Avui fa exactament 72 anys que en el fosar de Santa Eulàlia, al castell de Montjuïc de barcelona, l'Espanya franquista assassinava a trets davant un piquet d'execució pels vols de quarts de set del matí, al president de la generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover. Després dels anys, aquelles darreres paraules de: TORNAREM A LLUITAR, TORNAREM A SOFRIR I TORNAREM A VENCER, adquireixen més sentit que mai. L'espanya dels Felips, els carles, etc., no ha deixat mai d'atacar-nos; i aquest és el darrer dels seus grans magnicidis.
Com a homenatge al nostre president màrtir, reprodueixo les paraules escrites a puny i lletra per ell durant la darrera nit abans de ser executat:
"A tots els que m'han ofès perdono; a tots els que hagi pogut ofendre demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi l'ombra d'un rancor. Donaré gràcies a Déu que m'hagi procurat una mort tan bella pels ideals. Ell ha volgut aquest destí; i li dec encara gratitud d'aquesta placidesa i serenitat que m'omple en pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya, i el que representa de pau, justícia i amor.
Lluís Companys.