS:
Aquest és el manifest, aprovat per la unanimitat dels grups polítics del consistori, que es va llegir el passat divendres amb motiu del dia internacional per a la erradicació de la violència sobre la dona.

7. PROPOSTA REIVINDICATIVA DEL DRET DE LES DONES A ERADICAR LA VIOLÈNCIA MASCLISTA:
Aquest és un d'aquells documents trampa al que de vegades ens té acostumat ICV. en el fons el que es pretenia era llançar una crítica a l'actual govern de la generalitat pel que, diuen, tractament idèntic del que és la violència domèstica a la de gènere sobre les dones. Nosaltres ens vam abstenir per considerar que aquest no és un debat que ens correspongui a nosaltres fer-lo, tot i que sí vaig fer la meva aportació com a professional amb experiència en aquests temes. I penso que és tant condemnable la violència sobre la dona, contra la que cal lluitar amb totes les nostres forces, com la resta de violències que es donen en el sí de la família com la que hi pot haver entre un pare i un fill, un fill i un avi, violències entre germans, etc.

8. PROPOSTA D’ADHESIÓ DE L’AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS A L’ACORD PER A L’ESTABILITAT ECONÒMICA DELS AJUNTAMENTS CATALANS, APROVAT PEL COMITÈ EXECUTIU EXTRAORDINARI DE LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA EL PASSAT 6 DE SETEMBRE DE 2011:
Una altra vegada atacs a la Generalitat, a CiU i a qui s'els posi pel davant. Vinga demanar que la generalitat pagui el que deu, i bla, bla i bla. L'any passat les administracions ens debien més de cinc milions d'euros i vam presentar una moció semblant i ells, socialistes i ICV la van votar en contra; ara ens deuen poc més d'un milió d'euros i sembla que el món s'acabi. En definitiva, es tracta d'omplir l'ordre del dia dels plens amb punts buits de contingut i que serveixin per atacar a CiU i la Generalitat. Doncs, vinga: qui no té feina el gat pentina!

9. PROPOSTA PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALS CiU i ERC-AM EN DATA 11 DE NOVEMBRE DE 2011, REGISTRE D’ENTRADA NÚM. 11.624, PER A LA CREACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ DE MUNICIPÌS PER A LA INDEPENDÈNCIA:
Poc us puc afegir al que ja vaig explicar en el meu apunt anterior del dia 25. Com que aquesta proposta els va incomodar tant es van desfermar totes les ires contra mi i el Miquel Truyols. Però, si més no, hem posat a cadascú al seu lloc i ja ensn traureu les conclusions que cregueu oportunes.

10. PROPOSTA D’ADHESIÓ AL MANIFEST PER L’EDUCACIÓ DELS INFANTS DE 0 A 3 ANYS DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT:
I tornem-hi. Que si les retallades, que si CiU, que si el govern de la Generalitat amunt i avall. Encara no s'han adonat que CiU a Palau va obtenir 2342 vots i el PSC-PSOE 1789!

11. DONAR COMPTE DE LES RESOLUCIONS EMESES PER L’ALCALDIA I ACORDS DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DES DE L’ÚLTIMA SESSIÓ PLENÀRIA:
Tot ens havia estat lliurat sense més i per tant, no vam tenir res a manifestar.

12. PROPOSTES D’URGÈNCIA:
No n'hi va haver.

13. PRECS I PREGUNTES:
aquest és el torn final del ple en el que has d'aprofitar per dir tot allò que l'alcaldessa t'ha impedit durant el ple, incumplint el Reglament Orgànic Municipal al no permetre que intervinguem per alusions en els punts del debat. I foren diverses les preguntes plantejades com les d'insistir en saber si donaran resposta a unes instàncies presentades per CiU els dies 5 i 6 de juliol en relació a la notificació al nostre grup de les noves contractacions de personal i una altra demanant l'adequació del despatx destinat als grups de l'oposició donat que ara són tres i abans dos i per això cal una petita remodelació. D'altres preguntes de tràmit, i cap a casa amb la sensació d'haver aguantat estoicament una altra ofensiva del govern, que fa d'oposició, sense que s'en hagin sortit en les seves pretensions.

divendres, 25 de novembre de 2011

UN ALTRE PLE MUNICIPAL AMB EXHIBICIÓ DESVOCADA D'ODI I RÀBIA

Ahir va tenir lloc el ple ordinari corresponent al mes de novembre que, en definitiva, ha estat l'últim de caràcter ordinari d'enguany; pendents encara del ple extraordinari d'aprovació dels pressupostos per a l'any 2012 que, com sempre tindrà lloc durant el mes de desembre, malgrat l'actual govern fa ja mesos que ens prometia portar el pressupost al ple de novembre;
Habitualment l'endemà del ple acostumo a explicar, punt per punt els temes tractats i així oferir la màxima informació sobre les qüestions que es debaten en el sí del nostre consistori.

En els propers dies ja procediré en conseqüència. Però avui, em veig obligat un cop més, a denunciar amb totes les meves forces l'actitud d'unes persones que per les responsabilitats que ostenten resulta del tot impropi i ratllant la més baixa expressió de la dignitat política i moral.

Ahir la Sra. Padrós i la sra. Cabeza van tornar, i en això no ens hi acostumarem mai, a mostrar-se rancunioses, injuriants, sense cap mena d'escrúpols, sense respecte per ningú i, sobre tot, desvocadament abocades a la destrucció de l'adversari, que en cap cas el consideren com a adversari polític sino com un enemic a qui cal destruir i eliminar com sigui.

I ho dic així de clar, perquè qui escoltés el ple o, encara pitjor, qui hi fos present, va poder presenciar en viu i en directe com, quan la confrontació política, el debat sobre idees i la seva dialèctica els ve massa gran i no hi poden combatre, opten decididament per l'atac personal, l'insult i el menyspreu dirigit a qui els argumenta políticament els punts de debat. I és que, després de comprovar com les eleccions han donat una resposta clara a actituds semblants, elles opten per prémer encara més l'accelerador per tal d'intentar, de forma frustrada evidentment, que els qui les combatim políticament, ens arronsem i cesem en la nostra activitat de denúncia d'un tarannà impropi de persones amb tant alta responsabilitat.

Ahir, en un ple que, de dotze punts, només dos feien referència a qüestions relatives a la gestió municipal, vam topar-nos plenament, per una banda, amb la designació a dit, de forma directa i per urgència, sense cap mena de selecció prèvia, d'un nou interventor municipal. Com sabeu, l'anterior govern, amb la finalitat de cumplir amb la llei així com garantir la màxima transparència i garantia en la gestió dels comptes municipals, va incorporar una interventora pertanyent al cos de Secretaris i Interventors. cos estatal que, un cop efectuada la selecció es va rebre la conformitat del Departament de Governació de la Generalitat perquè exercís la seva tasca en el nostre ajuntament. Ara, després de més de dos anys des que es va incorporar, aquesta interventora ha decidit marxar a un altre ajuntament; i no seré pas jo qui la perjudiqui reflexionant sobre les raons per les quals crec que ha marxat. Però, després que el PSC local es dediqués a criticar aquella incorporació per innecessària, deixant anar tota l'artilleria haguda i per haver per aquella contractació, ara no ha deixat passar ni dues setmanes per incorporar un nou interventor que, en el fons no és més que un nou càrrec de confiança amb un sou superior als 3000 euros mensuals. I dic que no és més que un càrrec de confiança, tot i expressar tot el meu respecte per a la seva persona, formació i currículum, perquè no és ningú que pertanyi a un cos estatal, com l'anterior interventora, i per tant no pot exercir amb garanties de transparència com a fedatari públic; però, pitjor encara: és un destacat dirigent socialista de Cerdanyola així com de les Joventuts socialistes!

Només esperem que sigui un bon professional, i que aquesta clara vinculació als socialistes no l'impedeixi actuar de forma adequada al costat de l'altre càrrec de confiança, també contractat pels socialistes palauencs en qualitat de cap d'administració i economia.

Crec que queda clara i ben palesa la diferència entre l'anterior govern, que sí donava mostres de contractacions imparcials i gestió transparent, contraposat al sectarisme polític de l'actual que, si més no, pretén que algú de la seva confiança sigui qui avali els seus comptes i pugui contribuir a allò que tant els agrada i persegueixen: l'atac sistemàtic a l'anterior govern!

Però, malgrat les promeses d'acabar amb la crispació política des de l'inici d'aquesta legislatura, ahir vam poder veure a quins límits són capaces d'arribar la sra. Padrós i la Sra. Cabeza. Es va veure en la moció que vam presentar conjuntament ERC i CiU relativa a que Palau-solità i Plegamans s'incorpori com a membre fundador de l'associació de municipis per la independència. La moció fou desestimada amb sis vots favorables corresponents als regidors de CiU i ERC, les abstencions inexplicables i gens justificades d'ICV, l'abstenció del Sr. Tinoco de la VdPsiP per entendre que aquests són temes que ni els preocupen ni els ocupen, i finalment: els quatre vots en contra del PSOE de Palau que, perquè tothom ho sàpiga són els srs. Padrós, Cabeza, segrelles i Sanz, i les dues abstencions dels dos regidors del PSC Srs. Abascal i Rovira. No cal dir que els dos regidors del PP hi van votar en contra. Per tant, la moció fou desestimada pel vot de qualitat de l'alcaldessa que, com no podia ser d'una altra manera, fou contrari a la moció.

cal remarcar l'actitud dels socialistes en aquest punt, que va defensar o atacar la Sra. cabeza. Va dir que ella era sevillana i espanyola, contra el que no hi tinc res a dir, i que, com a tal hi votava en contra, al mateix temps que afirmava que el seu grup atorgava llibertat de vot als regidors que el componen. No van obrir boca, en canvi, els dos regidors socialistes abstencionistes, tot i que el mateix Sr. Abascal va formar part activa de la plataforma Palau Decideix, impulsora del referendum per la independència que va tenir lloc el dia 20 de juny de l'any passat, i que ara és membre fundador de la nova plataforma per l'assemblea en favor de la independència de Catalunya. Va aconseguir amb el seu vot que la proposta fos desestimada. Sí que va resultar insoportable l'actitud tant de la sra. cabeza com de la Sra. Padrós, amb atacs furibunds cap a la meva persona, barrejant de tot en les seves intervencions, parlant de retallades, dient que jo em comportava amb mala educació, amb manca de respecte i entrant en qüestions que res tenien a veure amb el debat que ens ocupava. I és que, és tanta i tant elevada la seva capacitat per atacar-me per un debat que es movia estrictament en termes polítics, que la conclusió no pot ser cap altra que no sigui pensar en que la seva actuació està únicament guiada per l'odi, la rancúnia i unes ganes inexplicables de venjança de no sé exactament què!

Un altre tema és l'actitud d'ICV i de la Sra. Marcuello qui, amb unes formes molt diferents, van intentar justificar la seva abstenció, inexplicable a no ser que ho entenguem que només respongui a un intent de cohesió del govern, i que en res hauria d'afectar-lo al tractar-se de qüestions merament polítiques no municipals. Va manifestar que s'abstenien ja que en aquesta moció, no s'expressava qui representaria a l'ajuntament davant l'associació a crear, sota quins criteris caldria que actués aquest representant i tota una disertació sobre que ells són partidaris de l'autodeterminació però no de la independència. va dir que ells també tenien llibertat de vot, però va primar, com sempre, la seva dependència del PSOE. Ni tan sols es van aturar a pensar que, el que en realitat debatiem, era si voliem formar part del grup de municipis que constituïran l'associació de municipis per la independència, i que tota la resta ja vindrà quan toqui.

Més enllà de la qüestió política de fons, tot i saber-me greu la desestimació de la proposta, el que vull denunciar són les actituds esmentades. Qui s'en riu d'un altre quan aquest parla, i s'en fot d'ell a la cara, gesticula i menysprea tot i saber que aquest no el veu, vol passar com a exemple de bona educació i respecte cap als altres. I qui només es limita a debatre políticament amb idees i arguments, i roman impassible davant aquelles actituds, doncs aquest és el titllat amb els pitjors qualificatius imaginables. I pensar que vam iniciar la legislatura amb la promesa d'acabar amb la crispació!

dijous, 24 de novembre de 2011

DE RETALLADES I D'ELECTORALISMES

Ahir el President Mas va anunciar noves mesures restrictives de cara al pressupost del 2012. Aquest matí he sentit molts comentaris. Molts d’ells encertats, al meu parer. N’hi ha un, tot amb tot, que no sentit i el resumeixo aquí.

Que no ho hagi fet durant la campanya, pot ser criticable, però si ho mirem bé, la campanya no era pas per assolir el Govern de la Generalitat sinó per anar a les Corts de Madrid. Al capdavall, anunciar noves mesures que van en la línia de, en tot cas, reblar el clau del que ja s’està fent i que tothom sap que s’hauran de continuar fent, no és enganyar ningú, com algun comentarista ha dit.

La meva pregunta és una altra: Per què ho ha fet ara? Ara, vull dir, immediatament passades les eleccions?. Al meu entendre, ho ha fet per:

1er. Donar un missatge clar, precís i ràpid als “mercats” que Catalunya no és Espanya, ni econòmicament, ni políticament parlant.

2on. Que a Catalunya, malgrat l’espoli fiscal que CIU pretén resoldre, i malgrat els impagaments a què està sotmesa, farà els deures i equilibrarà la balança fiscal pel 2012.

Això el President Mas ho fa abans que el Sr. Rajoy obri la boca. Mas transmet el missatge que governa i que té les regnes ben agafades. Fins ara la Generalitat ha tret els principals recursos d’entitats i particulars de l’interior. Però això, malgrat Sant Ferriol, té un límit. I segurament ell sap que ja hi estem arribant. El tempteig ja s’ha fet. Els 4.000 milions es varen col·locar i varen afegir-ne 300 més que no es varen cobrir.

Per tant molt probablement caldrà acudir als “mercats” en els nous finançaments. Fer aquest anunci de per on aniran els nous ajustaments, i concretant-ne els possibles camins, és una manera de palesar la decisió de fer-los i de tancar el proper pressupost amb l’equilibri que Europa ens demana.

Algú ha fet referència que les retallades i ajustaments detrauran més diners del consum i per tant incrementaran el risc de recessió. En economia he après que els paràmetres sobre els que un govern ha d’actuar són múltiples i diversos, i que sempre funcionen sumant i restant. El final que compte és l’equilibri.

El deute que hem d’atendre aquests anys vinents és de bojos (6 Milions€ diaris). I segurament haurem de recórrer als mercats exteriors. Aconseguir, per tant, calmar-los generant confiança i actuant amb transparència, no esperant que això ho faci un Rajoy que encara no ha obert boca, i que com a bon gallec encara no sabem si puja o baixa les escales, jo penso que l’entrada del President Mas, anticipant ajustaments, amb tot el que s’hi juga, és una decisió ben encertada.

No cal ser profeta. Quan la Generalitat tregui a subhasta nous finançaments o podrem comprovar l’existència d’aquests problemes i si aquesta actuació ha servit d’alguna cosa.

Josep Ma. Puig

dilluns, 21 de novembre de 2011

RESULTATS A PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS AMB UNA VICTÒRIA HISTÒRICA DE CiU!

Resultats per candidatures:


Candidatures
Vots
%

CiU
2.342
32,41%

PSC-PSOE
1.789
24,76%

PP
1.640
22,69%

ICV-EUiA
528
7,30%

ERC-RI.cat
362
5,01%

UPyD
113
1,56%

Eb
111
1,53%

PxC
91
1,25%

PACMA
67
0,92%

PIRATA.CAT
45
0,62%

UCE
9
0,12%

ANTICAPITALISTES
7
0,09%

diumenge, 20 de novembre de 2011

JORNADA ELECTORAL

A les 9 del matí han obert les portes tots els Col·legis electorals de Palau-solità i Plegamans. 7 Col·legis,18 meses i 8 seccions.

Convergència i Unió és l'única formació que manté un representant constantment a totes les meses del municipi. CiU disposa de més de 20 apoderats per garantir que la jornada transcorri amb plena normalitat democràtica.

A les onze del matí superem ja el 10% de participació dels poc més de 10 700 electors amb dret a vot.

A les dotze del migdia ja es comencen a veure cues en les diferents meses. La cosa s'ha començat a animar i, al menys, pel que fa al Centre Recreatiu i a can Cortès la participació ja arriba al 18%.

Si alguna cosa queda palesa és la gran participació de la gent al nostre poble: a la una del migdia toquem el 30% de mitjana, i a les dues de la tarda ja superem el 38%.

Hi ha gran acumulació d'electors a tots els col·legis amb cues fins al carrer.

Fa goig observar la gran motivació de la gent!

Ja he votat. Ho he fet amb el meu kit accessible de votació en sistema Braille. La presidenta de la mesa custodiava adequadament la capsa que contenia tot el material de votació i he pogut disposar d'una taula i una cadira, com així ho estableix la llei, per tal de poder fer la tria i el marcatge corresponent.

a les quatre de la tarda la mitjana de participació ratlla el 50%, i després de la baixada habitual de les hores del dinar, la cosa es torna a animar. Probablement està participant un 6% menys de votants que ara fa quatre anys.

Em disposo a fer una visita als diferents col·legis per tal de conèixer de primera mà el que els 23 apoderats de CiU constaten i respiren dels nostres convilatans.

Acabo d'arribar de fer la pertinent visita als diferents col·legis. és tanta la gent que et trobes amb ganes de fer-la petar, de que això canviï, de que catalunya es pugui fer sentir d'una vegada a Madrid, que no he tingut pas temps de visitar-los tots. M'ha quedat pendent can cladelles i l'institut.

Quan passen pocs minuts de les 8 del vespre, sembla que, en general, hem superat la participació del 70% de mitjana, tot i que és d'aproximadament un 6% menor que al 2008.

Les enquestes de les televisions públiques expressen que els socialistes baixen d'una forma estrepitosa, malgrat la teoria del vot útil, i que CiU, per molt que vulguin fer veure que ens poden afectar les mal anomenades retallades, puja de forma important. Sembla doncs que el PSOE baixa de 25 diputats a 15/17, que CiU puja de 10 a 13/15 i que el PP també puja fins a 10/11 diputats. També Iniciativa esgarrapa vots als socialistes i que ERC aguanta el cop d'una forma molt digne.

Ara només ens queda esperar els resultats definitius, dels que donaré degut compte, un cop hagin arribat tots els nostres apoderats al local de Convergència i Unió.

Només queda felicitar-nos per la gran jornada electoral, desenvolupada amb civisme i de forma alegre i festiva.

Que tinguem sort!

I, passant ja de la mitja nit: hem guanyat per primera vegada a la història a catalunya, i a Palau per cinc cents vots més que els socialistes! cosa que no passava des de 1989. Els socialistes han perdut 1500 vots respecte del 2008!

demà us oferiré totes les dades definitives al nostre poble. Però, a Palau-solità i Plegamans hem obtingut un total de 2342 vots mentre que els socialistes n'han obtingut 1789! I el PP els ha quedat a tocar amb gairebé 1700 vots!

Temps tindrem per analitzar aquests resultats. Però ha quedat clar que tenim un país i un poble molt madurs i que saben on estem i què cal fer per sortir del sotrac. que vagin presentant mocions contra retallades, que vagin patalejant, que els periodistes que es fan dir independents segueixin atacant-nos i que mirin, fins i tot, de fer retirar les banderoles d'una parada de les vaques i les cabres per considerar que això suposava una publicitat subliminal de CiU. que vagin fent tot el que vulguin si no saben governar, que el poble els ha donat la resposta més adequada i contundent.

Gràcies a tots pel vostre suport!

dijous, 17 de novembre de 2011

MENTRE CiU ACONSEGUIA SUBVENCIONS, EL PSC LES PERD!

Des de CiU volem seguir denunciant la irresponsabilitat del govern del PSC entosudit en donar missatges negatius respecte la situació econòmica de l’Ajuntament. La darrera és l’afirmació relativa a un suposat dèficit d’un milió d’euros per la presentació fora de termini de factures de les obres de la masia de Can Falguera. Una situació que es resumeix amb que CIU ACONSEGUEIX SUBVENCIONS I EL PSC LES PERD!. CiU va aconseguir cap a un milió i mig d’euros del pressupost de l’estat espanyol per a la recuperació de la masia de Can Falguera. Es va aconseguir gràcies al treball dels nostres diputats/es encapçalats per en J.A. Duran i Lleida. Els diners s’han rebut i la feina s’ha fet. Només cal veure la masia. Una execució sense irregularitats. Al Ministerio de Cultura s’havien demanat les prórrogues perceptives; per retards com a conseqüència dels intents d’entorpir l’obra per part de qui ara ocupa el govern, al•legant l’existència de restes arqueològiques. El seguiment en la presentació de les factures corresponia al nou govern. És aquest qui s’ha d’ocupar de no retornar ni un sol euro ben emprat, i lluitar per evitar que la manca de liquidesa del govern espanyol pugui servir d’excusa per reclamar uns diners que ja van ser transferits. El grup de CiU estarà al costat del Govern negociant a Madrid per garantir que aquests diners no es moguin del nostre poble. Què prefereix el nostre govern municipal, lluitar pel poble o llençar missatges negatius vers l’anterior govern?
Tant mal els volen els seus socis socialistes del govern central? Que potser prefereixen retornar els diners per trobar justificacions a l'hora de prescindir de determinats treballadors contractats durant els darrers quatre anys? Que potser ja els va bé per així justificar la no construcció de la piscina municipal?

dilluns, 14 de novembre de 2011

VOLEM QUE EL NOSTRE AJUNTAMENT FORMI PART DE L'ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA

MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA PER A LA CREACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA.


El 13 de setembre del 2009 s’iniciava a Arenys de Munt un moviment popular que reclamava exercir el dret d’autodeterminació a partir de realitzar una consulta impulsada per la ciutadania en la que es preguntava a la població sobre l’acceptació d’una Nació Catalana independent dins de la Unió Europea.
Aquella iniciativa va ser seguida per 554 municipis d’arreu del Principat, entre ells el nostre en una consulta popular que es va celebrar el dia 20 de juny de 2010, donant la possibilitat de votar per la independència de la nostra nació a més de 900.000 catalans. El 10 d’abril del 2011, aquest procés es finalitzava amb la realització de la Consulta a Barcelona.
També, com a conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional en relació a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que va comportar una modificació de continguts que retallaven l’àmbit d’autonomia del nostre país, va sorgir un moviment entre els municipis del Principat de Catalunya que va comportar la declaració de municipis moralment “exclosos” de la Constitució Espanyola, recollint d’aquesta manera el sentit de la manifestació sobiranista del 10 de juliol de 2010.

Tenint en compte que el dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans, qüestió aquesta que està recollida a la carta de les Nacions Unides, com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics ratificat per l’Estat espanyol el 27 de juliol de 1977, que en el seu Article 1 proclama: “Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural. Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència. Els estats en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.”

Tenint en compte que el Decret 110/1996, de 2 d’abril, regula la constitució d’organitzacions associatives de les entitats locals de Catalunya per tal de protegir i promoure els seus interessos comuns i genèrics, diversos Ajuntaments, d’acord amb una iniciativa impulsada per l’ajuntament de Vic, volem impulsar la creació d’una associació de municipis que treballi per avançar cap a l’assoliment de la independència de la nostra nació des de l’àmbit municipal

És per aquest motiu que es proposa al Ple l’adopció del següents acords:

PRIMER.- Manifestar la voluntat de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans de formar part, mitjançant els tràmits legals oportuns, del nucli de municipis que volen constituir una associació d’ens locals amb la denominació “MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA”, amb l’objecte final de defensar l’assoliment d’un estat propi, els drets nacionals que corresponen al Principat de Catalunya i conscienciar a la ciutadania de la necessitat d’exercir el dret a l’autodeterminació del poble català.
SEGON.- Treballar conjuntament amb tots aquells municipis que es puguin interessar en la redacció dels documents necessaris per a la creació de l’Associació ‘MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA’.
TERCER.- Comunicar el present acord als ajuntaments de Port de la Selva i de Vic pel seu coneixement i als efectes oportuns.



GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA.

dijous, 10 de novembre de 2011

QUATRE ANYS DEDICATS A INTENTAR ESCAMPAR PORQUERIA I A ATACAR-NOS

Després de la miserable expressió de baixesa política que ha demostrat l'anunci electoral socialista en el que s'escenificava una mort com a conseqüència de les mal anomenades retallades que, com no podia ser d'una altra manera, s'han vist obligats a retirar; però que ha evidenciat l'estat de desesperació en el que es troben inmersos aquesta gent, m'en adono que tot plegat no està tan lluny d'actituds recents dels socialistes palauencs sobre les que no tinc cap intenció de tornar a comentar.

El que sí hem tornat a constatar novament, és el seu estat de nerviosisme i desesperació davant llur incapacitat de governar el nostre poble. I aquesta és la raó per la qual es comença a palesar que durant els tres anys i mig que queden de legislatura ens enfrontarem, d'una forma sistemàtica, a l'atac, la desqualificació personal i política, el no fer res, la justificació constant en una presumpta mala gestió de l'anterior govern que diran fa que no puguin actuar com ells voldrien.

Però, no us deixeu pas enganyar per aquesta gent. Ja hem vist on són capaços d'arribar per tal de destruir i desprestigiar a l'adversari com sigui, aconseguint la més absoluta inacció com a govern. Diran el que calgui de cadascú de nosaltres, es ficaran fins on puguin per tergiversar el que sigui necessari; però, feina, el que és feina al carrer, en els serveis, en millora de les condicions de vida dels vilatans de Palau-solità i Plegamans, gens ni mica.

Si heu anat llegint l'informació publicada pel grup municipal de CiU així com aquest mateix blog, haureu pogut ponderar amb prou serenitat si la situació econòmica que ells diuen que hi ha és veritat o no. Haureu vist que s'ha aprovat una pujada del 3% linial de la major part de taxes municipals, com a claríssima demostració que si la situació fos tant greu com volen fer creure, la pujada hagués estat molt més gran. Paguen factures generades per ells i deixen de pagar les nostres sense adonar-se'n que això no fa altra cosa que incrementar la mitjana dels dies de pagament d'aquest ajuntament, i que això només els perjudica a ells com a govern.

Hem observat també que, tot hi haver subscrit un pacte d'investidura totalment buit de contingut, en cap moment ens han presentat un pla de govern o d'actuació municipal que, com sí vam fer nosaltres, serveixi de full de ruta per a tota la legislatura.

I amb tot, ja arriba la primera gran brama política. Ens expliquen que, a causa de la nostra nefasta gestió, ara l'ajuntament es veurà obligat a tornar més d'un milió d'euros dels que el Ministerio de Cultura ens va atorgar per a la restauració de la masia de can Falguera. I ho justifiquen dient que, com que hi va haver un seguit de factures de l'obra que van ser presentades fora de termini, doncs que ara hem de tornar els diners rebuts. Fins i tot m'ha donat la sensació que ho expliquen amb aquella mena de to sorneguer que els podria servir per, per exemple, justificar la no construcció de la piscina pel fet d'haver de tornar els diners en qüestió!

Diuen que han rebut una carta demanant aquests diners; carta que hem demanat s'ens mostri en diverses ocasions però que encara no hem vist. Però, suposant que sigui veritat, només cal que es plantin, que presentin al·legacions, que demostrin amb claredat que la feina s'ha fet i s'ha fet bé; que la masia hi és i que n'estem molt orgullosos, que busquin les complicitats polítiques necessàries, tant amb el seu partit que encara governa a Madrid com amb nosaltres i els nostres representants; que vagin, si cal, al contenciós, que el guanyaran; i sobre tot, que de cap manera retornin aquests diners. Si el govern socialista d'Espanya té ganes de retallar perquè no hi ha diners, no cal que ho faci pagar als seus companys socialistes de Palau ni a aquest poble. Podem demostrar les converses mantingudes amb el Ministerio on ens acceptaven les factures i s'havia demanat i concedit pròrrogues per a la seva adequada presentació. Els retards són només imputables als intents de frenar la reconstrucció de can falguera per part dels qui ara ostenten el govern municipal. I les coses són així de clares i així cal explicar-les!

La gestió econòmica del consistori acaba de rebre un revés totalment cercat des del seu govern. Ha estat el fet que la sra. Interventora municipal ha deixat el seu lloc de treball per anar a un altre municipi on pugui desenvolupar les seves tasques amb una major garantia d'eficàcia i transparència. L'anterior govern va apostar per cumplir amb la llei i disposar d'una interventora, membre d'un cos de funcionaris estatal que, com a fedatària pública, garantís la transparència dels comptes de l'ajuntament. Ara tota aquesta comptabilitat estarà controlada per un càrrec de confiança que, en cap cas, pot oferir el nivell de gestió pública professionalitzada que representa disposar d'una àrea d'intervenció.

Ara, com que ja ningú els emetrà informes desfavorables, pensaran definitivament que podran dir i fer el que vulguin. Però, per denunciar el que calgui estarem nosaltres i així evitar aquest discurs merament victimista i a la contra que aflora cada vegada que volen comunicar alguna cosa.

Que treballin pel poble, que deixin l'atac i la crispació, tal com s'hi van comprometre en el ple d'investidura, per a temps més propicis; i que intentin, en èpoques complexes com les actuals, cercar complicitats, solucions conjuntes, diàleg i, sobre tot, el bé comú de Palau-solità i Plegamans!

dilluns, 7 de novembre de 2011

JO HI POSARIA UN SEMÀFOR!

Confirmat. Aquest govern de feina en farà poca, o potser gens. Una cosa sí tenen clara: cal desfer com sigui tot el que va fer l'anterior govern municipal!

Com tots sabeu, d'entre les moltes obres portades a terme pel govern de la Sra. Pla, hi ha la de reformar i modernitzar de dalt a baix l'edifici de la casa consistorial. Un edifici de dimensions reduïdes, centenari i que té els seus orígens en una casa pairal de principis del segle passat.

Amb les obres realitzades, subvencionades en la major part per fons estatals, es va aconseguir optimitzar al màxim els seus espais, de tal manera que es va poder dotar a l'Ajuntament d'un saló de sessions on els polítics municipals puguin desenvolupar en perfectes condicions les seves tasques, una adequada zona de secretaria, intervenció i comptabilitat, uns despatxos per a l'àrea política que responen a les necessitats d'un poble de més de catorze mil habitants com el nostre, i un ascensor que ha fet accessible a totes les persones amb mobilitat reduïda el poder arribar a la planta superior de l'edifici. també s'ha dotat aquesta planta d'una sala de juntes o reunions, anomenada del comú en record d'aquell Comú inicial que va donar lloc al municipi de Palau-solità i Plegamans; sala de reunions que mai havia tingut el nostre consistori.

Pel que fa a la planta baixa, i amb la finalitat d'obtenir el màxim rendiment de les seves dependències, es va considerar oportú mantenir l'entrada principal de l'ajuntament que dona a la plaça de la vila, perquè cumplís la funció de porta d'accés per a tots els treballadors i representants polítics, així com fer també de porta noble en ocasió de la celebració de plens municipals, recepció de personalitats, entitats, etc; i així obrir una porta per la banda del Parc Onze de Setembre, que no vol dir pel darrera, amb l'objectiu, per a una major agilització i eficàcia, de destinar-la a l'accés directe dels vilatans a l'àrea d'atenció ciutadana. D'aquesta manera, s'aconseguia no entorpir les tasques d'altres àrees de treball, com són les de l'Arxiu municipal, l'oficina d'informació al consumidor i els serveis informàtics i de telecomunicacions.

Doncs bé, l'actual govern s'ha empenyat en voler considerar l'accés pel parc Onze de setembre com quelcom que perjudica a la ciutadania i, volent seguir obsessionats en desfer el que vam fer nosaltres, ha tancat l'accés directe a atenció Ciutadana i fa entrar a totes les persones, vagin al que vagin, per la porta de la plaça de la vila.

Des de divendres passat, la gent ha d'entrar a l'ajuntament per la porta principal de la casa consistorial convertint la porta del Parc Onze de setembre en una, com diuen ells, "entrada de llum natural". Ara ja comencem a entendre aquella proclama electoral que deia allò de "les parets de vidre i la transparència"!.

Quan entrem a l'ajuntament, topem amb un cartellet a la porta que diu: EMPENYEU, EMPUJAR; bàsicament per si en català no ho havien entès, ens ho posen també en espanyol. Un cop dins, observem unes pilones al capdavall de l'escala amb unes cordes que, entenc significa que la ciutadania no pot accedir a la planta superior de l'edifici; i ens topem amb un gran cartell que senyala la direcció, cap al fons, per anar a atenció Ciutadana. Seguim pel passadís, observem l'ascensor a l'esquerra (que de moment no diu que no es pugui agafar per pujar cap dalt), i més endavant un altre cartell que indica que estem arribant a l'àrea tant cercada d'atenció Ciutadana. Un cop aquí, i si no ens hem equivocat i hem entrat a l'oficina dels serveis informàtics, podrem, finalment, presentar la nostra instància, demanar aquell certificat que voliem o sol·licitar informació sobre el que sigui.

Això sí, l'entorn el decorarem amb rams i plantes per fer més agradable el passeig interior i superar més satisfactòriament les possibles incomoditats provocades per l'acumulació de persones circulant amunt i avall.

Quan hom entra a l'ajuntament es troba amb tota aquesta decoració, cartelleria i indicacions, però cap persona que t'atengui. Tot sigui que l'arxivera municipal hagi d'acabar fent de recepcionista!

Sembla que, ben aviat s'instal·larà un sistema de videocontrol a fi que les treballadores d'atenció Ciutadana puguin veure a totes aquelles persones que entren i surten de l'ajuntament. I jo que penso: però no deien que no hi havia diners, que l'anterior govern ho va dilapidar tot de tal manera que no poden pagar ni les nòmines? I si això no figurava al pressupost municipal, de quina partida treuran els diners?

I és tant i tant important aquesta decisió política que, fins i tot, n'han emès una nota de premsa. Seguirem emetents per saber quines i quàntes coses més cal desfer per justificar que fan alguna cosa.

Jo, el que he trobat a faltar ha estat un semàfor per regular tant trànsit de gent!

dijous, 3 de novembre de 2011

COMUNICAT DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU SOBRE LA SITUACIÓ ECONÒMICA DE L'AJUNTAMENT

A la vista de les informacions aparegudes en diferents mitjans en les que s’ofereix a la població, d’una forma absolutament demagògica per part de l’actual equip de govern municipal encapçalat per la sra. Teresa Padrós, la idea d’un Ajuntament sense recursos, ple de deutes i factures impagades, quasi en fallida i amb tota mena d’insinuacions encaminades a desvirtuar la realitat econòmica de les arques municipals; el Grup Municipal de Convergència i Unió vol expressar a tot el poble un missatge d’aclariment de la situació econòmica, que és de total solvència econòmica del nostre Ajuntament, sempre i quan es compleixin amb les previsions pressupostàries i no s’en adquireixin de noves, i desmentir d’una forma clara i rotunda totes les informacions aparegudes en aquest sentit que només cerquen causar alarma social i crear confussió entre els vilatans.

Per aquesta raó volem fer els següents aclariments:

1. Que l’actual govern municipal va heretar una economia totalment sanejada. Això ho demostra el fet que el pressupost corresponent al 2010 s’ha tancat amb un resultat positiu de prop de 90 000 euros, tenint en compte que l’informe econòmic i financer emès l’any passat pels tècnics de la Diputació de Barcelona assegurava amb majúscules que l’economia municipal estava totalment sanejada i que, fins i tot, permetia un tancament del pressupost en negatiu fins a 500 000 euros, cosa que, com ha quedat dit, no ha passat.

2. Que aquest ajuntament no deu ni una sola factura de l’any passat ni d’altres, com sí passa en la majoria d’ajuntaments del nostre entorn. Com tampoc deu cap factura del primer trimestre d’enguany. I, en aquest sentit, observant la mala fe política en l’afirmació que diu que l’actual equip de govern es va trobar factures pendents de pagament per un valor de 500 000 euros, cal dir que només es pretén falsejar la realitat, doncs aquestes només podien respondre a les del segon trimestre, i si considerem que el nou govern va prendre possessió el passat dia 11 de juny, ens adonarem que l’única veritat és que l’ajuntament estava totalment al dia en els seus pagaments. En aquest sentit, a la vista de la fràgil i complexa realitat econòmica i pressupostària, cal deixar ben clar que el que no és de rebut és adquirir nous compromisos per deixar de cumplir amb els ja existents. Això sí que provoca un perill real de desequilibri que en cap cas pot ser imputable a l’anterior equip de govern.

3. Que el nivell d’endeutament del nostre ajuntament està xifrat només en un 57%. La legislació estatal permetia fins fa un any un endeutament del 125%, i a l’actualitat, amb les mesures anti-crisi del Govern de Madrid, es perrmet fins al 75%. Si ens fixem en la major part d’ajuntaments del país, n’hi ha pocs que baixin d’un 100% d’endeutament; i això ens omple d’orgull ja que demostra que durant la darrera legislatura l’equip de govern encapçalat per la Mercè Pla va fer una impecable gestió econòmica, aplicant-se ja els ajustos necessaris conseqüència de la delicada situació econòmica en general, des del primer dia de la legislatura anterior.

4. Que el Govern actual buscarà tot el que calgui per donar l’aparença de mala gestió de l’anterior. Però el Grup Municipal de CiU sempre es mantindrà ferm en la defensa de la seva gestió en benefici del poble de Palau-solità i Plegamans. Ens diuen ara que hi ha unes factures presentades fora de termini en relació a la restauració de la masia de Can Falguera. Doncs, aquestes foren presentades d’acord amb les converses mantingudes amb el Ministerio de Cultura, que, com en tantes d’altres ocasions, es va sol•licitar un aplaçament en el termini de presentació de determinada documentació durant el primer trimestre de 2011; i el seguiment i control de tot aquest procés corresponia ja al nou govern, i per tant no es pot imputar a nosaltres quelcom del que ja no en som responsables; i és que, si el govern de Madrid és del PSOE, com ells, no tenen prou capacitat d’influència per resoldre quelcom tant obvi?. Buscaran el que calgui per intentar destruir la nostra gestió. No diran que, gràcies als recursos presentats pel Govern de CiU, l’ajuntament acaba de rebre un total de 470 000 euros per un IVA que, per error en el seu càlcul corresponent al 2006, quan governava el PSC i ICV, es va pagar de més a l’estat. No és tanta doncs la manca de liquidesa si, per altra banda, encara queden 130 000 euros per rebre d’aquell erroni càlcul del IVA, ja que pujava a un total de 600 000 euros. I no deu ser tant desastrosa la situació si tenim en compte que s’acaben d’aprovar les taxes municipals amb un increment raonable del 3% linial, quan en molts altres llocs els increments superen el 10 i el 20%; i tampoc han sol•licitat pas cap de les línies de crèdit ofertes pel govern central a través del ICO per tal que els ajuntaments amb situació econòmica d’impagament de factures anteriors al 30 d’abril del 2011 puguin fer front als seus compromisos. Vol dir que potser només es cerca l’atac polític sense més. Que pensin també en el perill que comporta deixar d’assumir pagaments de factures per obres i projectes subvencionats; això pot comportar incrementar un deute no previst i posar de veritat en perill l’economia municipal.

5. Que han suspès temporalment el contracte d’adjudicació de la piscina arriscant-se a pagar una indemnització superior al que l’Ajuntament ha de pagar per fer-la. Amb l’acord de suspensió temporal del contracte i adjudicació per a la construcció, gestió i explotació del nou complex amb piscina municipal coberta, argumentant manca de liquidesa i tresoreria, només volem advertir al govern que, de perpetuar-se aquesta decisió, els perjudicis econòmics per a les arques municipals, per l’incumpliment d’aquest contracte, pot suposar una despesa d’entre 500 000 euros i un milió. Molt més que els 390 000 que l’Ajuntament ha d’invertir per fer-la. A més, posa en risc les subvencions otorgades de la Generalitat i la Diputació per aquest destí. I es fa necessari recordar que els diners hi són, amb crèdits dels que ja s’estan pagant quotes, que està perfectament detallat, pressupostat i planificat,i que aquest nou equip de govern no es pot permetre el luxe de portar realment l’ajuntament a la ruïna només per intentar desfer una obra perfectament treballada i adjudicada pels anteriors responsables municipals. De la piscina s’en beneficiarà tot el poble, i després que el PSC fos el primer de contemplar la seva construcció en els diferents programes electorals des de 1991, no hauria d’actuar amb una imprudència pròpia de qui només cerca l’atac a l’adversari polític sense pensar en els autèntics beneficiaris d’aquest equipament.


GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

dimecres, 2 de novembre de 2011

CARTA OBERTA D'EN DURAN ALS SOCIALISTES

Observo que cada dia utilitzeu com a únic argument per atacar CiU la nostra política de reducció de la despesa al capdavant del govern de la Generalitat. Són uns ajustos que fem per necessitat i no per ganes. Per aquest motiu, vull recordar alguns fets i algunes dades que són de l‘interès de la ciutadania i que convindria molt que ho fossin també del vostre.



El 24 de novembre de 2010, just quatre dies abans de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, amb el tripartit al govern de la Generalitat i el PSOE al govern de l’Estat, el “Consejo de Política Fiscal y Financiera” va avalar els comptes de la Generalitat amb un 2’4% del dèficit, un dèficit que ha acabat essent del 4’2%. El 23 de març el que era secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, va comunicar al conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, que “la reducció del 10% de despesa que proposa la Generalitat no era suficient” per corregir el dèficit que vau deixar. També va afirmar que “per la banda dels ingressos, no podia esperar-se res més, llevat que apugéssim impostos amb efectes del 2011”. A través del ministeri d’Hisenda, el govern socialista de l’Estat pretenia que rebaixéssim un 20% la despesa fins arribar a l’1’3% del dèficit públic. Aquesta és la vostra proposta: el doble de retallades.



Davant d’això, el govern de CiU es va plantar i va dir que ni parlar-ne. Una veu socialista –la del que era primer tinent d’alcalde de la ciutat de Barcelona, Jordi William-Carnes, que era de viatge a Sao Paulo- es va desmarcar de la posició oficial del PSC en afirmar que era impossible en un sol any situar el dèficit en el1’3%.



El govern de la Generalitat va reduir la despesa en tres mil milions d’euros en el pressupost del 2011. El secretari d’Estat, Carlos Ocaña, va demanar que es disminuís el doble, sis mil milions d’euros. El que era vicepresident del govern i portaveu, Pérez Rubalcaba –ara candidat socialista-, va afirmar que “la reducció del dèficit era irrenunciable, i-re-nun-ci-a-ble”. L’obligada reducció de despesa, forçada per la mala gestió del tripartit i per la imposició del govern socialista de l’Estat, va implicar necessàriament rebaixar totes les partides del pressupost a Catalunya i, per tant, lògicament, les de sanitat, ensenyament i polítiques socials, tot i que s’ha de dir que l’import pressupostari d’aquests departaments va guanyar pes en el conjunt dels comptes públics. Per exemple, en l’anterior pressupost socialista Sanitat representava un 36% i ara suposa un 38’6%. A tot això, cal tenir present que la Generalitat paga en el 2011 més de quatre milions d’euros diaris d’interessos i en pagarà sis milions –també cada dia- l’any que ve. Fixeu vos que això significa que només en set mesos que no haguéssim de pagar aquests interessos -que vosaltres vau generar- no hauríem de tocar ni un euro la sanitat. Cal recordar també que l’import a pagar per l’amortització de la despesa financera que vosaltres heu deixat per al 2011 és de sis mil milions d’euros (més de 10 bilions de pessetes). És a dir, el Govern de CiU pagarà d’amortització de despesa financera, provocada per la gestió del tripartit socialista, el doble del total que s’ha rebaixat el pressupost català.



També hauríeu de recordar que l’Estat, amb el vot dels socialistes catalans i contra el que aquí demanàveu –fins i tot ens vàreu recomanar que portéssim el govern central als tribunals- no ha pagat la bestreta del fons de competitivitat ni ha liquidat l’import de l’aplicació de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut. Per cert, més enllà del fet que el govern de l’Estat mai ha invertit la xifra del PIB real de Catalunya respecte a Espanya, la inversió planificada a Catalunya només ha tingut una mitjana del 81% d’execució.



Ara, en plena precampanya, ¿no teniu rés més per oferir com a argument electoral que acusar CiU de desmantellar l’estat del benestar social? Si tinguéssiu una mica de vergonya, miraríeu de parlar-ne el mínim possible. No obstant, us llanceu pel camí de la demagògia i renuncieu a l’actiu que teníeu de cultura de partit de govern. En resum, la Generalitat es veu obligada a gastar menys perquè els socialistes, mentre éreu al govern de la Generalitat i llençant la casa per la finestra, heu deixat el país arruïnat (torno a recordar-ho: un dèficit del 4’2 del PIB català, és a dir, més de vuit mil cinc cents milions d’euros, o bé, si ho preferiu en pessetes, més de tretze bilions). A més, en l’àmbit de l’Estat, i amb vosaltres al govern, els socialistes demaneu que reduïm molt més la despesa –concretament, el doble- o que apugem els impostos. I tot això sense pagar el que es deu a Catalunya (fons de competitivitat, Disposició Addicional Tercera, principi de lleialtat institucional per abonar l’import de la llei de dependència i d’altres). Malgrat tot, us quedeu tan amples, criticant-nos dia sí i dia també, afirmant que ens volem carregar l’estat del benestar que vosaltres heu deixat en estat de coma. Si ho féssim nosaltres, estic segur que ens diríeu “quina barra!”. I atenció, nosaltres a Catalunya hem rebaixat el pressupost de Sanitat un 6’9%, però el govern socialista de l’Estat l’ha reduït un 8%. I mentre aquí hem rebaixat un 7’6% la partida d’Ensenyament, a l’Estat l’han reduït un 7’8%. Això sí, el pressupost de Defensa –amb la vostra candidata per Barcelona al capdavant- només l’heu rebaixat un 7%, com si els vaixells, els tancs i les armes en general fossin garants de l’estat del benestar social que els socialistes empareu.



Tot plegat, sense tenir present el dèficit fiscal que l’Estat té envers Catalunya i que significa 16.500 milions d’euros l’any, és a dir, un 8’4% del PIB català, que tant vosaltres com el PP no esteu d’acord a reduir. Bé, ¿de debò, no us sentiu responsables principals del dèficit que heu generat durant els set anys que heu governat a Catalunya? ¿No sou conscients que el govern de l’Estat, en el qual participeu, vol obligar-nos a reduir encara més el nostre pressupost i, per tant, a ampliar les retallades que tan demagògicament utilitzeu com a expressió de desgast electoral? ¿Heu oblidat que aquí demanàveu amb energia que l’Estat liquidés la bestreta del fons de competitivitat i que, en canvi, a Madrid us va faltar coratge per servir els interessos dels catalans i us vau encongir a l’hora de fer el que dèieu a Catalunya com a conseqüència de la vostra dependència del PSOE, votant al costat del govern central contra els interessos de Catalunya? Què penseu fer els socialistes catalans per donar resposta a les necessitats econòmiques dels ciutadans de Catalunya i a les nostres aspiracions nacionals?



Tot això no us ho plantejo perquè cregui que Catalunya pot estar contenta amb una possible majoria absoluta del PP, que vosaltres heu conreat ja que guanyaran gràcies a la vostra ineficaç política econòmica. Ans el contrari: recordem perfectament l’actitud que el PP va tenir contra Catalunya quan van exercir la seva majoria absoluta sense contemplacions, o el seu rebuig davant l’Estatut referendat pel poble de Catalunya. No seré jo qui oblidi els seus greuges contra els catalans .No seré jo qui silenciï l’actitud d’un PP que s’ha plegat de braços i que ha deixat que el país s’enfonsés sense donar suport a cap mesura per facilitar la reactivació econòmica i la generació de llocs de treball. La seva irresponsabilitat electoralista de pensar que com pitjor anés l’economia, millor anirien les seves perspectives electorals ha contribuït que actualment hi hagi gairebé cinc milions de persones sense feina. No estem parlant només de xifres estadístiques, sinó de problemes reals de persones amb noms i cognoms. Es tracta d’’un PP que governarà Espanya amb el qual els socialistes no heu dubtat d’arribar a acords contra Catalunya, però mai a favor de l’ocupació, de l’economia o de la confiança i de la credibilitat davant els mercats. Tots dos, socialistes i populars, heu negat a Catalunya el traspàs dels aeroports del Prat, de Reus, de Sabadell i de Girona; heu disminuït l’autonomia de la gestió dels ports de Barcelona i de Tarragona i, per tant, heu perjudicat l’economia catalana, i heu pactat d’esquena als ciutadans de Catalunya amb nocturnitat i traïdoria la reforma de la Constitució que limita l’autonomia financera de la Generalitat. Sabem que, de la mateixa manera que vosaltres heu arruïnat la Generalitat, moltes famílies i persones, el PP es passarà de frenada reduint els drets nacionals i personals.



Per què creieu que CIU, davant la vostra ineficiència en matèria econòmica i la irresponsabilitat electoralista del PP, va haver d’actuar amb coherència i responsabilitat per evitar que la Unió Europea intervingués l’economia espanyola? Com a president del grup parlamentari de CiU no vaig pensar en els interessos electorals, sinó que vaig fer un pas endavant per evitar que a l’Estat s’haguessin d’aplicar mesures com les que s’han dut a terme a Grècia i que han representant una reducció del 20% de les pensions de més de 1.200 euros que arriba al 40% als jubilats amb menys de 55 anys, la disminució de 200 mil funcionaris del sector públic... Rieu-vos-en, dels ajustos que per la vostra mala gestió hem d’administrar ara!



De cara a les eleccions del 20-N, esperem que el poble català no permeti que hi hagi aquesta majoria absoluta que les enquestes preveuen per al PP. El contrapès al futur govern no passarà per vosaltres, sinó per CiU. Els ciutadans del nostre país saben que som l’única força política amb veu i grup parlamentari propis que té les mans lliures per plantar cara a vosaltres i al PP. Som l’únic grup parlamentari que podrà defensar els interessos dels catalans.



Afortunadament, el poble català és prou madur i té sentit de responsabilitat per entendre que el govern actual de la Generalitat posa per davant els interessos de país als del partit. Encara que ens pugui costar algun vot, estem disposats a redreçar la situació que hem heretat de vosaltres per retornar al seu lloc l’estat del benestar social. CiU l’ha construït durant vint-i-tres anys al capdavant de la Generalitat, això sí, amb l’ajut de tothom, de tota la societat i també amb el de vosaltres des de molts ajuntaments.



Cordialment,



Josep A. Duran i Lleida