divendres, 27 d’abril de 2012

PLE ORDINARI D'ABRIL 2012

Ahir va tenir lloc la celebració del ple ordinari corresponent al mes d'abril. El resum podria ser tranquil·lament el següent: seguim instal·lats en la més absoluta inoperància, no s'avança en res, punts sense cap substància i avorriment general. Sí que, pretenen, com sempre us dic, entrar en grans debats sobre qüestions que no ens correspon a un ajuntament tractar, però que, com sempre fan actuant com una autèntica oposició a l'oposició, només cerquen el desgast de l'adversari polític i així es poden mantenir sense fer cap inversió nova, servei nou, etc. I així és com hem passat un any, i així seguirem els tres propers que resten de legislatura.
 
en primer lloc, es proposava l'aprovació d'una modificació de crèdits que consisteix en incorporar al pressupost d'enguany poc més de 362 000 euros provinents de l'estalvi de l'any 2011. D'aquesta manera complementen partides de manteniment, augmenten la despesa per energía elèctrica, després que nosaltres la reduíssim d'una forma sensible, aporten el 10% per a la urbanització de la zona de la Serra de can Riera, que entenc es deuen haver ben assegurat de la seva plena legalitat, i d'altres de ben poca transcendència. Sí que em va cridar l'atenció la previsió d'increment en més de 42 000 euros per a despeses d'assessorament jurídic per a Urbanisme. Entenc, que en lloc de fer com l'anterior govern i incloure en el pressupost la contractació d'un bufet d'advocats per a l'assessorament en general del consistori, han preferit fer-ho més d'amagatotis i així poder contractar, per exemple, a l'exdiputada dICV Dolors Clavell o a l'ex-conseller, també d'ICV, Salvador Milà; sí aquell que passejava la família amb helicòpter per poder conciliar la vida familiar i laboral! O, no s'entén un petit increment en la partida de Serveis Socials quant en realitat del 2011 van sobrar més de 130 000 euros que no han volgut utilitzar.
 
Això sí, per posar una rajola o arreglar una tapa de clavegueram posaran quinze o vint tanques durant tres o quatre setmanes, i així semblarà que estan fent vés a saber quina gran obra.
 
Va resultar interessant observar com portàven a aprovació un reconeixement extrajudicial de crèdits per uns interessos d'un crèdit de l'any passat. Si això no és falta de previsió, ja em dirà què ho és! I ara recordo com la regidora Marcuello, en casos de reconeixement d'aquests tipus, però per factures presentades fora de l'exercici que pertocava, com s'enfurismava i demanava fins i tot la dimissió del regidor Albert Font! ara es tracta d'interessos, i l'interventor ha fet bé de portar-ho al ple i deixar així en evidència als responsables polítics.
 
Un altre punt important del ple, fou el destinat a donar compte de l'informe emès per la Diputació en relació a l'aplicació del decret de l'IBI del govern central. Recordeu que CiU vam presentar una moció al respecte a fi d'aconseguir que l'IBI no pugés al nostre poble donat que la situació econòmica del consistori no es trobava en la necessitat que sí tenen la majoria d'ajuntaments? Doncs l'informe ja ha arribat i diu, donant-nos plenament la raó, que sí es pot compensar la pujada acordada pel govern Rajoy de tal manera que no s'incrementi aquest impost a Palau. Però que, en tot cas, això només podrà aplicar-se a partir del proper any 2013. doncs bé, alegrem-nos del que hem aconseguit, exigim al govern municipal que actüi en conseqüència de cara a l'any vinent i, com va demanar el regidor Enric Feitó, exortem a l'actual govern a que destini els més de 400 000 euros que aquest increment suposarà per a les arques municipals al 2012 a inversions i no a seguir tapant forats o a despesa corrent com ens tenen acostumats.
 
A partir d'aquí, poca cosa. Que si una modificació de la fitxa de treball de l'arquitecte municipal a fi que pugui portar a terme tasques de comandament de l'àrea de Serveis territorials, que si el nomenament de representants dels comerciants i entitats esportives al Consell municipal de Comunicació i un representant de les associacions de veïns, com nosaltres ja vam demanar el mes passat, al Consell municipal de Seguretat Ciutadana; que si una moció per homenatjar a la traspassada recentment escriptora Teresa Pàmies, a la que vam donar suport després que hagin hagut de reconèixer els errors comesos en la proposta portada al ple del mes de març, una moció de la plataforma Groga Palau sobre la qualitat de l'ensenyament, retallades i demés, una moció d'ICV sobre l'escola de can Periquet per urgència i una moció del PP sobre Eurovegas.
 
Ja veieu. Sí que, en quant a la moció contra Convergència i Unió de la plataforma, vam assistir a un autèntic míting de final de campanya per part de la regidora Carmen Cabeza, enorgullint-se de com el tripartit havia deixat aquest país. I, pel que fa a la proposta d'ICV sobre can Periquet, només ens volem reiterar des de CiU en el nostre més explícit suport al projecte d'Institut-escola que sempre hem defensat. Però no caurem en la trampa del populisme barat, de la demagògia, d'aprofitar qualsevol excusa, com és una resolució tergiversada del Parlament de Catalunya per intentar-nos posar en evidència. Nosaltres hem deixat molt clara la nostra postura i posicionament, seguirem treballant a fi d'aconseguir que aquest centre esdevingui un institut-escola per a nens i nenes de tres a setze anys, però no ens trobaran en debats estèrils que no cerquen els interessos de la comunitat educativa afectada sino únicament l'atac i el desgast al que ells consideren els seus enemics polítics. Però, com que s'els veu prou el llautó, no val la pena esmerçar-hi més esforços dels necessaris per explicar el que va passar sense més.
 
I el proper mes, seguirà!
 

dijous, 26 d’abril de 2012

CATALUNYA, IMPOSTOS I SERVEIS REBUTS

EL PREU DE SER ESPANYOLS:

Impostos:

Catalunya és on hi ha una retenció més gran de l'IRPF: 56 per cent per a les rendes altes, 40 per les mitjanes i 24,75 a les baixes.

Balances fiscals:

Per cada 1000 euros que paga un català en impostos, rep de l'Estat en serveis 870. Per cada 1000 euros que paga en impostos, un extremeny en rep de l'estat 1170. La diferència és de 300 euros.

Metro i bus:

A Barcelona, el bitllet senzill val 2 euros. A Madrid, un euro i mig. Els abonaments multitransport són més barats a la capital catalana que a l'espanyola. La T-10 barcelonina val 9,25 euros i la Metrobús madrilenya 12. Tot i que es diu així no permet transbordament. Això sí, el metro arriba a Barajas i no al Prat.

Rodalies Renfe:

El servei de Cercanías Madrid és molt millor que Rodalies Catalunya. No és una impressió. Per un territori molt més petit, l'àrea metropolitana de Madrid té 367 quilòmetres de vies, només cent menys que la catalana i això sí quasi tota en via doble Hi ha 900 mil usuaris de Cercanías Madrid per només 400 mil de Rodalies Catalunya.

Peatges:

A Catalunya de cada 100 quilòmetres d'autopistes, 67 són de peatge i 33 de franc. A Madrid, són 96 gratuïts i 4 de peatge. A Andalusia el percentatge és de 87 de franc contra 13 de pagament i a Extremadura no hi ha un sol peatge.

Aeroports:

A Madrid-Barajas es paguen 7,73 euros de taxes aeroportuàries per cada enlairament. A Barcelona-El Prat es cobren 6,81 per enlairament. Però des de Madrid hi ha 55 vols transoceànics i des de Barcelona, 15.

Inversions Foment:

Per aquest 2012, el govern espanyol ha retallat un 45 per cent les inversions a Catalunya. És la retallada més important de l'Estat. La tisorada al País Valencià i Andalusia és del 34 per cent. A Castella la Manxa un set per cent mentre que a Galícia i al País Basc, on s'hi farà arribar l'AVE les inversions creixeran un 9 i un 17 per cent respectivament.

Escoles bressol:

Per aquest curs, a Barcelona hi ha 7.400 places públiques per una població de 1.630.000 habitants. A Sevilla: 22.000 places per una població de 703.000 persones.

Ordinadors:

A Catalunya hi ha un ordinador per cada 5 alumnes. A Extremadura un per cada 2.

Universitats:

Estudiar un curs d'alguna carrera d'Humanitats val, a la Complutense de Madrid, entre 700 i 811 euros depenent dels estudis. A l'Autònoma de Barcelona no baixa de 910. Infermeria a Madrid, 1088 euros, a l'Autònoma 1.423.

Retallades Sanitat:

Fa dos anys, el pressupost en sanitat a Andalusia era de 1180 euros per habitant. Aquest any és de 1174 euros. La retallada és de 6 euros. A Madrid, per un pressupost similar la retallada ha estat de 4 euros. A Catalunya, fa dos anys s'hi destinaven 1.298 euros per habitant. Ara 1128, és a dir, 170 euros menys.

Medicaments:

Amb l'euro per recepta i el copagament per a pensionistes, a mateix tractament, un jubilat català pagarà en fàrmacs 277 euros i un de la resta de l'Estat en pagarà 216.

Òpera:

Anar al Liceu sí surt més barat que anar al Teatro Real de Madrid. Els abonaments surten més econòmics depenent de la butaca. El millor seient del Liceu val a l'any 1.491 euros mentre que al Real és 1.543. També els abonaments populars són més econòmics.

Sous funcionaris:

Els funcionaris de la Generalitat cobraran un 5% menys aquest any: un 3 a la paga doble de l'estiu i un 2 a la de Nadal.
Als funcionaris de l'Administració General de l'Estat se'ls ha congelat el sou aquest any.

IPC:

Els preus han augmentat un 2,2 per cent des del març del 2011 al març del 2012. Només s'han incrementat més a Castella-Lleó. La mitjana estatal és de 1,9, però és que a Andalusia només s'han apujat un 1,6. Dit d'una altra manera: en només un any, comprar a Catalunya s'ha encarit sis dècimes respecte Andalusia.
 
 
I, mentre seguim sent espanyols, la sangria no només continuarà sino que augmentarà. Qui no pot estar d'acord amb la independència d'aquesta manera?
 

SANT JORDI I LA WEB MUNICIPAL

Després d'una setmana de no insertar cap nou apunt, finalment sembla que els problemes informàtics, sí aquells que, quan els patim generen tanta impotència, i per què no dir-ho: aquella mena de sentiment de ràbia i agresivitat, ni que sigui verbal, contra l'aparell que, d'una forma deliberada, impedeix que portis a terme la teva feina o, com és el cas, segueixis mantenint viu un blog com aquest.
 
Superada ja la fase d'incertesa i recuperada l'activitat, volia comentar-vos dues qüestions que han coincidit en el temps, però no per això han d'estar necessàriament relacionades. Es tracta, per una banda, del canvi d'imatge al nou lloc web municipal, i per una altra, el canvi d'ubicació, respecte l'any passat, de la fira de roses i llibres de Sant Jordi al nostre poble.
 
Si entreu a la pàgina web de l'ajuntament: www.palauplegamans.cat, us trobareu exactament amb la mateixa web que vam implantar l'anterior govern ara farà tres anys. Observareu exactament els mateixos continguts, la mateixa estructura, podeu subscrivir-vos al newsleter a fi que setmanalment pogueu rebre l'agenda i notícies que s'hi publiquen, etc. Diuen però, que s'ha fet més accessible. I aquí sí que, com a responsable de Comunicació durant l'anterior legislatura, us haig de dir que vaig intervenir amb decisió amb els tècnics informàtics municipals i els de l'empresa de la Diputació responsables de la seva implantació i manteniment, aconseguint que per a les persones invidents, com jo mateix, que utilitzem programes amb lectors de pantalla adaptats, poguessim navegar amb plenitud per la web. Em diuen que s'ha modificat la possibilitat que les persones amb poca visió puguin fer que les lletres siguin d'un tamany més gran, però recordo perfectament que aquest extrem també fou treballat i implantat ara fa tres anys.
 
En definitiva, que els canvis han estat íntegrament de colors, anagrama i marca del municipi. L'obsessió de l'actual govern per fer veure que fa alguna cosa, quan després d'un any encara no tenim notícia de res que no sigui desfer, fa que canviant coloraines, símbols i anagrames la gent pensi que treballen. I, evidentment, tot plegat respon únicament a l'afany d'aconseguir que els ciutadans relacionin una determinada imatge amb un determinat color polític. I, a sobre, encara tenen la gosadia d'afirmar que el famós P-siP respon a un imaginari molt arrelat a la població i llargament reivindicat. Tots sabem que no només no és veritat, sino que els únics que van trobar a faltar-lo van ser els socialistes durant tota la legislatura anterior, i que només arribar, van fer el que fos necessari per tal de recuperar-lo. Algú relaciona aquesta marca amb la paraula "SÍ" com diuen ells?
 
De fet, ja que tant parlen de Participació Ciutadana, una de les primeres coses que van fer només arribar, va ser eliminar el contacte directe amb l'alcaldessa i els regidors que haviem implantat nosaltres. Ara cal accedir a un formulari que no se sap qui el rep, i a partir d'aquí a esperar que algu et respongui.
 
Finalment, i en relació a l'ubicació de la fira de llibres i roses de Sant Jordi a la Porxada de ca l'Estruch, només vull expressar, que no és cert que l'anterior govern ja no comptés amb aquest espai tant important per al centre de la vila, sino que penso que, a la vista de la diversitat actual d'espais, cal anar canviant la ubicació dels diferents certàmens. I si l'any passat es va ubicar a la nova zona de vianants, fou precísament per promocionar un espai acabat d'innaugurar. Un cop consolidat el lloc, cal mirar en cada cas quin és el millor lloc, però mai renunciar a un en favor de l'altre. I menys, si pensem que ho canvien només perquè l'anterior govern ho va organitzar a la zona de vianants!
 

dijous, 19 d’abril de 2012

MANGO, I LA BONA GESTIÓ DE L'ALCALDESSA PLA I EL REGIDOR SERRAVIÑALS

Aquesta setmana hem sabut que el proper dissabte dia 21 d'abril s'obrirà al públic de forma oficial, i al costat mateix de l'empresa Mango al nostre poble, un espai de més de 1200 metres quadrats dedicats a la venda al detall de peces de moda i confecció, de la marca Mango, que es troben, o bé fora de temporada o bé que tenen alguna petita tara. És adir, s'obrirà allò que s'en diu un Outlet de grans dimensions a Palau-solità i Plegamans.

en aquest sentit cal tenir molt en compte que, a la vista de la gran predisposició de l'anterior govern municipal al diàleg, i la voluntat expressada pels màxims responsables de Mango en el sentit de poder habilitar un espai de venda al detall d'aquestes característiques al costat mateix de la seu mundial de l'empresa, es van iniciar, per part de l'alcaldessa Mercè Pla i el regidor Josep Maria Serraviñals, un seguit de gestions i trobades que van donar com a resultat que hagi acabat esdevenint una realitat la posada en funcionament d'una infrastructura com aquesta.

Així, un cop sabuda la voluntat de l'empresa, foren molts i diversos els tràmits, les trucades, trobades, reunions amb alts responsables polítics de la Generalitat de Catalunya encaminades a aconseguir que les imminents lleis omnibus recollíssin la possibilitat de permetre aquest tipus d'activitat fora d'allò que s'anomena: Trama Urbana Consolidada, (TUC), adequant-se així la legislació existent sobre equipaments comercials a Catalunya.

És així que, aprovada aquella legislació que el que fa és precísament: desburocratitzar processos de llicència, agilitzar tràmits i en definitiva, facilitar les coses per tal d'activar l'economia, ajudar a les empreses i els emprenedors i així lluitar contra l'atur i augmentar l'ocupació, observarem com realment valia la pena lluitar per tal que la nova legislació permetés excepcions a la norma general i incorporar-nos de ple al que ja ve establert per les directives europees en aquest sentit. Si pensem que Mango té una plantilla que voreja els 1800 treballadors a Palau-solità i Plegamans, entendrem fàcilment les raons per les quals cal seguir ajudant iniciatives com aquestes que el que fan, és millorar les condicions de vida de tots els ciutadans.

Moltes vegades ens preguntem si des d'una corporació local es pot fer res per tal de millorar l'economia, crear ocupació i activar l'activitat industrial i comercial. Aquí tenim un molt bon exemple: Un govern que va consolidar un centre comercial de vianants al nostre poble, i un govern que treballa, lluita i facilita que grans empreses com Mango puguin portar a terme els seus projectes en benefici de tots.

Felicitem-nos per la tasca realitzada per la Mercè Pla i en Josep Maria Serraviñals en aquest cas, de la que ara recollim els fruits!

dilluns, 16 d’abril de 2012

HI HAVIA UNA VEGADA UN GOVERN QUE VOLIA FER VAGA

Cap a l'any 2012, i a finals del mes de març, fou convocada una vaga General per part d'unes organitzacions anomenades sindicats, que deien defensar els interessos dels treballadors, quant en realitat de treballadors cada vegada n'hi havien menys, i que el que realment pretenien era salvar llur estatus i el de la gent que en depenia. sortosament avui dia els treballadors es defensen sols i no necessiten a ningú que els utilitzi en benefici de molts interessos menys els seus.

En aquells dies a Palau-solità i Plegamans hi governava un tripartit que, com que ja s'ho havia trobat tot fet no li calia massa esforç per anar tirant i vivint de renda. I com que, el seu modus vivendi consistia en atacar a l'anterior govern i desfer gran part de l'obra fins aleshores executada, en tenia prou en anar omplint els plens municipals de propostes i mocions en contra de tot i de tothom per així fer veure que feia alguna cosa.

Davant la convocatòria d'aquella vaga general que s'adreçava contra el govern d'espanya, quan encara érem espanyols, i contra el de la Generalitat que vivia escanyat pel primer, s'hi van voler sumar d'una forma entusiasta. Tant, que fins i tot van voler avançar el ple un dia per no celebrar-lo el dia de la vaga; però un regidor Torrecollons els ho va impedir al fer-los veure que estàven conculcant la mateixa normativa municipal. Fou tanta la ràbia que això els provocà, que van arribar a retirar una moció sobre Seguretat Ciutadana presentada pels grups de l'oposició i la regidora de l'àrea no va assistir al plenari.

Però, per si això no fós suficient es van dedicar a fer crides a la vaga, exercint d'allò que en aquella època s'havia convingut en anomenar Piquets de vaga i que, en moltes ocasions la seva funció consistia en perpetrar tot tipus d'actes vandàlics amb l'objectiu d'aconseguir aparentar un èxit de la vaga. Però, aquesta activitat sembla que la van limitar a intentar convencer per tots els mitjans als treballadors municipals perquè fessin vaga; o al menys que s'agafessin aquell dia com a festiu, assumpte propi o el que fos per tal de demostrar la legitimitat d'aquella vaga contra tot govern que no fos com el del seu color polític.

El resultat de tot plegat fou que només un 20% dels treballadors de l'ajuntament no van anar a treballar. Però, això no volia dir que fesin vaga sino que aquí s'hi van incloure tots aquells que gaudien de permisos per raons diverses, assumptes propis, festius pendents, etc.

Evidenciat el fracàs, van haver de replantejar-se les coses. És cert que no volien fer res per així no equivocar-se, que ja s'ho havien trobat tot fet, que diners n'hi havia a les arques municipals per donar el servei que els ciutadans esperàven. Per tant, calia començar a pensar en governar després d'un any al poder.

El que van fer, us ho explicaré en una altra ocasió, un cop realitzat el corresponent treball d'investigació històric i arxivístic!

dijous, 12 d’abril de 2012

ENTREVISTA A L'AMIC JOSEP MARIA VILA D'ABADAL

Entrevista a Josep Maria Vila d'Abadal, alcalde de Vic i candidat a la presidència d'UDC al Singular Digital

“No sóc un independentista exprés

Josep Maria Vila d’Abadal (Barcelona, 1954) és batlle de Vic i president de l’Associació de Municipis per la Independència. Es presenta com alternativa de Josep Antoni Duran i Lleida a la presidència del partit en el congrés d’Unió dels dies 12 i 13 de maig, que per primer cop en dècades votarà dos candidats. Assegura que la formació necessita fer un gir cap a la independència si vol ser fidel al seu esperit fundacional (1931). I creu que Duran exagera un antiindependentisme. Vila d'Abadal admet que no té possibilitats de guanyar, però presentarà batalla.

per Alèxia L. Ferret


Ja té els avals necessaris per presentar-se. Però quants en té?
Fins ara, en tenim 396. Però tenim temps fins avui a les dotze. Potser arribem als 400. Tenim els avals necessaris. De totes les intercomarcals en tenim com a mínim vint. Tarragona és la número u. És la que ha superat a les altres.

Li dóna suport algun dels actuals membres de la direcció d'Unió?
No. De l’actual direcció ningú. Tampoc no m’han donat cap aval, ni venen amb mi.

Vostè és partidari de la independència de Catalunya. En canvi, Duran defensa un model confederal, com es va aprovar el 1931. Poden conviure en un mateix partit?
I tant! La meva proposta ve de l’evolució del que es va dir el 1931. Jo defenso un Estat propi independent. És a dir, un pas més.

Per què?
Després de vuitanta anys una relació entre Catalunya i Espanya no ha sigut viable. I si això no ha estat possible, com ho pot ser una confederació de dos Estats, un de català i un d'espanyol? Això és impensable. Hem de seguir el criteri que ja deia Unió temps enrere.

Per què li cal ara a Unió assumir un discurs independentista?
No és nou. Fa dècades, ja es deia llibertat o independència plena. Aquests noms ja s’utilitzaven als anys 60 i 70. I ara és més necessari. El nostre país està evolucionant en aquest sentit. I nosaltres com a partit hem de servir la societat catalana. Aquest és el nostre objectiu. Catalunya necessita un Estat propi independent.

UDC encara hauria fer un pas més que el gir sobiranista de CDC en el congrés de Reus?
CDC aposta per un Estat propi, però no independent. I jo crec que la paraula necessària és independent. Això és el que hem de treure en el congrés del maig. I ho hem de proposar als militants i als compromissaris. La ponència oficial d’Unió parla d’una confederació d’Estats, però la contempla amb el fet de la llengua, la cultura i el dret civil. I això està superat. No crec ni que els ponents s’ho creguin. Aquest discurs és tirar enrere del que es deia el 1931.

Per què diu que Duran exagera l’antiindependentisme?
Perquè està segrestat per la política que fa a Madrid. Ell hi va cada setmana, i la visió allà de Catalunya és diferent de la d’aquí. A més, ha de fer unes polítiques concretes, negociar i treballar. Si no no tindria sentit ser-hi. El desig de separar-nos d’Espanya no s’entén a la capital. I per aquest motiu en Duran té aquesta deriva més espanyolista de la seva persona. No ho era tant. Això els ha passat a molts polítics que han anat cap allà.

Té por que alguns militants hagin firmat alhora a favor de vostè i de Duran i que, al final, els avals quedin anul·lats.
Sí. Quan vaig anunciar que tenia uns quants avals, ja vaig avisar que això podia passar. Però tampoc hi vull entrar més. El que desitjo és renovar el partit, i evitar que passin aquestes coses. Aquest és un mal que té el sistema de partits. Hi ha uns models d’organització molt forts, que governen i incideixen massa en els militants. Jo em presento per canviar-ho. Hi ha hagut pressions per tal que avalin en Duran i no a mi. I també doblar-ho, tot i que és més agressiu i ja ho han parat.

Vostè assegura que l’organització de UDC va fer el possible perquè no es presentés. Concreti què li van fer…
Conec gent a qui li han anat a buscar l’aval, i que li han dit que no val pel Josep Maria Vila d’Abadal. I d’altres, que a les assemblees locals i comarcals porten els avals d’en Duran. A més, si saben que hi ha gent que no hi ha assistit els el van a buscar a casa seva. Tot això, des de l’organització. No ho fan a nivell personal. Però amaguen la realitat. Ahir vaig configurar la proposta de comitè de govern, i un no va venir perquè li havien fet pressions i ofertes d’altres possibilitats.

Segons vostè, per què Duran hauria de deixar pas a una nova direcció?
Per renovar el partit des dels seus orígens. Hem de recuperar el pensament dels fundadors d’Unió i portar-lo al segle XXI. I reconduir el tema nacional clarament. Cal un partit on la gent s'hi trobi còmode i pugui expressar les seves idees sense que tinguin conseqüències.

Però a Unió tothom dóna com a clar guanyador Duran...
És lògic. En Duran i Lleida té tot l’aparell del partit. Està treballant i organitzant el congrés. Per tant, els presidents locals i comarcals li busquen els compromissaris…

Firmaria treure un 20% dels vots dels delegats? Quina és la seva aposta?
No en tinc ni idea… No vull entrar en això. Jo em presento per fer una alternativa. En Duran porta 30 anys al capdavant d'Unió, i és molt temps. Tot i així, se li han d’agrair moltes coses. És un gran polític que pot continuar fent feina a Madrid. Però pel partit i el tema nacional de Catalunya, ja ha complert una etapa i s’hauria de retirar.

Es reconeix com l'hereu de Duran...
Jo no vull ser l’hereu de ningú. Jo em presento perquè el missatge que dóna Unió sobre la sensibilitat nacional no és l’adequat.

De moment no s’ha produït una trobada entre vostès dos. N'hi haurà alguna abans del congrés?
No en tinc ni idea. Fa un mes aproximadament, ens vam enviar missatges i em vaig oferir per parlar. Em va dir que parlaríem quan tingués la ponència elaborada, i ja la té. Si ell vol, jo estic disposat.

Vostè lidera l'Associació de Municipis per la Independència. Quants són ara?
La setmana passada ja érem uns 380 municipis.

I faran insubmissió fiscal?
No. Nosaltres hem demanat al Parlament i al Govern, que facin els tràmits necessaris perquè puguem pagar els nostres impostos a l’Agència Tributària Catalana. Però si no ho desenvolupen, no ho farem.

Ja ha demanat anar a entrevistar-se amb Rajoy per presentar-la?
Sí. També hem demanat parlar amb el president del Parlament Europeu, i amb l’ONU. I també parlarem amb diferents caps d’Europa per explicar el projecte independentista català des de la visió dels municipis.

Han obtingut resposta?
No. Encara no ens han contestat.

En més d’una ocasió ha assegurat que l’actual crisi econòmica és un bona oportunitat per a què Catalunya s’independitzi. Tan convençut està que en dos o tres anys es produirà?
Sempre explico les teories d’Einstein. El món es mou a través de les crisis. Quan es plantegen les coses i es busquen projectes, hi ha noves solucions. Europa ha de ser una confederació d’Estats. I si passa això, n'hi podran aparèixer de nous. És el moment que neixi Catalunya. Avui es pot plantejar més fàcilment un Estat català.

Vostè és independentista exprés?
No. Crec que les coses s’han de fer quan toquen. Però és clar que si no t’ho planteges no ho faràs. Per tant, ens hi hem de posar, i el temps dirà. Ara bé, aquests processos són molt ràpids.

dimarts, 10 d’abril de 2012

CAMPANYA DE MULTES?

Veig anunciat en la revista Palau Informatiu, que des de l'u fins al quinze d'abril es porta a terme una campanya informativa als conductors a fi de fer-los saber que, a partir del proper dilluns dia 16 es denunciarà, i per tant sancionarà, a tots aquells que estacionin en les Zones Blaves dels carrers del centre sense indicar l'hora d'aparcament en el cotxe o sobrepassant el temps permès. A continuació deixen anar tota una retòrica en el sentit d'expressar un acord amb les associacions de comerciants del municipi, que s'han habilitat més zones d'aparcament, etc.

I, pensant pensant, tornem allà on érem. Que, com que segueixen sense fer res, han d'inventar històries per fer veure que fan. I és que, mireu, cap a mitjans de l'any 2009 ja es va realitzar l'oportuna campanya informativa: els nostres agents de la policia informàven als conductors sobre les conseqüències futures d'estacionar els seus vehicles a les zones blaves sense indicar l'hora d'aparcament o sobrepassant el temps d'una hora i mitja establert. Transcorregut el termini informatiu, la policia va començar a fer la seva feina; és a dir, a denunciar i per tant sancionar a tot aquell que no cumplís amb l'estona d'estacionament o no indiqués l'hora en la que havia aparcat el cotxe. doncs bé, aquells qui ara governen van expulsar tota la seva ira expressant que no hi havia dret, que s'estava perpetrant una campanya de multes indiscriminada, que si això era per poder pagar tot el que es malgastava l'ajuntament, o el sou de l'inspector "contractat a dit", i què us haig de dir que no sapigueu.

Vam tornar a fer una campanya informativa després de les obres de vianantització del centre. Però, des del nou pintat de les zones blaves i adequació de les mateixes, mai s'havia deixat d'aplicar la normativa i denunciar a qui estacionés incomplint les prescripcions de la zona blava.

Ja sentia a dir jo que actualment no es posaven multes i que el centre de la vila s'havia tornat a convertir en un can seixanta. Però ara es confirma definitivament. I és clar, els comerciants s'han queixat i no tenen més remei que aplicar adequadament la normativa d'estacionament en les zones blaves a fi de millorar la mobilitat de les persones que volen anar a fer les seves compres als carrers del centre del municipi, I, si s'han queixat suposo que, com ja haviem fet d'antuvi, col·laboraran amb l'ajuntament lliurant els rellotges per indicar l'hora d'estacionament del cotxe als ciutadans que el necessitin.

Vol dir tot plegat, que des que va entrar el nou govern municipal al consistori no s'aplicava cap instrucció al respecte per part de la policia. I ara es veuen novament obligats a fer el que ja vam disposar nosaltres en el seu dia.

Que no pateixin, que nosaltres no farem com ells i començarem a denunciar campanyes indiscriminades de multes i tots aquells atacs furibunds als que ens tenien acostumats. Les normes són perque`es compleixin, i als infractors s'els ha de sancionar. Sí que recordo com en els pressupostos municipals per al 2012 es preveia un increment considerable dels ingressos per multes. Deu ser per això; però que consti que, qui havia deixat de cumplir les normes de la zona blava era el nou govern. I, per cert, diguin el que diguin, les places d'aparcament de vehicles al centre són exactament les mateixes que al juny de l'any passat!

dimarts, 3 d’abril de 2012

LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST 2011

Tal i com ja us vaig avançar en l'apunt del passat divendres dia 30 de març, en el ple municipal del dia anterior es va donar compte de la Liquidació del pressupost corresponent a l'exercici 2011 amb uns resultats que cal qualificar, pel cap baix, com a espectaculars.

I dic això perquè, després de passar-nos tota la legislatura 2007-2011 sentint als representants socialistes i d'ICV fer tota mena de proclames apocalíptiques sobre la situació econòmica de l'ajuntament, deixant anar tota mena de brames sobre "l'insoportable" endeutament en el que estava incorrent l'anterior govern, que si avisos d'alerta infundada de no pagament de nòmines, que si les arques municipals es trobaven en autèntica situació de fallida tècnica, i què us haig d'explicar que no sapigueu! I ja no només durant l'anterior legislatura, sino que, un cop arribats al govern, van voler seguir enganyant a tothom afirmant que no es podria fer res per manca de liquidesa, que si tensions de tresoreria, que no podem fer la Piscina municipal, ni aplicar acords i preacords assolits amb personal, proveïdors, entitats, Voluntaris de Protecció Civil, etc. Però, al final, la mentida ja no s'aguanta per enlloc. El dia quinze del mes passat es veuen obligats a publicar i reconèixer que l'únic deute del consistori el constitueix una part de 60 000 euros corresponents a una factura de la construcció de la nova comisaria, i perquè ve d'una subvenció que resta pendent de liquidar-se. I ara, sense arguments, mirant a terra, i obligats a dir públicament en el ple que tenim un dels ajuntaments més solvents i sanejats del país, s'hauran de menjar tota la porqueria que van escampar sense cap mena d'escrúpols. I la veritat continua esent que al 2007 vam agafar un ajuntament que pagava les factures dels seus proveïdors amb un termini mitjà de 90 dies, i que al juny de 2011 s'havia reduït el temps a menys de 60 dies com així segueix.

A continuació, i a títol d'exemple, us faré unes pinzellades a fi que es pugui comprendre com va deixar l'anterior govern l'Economia municipal:


- Resultat positiu, en quasi un milió, gràcies al ajust que es pot fer de les inversions que va culminar l'anterior govern, que es finançaven amb ingressos i subvencions d'exercicis passats. Uns dos milions d'Euros.

- Romanent positiu, pràcticament clavat al de l'any anterior. Uns 620 mil Euros. O sigui, "el saldo" queda igual que el 2010. D'aquest saldo, per despeses del 2012 se'n gasten 137 mil, i el saldo real queda en uns 483 mil. (L'anterior govern l'any passat ho vam apurar una mica més i ho vam deixar en uns 280 mil).

- El resultat sense ajustar és de més d'un milió negatiu, però nosaltres no enganyarem a la ciutadania com van fer ells, fent veure que aquest és un resultat dolent. Això només vol dir que aquest any ha entrat un milió menys que el que s'ha gastat entre 1 de gener i 31 de desembre, però igual que passa cada any, les despeses que són finançades amb subvencions que ens concedeixen abans de l'1 de gener, s'han de descomptar. Així, que el resultat real i ajustat és quasi un milió d'Euros positiu.

- S'assoleix l'objectiu d'equilibri pressupostari, gràcies al marge adicional que permet la Comissió Nacional d'Administració Local, del 5,53% aquest any. Ja que la necessitat de finançament sí que és negativa, en -470 mil Euros. Però dins els marges que permet la normativa. Aquest marge es va ajustant cada any, i algun any el govern anterior també ho haviem aprovat gràcies a aquest marge.

- En comparació amb el Pla Econòmic Financer, aprovat durant l'anterior legislatura i redactat pels tècnics de la Diputació de Barcelona, es millora el resultat en un 8,3% a favor dels interessos de l'Ajuntament. Per tant, no cal pendre mesures adicionals a les ja aprovades per l'anterior govern, en un Ple del 2011.

Es manté la tendència que va capgirar CiU, ERC i PP al 2010, millorant el previst en el Pla financer. Ens hem de felicitar tots perquè el nostre Ajuntament té unes finances ben sòlides i sanejades. M'agradarà veure quants Ajuntaments del país tenen aquestes xifres!!

Algunes dades concretes que he pogut observar en els llistats i informes:

- Han "sobrat" 636 mil Euros per despeses de personal!!! Qui diu que no es podien aplicar els pre-acords amb el personal com els de la Policia?!?!? Dels que 534 s'han destinat a ves a saber què i 102 han quedat de romanent.

- Han quedat 460 mil Euros de romanent de despeses corrents diverses.

- Diria que s'han gastat bona part del fons de garantia de la concessió d'aigua, o almenys, el dipòsit que hi havia de més d'un milió s'ha tret i no se sap on para! Si cal fer front a una emergència de la xarxa d'aigua no sé com ho faran.

- De Serveis Socials i Promoció Social, que tanta bandera fant, els hi han sobrat 163 mil Euros... perquè no els han destinat tots? Amb la falta que fan!

- De Protecció Civil, els hi han sobrat uns 7 mil Euros per inversions... i no en teníen per arreglar o acabar la caseta de la creu Roja!!

Només espero que aquestes quatre pinzellades siguin prou il·lustratives com perquè quedi ben clara quina és la situació econòmica heredada per l'actual govern. Només desitjo que, quan acabin el seu mandat, deixin un ajuntament tant sanejat com aquest!