Quin cap de setmana!
Com cada any, ha tornat el cap de setmana que, al desallotjar el pabelló d'activitats esportives, s'aprofita per portar-hi a terme un seguit d'actes que, al no disposar d'un altre espai municipal on realitzar festes multitudinàries, es concentren totes durant un cap de setmana sencer al pabelló d'esports Maria Victor.
Va començar divendres a la nit amb el Sopar Solidari que, des de fa tres anys hi organitza l'ONG palauenca de Caritas. Quina gran tasca que fan aquest seguit de voluntaris amb la seva dedicació constant i amnegada als altres. Sí, als que pateixen dificultats en aquests temps de crisi econòmica, de gent que, per no tenir, no disposa ni d'una prestació ja que han esgotat l'atur i tot el que les administracions els podien oferir. La gent que es troba en condicions de no poder afrontar el pagament d'una hipoteca, d'un lloguer, que es veu al carrer davant d'un desnonament. Quàntes situacions d'injustícia i incomprensió que poden millorar, al menys en allò més perentori com és el menjar i els productes bàsics que els fan arribar les persones voluntàries com la Francesca Casajuana o en Josep Maria Vilardell des de Caritas Parroquial.
Molta gent al sopar de divendres, que vol dir diners que es recullen per una bona causa i que segueixen amb més actes com el sopar a la Porxada del mes de juliol. S'evidència la gran qualitat de les persones en qüestió, però també de tots els ciutadans del poble; i es reconeix la gran tasca de col·laboració entre aquesta ONG i els Serveis Socials del nostre ajuntament iniciada i consolidada durant l'anterior legislatura.
Berenar de la gent gran.
Dissabte a la tarda, i amb l'excussa que ja ningú es creu de la manca de liquidesa a les arques municipals, va tenir lloc un berenar, que ve a substituir el ja tradicional dinar que cada any s'ofereix a les persones majors de 65 anys de Palau-solità i Plegamans. Dubto molt que aquest nou format hagi suposat cap gran estalvi a l'ajuntament, tot i que restarem a l'espera de comprovar-ho per explicar amb claredat si és cert que s'ha produït una important rebaixa en la despesa. Fou cap a quarts de cinc de la tarda. Força menys assistència que en anys anteriors, passant de prop de 900 persones a poc menys de 700. Pa amb tomàquet i embotits, dues grans croquetes i una enorme truita, acompanyat amb aigua i sangria. Per postres un gelat i cafès. Per la resta, com sempre: actuacions de les entitats del poble i ball de fi de festa.
El més patètic fou el discurs de l'alcaldessa. abans però, la regidora de l'àrea (La d'esquerres de tota la vida que abans havia sigut d'Unió), va dir que, com que la situació econòmica l'han trobat tant malament, que per això feien un berenar; l'any vinent, com que ja hauran posat ordre als comptes municipals, estaran en condicions de poder tornar a fer un dinar. I l'alcaldessa, amb ganes de fer espectacle, va anar cridant als regidors de govern repartits per les taules, copiant així la idea posada en pràctica per l'anterior govern, però fent que s'aixequessin i fossin aplaudits pels assistents. Fins i tot, el company Enric Feitó i jo mateix de CiU ens vam veure compelits a aixecar-nos per rebre els aplaudiments . Però, a partir d'aquí, un discurs infumable, impresentable, indigne, mediocre.... en lloc d'homenatjar a la gent gran es va dedicar a fer un míting anti retallades posant-se ella mateixa com a exemple del que li podia haver passat si hagués coincidit amb època de retallades, i tot un seguit d'afirmacions que prefereixo no reproduir i que la mateixa gent gran va rebre amb estorament generant tota mena de comentaris en contra, al menys això és el que vaig escoltar al meu voltant.
Festa de Sant Isidre.
Ahir es va celebrar la festa dels pagesos palauencs i plegamanins. La pluja va voler deslluïr-la però no ho va aconseguir. La desfilada de tractors, carruatges i carroces es va poder fer amb normalitat tot i que, per raó del mal temps n'hi va haver algunes que no van acabar venint. La festa al pabelló impecable: Sardanes, arrossada popular, i de la ma de l'amic Joan Carol i la gent jove que s'ha fet càrrec del patronat de Sant Isidre, la recuperació de quelcom tant arrelat al nostre poble i al Vallès: Les colles del Ball de Gitanes! Més de setenta nens i nenes i moltes parelles de pares i mares que han tornat a la feina després que des de fa alguns anys en Josep Perramón i en Joan Carol pare ho deixessin per una qüestió d'edat. Quina il·lusió, quina emoció, quin goig que feien les Gitanes de Palau-solità i Plegamans; entitat de la que en sóc soci des de l'any 1991. ànims, i seguiu així que, malgrat tot, aquest poble és viu i no hi ha qui l'aturi!
