dimarts, 31 de juliol de 2012

TAMBÉ LLUITEM PEL CATALÀ

En el ple del passat dijous, CiU va presentar una moció en defensa de la nostra llengua que, després d'una mínima negociació, fou aprovada per la resta de forces polítiques municipals a excepció del PP.

La transcric a continuació:

“ MOCIÓ EN DEFENSA DEL CATALÀ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ



Ateses que darreres sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya imposen l'ús del castellà a Catalunya, ja sigui a les escoles o als municipis catalans, i perpetuen la discriminació legal que pateixen els ciutadans i ciutadanes catalanoparlants a l’Estat espanyol.



Atès que amb aquestes sentències el TSJC desvirtua el concepte estatutari de llengua pròpia i hi superposa un cànon d’enjudiciament estrictament basat en la interpretació jurisprudencial de la cooficialitat.



Atès que encara existeixen més de 500 disposicions legals que imposen avui en dia l’ús del castellà, negant d'aquesta manera la igualtat de drets als ciutadans catalanoparlants.



Atès que aquestes sentències confirmen que l’Estat espanyol és l'únic de la Unió Europea que no reconeix com a oficial en tot el seu territori una llengua mitjana de les dimensions del català, un fet que reforça la percepció que hi ha ciutadans de primera i ciutadans de segona segons la llengua que parlin.



Atès que lluny de corregir aquesta inacceptable situació, el TSJC l'agreuja dictant només un 1,5% de sentències en llengua catalana durant l'any 2011



Atès que aquest biaix del TSJ a favor d'una de les llengües oficials entra en flagrant contradicció amb el principi d'igualtat de drets que hauria de regir tot sistema democràtic, i amb la mateixa exigència d'aquest Tribunal que les Administracions han de respectar l'elecció de llengua dels ciutadans.



Per tot això sol·licitem al ple l’adopció dels següents:



ACORDS



PRIMER.- Manifestar el nostre ferm rebuig a tots els intents d’imposar l'ús del castellà a Catalunya, ja sigui a les escoles o a les administracions públiques, fets que perpetuen la discriminació legal que pateixen els ciutadans catalanoparlants a l’Estat espanyol.



SEGON.- Manifestar el suport al model d’escola catalana en llengua i continguts, així com a tota la comunitat educativa, per tal que continuï aplicant-lo en el dia a dia.



TERCER.- Reafirmar el compromís de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans amb la plena normalització de la llengua catalana, ja sigui en el seu ús dins del propi consistori com amb la seva relació documental amb la ciutadania, els organismes i les entitats del municipi i de tot l’àmbit lingüístic català.



QUART.- Instar al Govern de la Generalitat a no fer cap pas enrere i a complir el que diu la Llei d’Educació de Catalunya pel que fa a la llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament i a complir la Llei de política lingüística pel que fa a la llengua de les administracions a Catalunya.

dilluns, 30 de juliol de 2012

MOCIÓ EN CONTRA DE L'INVASIÓ DE COMPETÈNCIES EN MATÈRIA MUNICIPAL

Aquest és el resultat de la fusió de les dues mocions presentades al ple del passat dijous per CiU i PSC, que fou aprovada amb el vot favorable de tots els grups a excepció del PP:


MOCIÓ A FAVOR DEL RESPECTE AL MAPA MUNICIPAL DE CATALUNYA, EN DEFENSA DE LES COMPETÈNCIES EXCLUSIVES EN AQUEST ÀMBIT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I EN CONTRA DE LES REFORMES PRESENTADES PEL GOVERN DE L’ESTAT EL PASSAT 12 DE JULIOL, QUE PRESENTEN ELS GRUPS PSC-PM i CiU.


“ El municipi és l’estructura bàsica de l’organització territorial primària, propera i indispensable per tal de donar serveis als seus habitants, tal i com defineix el mateix Estatut d’Autonomia de Catalunya en el seu article 84. Els ajuntaments són una peça bàsica pel desenvolupament socieconòmic del país, i de la qualitat de vida dels seus ciutadans.



L’actual situació de crisi, agreujada especialment en els darrers 2 anys, ha obligat les administracions públiques a continus ajustaments de la despesa. El repte i el compromís dels ajuntaments catalans en el seu conjunt en tot aquest període excepcionalment difícil, ha estat complir amb aquests ajustos garantint els serveis públics, els serveis a les persones, i en definitiva, l’Estat del Benestar.



L’aposta decidida per tal que la ciutadania hagi pogut accedir en igualtat de condicions a equipaments culturals, socials, educatius, esportius i de tot tipus ha estat una prioritat del municipalisme català. Això ha ajudat a mantenir la cohesió social i la convivència als diferents pobles i ciutats.



Des de la proximitat, des dels municipis hem construït Catalunya, mantenint serveis i instal·lacions més enllà de les pròpies competències, complint en la immensa majoria dels casos amb els compromisos de deute i sense generar dèficit. I ara tot això ho hem de defensar.



La reforma proposada pel Govern espanyol suposa un greu retrocés democràtic i un atac a l’autonomia local. Amb el traspàs de les competències dels municipis de menys de 20.000 habitants a les diputacions i l’eliminació del 30% dels regidors i regidores l’any 2015 la ciutadania veurà com els serveis i el model es privatitza, i com els responsables polítics ja no són els seus veïns i veïnes, sinó que es troben allunyats en un despatx a la capital de la província, sense haver de rendir comptes a les urnes.



Traslladar les competències dels petits municipis a les diputacions i els consells comarcals és una equivocació, perquè no només no abaratirà els serveis, sinó que allunyarà l’administració de la realitat, debilitant el seu valor democràtic i centralitzant els serveis, amb el conseqüent desequilibri territorial que això pot implicar. De fet, el traspàs de les competències a les diputacions fins i tot podria encarir la prestació de serveis, ja que els seus gestors no coneixen de primera mà la realitat concreta de cada municipi.



En els darrers trenta anys tot i l’increment de la població, 1,7 milions de persones, amb el conseqüent desenvolupament de les trames urbanes, el mapa municipal ha estat estable. Des de les primeres eleccions democràtiques municipals del 1979 s’han creat tan sols 13 nous municipis, i hi ha hagut 1 agrupació voluntària d’ajuntaments.



Aquesta naturalesa bàsica del municipi, es reflecteix de nou a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, quan s’afirma que “Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries”. Una arquitectura institucional pròpia ha estat una reivindicació de molts sectors polítics, intel·lectuals i científics catalans, reclamant una organització territorial pròpia més arrelada a la història, comunicacions i relacions econòmiques pròpies del país. De fet, quan Catalunya va perdre la Guerra de Successió, i la posterior promulgació del Decret de Nova Planta de l’any 1716 va suposar un evident punt d’inflexió en el futur polític i jurídic del nostre país, amb la supressió dels órgans propis de govern i la conseqüent paralització de creació de normativa pròpia. Aquesta situació va afectar de manera notable en el camp de la divisió territorial , que no va poder seguir el seu procés lògic d’adaptació, segons les necessitats reals del territori. Es va imposar una arquitectura forana, estranya, amb un esperit clarament centralitzador i amb l’objectiu de control. En els debats sobre el model territorial hi ha una constant: el dubte sobre l’estructura municipal i les diferents propostes de transformació. Majoritàriament els estudis o posicionaments, aposten per una reducció del nombre de municipis a partir d’un procés de fusió, més o menys dràstic, governat per l’estat o per la Generalitat de Catalunya. Els arguments amb els que es volen sustentar aquestes fusions tenen sempre el denominador comú de defensar-se sota l’argument econòmic , i en particular, d’agregar població atenent a economies d’escala. Enlloc està demostrat que aquesta fusió municipal comporti en totes i cadascuna de les competències municipals un major estalvi econòmic. De fet, processos de fusió municipals fets en diversos països d’europa estan qüestionant que alguns serveis es puguin prestar de forma més eficient i eficaç en àmbits territorials agregats.



Atès que només en els darrers mesos hi ha hagut diversos informes i o posicionaments públics, un del Consell d’Europa que situava un llindar òptim mínim d’habitants en 10.400; de l’Institut d’economia de Barcelona, que ho fa en 5.000; o un altre de la FEMP, que considera inviable l’estructura municipal que tingui menys de 1.000 habitants o que defensa l’acumulació de competències en un llindar superior a 20.000 habitants per poder desenvolupar eficientment determinades competències.



El Govern del PP torna a posar els ens locals com a responsables de la crisi, tot i ser l’administració pública amb menys deute i el percentatge més petit del dèficit de l’Estat. En aquests moments els municipis tenim un nivell d’endeutament que supera escassament el 3%, molt per sota del nivell estatal o autonòmic, i el passat 2011 vam ser l’única administració que va reduir l’endeutament.



Atès que hi ha el perill que es vulgui aprofitar la complexa situació econòmica per desplaçar als ajuntaments un excessiu grau de responsabilitat, tot atribuint als governs locals despeses supèrflues o ineficiències constants.



Cal posar en valor el treball en xarxa i dels petits municipis en les millores i arranjaments dels camins o en les accions conjuntes de promoció turística, per posar dos exemples. La solució passa pel treball en xarxa i en la mancomunació d’aquests i d’altres serveis com el transport escolar, els residus, les beques menjador i la gestió dels espais naturals. Sense deixar de significar molts dels altres serveis que donen els petits municipis com la neteja viària, la recollida de vehicles abandonats, serveis d’orientació laboral i informàtic, l’assistència jurídica, les llars de jubilats, els tècnics esportius, els dinamitzadors econòmics i un llarg etcètera.



Tot això sense oblidar que, si bé l’article 149.18 de la CE atorga a l’Estat la competència per regular les bases del règim jurídic de les administracions públiques, en cap cas, l’exercici d’aquesta competència estatal, podrà establir una regulació exhaustiva o de detall, que buidi les competències que l’Estatut reconeix a la Generalitat de Catalunya en matèria de règim local català. Des del món local instem al Govern central a preservar el model català de l’Estatut de Catalunya i de l’Autonomia Local.



Per tot això, sol·licitem al ple l’aprovació dels següents:



ACORDS


PRIMER.- Que es contempli la realitat del mapa municipal, com una eina per prestar de la manera més eficient determinats serveis públics, que requereixen la proximitat com a factor indispensable i per tant, rebutjar rotundament la reforma proposada pel Govern del PP perquè comporta un retrocés de bona part dels serveis que presta l’administració local i perquè les mesures que es proposen no suposen un estalvi real per als municipis.



SEGON.- Posar en valor i expressar públicament el nostre reconeixement a la tasca dels electes locals dels pobles i ciutats de Catalunya, que es dediquen a la millora de la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes i al progrés dels seus municipis.



TERCER.- Reinvindicar que les competències de l’organització territorial es determinen com exclusives en l’article 84 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i que per tant és potestat del Govern de Catalunya i del Parlament de Catalunya proposar , deliberar i acordar models territorials que facin que l’arquitectura institucional respongui a la realitat del pais.



QUART.- Que des de la necessitat de fer més eficient i millorar l’eficàcia de les administracions que actuen a Catalunya, i garantir una prestació dels serveis de qualitat, així com evitar la duplicitat i confusió de competències entre administracions, s’acceleri el desenvolupament de la nova Llei de Governs Locals i que les competències que s’atribueixen a l’àmbit local, tinguin unes clares contrapartides econòmiques detallades en la Llei de Finances Locals.



CINQUÈ.- Que es continuï promovent la cultura de la mancomunació d’esforços per tal de millorar l’eficiència, reduir costos i prestar amb qualitat els serveis públics. A més, i sempre amb un estudi de viabilitat tant econòmica com social, la fusió voluntària de municipis.



SISÈ.- Instar al Govern de la Generalitat a que recolzi tècnica i econòmicament als Consells Comarcals en els territoris on aquests tinguin la funció de prestador i mancomunador de serveis per als ens locals, per tal que puguin desenvolupar de manera eficient aquesta necessària funció.



SETÈ.- Rebutjar l’augment de l’IVA que contribuirà a generar nous desajustos econòmics als ajuntaments en els seus pressupostos, generant un dèficit no previst i expressar la nostra extrema preocupació per la futura "Ley de sostenibilidad del sistema de pensiones" així com mostrar el nostre total rebuig a la reducció de la prestació d’atur que posa en perill la cohesió dels nostres municipis. Els ajuntaments som la primera porta a la que truquen els ciutadans i la reducció d’aquesta cobertura farà que haguem de dedicar molts més recursos a atendre’ls per evitar la seva exclusió social.



VUITÈ.- Rebutjar que els cossos nacionals de funcionaris prenguin decisions que afectin el conjunt de la ciutadania perquè no són representants escollits per sufragi universal i, per tant, no han de donar comptes de les seves actuacions ni poden ser avaluades per part de la ciutadania.



NOVÈ .- Demanar al Govern català que faci costat als municipis, pobles i viles de Catalunya, que anem de la mà en la defensa del model català territorial i competencial tal i com preveu l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i reclamar al govern espanyol que iniciï un procés de diàleg per arribar al màxim consens social i polític en l’aplicació de les reformes i que en cap cas aquestes suposin un retrocés democràtic, la recentralització o la pèrdua dels drets socials adquirits en les últimes dècades.



DESÈ.- Traslladar aquests acords al conjunt de les entitats i ens municipalistes i al Govern català per instar al Govern de l’Estat a que anul·li les diferents mesures aprovades relacionades amb el món local i incloses dins l’anunciada Llei de “Racionalización y Sostenibilidad de la administración Local”, al Departament de Governació i Relacions Institucionals i a tots els portaveus dels grups del Parlament de Catalunya. “

divendres, 27 de juliol de 2012

PLE DE VACANCES

doncs sí, ahir va tenir lloc el ple ordinari del mes de juliol. L'últim abans de l'aturada del mes d'agost, ja que no s'en torna a celebrar cap més fins el darrer dijous de setembre.

Un plenari el d'ahir que ja va començar extrany, donades les reticències del govern a incloure i reproduir a l'acta de la sessió del mes de juny una documentació que vaig aportar en les meves intervencions per raó del punt dedicat a la Seguretat ciutadana i la Policia Local. Recordareu tot allò dels informes que vaig aportar en els que ens donaven la raó en relació a la legalitat del preacord subscrit per l'anterior govern amb els representants de la Policia Local? Doncs, aquests sí que es van incloure. Però, també vaig aportar la documentació que, via correu electrònic, m'havien fet arribar l'anterior interventora i el gerent proposant les modificacions pressupostàries adients per a l'aplicació d'aquells acords. No volgueu saber el que ha costat que al final, aquella documentació de 150 pàgines, fos inclosa en l'acta del plenari de juny! Que si no estava signada, que si no tenia membret, que si allò ho podia haver escrit qualsevol, inclòs jo, i que no responia a la realitat, etc. al final però, no van tenir més remei que acceptar-ho, incloure-ho a l'acta i és allà on qualsevol treballador municipal, i no només els funcionaris de la Policia, podran comprovar com l'anterior govern sí que tenia intenció, per haver-ho subscrit, d'aplicar els acords en qüestió. van voler destacar-ho al principi de la sessió; però si el que pretenien era fer veure la intranscendència d'aquells documents, van aconseguir cridar l'atenció perquè el personal municipal pugui comprovar la seriositat d'aquell govern liderat per CiU.

Un minut de silenci en suport a les víctimes del gran incendi a l'alt Empordà, seguit respectuosament i de forma molt emotiva per tothom, va marcar també l'inici de la sessió plenària.

Seguidament, vam aprovar el compte general de l'Ajuntament del 2011, on no els va agradar que els recordessim com de sanejat els vam deixar les arques municipals, com van tancar el pressupost en positiu, i, com no podia ser d'una altra manera, ho vam votar a favor, també per ser responsables d'aquella bona gestió econòmica que desmenteix totes les mentides que van arribar a dir al respecte.

Fou sotmès a aprovació el text dels estatuts del nou Consell municipal d'Esports. Veurem si, a banda del cost econòmic que suposa aquest nou òrgan, tindrà una veritable eficàcia i no els aboca a un conflicte d'interessos entre entitats esportives.

Va proposar-se una nova ordenança municipal per a la prevenció dels mosquits i, en particular, del mosquit tigre. És una norma elaborada per la Diputació de Barcelona que, en definitiva, converteix en obligacions el que fins ara eren consells. Caldrà que s'ho apliqui el mateix Ajuntament i que no pequem d'un excés d'intervencionisme; no fos cas que aviat ens trobem amb una ordenança que reguli la forma com ens hem de mocar quan estiguem constipats!

Els amics de la CUP, a través d'ICV, van presentar-nos una moció relativa a les entitats prestadores de serveis en el camp sanitari i que demanava que tot aquell polític que acordés practicar retallades en el camp sanitari fos jutjat i empresonat. Com no podia ser d'una altra manera, només hi va votar a favor ICV, abstenció del regidor Tinoco i rebé el vot en contra de la resta de catorze regidors.

en canvi, una moció, també relacionada amb les retallades adoptades pel govern espanyol en matèria de sanitat, una vegada consensuada amb CiU, obtingué el vot favorable de tot el consistori a excepció del PP.

D'altra banda, foren presentades tant per CiU com pel PSC dues mocions relatives a les retallades en matèria municipal i sobre el mapa municipal perpetrades pel govern espanyol, i del diàleg entre les dues forces majoritàries del nostre poble, s'obtingué com a resultat que fossin retirades i fusionades en una de sola presentada conjuntament per ambdós partits, que va aconseguir el suport de tots els grups municipals a excepció del PP.

CiU també va presentar una moció en recolzament de la llengua catalana i el seu us exclusiu en tots els àmbits. Després d'una negociació va aconseguir el recolzament de tots els grups municipals a excepció del PP; i això que s'insta a que la llengua única del nostre Ajuntament sigui exclusivament el català inclús en la relació documentada amb els ciutadans!

en un altre sentit, ICV presentava una moció relacionada amb una línia d'alta tensió que passa pel nostre poble i que va de Sentmenat a santa Coloma de Gramanet, en la que, segons diuen, pot augmentar-se la potència que hi circula al doble, i, després d'un diàleg entre tots plegats, fou aprovada per unanimitat al considerar-se necesari que sigui reclamat el projecte per poder valorar adequadament l'impacte d'aquesta instal·lació.

Una reforma del ROM per evitar que es tornin a veure en la necessitat de convocar el ple en un dia de vaga general, com va passar al març, i fer que, per raons excepcionals, es pugui canviar la data dels plens ordinaris, prèvia consulta a la Junta de Portaveus, va ser aprovada per la unanimitat del plenari.

Com a anècdota, van ser aprovades les festes locals per a l'any 2013: El 20 de maig que correspon al dilluns de la Segona Pasqua, i el dilluns de la festa Major. El problema estava en que consideraven que aquesta darrera seria el dilluns 26 d'agost. Després de recordar-los que la Festa Major coincidia sempre amb el darrer dissabte d'agost, fou aprovada finalment la data del 2 de setembre.

Per tant, un altre ple sense història, que ens aboca a l'aturada del mes d'agost. Per cert, avui he rebut el decret d'alcaldia sobre delegació de les competències de l'alcaldia durant les vacances: la propera setmana l'alcaldessa serà la sra. carmen Cabeza, la següent en David Abascal, l'altra en Juan Carlos tinoco, els tres dies anteriors a la festa Major ho serà la Sra. Marcuello, durant els dies de la festa gran recuperarà les seves funcions la Sra. Padrós, i la darrera setmana del mes d'agost tornarà a ser alcaldessa la sra. Marcuello. Imagineu-vos quins equilibris han de fer fins i tot per això! Nosaltres erem tres partits, i quan l'alcaldessa no hi era, es delegaven les seves funcions al primer tinent d'alcalde que era en Josep Maria Serravinyals, i alguna setmana d'agost en Miquel Truyols. Mira que ho fan complicat!

dijous, 26 de juliol de 2012

DIA HISTÒRIC AHIR AL PARLAMENT. EL PROPER HA DE SER EL DE LA PROCLAMACIÓ DE LA INDEPENDÈNCIA!

El ple ha aprovat avui la proposta de pacte fiscal amb un ampli consens. CiU, ICV-EUiA, ERC i Joan Laporta hi han votat a favor. El PSC també ho ha fet en una part significativa de la resolució, però s’ha abstingut en alguns punts, als quals ha donat suport, però, el diputat Ernest Maragall. El PPC ha votat en contra d’alguns punts i s’ha abstingut en altres, C’s ha votat majoritàriament en contra de la proposta i SI ho ha fet en contra de tot el text.

El model de finançament propi per a Catalunya, que el president de la Generalitat, Artur Mas, haurà de negociar amb el govern de l’estat aquest 2012, preveu la gestió de tots els tributs, la plena capacitat de l’Agència Tributària de Catalunya, capacitat normativa total de la Generalitat sobre tots els impostos, una aportació pactada amb l’estat pels serveis que presta a Catalunya i una altra en concepte de solidaritat amb la resta de territoris, sense que faci perdre, però, posicions a Catalunya.

El text de la resolució aprovada és el següent:

“1. El Parlament de Catalunya declara que els treballs i les conclusions de la Comissió d’Estudi d’un Nou Model de Finançament basat en el Concert Econòmic fonamenten aquesta resolució.



Votació: 108 vots a favor (CiU, PSC, ICV-EUiA, ERC i Laporta), 6 en contra (C’s i SI) i 17 abstencions (PPC)



“2. El Parlament de Catalunya constata que els successius sistemes de finançament que ha tingut la Generalitat al llarg dels darrers trenta-dos anys han comportat un avenç en termes econòmics i de capacitat normativa, però no han permès resoldre alguns dels problemes de fons que pateix Catalunya. D’una banda, la publicació de les balances fiscals fa evident que Catalunya se situa en un preocupant dèficit fiscal, amb l’enorme perjudici que ha representat aquesta circumstància per al desenvolupament i el benestar del país. De l’altra, la sistemàtica manca de lleialtat institucional per part de l’Administració general de l’Estat, que incompleix normes i acords, tal com es posa de manifest amb la no- disponibilitat del fons de competitivitat i dels recursos de la disposició addicional tercera de l’Estatut, relativa a les infraestructures, ha contribuït a empitjorar aquesta situació. I, finalment, hi ha una desproporció entre els nivells de despesa pública gestionada per la Generalitat i els objectius de reducció de dèficit públic que imposa l’Administració de l’Estat.



Votació: 108 vots a favor (CiU, PSC, ICV-EUiA, ERC i Laporta), 6 en contra (C’s i SI) i 17 abstencions (PPC)





“3. El Parlament de Catalunya reivindica un acord de finançament que comporti un canvi de model respecte als diferents acords assolits en la història de l’autogovern de Catalunya. Aquest acord de finançament ha de tenir com a objectius: assolir la plena capacitat de decisió sobre tots els tributs suportats a Catalunya, poder disposar dels recursos econòmics que com a país es generen per a atendre les polítiques socials i de creixement, i garantir la lleialtat institucional per a evitar arbitrarietats i incompliments de les parts.



Votació: 108 vots a favor (CiU, PSC, ICV-EUiA, ERC i Laporta), 6 en contra (C’s i SI) i 17 abstencions (PPC)



“4. El Parlament de Catalunya insta el Govern a iniciar un procés de negociació amb el Govern espanyol per a assolir un model de finançament propi per a Catalunya, dins d’aquest any 2012, d’acord amb les conclusions aprovades per la Comissió d’Estudi d’un Nou Model de Finançament basat en el Concert Econòmic, i particularment tenint presents els punts següents:



“a) La gestió tributària (exacció, gestió, recaptació, liquidació, revisió, sanció i inspecció) de tots els tributs suportats a Catalunya ha de correspondre a l’Agència Tributària de Catalunya, que n’ha d’ésser l’única administració responsable.



Votació: 83 vots a favor (CiU, ICV-EUiA, ERC, Maragall i Laporta), 23 en contra (PPC, C’s i SI), 25 abstencions (PSC)



“b) L’Agència Tributària de Catalunya ha de disposar de plena capacitat i atribucions per a l’organització i l’exercici de les funcions pròpies de la gestió tributària, i hauria de col·laborar administrativament amb altres administracions locals, estatals i europees, especialment en la lluita contra el frau fiscal.



Votació: 82 vots a favor (CiU, ICV-EUiA, ERC, Maragall i Laporta), 23 en contra (PPC, C’s i SI), 25 abstencions (PSC)



“c) La Generalitat ha de disposar de plena capacitat normativa i responsabilitat fiscal sobre tots els impostos suportats a Catalunya, dins del marc d’harmonització fiscal comunitària, tot assegurant la consecució efectiva del principi de progressivitat fiscal en el sistema impositiu.



Votació: 107 vots a favor (CiU, PSC, ICV-EUiA, ERC i Laporta) i 24 en contra (PPC, C’s, SI i un diputat de CiU)



“d) S’ha d’establir l’aportació catalana a l’Estat en concepte del cost de les competències o els serveis comuns i prestats que afecten Catalunya i que li són propis i en concepte de cooperació interterritorial. Aquesta aportació ha d’ésser revisada quinquennalment i acordada bilateralment amb l’Estat.



Votació: 82 vots a favor (CiU, ICV-EUiA, ERC, Maragall i Laporta), 23 en contra (PPC, C’s i SI), 25 abstencions (PSC)



“e) A l’hora de determinar l’aportació catalana, Catalunya no pot perdre posicions respecte a la seva situació en capacitat fiscal un cop feta la contribució a la solidaritat. Els recursos a la solidaritat s’han de destinar als serveis bàsics de l’estat del benestar tenint en compte l’esforç fiscal.



Votació: 107 vots a favor (CiU, PSC, ICV-EUiA, ERC i Laporta) i 24 en contra (PPC, C’s, SI i un diputat de CiU)



“5. El Parlament de Catalunya insta el Govern a garantir la lleialtat institucional entre la Generalitat i les administracions locals i a establir un sistema de finançament dels ens locals adaptat a la redistribució competencial que determini el model d’organització territorial propi, que ha de tenir com a principis l’autonomia local, la coresponsabilitat fiscal, la solidaritat i el reequilibri territorial.



Votació: 108 vots a favor (CiU, PSC, ICV-EUiA, ERC i Laporta), 6 en contra (C’s i SI) i 16 abstencions (PPC)



“6. El Parlament de Catalunya insta el Govern a crear un grup de treball amb capacitat decisòria per a fer el seguiment de la negociació amb l’Estat integrat pel Govern i per les forces parlamentàries que manifestin el ple suport a aquesta resolució. Aquest grup ha de fixar un calendari d’actuació lligat al temps de negociació amb l’Estat.



Votació: 108 vots a favor (CiU, PSC, ICV-EUiA, ERC i Laporta), 6 en contra (C’s i SI) i 17 abstencions (PPC)



“7. El Parlament de Catalunya insta al Govern a aconseguir la màxima implicació activa de tots els sectors polítics, econòmics i socials de Catalunya amb relació al present acord, i a traslladar-ne la naturalesa i els objectius a les institucions europees.”



Votació: 83 vots a favor (CiU, ICV-EUiA, ERC, Maragall i Laporta), 3 en contra (SI) i 45 abstencions (PSC, PPC i C’s)





Resolució pactada

La resolució que s’ha sotmès a votació és resultat de la proposta presentada pel govern, però transaccionada en una part entre CiU, el PSC, ICV-EUiA i ERC, i en una altra part entre tots aquest grups excepte el PSC.

El text ha obtingut el suport de CiU, ICV-EUiA, ERC i Joan Laporta en tots els punts, mentre que el PSC ha votat favorablement una part important del text, però no els apartats relatius a la gestió de tots els impostos mitjançant l’agència tributària pròpia, el que en llenguatge polític i periodístic es coneix com “la caixa i la clau de la caixa”.

Les intervencions

El debat extraordinari del pacte fiscal, l’ha obert al matí el president de la Generalitat, que, acompanyat de tots els consellers a la primera bancada, ha assegurat que el pacte fiscal és “ara o mai” i “el mai no ens el podem permetre”. Així, ha fet una crida als partits a “tancar files” a favor d’un “projecte que surt del Parlament” i a lliurar una “dura batalla” política per “sortir del règim comú” de la LOFCA. També ha reconegut que la negociació amb l’estat serà complicada, motiu pel qual ha demanat unitat i que del debat d’avui se’n treguin “no solament unes conclusions, sinó un projecte clar que faci que Catalunya deixi clar a tot arreu, a dintre del país i també a fora, quin és el seu camí aquests propers mesos”.

En el torn d’intervenció dels grups, el president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, ha assegurat que el pacte fiscal és “l’última estació coneguda en les relacions entre Catalunya i Espanya abans d’entrar en un terreny desconegut”, i ha defensat la necessitat de presentar l’acord a Madrid tot i les dificultats del procés.

La portaveu d’economia del PSC, Rocío Martínez-Sampere, ha anunciat el suport del seu grup a una “part significativa” de la proposta, però ha afegit que els socialistes no poden dir “sí” a un model inspirat en el concert econòmic basc, perquè això portaria al “buit jurídic”.

El president del grup d’ICV-EUiA, Joan Herrera, ha refermat el suport de la seva formació al pacte fiscal, perquè és “un pas endavant”, però ha reclamat també un “pacte social” i ha demanat a Mas que abandoni les polítiques d’austeritat “fracassades” i aposti per una redistribució més “justa i equitativa” de la crisi.

Joan Puigcercós, en nom d’ERC, ha argumentat que la proposta és la “més realista i necessària” per a Catalunya, i ha demanat al govern que si troba entrebancs en les negociacions amb l’executiu central es plantegi “avançar cap a l’estat propi”.

El diputat no adscrit del grup mixt, Joan Laporta, també ha votat a favor de la proposta, que ha qualificat com “un pas per aconseguir un estat propi” dins la Unió Europea.

En una línia ben diferent s’han pronunciat els grups que s’han oposat al text. La presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, ha lamentat que es plantegi un pacte fiscal “contra Espanya”, i ha demanat que s’eviti “un xoc de trens” amb l’estat durant la negociació, mentre que el president de C’s, Albert Rivera, ha basat el rebuig de la seva formació a la proposta en els fets, ha dit, que “va en contra” de Catalunya, és “inviable” i porta “a una carreró sense sortida”.

A l’últim, el portaveu de SI, Uriel Bertran, ha raonat que el pacte fiscal és “impossible” dins Espanya, i ha afirmat que la independència és l’única solució als problemes de Catalunya.

El president de la Generalitat ha contestat als grups i ha obert així un torn de rèplica, de què han fet ús els mateixos representants de cada formació, amb l’excepció de Rocío Martínez-Sampere, ja que en nom del PSC aquest cop ha intervingut el president del grup i cap de l’oposició, Joaquim Nadal.

Assistents

El ple ha estat seguit des de la llotja de convidats per destacades autoritats i representants polítics i de la societat civil: l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol; els expresidents de la cambra Joan Rigol i Ernest Benach; el primer secretari del PSC, Pere Navarro; el president d’ERC, Oriol Junqueras; el vicepresident quart del Congrés de Diputats, Jordi Jané, i altres parlamentaris del Congrés i el Senat; els presidents de les diputacions de Barcelona, Tarragona i Lleida, Salvador Esteve, Josep Poblet i Joan Reñé respectivament; diversos representants de l’administració local; el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez; el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà; la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals; la secretària general de la Unió Sindical Obrera de Catalunya, Antònia Gil; el president de l’Ateneu Barcelonès, Francesc Cabana; el coordinador d’Unió de Pagesos, Joan Caball; el president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, Baldiri Ros, i diversos membres del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement.

dimarts, 24 de juliol de 2012

PER ANAR FENT BOCA PEL PROPER DIA 7 DE SETEMBRE

Amb motiu de la celebració de la propera Diada Nacional de Catalunya, Convergència i Unió de Palau-solità i Plegamans portarà a terme el tradicional pà amb tomàquet als jardins de la masia de can Cortès. Donat que enguany la Diada de l'Onze de setembre s'escau en un dimarts, s'ha considerat oportú organitzar el sopar en qüestió el divendres dia 7 a partir de les nou del vespre.
 
Enguany comptarem amb la presència de l'alcalde de Vic, Diputat per CiU al Parlament de Catalunya, president de l'associació de municipis per la Independència i bon amic, Josep Maria Vila d'Abadal. esperem que, com va passar el 17 de juliol amb en Ramon Tremosa, també es puguin reunir més de 200 persones per tal de sumar-nos a la causa independentista.
 
Reprodueixo a continuació l'entrevista publicada ahir en el Singular Digital.cat per anar fent boca:
 
Creu que el govern espanyol intentarà eliminar les autonomies?
No. És impossible que ho faci. El que sí que voldrà fer és recentralitzar l'Estat de les autonomies, treure competències. Voldrà deixar-les en parlaments simbòlics de regions espanyoles, i a nosaltres ens podrien fer anar darrere. Però no els ho deixarem fer.

L'autogovern de Catalunya corre perill?
En el sentit que nosaltres voldríem, sí. Hem de ser molt conscients que s'aprofitarà la crisi per fer accions des de Madrid per treure competències al govern català.

En la segona assemblea de l'AMI van acordar créixer fins a representar un 60% de la població catalana per impulsar llavors un referèndum d'autodeterminació des dels Ajuntaments. En quin temps preveuen aconseguir-ho?
Ara ens falten una sèrie de poblacions que aniran entrant amb un degoteig, com fins ara. Sobretot ens falten les grans ciutats. I aquí és on hi ha la dificultat de com ho fem i quan. Jo crec que sí que hi entrarà alguna ciutat gran, però no m'atreveixo a dir quan serà.

Quines accions faran per assolir aquest objectiu?
Primer volem fer créixer l'independentisme a nivell de la població, juntament amb les altres entitats com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). I també, anar a veure les grans ciutats. Quan tinguem el pes i l'autoritat de tenir una gran majoria de municipis de Catalunya, farem el pas següent.

Encara està el 2014 en el seu pensament?
Sí, i tant. Hem d'arribar-hi. En un any i mig hem d'aconseguir tenir aquest 60%. A més, hem d'explicar què és l'Estat propi als catalans, als espanyols i a Europa. Això s'ha de fer abans de la consulta, perquè aquesta sigui eficaç.

Realment creu que si es fes un referèndum ara, guanyaria el Sí?
La cosa està empatada. Hem de treure una enquesta que doni més del 50% a favor de la independència. Entre un 65 o 70%. Jo crec que això està evolucionant i ens hi hem de posar a fons. Ens ajuden les circumstàncies. Les ganes que té el govern espanyol de recentralitzar tota l'administració ens està ajudant a fer créixer l'independentisme.

Sembla que les relacions amb Convergència agafen força, no?
Sí. Hi ha bona relació, tant amb Convergència com amb ERC. Hi ha una bona simbiosi, i donen suport clarament tots dos al projecte. Hi ha una majoria de diputats que estan a favor d'aquest projecte, i de treballar des dels municipis per fer créixer l'independentisme. A més de fer aquesta primera consulta que no serà vinculant, però sí que serà determinant.

Hi ha millor relació amb CDC i ERC que no pas amb Unió?
Sí… Amb Unió no n'hi ha. No hi van enviar a ningú. La direcció va ser convidada, però el comitè de govern ja va dir que recomanava l'abstenció i que els seus alcaldes i regidors no s'hi impliquessin. De totes maneres, hi ha alcaldes d'Unió que sí que ho han fet. Però com a partit es mostren escèptics. Ells es refugien en la confederació d'Estats…

Vostès defensen un concert econòmic que doni total independència fiscal a Catalunya, i demanen al govern del president Mas que no afluixi. De veritat creuen que és possible aconseguir-ho?

No sé si és possible o no. Però, el que hem d'intentar és que sigui aquest concert. Tota la resta seran passos inútils.

No és una utopia?
Sí que ho és. Però tenim molt clar que si no aconseguim això haurem d'anar a consagrar un Estat propi. I això no ens ho han de donar, sinó que ens ho hem d'agafar, perquè és un dret que tenim com a poble.

Què és més fàcil, la independència o el pacte fiscal?
Molt més fàcil la independència. És més viable tenir la independència que no pas el concert econòmic en aquests moments. El pacte fiscal ens l'ha de donar Espanya, i la independència no.

Després de la segona cimera pel pacte fiscal, podríem dir que està perdut? Si no ens posem d'acord aquí, com ho presentarem a Madrid?
Aquí tenim l'acord entre CiU, ERC i ICV. Aquests partits tenen una majoria parlamentària suficient, i per tant, poden anar a Madrid i portar-lo. A més, crec que val la pena fer-ho encara que no hi hagi cap possibilitat. És una qüestió de pedagogia, i d'ensenyar les cartes. I partir d'aquí, ja no ens podran dir que no ho hem provat tot. No ens podran dir que som un país egoista, perquè hem intentat estar amb Espanya de totes les maneres.

Com està després del congrés d'Unió, en el qual va perdre davant Josep Antoni Duran?
Molt bé. Ahir vam estar reunits amb tot el grup que forma aquest corrent intern. L'hem de crear formalment i buscar-li el nom. Bàsicament volem defensar la democràcia interna del partit, que el militant tingui més veu dins Unió… I fer un viratge cap al sobiranisme com a model. Som bastants, i ara farem reunions territorials i anirem creixent.

Està satisfet, malgrat tot, amb el resultat obtingut el passat congrés?
Sí. Va ser un 20% dels delegats, jo crec que està bé. És suficient per demostrar que existim. És molt difícil ser l'alternativa a l'aparell d'un partit… Per tant, estem satisfets i contents, i hem de seguir treballant.

Ja sé que encara queda molt… però es tornaria a presentar com a líder d'Unió?
No t'ho sé dir. Jo crec que del grup s'ha de presentar algú. No es tracta de derrotar en Duran i Lleida, sinó de canviar el partit. Si ell canviés la seva visió, jo també li donaria suport.
 

dilluns, 23 de juliol de 2012

L'ALZINA NO, GRÀCIES.

CiU trenca relacions amb l'Alzina

 

Deixa de considerar la publicació com a mitjà de comunicació per la seva falta de rigor en el que publica

 

Convergència i Unió de Palau-solità i Plegamans trenca totes les relacions amb la publicació del municipi L'Alzina per la seva falta de rigor i seriositat en tot el que publica respecte la federació.

 

Ja fa temps que era evident que la línia editorial de la publicació local de Palau-solità i Plegamans L'Alzina era clarament contraria a la formació nacionalista i a la ex-alcaldessa Mercè Pla, motiu pel que la formació local havia deixat de publicar-hi des de mitjans de la legislatura passada. Però fins la data, aquesta formació havia seguit informant la revista i trametent-li les perceptives notes de premsa que a nivell local i comarcal es generaven.

 

La formació, després de la darrera publicació, ha decidit deixar de considerar l'Alzina com un mitjà de comunicació, vist l'ús que en fa per continuar faltant a la veritat i al rigor periodístic. Per tant, des d'aquest mes, aquesta publicació passa a ser considerat pels serveis de comunicació de CiU com un mitjà propagandístic en contra d'aquesta formació, i per tant, deixarà de ser inclòs en la distribució i comunicacions de premsa d'aquest partit. 

 

La formació vol recordar que la Mercè Pla, al marge de la seva renúncia a tornar a presentar candidatura, és la cap de llista de Palau-solità i Plegamans i, com a tal, la nostra màxima representant institucional. Considerem, per tant, que les constants faltes a la veritat d'aquesta publicació, amb reiterades faltes de respecte i menyspreu vers els nostres representants, han superat tots els límits acceptables.

 

CiU és també una formació compromesa amb el rigor informatiu i periodístic, i amiga del contrast d'opinions i debats polítics serens i contrastats. Així ho demostrem amb la nostra participació en tots el mitjans que vetllen per la transparència informativa i la difusió de tots el missatges polítics que existeixen. L'Alzina tornarà a ser considerada un mitjà de comunicació, quan demostri la capacitat de mantenir el rigor periodístic i el respecte informatiu cap als nostres representants.

 

dijous, 19 de juliol de 2012

N'HI HA QUE...

N'hi ha que viuen de l'atac, la destrucció i la tergiversació.
N'hi ha que només actuen guiats pel resentiment, la rancúnia i l'odi.
N'hi ha que menteixen deliberadament, que falten a la veritat de forma sistemàtica, que només volen fer mal i arriben on calgui per tal que el seu missatge qualli.
N'hi ha que presumeixen de ser periodistes, però en lloc d'explicar la realitat, la transformen al seu gust, expliquen el que ells voldrien que fos i mai contrasten res.
N'hi ha que, creient-se en possessió de la veritat, només expliquen mentides.
N'hi ha que no saben ben bé d'on venen però sí que saben on van.
N'hi ha que juguen a informar sobre qüestions polítiques però només cerquen els interessos d'uns determinats grups i l'aniquilació d'uns altres.
 
N'hi ha que, de la "xapussa" informativa en fan el seu "modus vivendi".
N'hi ha que, quan fan entrevistes polítiques, expliquen la resposta en la mateixa pregunta, no fos cas que l'entrevistat/a es despistés i contestés diferent al que es pretén.
N'hi ha que informen sobre unes mocions en concret però no expliquen res de la discussió haguda ni de l'evidència en la que van posar-se els grups als que pretén fer costat.
N'hi ha que, davant mocions sobre les que qui vol defensar no poden donar explicacions, no en diu ni un borrall per manca d'arguments.
N'hi ha que, publica grans portades davant la presentació de querelles criminals i la seva admisió a tràmit, però no diu ni piu quan la querella en qüestió resulta arxivada per entendre que responia a interessos polítics a banda de intentar conculcar la legalitat pretenent construir en Zona Verda.
N'hi ha que, volent destruir com sigui a qui considera enemic polític, arrisca per intentar "morir matant".
N'hi ha que s'inventen caps de llista per a unes properes eleccions, només per intentar dividir i desgastar; o fins i tot s'extranya que un cap de llista actúi com a tal.
N'hi ha que no tenen solució.
N'hi ha que, com aquella sèrie de TV3: néixen estrellats!
 

dimecres, 18 de juliol de 2012

CLAR I CATALÀ EN RAMON TREMOSA EN UN ACTE MULTITUDINARI A LA PLAÇA DE LA VILA

Més de 200 persones s'interessen pel Pacte Fiscal a Palau-solità i Plegamans

 

Més de 200 persones van reunir-se ahir al vespre a la Plaça de la Vila de Palau-solità i Plegamans, en un acte sobre el pacte fiscal organitzat per l'agrupació local de CiU. L'eurodiputat Ramon Tremosa, va ser l'encarregat d'analitzar la situació actual que està vivint el país.  

 

La situació econòmica del país i de les mesures preses pel govern espanyol han provocat una incertesa molt gran entre els ciutadans de CatalunyaÉs per això, que CiU va convidar  l'eurodiputat Ramon Tremosa perquè expliqués quin és el camí proposat per CiU per sortir de l'actual situació.

 

Presentat per la cap de llista local a les darreres eleccions Mercè Pla, Ramon Tremosa va analitzar la situació econòmica del país i va assegurar, que a Europa, només estan en crisi aquells països que no han sabut resoldre els seus problemes quan tocava. Per Tremosa, "tots els països que han pogut sortir de la crisi, tenen un agència tributària pròpia i per tant, gestionen els seus recursos en funció de les seves necessitats".

 

L'Eurodiputat va assegurar que els problemes financers de Catalunya s'acabaran si podem aconseguir el Pacte Fiscal. "Només així podrem mirar més a Europa i no dependre tant de l'Estat".

 

L'acte va finalitzar amb un col·loqui entre els assistents i l'eurodiputat. A banda de comptar amb la presència de la cap comarcal de CDC, Núria Colomé, i diferents dirigents de CiU a la comarca, representants de la JNC i de UJ i de la Fundació CatDem, també hi va haver una representació de diferents partits polítics de Palau-solità i Plegamans, PSC, ICV, Esquerra i Solidaritat.

dilluns, 16 de juliol de 2012

DEMÀ DIMARTS VE EN RAMON TREMOSA!

Serà en un sopar a base de pa amb tomàquet a la plaça de la Vila. a partir de les nou del vespre. Organitzen les executives locals de Convergència i Unió. ja s'han inscrit al sopar més de 180 persones. Vindrà com a convidat l'Eurodiputat per CiU ramon Tremosa.
 
Parlarem del Pacte Fiscal, de la necessitat de recaptar, liquidar i gestionar els nostres impostos, de tenir la clau de la caixa, de ser menys Espanya, d'acabar amb l'expoliació i de caminar amb pas ferm cap a la INDEPENDÈNCIA.
 
Comptarem amb la presència d'altres forces polítiques que donen suport al Pacte Fiscal.
 
Us hi esperem a tots!

divendres, 13 de juliol de 2012

ARXIVADA LA QUERELLA INTERPOSADA CONTRA MERCÈ PLA I JOSEP MARIA SERRAVINYALS

 

Cap a mitjans de l'any passat van ser diverses les informacions aparegudes en determinats mitjans de comunicació local relatives a la interposició, per part dels propietaris de can Manén, srs. Jose Ignacio Gras i Ángeles Martín, d'una querella criminal contra l'aleshores alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, Mercè Pla, i el Primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Josep Maria serravinyals. La denuncia pretenia demostrar, d'una forma infundada, que l'alcaldessa i el regidor estaven incursos en un delicte de coaccions, un altre de prevaricació així com un de malversació de fons públics.

 

Com no podia ser d'una altra manera, finalment ha estat dictada interlocutòria acordant l'arxiu de la causa per haver quedat demostrada l'actuació del tot diligent de Mercè Pla i Josep Maria serravinyals, per entendre que la denúncia només responia a interessos polítics, a més de considerar provat que els denunciants només pretenien aconseguir edificar en uns terrenys qualificats com a zona verda, tot i conèixer l'il·legalitat de les seves pretensions.

 

Destaquem a continuació la fonamentació jurídica on es justifica la raó de l'arxiu de la querella en qüestió:

 

"De las diligencias practicadas se desprende que, no ha quedado acreditado que los denunciados hayan cometido los delitos a los que se refiere la denuncia, puesto que, de la documentación aportada y de las declaraciones prestadas judicialmente por éstos, puede apreciarse que actuaron conforme a la legalidad sin prevalecer sus intereses particulares sino el interés público.

Los denunciantes, antes de adquirir la propiedad a la que se refieren en la denuncia, ya tenían conocimiento de que estaba situada en un terreno que estaba calificado como zona verde y su aprovechamiento estaba limitado. Tal como pusieron de manifiesto los denunciados, no se autorizaron las licencias de derribo porque, aplicando la legislación vigente, no reunían los requisitos necesarios.

Al parecer, la presente denuncia podría haberse interpuesto por un conflicto de naturaleza política".

 

Ens n'alegrem que la Justícia s'imposi davant qualsevol interès particular, que quedi ben palès qui actúa en defensa dels interessos de la comunitat i que, en definitiva, posi a cadascú en el lloc que li correspon.

 

 

Palau-solità i Plegamans, 12 de juliol de 2012.

 

 

GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

dijous, 12 de juliol de 2012

M'AGRADA

M'agrada que l'actual govern municipal també hagi optat per mantenir la idea que, ara fa tres anys, va tenir l'amic i company Josep Maria Serraviñals, aleshores primer tinent d'alcalde i Regidor d'Ensenyament entre altres responsabilitats, de subscriure un conveni amb el centre educatiu els Castanyers per tal que els joves del mateix portessin a terme tasques de manteniment a les escoles del poble durant l'estiu. Van ser dos anys consecutius d'aplicació d'aquest conveni i molt bons resultats. L'any passat, amb el canvi de govern, es va deixar escapar l'oportunitat. enguany hi tornen. això és molt bò per a tots, i animem a seguir en la mateixa direcció per als anys successius.
 
M'agrada també que, com cada any, es torni a obrir el Registre d'absències per part de la Policia Local, i que, a més, tal com es va comentar durant la darrera sessió del Consell municipal de Seguretat Ciutadana, aquest registre es mantingui durant la resta de l'any, i no només els mesos d'estiu, per a periodes d'absència d'una setmana o superiors.
 

dimecres, 11 de juliol de 2012

LA LLISTA DE LES DURES REFORMES IMPOSADES PER EUROPA ALS ESPANYOLS

- L'IVA general s'apujarà del 18% actual al 21%.

- També s'apujarà l'IVA reduït, del 8% al 10%. L'IVA reduït s'aplica a la majoria de productes alimentaris, sanitaris, a transports terrestres de viatgers i equipatges, a viatges aeris i marítims a les Illes Balears, a la majoria de serveis d'hoteleria i a la construcció d'habitatges. També inclou les entrades a espectacles culturals.

- L'IVA molt reduït es mantindrà al 4%. Grava els productes de primera necessitat com ara pa i cereals, llet, formatge, ous, fruita, verdura, llegum, patates, llibres, diaris i revistes, cotxes, pròtesis i habitatges de protecció oficial. L'apujada de l'IVA no afectarà la indústria turística.

- Se suprimirà la paga de Nadal dels funcionaris de l'administració estatal, autonòmica i local; també la dels alts càrrecs de l'estat, i Rajoy ha demanat a tots els diputats que hi renunciessin; també ha dit que els treballadors públics recuperarien la paga de Nadal del 2012 com a fons de pensions a partir del 2015.

- Condicions laborals dels funcionaris afectades: es reduiran els dies de lliure disposició; s'equipararan les condicions en situació d'incapacitat amb les del sector privat; s'incentivarà la mobilitat laboral.

- Reducció del 30% del nombre de regidors de tots els ajuntaments de l'estat. Es farà 'per trams de població, segons la llei orgànica de règim de bases locals'.

- Els sous d'alcaldes i regidors es retallaran; les retribucions 's'homogeneïtzaran i publicaran'.

- Les empreses públiques locals se suprimiran o es retallaran.

- Se suprimirà la deducció per la compra d'habitatge a partir del 2013.

- Hi haurà noves taxes ambientals.

- Se suprimiran les bonificacions a la contractació de personal.

- A partir del sisè mes es reduirà la prestació de desocupació, del 60% de la base reguladora al 50%, dels qui perdin la feina, 'per tal d'animar la cerca activa de treball'. La prestació màxima es mantindrà als 24 mesos.

- Les cotitzacions es rebaixaran un punt el 2013, i un punt més el 2014

- El transport ferroviari i aeroportuari es liberalitzarà o privatitzarà.

 

dimarts, 10 de juliol de 2012

L'OBSESSIÓ PEL 2005

Des que fa algunes setmanes es van començar a editar informacions relatives a l'àrea municipal de Joventut, ja sigui per comentar la posada en funcionament dels nous bucs d'assaig, per parlar de la Cogestió a l'espai Jove l'Escorxador o per "desinformar" sobre una extranya forma de mancomunar serveis amb d'altres municipis, es fa referència, en totes i cadascuna de les informacions publicades, a l'any 2005. Sembla que, en matèria de Joventut, tot provingui d'aquell any i que, entre mig, no hi hagi hagut res.
 
Salta a la vista que tot respon a una mena d'estratègia comunicativa de la Regidoria de Joventut encaminada a portar a la gent a pensar que tot fou creat l'any 2005, que durant la legislatura 2007/2011 es va anar tirant, i que ara es reemprenen les iniciatives en aquest àmbit, ja que només els mal anomenats progressistes poden ser capaços de portar a terme autèntiques polítiques de Joventut.
 
Però, el que cal saber, es digui el que es digui des de l'Ajuntament, és que l'any 2005 fou encarregat des del consistori l'elaboració del Pla Local de Joventut. Arribats al 2007, només quatre parets d'unes obres iniciades a l'Escorxador eren la prova d'una determinada voluntat, però cap més política de Joventut, cap Cogestió i pràcticament cap participació dels joves en els assumptes que els afectaven.
 
Iniciada ja la nova legislatura l'any 2007, aquell govern liderat per CiU fou l'encarregat d'enllestir el projecte d'obres, definir-lo, amb la participació directa dels joves del municipi, i acabar l'obra que seria innaugurada definitivament, després de subsanar multitud de defectes del propi projecte així com constructius del poc que s'havia executat, durant el mes de juny de l'any 2009; és a dir, dos anys després d'haver-se iniciat la legislatura. Fou durant aquells dos anys que, amb plena participació de les moltes entitats de joves que es van anar constituïnt, va ser estudiat, redactat, aprovat i aplicat el Projecte de cogestió de l'Espai Jove l'Escorxador. I va ser, amb la posada en funcionament de l'equipament, quan es va iniciar l'aplicació del sistema de cogestió que tants i tants èxits i reconeixements ha obtingut des d'aleshores.
 
Entenc el sentiment del Regidor Tinoco en identificar-se amb els partits amb els que governa i que també governaven l'any 2005 quan fou encarregat el Pla Local de Joventut. Però no cal que ho faci tant evident, doncs si tot plegat no respon pas a la seva tasca com a regidor, no cal que s'esforci tant en destacar la "gran" feina de socialistes i ICV, només per intentar amagar la bona feina de CiU.
 
Si el sistema de cogestió ha estat un èxit i un exemple a seguir per multitud de municipis veïns i d'arreu del país; si hem obtingut importants reconeixements per part d'administracions com la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona; si s'han organitzat trobades a l'equipament palauenc per part de la Diputació perquè d'altres municipis coneguin de primera mà el funcionament de la nostra cogestió, ha sigut gràcies a la gran implicació de tothom. No parlo només de Política, sino dels propis joves, de les tècniques de Joventut, de totes les entitats juvenils, etc. tots han fet que, l'any 2009, i no el 2005, arranqués amb èxit aquest projecte del que tots n'estem tant i tant satisfets.
 
També, quan acabavem de construir el primer dels dos bucs d'assaig, van tenir visites de tècnics i responsables municipals de Joventut d'altres ajuntaments com el de Sant Cugat. Però, sisplau, no faltem a la veritat i diguem que som tots, els que hem fet possible la gran tasca de la que ara recollim els fruits en matèria de Joventut.
 
Sentia ahir per Ràdio Palau al Regidor Tinoco, dir que hi ha una mena de desmotivació general entre els joves, i que es deu a un cert canvi generacional. No ho sé. Només sé que, mentre vaig ser Regidor de Joventut, en cap moment vaig tenir sensació de desmotivació ni declivi, com ell deia. Ben al contrari: tot era cogestionat, els consells de centre funcionaven a la perfecció i la satisfacció i agraïment amb la implicació dels joves per la meva part, fou total i absoluta!
 

dilluns, 9 de juliol de 2012

ELS AJUNTAMENTS LIDEREN LA NACIÓ

En l'etern trencaclosques català a vegades la partida s'accelera i les peces es mouen ràpides i lúcides, sabent que han trobat l'encaix. L'assemblea de l'Associació de Municipis per a la Independència celebrada aquest darrer cap de setmana és un altre pas endavant per trobar la sortida del túnel. Que siguin els ajuntaments, l'administració més estretament lligada als ciutadans, és significatiu.

En un article publicat a la revista d'Unió Democràtica, 'El Temps', el 1934, el doctor Lluís Vila i d'Abadal afirmava: "Pels catalans, o la Pàtria és Catalunya o no tenim Pàtria, perquè no hi ha cap raó, ni motiu, fora del de domini, que ens permeti dir que som castellans o espanyols, que és igual que no dir res". No deixa de ser emocionant que el seu nét, l'actual alcalde de Vic, continuï defensant el mateix.

Avui els Ajuntaments catalans lideren la Nació. Ens n'alegrem. Només cal que, també a Palau-solità i Plegamans, acabem fent l'esforç necessari entre tots, ja que aquesta és una qüestió que, com s'ha demostrat, va molt més enllà dels partits, i acabem per no seguir despenjats del rumb imparable cap a la independència que està agafant el país de la ma dels ajuntaments!

 

divendres, 6 de juliol de 2012

MUNICIPIS TURÍSTICS, O UNA EXCUSSA PER LLIBERALITZAR HORARIS

En el diari Ara d'ahir es publicava un article relatiu a les raons per les quals es qualifica de Municipi turístic a una determinada població. Surt com a exemple del que no s'hauria de considerar com a tal el nostre poble. de fet, no se´si hem sabut aprofitar adequadament formar part d'aquesta categoria de la que gaudim des de 1995.
 
Com que fa uns mesos ja vaig reflexionar sobre aquest extrem, em limitaré a reproduir la notícia publicada sota el títol d'aquest apunt, i que cadascú en tregui les seves conclusions:
 
Què tenen en comú Palau-solità i Plegamans, amb 14.300 habitants, 1.000 segones residències i 16 llits d'hotels, i Salou, amb 32.000 places hoteleres i el triple de segones residències que de principals? Aparentment no gaire -l'una té una base econòmica eminentment industrial i l'altra viu del turisme-, però totes dues formen part d'una llista que assegura als seus comerciants carta blanca per obrir tots els dies de l'any: són part del club dels 108 municipis turístics que hi ha a Catalunya, que no estan afectats per les mesures de liberalització d'horaris que proposa el govern espanyol i que ha posat en peu de guerra l'executiu català i bona part dels comerciants.

La majoria de les localitats d'aquesta llista, a la qual ha tingut accés l'ARA, s'ajusten perfectament a la definició que la llei fa del que ha de ser un municipi turístic. Ha de tenir més llits d'hotel, casa rural o segones residències que d'habitatges principals, però d'altres no quadren amb aquest criteri objectiu. L'escletxa legal per la qual es pot accedir a la preuada distinció és l'afegit que la llei preveu com a requisit: que tinguin "una gran afluència turística". El criteri menys objectivable, per imprecís.

Fins ara s'han donat situacions flagrants, que han aixecat les ires del petit comerç. La inauguració del centre comercial Ànec Blau, a Castelldefels, que pot obrir els diumenges -és en una població turística- malgrat que l'afluència de clients és eminentment local, n'és un exemple. Com aquests, molts municipis dels 108 presenten dubtes. La majoria dels visitants de la Sénia, al Baix Camp, per exemple, hi van per comprar mobles i tot i així se la considera localitat turística i permet obrir els diumenges.

Revalidar l'estatus

Però fins i tot en casos com el de Palau-solità i Plegamans, que semblen molt allunyats de l'estàndard de ciutat turística, els responsables municipals volen seguir-ho sent. La població -que acull els polígons industrials on hi ha, per exemple, la seu central de l'empresa Mango, Estampaciones Sabadell i la companyia de derivats sanguinis Grifols- té, entre altres reclams, "el parc de l'Hostal del Fum, on va molta gent els diumenges a fer un pícnic", argumenta el regidor de Comerç i Turisme, Miquel Rovira Badia.

Per això, i per la pressió dels comerciants locals per mantenir l'estatus actual, el consistori té la intenció de seguir postulant-se com a municipi turístic. Fins al 2011 aquest atribut era inamovible: un cop es declarava, no hi havia marxa enrere. Amb la llei òmnibus, però, el Govern va establir que els compliment dels criteris s'havien de sotmetre a revisió periòdicament. Si no és que l'Ajuntament al·lega un perjudici econòmic per la pèrdua de l'estatus.

Ara el govern espanyol vol incidir encara més en aquesta via. Segons la proposta de decret llei amb què treballa el ministeri d'Economia, les comunitats autònomes estaran obligades a definir una zona de llibertat comercial total en les seves ciutats més turístiques, perquè segons el ministeri és "especialment necessari" avançar en aquesta direcció, per aprofitar el potencial de creixement econòmic que hi ha en aquest sector a l'estat espanyol. Això a Catalunya obligaria l'Ajuntament de Barcelona a donar via lliure als comerços de les zones més turístiques per aixecar la persiana de dilluns a diumenge.

Les patronals comercials consideren deplorable aquesta proposta, que acompanya les altres mesures de liberalització d'horaris proposades per Madrid. "És una imposició", considera el president de Pimec Comerç, Alejandro Goñi, que hi veu l'interès d'afavorir "uns determinats centres comercials que hi ha als centres de les grans ciutats". Tot i així, no es mostren bel·ligerants pel que fa al marc actual, excepte en els casos que consideren que representen un abús. "L'important és que es compleixin els criteris que marca la llei i decideixi la Generalitat", argumenta Goñi.

dimarts, 3 de juliol de 2012

I SEGUEIXEN RECOLLINT FRUITS!

El passat divendres s'innauguraven els bucs d'assaig a l'espai Jove l'Escorxador. Ahir dilluns la Diputació de Barcelona lliurava oficialment a l'Ajuntament l'Estudi sobre Camins Escolars.
Tot procedent del treball realitzat per l'anterior consistori palauenc. Els bucs d'assaig, encara que escoltem un discurs intencionat políticament consistent en fer veure que és un projecte provinent d'una iniciativa política de l'any 2005, la veritat és ben diferent. L'Espai Jove l'Escorxador sí que és fruit d'aquella iniciativa, d'una voluntat política i d'uns processos de participació amb els joves del nostre poble. L'escorxador fou construït i degudament habilitat de tal manera que l'any 2009 fou innaugurat, no sense abans haver hagut d'executar multitud d'obres, adequacions i reparacions sobre el projecte inicial, per haver-hi detectat a temps tot un seguit de defectes de tota mena: estructurals, d'inundabilitat, de manca de determinades previsions en la distribució de l'espai, etc. No només això, sino que la no eliminació de les construccions adjacents posaven en greu perill la construcció principal de l'equipament, tal i com es va demostrar amb l'incendi perpetrat en una d'elles al juny del 2008. Per aquesta raó, foren enderrocades aquelles antigues construccions i deixat l'escorxador en perfectes condicions per a la seva definitiva i exitosa posada en funcionament.
 
El projecte de l'Escorxador calia executar-lo en dues fases. La segona, per una senzilla qüestió de disponibilitat econòmica, consistia en un nou edifici a aixecar al costat mateix de l'actual equipament jove en el que s'hi albergaria, entre d'altres, bucs d'assaig, sales d'actuacions i espais de lleure i trobada per als nostres joves. El projecte mai s'ha arribat a redactar, tot i que, essent jo mateix regidor de Joventut, ens vam plantejar la possibilitat de destinar els diners existents i els que es podien obtenir de la generalitat a encarregar un projecte arquitectònic en base als plantejaments efectuats pels mateixos joves en diferents jornades participatives organitzades a l'efecte. Però, al final, vam tenir la idea de destinar els diners i esforços a la construcció d'uns bucs que, després de visitar-ne alguns en altres poblacions com Salt, han resultat ser els ara innaugurats.
 
Més de cinquanta mil euros és el que vam aconseguir de la secretaria de Joventut de la Generalitat. I aquí els tenim. de fet, ja els vam deixar construits al final del nostre mandat. També vam deixar fet el corresponent procés de participació dels joves que toquen en diferents grups musicals del poble per tal d'acordar la mecànica i normativa en l'us dels bucs així com l'establiment dels preus públics que ara s'han aprovat des del govern. Vam deixar fetes les previsions d'equipament dels mateixos amb bateria, amplificador per guitarra elèctrica i equip de veus tal com ara ja s'ha proveït. Els han anomenat Galliner, i em sembla molt bé. Han acordat constituir una plataforma musical per fer encara més participatiu l'us dels bucs i optimitzar-los adequadament. Felicitem-nos per la seva posada en funcionament, encoratgem al regidor Tinoco en fer que això no es devalúï, i felicito també a l'amic Dani Serrano, president de la Descoordinadora, qui, de ben segur, sabrà crear les sinèrgies necessàries entre el jovent per treure'n tot el rendiment possible!
 
Pel que fa a l'estudi sobre els Camins Escolars, què dir-vos que no expressés ja dies enrere. Vam posar tres mil euros damunt la taula, vam fer participar a totes les escoles a excepció de les que la Diputació socialista d'aleshores no va voler, com la Marinada, l'Institut i les Escoles Bressol, però ja tenim un full de ruta que ens permetrà iniciar les actuacions pertinents per fer els desplaçaments dels nens i nenes de Palau-solità i Plegamans als seus centres escolars, més sostenibles i segurs!