divendres, 30 de novembre de 2012

CONFLICTE SOCIAL I PRESSUPOSTOS PRORROGATS!

Després que durant els tres darrers dies us hagi envaït amb les mocions que CiU portava al plenari de novembre, ahir va tenir lloc el ple ordinari d'aquest mes. L'actual govern s'ha volgut enfrescar en celebrar un "supermega ple", amb l'aprovació dels Pressupostos per al 2013 com a tema estrella, només perquè prefereixen evitar que, com sempre s'ha fet, es celebri durant el mes de desembre un ple extraordinari dedicat de forma monogràfica a l'aprovació dels pressupostos de l'exercici següent.
 
Per part de tot el col·lectiu de treballadors i funcionaris del consistori ja ens havia arribat, que donada la intransigència i les postures inamobibles de l'equip de govern pel que fa al tema de les baixes laborals, s'estava convocant durant la tarda d'ahir a tot el personal municipal a concentrar-se davant l'Ajuntament mitja hora abans de l'inici del ple i amb l'objectiu d'entrar al ple i mantenir-s'hi fins al final per fer públiques les seves reivindicacions.
 
Efectivament, prop de cent treballadores i treballadors del consistori palauenc es van concentrar davant la Casa de la Vila entrant al ple, mantenint-se estoicament a l'espera del seu acabament per fer públiques les seves pretensions i drets i llegir un manifest en relació al tractament de les baixes mèdiques.
 
Més d'una hora i mitja de debat sobre els pressupostos municipals del 2013 que, el propi equip de govern va reconèixer que no havia començat a treballar fins el passat dia 10 de novembre. I va ser una setmana abans del plenari quan es va lliurar als grups de l'oposició la documentació inicial. Però, fins dos dies abans del ple no fou lliurada la totalitat de la documentació: bases d'execució, avanç de liquidació, relació de llocs de treball, memòria d'alcaldia, etc. Només per això, s'hagués pogut impugnar el ple. Però, per tal que ningú digui que posem pals a les rodes i ves a saber què, hem intentat estudiar els milers de folis que conformen la documentació d'un pressupost de més de setze milions d'euros. I ara, un cop estudiats tots els seus extrems, ens veurem per responsabilitat, amb la necessitat de presentar al·legacions al mateix. I és que, en definitiva, podriem dir que el que han fet és un "copiar i enganxar" dels pressupostos del 2012 adaptats al 2013, amb petites i molt petites modificacions. Per tant, tot i el nerviosisme en que s'expressaven els diferents regidors amb el Regidor Segrelles al capdavant, van acabar aprovant uns pressupostos als que, per manca d'informació i lliurament de documentació, no vam poder fer altra cosa que votar-hi en contra.
 
Encara recordo com si fos ara, com, per tal de facilitar informació a l'oposició socialista i d'ICV, al 2008 vam retardar l'aprovació dels pressupostos fins al 12 de febrer d'aquell any, i total perquè ens els votessin en contra. Sempre els haviem facilitat la documentació i celebrat reunions durant, al menys, un mes abans del ple de presupostos; i tot i així, la Regidora Marcuello ens feia unes representacions teatrals abandonant la sala a l'hora de la votació, demanant la dimissió del Regidor Albert Font, o convocant rodes de premsa per part del PSC denunciant que acabavem parlant tots els regidors de govern. I és clar que han de parlar tots, com ara. Ho han de fer, per donar respostes a les diferents preguntes que s'els formulen en relació a les múltiples partides dels pressupostos.
 
No puc allargar-me avui sobre els disset punts de l'ordre del dia del ple. Només s'ha evidenciat la necessitat de convocar, com sempre s'ha fet, un ple monogràfic per als pressupostos. Sense anar més lluny, l'any passat es va fer així i pel desembre, però no només això sino que el van voler celebrar a la Sala Polivalent al·legant que es tractava de l'acord més important de l'any i que calia que tot el poble hi tingués accés. Van venir 10 persones, Enguany, en canvi, a causa de les seves desídies i males pràxis, van ser més de cent els assistents al ple.
 
Com sempre, molts punts de tràmit: modificacions de crèdits per poder tancar l'exercici, donar compte del pagament de les factures de l'últim trimestre, escollir els diferents representants al Consell municipal d'Esports i d'altres que ja comentaré oportunament. amb tot, també les tres mocions que CiU portavem al ple, de les quals van resultar aprovades les dues relatives a l'IVA Cultural i la reclamació de poder abonar l'IVA un cop cobrada la factura, com mana la UE, respectivament. La moció que presentavem conjuntament amb ERC relativa al tracte preferencial que es dona a la revista l'Alzina en detriment del Palau Informatiu, fou desestimada amb els vots en contra de tot l'equip de govern. Però no us podeu imaginar el nerviosisme expressat pels regidors del govern que, en cap moment, van poder ni saber trobar arguments que justifiquessin el tracte favorable denunciat. Cal per tant, i espero que així sigui en el futur, establir un criteri clar de col·laboració amb els mitjans de comunicació privats del municipi, en el que, per damunt de tot, es prioritzi la veracitat en les informacions i el respecte a les persones i institucions.
 
En quant al personal de l'Ajuntament, al final del plenari, van poder denunciar el tracte rebut en les negociacions. No només no els paguen els tres primers dies de baixa, com sempre s'havia abonat, sino que els diuen que si es porten bé, i això vol dir que no hi hagi més de quatre baixes setmanals, els podrien abonar el 50% del salari d'aquests dies. I això és el que va portar a una gran part del personal a l'Ajuntament! A veure si, d'aquesta manera, aconsegueixen que el Regidor Segrelles i companyia s'avinguin a negociar i no facin com fins ara en el sentit que presenten la seva proposta i es tanquen en rodó a seguir-ne parlant.
 
De moment, ja han dimitit dos dels delegats del personal funcionari del sindicat UGT, i veurem si aquesta demostració de força d'ahir serveix per acabar amb tanta intransigéncia!
 
I pensar que aquest equip de govern va anul·lar un preacord salarial que nosaltres vam subscriure amb els representants de la Policia només per pura pataleta al·legant que era il·legal! Els vam demostrar que pressupostàriament estava tot apunt per aplicar aquell acord, i també que el mateix era del tot legal, a la vista dels informes jurídics que els vam aportar. Ara, amb aquests pressupostos aplicar aquell preacord ja és del tot impossible! Què fa aquest govern, pretesament d'esquerres, no només enfrontant-se a tots els treballadors, sino que actúa amb supèrvia i prepotència, tancant-se a qualsevol mínima negociació. en canvi, nosaltres curiosament, negociavem i subscriviem acords!
 

dijous, 29 de novembre de 2012

CAL UN CRITERI DE COL·LABORACIÓ AMB ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ PRIVATS DEL MUNICIPI

I aquesta és la darrera moció que, en aquesta ocasió, presentem conjuntament amb ERC, a discussió i votació en el plenari d'avui:
 

 

 

MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA RELATIVA A LA POLÍTICA DE COL·LABORACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS AMB ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ PRIVATS DEL MUNICIPI

 

 

Atès que a Palau-solità i Plegamans s'editen i publiquen actualment dues revistes privades de periodicitat mensual dedicades a la informació local, l'opinió i la publicitat; tot i que en determinats periodes han estat més les revistes que s'han editat, independentment de les que es publiquen puntualment relacionades amb la Cultura o bé realitzades per diverses entitats del nostre municipi.

 

Atès que, tradicionalment, l'Ajuntament ha mantingut una col·laboració estreta amb els diferents mitjans de comunicació privats editats en paper a Palau-solità i Plegamans, insertant-hi informació puntual, anuncis i publicitat de les diferents activitats organitzades pel propi consistori, sempre que aquests mitjans hagin actuat d'una forma independent, plural i respectuosa amb les persones i les institucions.

 

Atès que durant l'anterior legislatura es va deixar d'encartar el Butlletí d'Informació Municipal en dues de les tres revistes existents aleshores amb l'objectiu d'endegar una nova línia de comunicació, similar a l'habitual en altres municipis com el nostre, amb la distribució independent del butlletí municipal amb periodicitat mensual. La voluntat del govern municipal va ser mantenir un tracte de col·laboració igualitari amb totes tres revistes, insertant-hi un anunci mensual a cadascuna.

 

Atès que a partir d'aquell moment la revista Alzina –que comptava en la seva redacció amb la col·laboració estreta de l'actual regidor de Comunicació, sr. David Abascal García, també creador i dissenyador de la seva pàgina web- va manifestar el seu desacord amb la nova fòrmula comunicativa municipal i va iniciar una ofensiva de desgast contra les forces majoritàries d'aquell govern, amb atacs personals, manca de respecte institucional i informacions basades en els rumors i en el menyspreu cap aquell govern, sense contrastar les informacions publicades, i que aquesta situació va portar a renunciar a insertar continguts a l'Alzina.

 

Atès que des que l'actual govern municipal va prendre possessió el juny de 2011, amb el Sr. David Abascal García ja com a Regidor responsable de l'àrea de Comunicació, s'ha optat decididament per potenciar al màxim la col·laboració econòmica i d'inserció d'anuncis, informació, reportatges i publicitat d'activitats diverses, bàsicament només amb la revista Alzina, un dels dos mitjans escrits impresos actualment al municipi, en detriment de l'altra revista, tot i mantenir l'Ajuntament l'edició, la publicació i la difusió del butlletí d'informació propi.

 

Atès que la diferència de tracte entre un mitjà i l'altre resulta del tot censurable, no ja pels principis de coherència i equitat que ha de guiar a qualsevol administració com la local, sinó perquè en el cas que ens ocupa s'ha optat per beneficiar, en la inserció d'informació i, per tant, en la facturació econòmica de l'Ajuntament, el mitjà amb menys tiratge, amb menys exemplars al carrer i amb menys pàgines i continguts, però amb continguts clarament partidistes i al qual està estretament vinculat l'actual regidor de Comunicació,

 

 

Atès que des del dia l'1 de gener de 2012 fins al dia 31 d'agost del mateix any, l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans ha destinat més de 8500 euros a la revista l'Alzina i només 1650 a la revista Palau Informatiu. Que, a més, malgrat haver editat i repartit per totes les llars del municipi el programa oficial de la festa Major, haver-lo penjat al lloc web municipal i que la revista Palau Informatiu el publiqués, com cada any en el seu número que surt al carrer a principis d'agost de forma gratuïta, s'ha satisfet a la revista l'Alzina un import de 2.339,83 euros -a més un anunci adicional de Cultura de 383 euros- per l'edició d'un exemplar de la revista l'Alzina en el mes d'agost, quan aquesta publicació mai no havia editat cap ejemplar en aquest mes de l'any, publicant-hi només el programa de la Festa Major.

 

Atès que es fa necessari recuperar la normalitat en la relació i col·laboració de l'Ajuntament amb els mitjans de Comunicació privats del poble.

 

 

Es proposa al Ple l'adopció de l'acord següent:

 

  1. Reprovar l'actuació de l'equip de govern municipal i del Regidor de Comunicació Sr. David Abascal García, pel que fa al tracte preferent a una de les dues revistes impreses editades al nostre poble, destinant-li quatre vegades més de diners que a l'altra, malgrat gaudir aquesta última d'una major implantació i distribució.

 

  1. Reprovar la destinació d'importants quantitats de diner públic, procedent del pressupost municipal, a editar un programa especial de Festa Major -al marge del programa tradicional que ja gaudeix del seus propis format i distribució-, a la revista Alzina amb la finalitat d'afavorir interessos ocults  o de retornar favors poc coneguts. També reprovar que s'hagin destinat d'altres destacables imports a la mateixa revista en concepte d'una "Col·laboració periodística informativa" de molt difícil justificació, i d'altres similars com, per exemple, reportatges sobre la Policia Local o sobre l'any de govern, resultant sempre injustificables i menys ara, en moments com els actuals de manca d'entrada de recursos en les arques municipals.

 

  1. Instar al govern municipal que, mitjançant informe previ del Consell municipal de Comunicació, inserti les informacions, anuncis o publicitat d'activitats municipals en base a un tracte igualitari dels diferents mitjans privats de Comunicació, la seva distribució, tiratge, implantació, i que prioritzi la veracitat en les informacions que publiquen, el respecte a les persones i a les institucions, potenciant al mateix temps el butlletí d'informació municipal existent.

dimecres, 28 de novembre de 2012

DEFENSEM LES PETITES I MITJANES EMPRESES I ALS AUTÒNOMS

aquesta és una altra moció que es debatrà i votarà en el plenari de demà a proposta de CiU:


MOCIO PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGENCIA I UNIO DE PALAU-SOLITA I PLEGAMANS  EN DEFENSA DE LES PETITES I MITJANES EMPRESES I AUTONOMS, AMB EL PAGAMENT DEL IVA PREVI COBRAMENT DE LA FACTURA.

 

Atés que la Llei 37/1992, de 28 de desembre , és la norma jurídica que regula les obligacions fiscals de les petites i mitjanes empreses i autònoms a l`efecte de l`impost sobre el valor afegit.

 

Atés que la regulació de l`impost sobre el Valor Afegit és competencia exclusiva de l`Estat español i que, per tant, aquesta és l`única administració competent per a qualsevol modificació de la normativa sobre aquest impost.

 

Atés que les petites i mitjanes empreses representen el 99,80 % del total de les empreses de Catalunya.

 

Atés que les petites i mitjanes empreses donen feina al 71,80 % dels ocupats, i representen una important via d`entrada al mon laboral dels nostres joves.

 

Atés que les petites i mitjanes empreses generen el 59,70 % del Valor Afegit Brut de l`economía catalana.

 

Atés  que les petites i mitjanes empreses i autònoms són,  la base del teixit empresarial català i del  nostre poble, així com el motor principal de la nostra economia, generadors nets d'oportunitats laborals i catalitzadors de la desitjada reactivació econòmica.

 

 

Atés que la prioritat actual és la generació d'ocupació i la reactivació econòmica del  nostre poble.

 

Es Proposa al ple l àcord següent:

 

1.  Instar al  Govern de l'Estat espanyol que s'iniciïn els tràmits d'una Proposició de Llei de modificació de la Llei de l'impost sobre el valor afegit que afecta a les petites i mitjanes empreses i autònoms.

 

2.  Que la modificació de la Llei de l'impost sobre el valor afegit permeti que les petites i mitjanes empreses i autònoms paguin l'IVA un cop hagin cobrat la factura, i no en el moment d'emetre la factura com passa actualment.

 

 

 

3. Traslladar aquests acords al Ministerio de Economía y Competitividad, al Ministerio de Hacienda i al Ministerio de Empleo tot demanant el suport del Govern de l'Estat, del Congrés i del Senat.

 

4. Traslladar aquests acords a la Conselleria d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

 

5. Fer arribar aquests acords a tots els grups del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats, representants dels empresaris i sindicats de la nostra comarca, Així com a les dues associacions de comerciants de Palau-solità i Plegamans i a l'entitat del Polígon industrial Riera de Caldes.

 

dimarts, 27 de novembre de 2012

PER UN IVA CULTURAL REDUÏT

Aquesta és la primera de les mocions que el grup municipal de CiU presenta al ple del proper dijous:
 

MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN RECLAMACIÓ D'UN IVA CULTURAL REDUÏT

 

 

  • Atès que la decisió per part del Govern de l'Estat d'augment desproporcionat de l'IVA a partir del passat mes de setembre de 2012 i de forma permanent en el futur, perjudicarà no només a les famílies i les empreses, sinó també a les administracions locals; però, d'una forma molt important al món de la Cultura, passant d'un tipus del vuit al vint-i-un per cent.

 

  • Atès que aquest augment pot suposar una disminució del consum en general, però de forma molt especial i significativa a tot el que fa referència a la Cultura,  espectacles artístics, cinema, teatre, etc., per part dels ciutadans, agreujant la situació que ja de per sí pateix  en aquests moments el mon de la Cultura.

 

  • Atès que aquesta pujada  pot iniciar l'èxode cap a mercats internacionals més avantatjosos i a  més pot impossibilitar l'entrada d'artistes estrangers al mercat  del nostre país.

 

  • Atès que aquest increment impositiu afectarà la nostra capacitat d'exportar i importar art  i cultura , en esdevenir un mercat poc competitiu respecte a altres països

 

  • Atès que la pujada del IVA REDUIT del 8 % fins al tipus general del 21 %   afectarà de manera directa al mon del teatre, cinemes i museus i de la cultura en general.

 

Es Proposa al ple,  l'acord següent:

 

  • Que el Govern de l'Estat espanyol reconsideri la decisió presa en relació al desorbitat increment del tipus d'IVA aplicable als productes culturals, i no faci efectiu aquest augment de l'IVA que perjudica greument famílies, empreses i institucions locals, però, de forma molt especial al món de la Cultura.

 

  • Que el Govern de l'Estat faci els tràmits necessaris per a que el món de la Cultura mantingui l'IVA com antuvi, i s'estudiï la possibilitat d'aplicar-hi un IVA super-reduït en favor del foment de la nostra Cultura.

 

  • Que aquest acord es faci arribar al President del Govern Espanyol, als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, al Honorable Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya i a les principals associacions catalanes del món cultural, Òmnium, associacions d'exhibidors de cinema, associacions teatrals i a la Societat General d'Autors i Editors, SGAE.

dilluns, 26 de novembre de 2012

87 A 48

No us pensessiu ara que vulgui defugir anàlisis electorals, o que no vulgui reconèixer el que és evident: que CiU a nivell de tot Catalunya no ha obtingut els resultats que esperava. CiU volia liderar el procés sobiranista i el poble ha respost que sobirania sí però no sols sino acompanyats de totes les forces que estan per l'estat propi, el dret a decidir o la independència.
 
Es podran fer tota mena d'anàlisis: Que si la imatge del president en campanya no ha sigut la més adequada, que si les manifestacions d'en Duran, que si la guerra bruta del govern espanyol i el seu aparell mediàtic, que si les retallades..., i tot el que volgueu. Hi ha però, una evidència: que Catalunya tindrà un Parlament claríssima i amplíssimament sobiranista amb vuitanta-set diputats, contra 48 diputats de les formacions espanyolistes. Això vol dir que hi ha hagut dos milions cinquanta mil persones que han optat per les formacions sobiranistes per només un milió dos-cents cinquanta mil que estan per mantenir-nos a Espanya i no fer cap consulta sobre la independència de Catalunya.
 
Això és així de clar i indiscutible. Si algú, com aquell que s'alegra més de les derrotes del Madrid que no pas de les victòries del Barça, està content i satisfet d'haver obtingut els pitjors resultats de la seva història, com fan els socialistes catalans, és el seu problema. Nosaltres, els que sí que estem per l'estat propi i pel dret a decidir, hem de seguir endavant. Conscients que el sobiranisme té un ampli ventall ideològic i que no és pas patrimoni nostre. Per això ens caldrà una enorme dosi de generositat. generositat que també s'haurà d'exigir ERC a ella mateixa com a segona força del Parlament, i en menor mesura també a ICV i la CUP.
 
Convergència i Unió ha de seguir governant aquest país, perquè així ho ha volgut el poble. I aquella generositat de la que us parlo, s'ha de fer extensiva no només a l'a consecució de l'estat propi sino també a la governabilitat del país, a l'aprovació dels pressupostos i, en definitiva, a la corresponsabilitat entre tots de la gestió del dia a dia nacional fins que no s'aconsegueixin els objectius nacionals pels que la ciutadania s'ha manifestat.
 
On sí ens hem de sentir orgullosos i molt però que molt satisfets, és a Palau-solità i Plegamans. Uns resultats com els obtinguts, una victòria tant aclaparadora per damunt dels nostres perseguidors més immediats, ens fa pensar que estem en el bon camí. estem treballant i molt pel nostre poble, i uns resultats com els d'ahir en unes eleccions municipals suposarien aconseguir una majoria absoluta en el consistori!
 
CiU 2411 vots. PSC 958 vots. ERC 944 vots. PPC 915 vots. ICV 758 vots. Ciutadans 667 vots. CUP 208 vots.
 
Si a Palau sumem els vots sobiranistes són: 4321 vots a favor de la independència i del dret a decidir, contra 2540 vots espanyolistes. Per tant, pràcticament les opcions sobiranistes doblen en vots a les que estan a favor de mantenir-nos dins d'Espanya.
 
aixi que, si catalunya està pel dret a decidir d'una forma majoritària, encara amb més força s'observa aquest fenòmen al nostre poble.
 
Penso que si seguim en aquesta mateixa línia de treball i implicació, ben aviat començarem a veure els resultats de la nostra feina a Palau-solità i Plegamans!
 

divendres, 23 de novembre de 2012

ALEA JACTA EST!

Avui s'acaba la campanya electoral més important de la nostra vida. La que ens ha de portar a poder decidir si volem o no ser un estat independent dins d'Europa. La campanya que, tot i saber que farà que hi hagi una majoria molt folgada al Parlament de Catalunya a favor de la independència, només si Convergència i Unió i el president Mas al capdavant assoleixen una majoria excepcional, que vol dir absoluta, comportarà que tota la comunitat internacional es fixi seriosament amb nosaltres. Una majoria que suposarà que els estats més importants de la terra i els seus cossos consulars ens incloguin en les seves agendes polítiques.
 
tant l'estat espanyol com la resta d'estats del nostre entorn i les altres grans potències, només es prendran seriosament les nostres reivindicacions sobiranistes si Convergència i Unió assoleix la tant anhelada i merescuda majoria absoluta. I és que, és evident, que amb tota probabilitat, CiU obtindrà el suport d'ERC, i en algun cas també d'ICV. Però, només serem veritablement respectats, serem forts davant Madrid i també davant totes les cancelleries, si CiU obté tota la força necesària per tirar endavant amb el camí emprès cap a l'Estat Propi. No si valen excusses sobre retallades, sobre polítiques socials, d'ensenyament, de Sanitat o de Seguretat; perquè CiU és qui al llarg dels anys ha aconseguit els drets fins ara assolits i qui ha vetllat per, malgrat la situació econòmica i l'expoli fiscal existent, garantir l'essencial en el manteniment dels drets bàsics i fonamentals.
 
Per això cal que, i encara hi som a temps, fem la reflexió en el sentit que només CiU, sense trabes ni condicionants, pot garantir un camí clar cap a l'Estat Propi. a partir d'aquí, necessitem i volem el suport de tothom. Però, volem aconseguir tota la força necessària per caminar amb pas ferm cap a la nostra llibertat nacional!
 
També des de Palau-solità i Plegamans hem treballat amb totes les nostres forces per a fer-ho possible. El dia 29 d'octubre ens va visitar el Diputat de CiU i exconseller de Medi ambient del darrer govern Pujol, Ramon Espadaler. El van acompanyar el també Diputat Joan Recasens i Guinot, els nostres presidents locals i d'altres personalitats. Amb el president de l'Associació de Comerciants del poble van realitzar una visita per diversos establiments del municipi per acabar a can Cortès amb una xerrada encaminada a explicar el programa electoral de CiU en relació al món del Comerç.
 
El dia 5 de novembre, ciU i ERC vam organitzar un acte conjunt amb la catedràtica d'Economia Núria Bosch a can Cortès on, amb l'auditori ple de gom a gom i gent dreta al darrera, vam poder escoltar les raons i evidències de la viabilitat econòmica de Catalunya com a estat independent dins de la UE.
 
El dia 13 de novembre va ser l'advocada Magda Oranich qui, a petició de CiU del nostre poble, va visitar el casal de la gent gran a can Cortès qui van escoltar les raons i necessitats d'encaminar-nos cap a un estat propi, tot advertint que no estaven en perill les seves pensions, ans al contrari, estarien molt més garantides si Catalunya fos independent.
 
Els dissabtes 10 i 17 de novembre CiU va posar la seva carpa al Mercat municipal a fi de repartir propaganda electoral i explicar a la gent les avantatges de caminar cap a l'assoliment d'un estat propi per Catalunya; i així que el dia 17 vam comptar amb la presència i companyia dels diputats al Congrés espanyol Pere Macias i Lourdes Ciuró. van voltar pel mercat, van parlar amb la gent, els paradistes, etc, observant una molt bona acollida per part de tothom, i constatant com la nostra era la carpa més concorreguda pels ciutadans del poble.
 
Finalment, avui, darrer dia de campanya, la nostra gent asisteix en massa al míting final del Palau Sant Jordi. Un autocar ple i molts vehicles particulars hi anem amb l'il·lusió de saber-nos partíceps de l'episodi més important de la nostra història en els darrers tres-cents anys.
 
Junts ho podem aconseguir. Encara tenim algunes hores per adreçar-nos als qui tenen dubtes; als que no saben encara què votaran, tot i tenir clar que la independència és l'únic camí viable per a la nostra subsistència com a nació i per garantir-nos els nostres drets fonamentals com a col·lectivitat.
 
encara hi som a temps, i junts ho aconseguirem!
 
Diumenge, no ho dubteu ni un sol moment: l'única opció que ens garanteix esdevenir un estat independent dins d'Europa, és Convergència i Unió!
 

dimarts, 20 de novembre de 2012

S'ACOSTA EL FINAL DEL PARTIT I DE MOMENT, DESPRÉS DEL DEBAT, ANEM GUANYANT!

Fa uns mesos el diari digital El Matí, ja va fer un editorial advertint que l'estat espanyol feia i faria servir tots els mitjans al seu abast per evitar el què cada dia sembla més irreversible: la independència de Catalunya i la constitució d'un estat propi. Les clavegueres de l'estat tenen amplia i continuada tradició en maniobres maldestres. Ara veuen que s'hi han d'aplicar més a fons. També hi ha qui emparant-se en la llibertat de premsa sempre ha preferit més les dutxes daurades que les dutxes escoceses. Qualsevol que destaqui i tingui opcions d'incidir en l'avanç cap a la independència és i serà objecte d'atac i difamació. Preparem-nos. Però la nostra resposta ha de ser sempre la mateixa: democràcia i joc net. Idees clares, moral de victòria, defensa conjunta i fortalesa mental. Aquesta és la nostra carta de presentació al món. Com més ens ataquin, més ridícul internacional faran. Però no hem de deixar que en plena campanya electoral ens marquin i condicionin des de fora l'autèntica i lliure voluntat dels catalans.

El debat de diumenge a TV3 va evidenciar l'existència de dos mons polítics ben diferents. Un format pel triangle català Mas, Junqueras i Herrera, que correspondria a un país normal, i l'altre pel triangle espanyol Navarro, Camacho i Ribera. Tots dos, triangles rectangles, amb un Mas sincer i institucional i un Junqueras didàctic i planer en els dos vèrtex en altura d'un mateix costat per on es mouran vots fins el dia de les eleccions. Per després veure's forçats a una desitjable i lleial col·laboració futura. I un Herrera brillant, al vèrtex d'una desmemoriada, pel que fa al tripartit, i indefinida, pel que fa a l'estat propi, hipotenusa, amb vocació de substituir al PSC com a principal partit de l'oposició. I un triangle espanyol amb un trist Navarro, sense discurs ni credibilitat, també situat en el vèrtex d'una minsa hipotenusa que l'uneix a una frívola Camacho i un demagog Ribera, que xucla vots dels altres dos, situats en els vèrtex inferior i superior d'un mateix front.

Com a conclusió del debat, si sobreposem els dos triangles, malgrat el soroll extern i intern, ens continua sortint una estelada.

 

dilluns, 19 de novembre de 2012

NO ENS FARAN CALLAR!

 Totes les informacions publicades pel diari El Mundo són completament falses.

Aquests atacs l'únic que volen és silenciar la veu d'un poble. Ataquen el President Mas perquè com a president li ha donat la veu al poble perquè pugui exercir el dret a decidir democràticament el seu futur i aquest és el dret que volen aniquilar, silenciar i fulminar. Però no ho aconseguiran.

El Jutjat d'Instrucció número 30 de Barcelona, que és el que porta el cas Palau,va emetre divendres un comunicat de tres punts on aclareix que:

 

1. Des del mes de maig quan la Policia va remetre al Jutjat d'Instrucció número 30 de Barcelona el seu darrer informe sobre el Cas Palau, el Jutge instructor no ha encomanat a la Policia cap ampliació ni cap nova investigació sobre aquest cas.

2. Al Jutjat no li consta que la Policia estigui duent a terme cap nova investigació sobre el Cas Palau i, per tant, desconeix l'existència de qualsevol mena d'informe que la Policia hagi pogut elaborar sobre el cas.

3. Ni la Policia ni cap altre òrgan de la policia judicial pot dur a terme investigacions sobre un assumpte que és objecte d'investigació judicial sense el mandat del Jutge instructor i que, en tot cas, qualsevol informació que pugui obtenir la policia ha de ser comunicada de manera urgent i exclusiva al Jutge instructor del cas.

 

Des de Convergència Democràtica de Catalunya es va anunciar que es presentarà de manera immediata una querella criminal per injúries greus i calúmnies contra el diari El Mundo i els periodistes que firmen la

informació.

Convé recordar que el diari El Mundo és un dels mitjans de comunicació que més durament ha carregat contra l'escola catalana i contra el nostre model d'immersió lingüística i que és un mitjà especialitzat en crear polèmiques. Per exemple, a dia d'avui, El Mundo encara defensa que va ser ETA l'autora dels atemptats de l'11-M a Madrid o que manté que a Catalunya no hi ha convivència com a conseqüència d'un conflicte lingüístic que discrimina els ciutadans de parla castellana.

Lamentem profundament l'actitud dels partits catalans, especialment d'aquells partits que es diuen patriotes, que en lloc de fer costat al president del seu país quan és atacat amb mentides, es posen al costat d'aquells que són capdavanters en les campanyes més dures contra Catalunya.

Nombrosos partits catalans han sortit repetidament a criticar el diari El Mundo quan aquest publicava informacions que atacaven a Catalunya. Com és que avui aquests partits no han fet el mateix? Per què es creuen avui les informacions d'El Mundo quan mai se les han cregudes? Per què aquests partits no surten avui a

defensar el President de la Generalitat?

 

divendres, 16 de novembre de 2012

LA MIRADA DESAPASSIONADA?

El passat dimarts dia 6 de novembre, vaig rebre un correu electrònic recordant-me una xerrada, organitzada pel col·lectiu de Joves advocats de Sabadell, que l'endemà tindria lloc a la sala d'actes de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Sabadell, dins de les moltes xerrades, conferències, cursos i demés que s'organitzen setmanalment en aquesta institució.

 

El correu deia el següent:

 

Recordeu que DEMÀ dimecres, 7 de novembre de 2012, a les 19 hores, la sala d'actes de l'ICASBD acollirà una interessant conferència/xerrada titulada "Secessió i Dret internacional: una mirada desapasionada".


La sessió, organitzada per Joves Advocats de Sabadell, abordarà la realitat política nacional i, especialment, els darrers esdeveniments que han obert, més que mai, el debat públic sobre qüestions jurídiques que formen part de la tradició jurídica del Dret Internacional.


En aquesta conferència s'abordaran aspectes claus d'aquesta temàtica, com ara l'existència en sí mateix d'un "dret a la secessió" en el dret internacional; la relació entre el fenòmen actual a Catalunya i el dret a la lliure determinació dels pobles; quines són les regles del dret internacional que guien la qüestió de la pertinença a organitzacions internacionals de les noves persones jurídiques emergents; què passa en matèria de béns, arxius i deutes, en els processos de succesió d'estats; o quins criteris guien la qüestió de la nacionalitat de la població del territori secessionat.
Totes aquestes matèries configuren una part essencial del Dret Internacional Públic, amb molta pràctica internacional i tractats internacionales vinculants que donen respostes que és important conèixer.


Per acostar-nos a totes aquestes qüestions, comptarem com a ponent amb el Sr. Víctor M. Sánchez Sánchez, gran expert sobre la matèria, doctor en Dret per la Universitat de Barcelona, director del Postgrau en Estudis Europeus (UOC) i director del Máster Universitari en Drets humans, democràcia i globalització. També dirigeix, entre d'altres, el Grup d'Investigació sobre l'Organització Mundial de la Pau (GROIP) de la UOC, i la Enciclopèdia Moderna de Dret Internacional Públic i Dret de la Unió Europea (Huygens Editorial, 2012).

 

Doncs bé, tot i que mai havia sentit parlar d'aquest ponent, i sense posar pas en dubte la seva vàlua professional i acadèmica, vaig pensar que, donades les actuals circumpstàncies polítiques especialíssimes que atravessa el nostre país, que podria resultar molt interessant i profitós sentir algú que, des d'una perspectiva objectiva, desapassionada i des del Dret positiu internacional, oferís eines d'interpretació clares que servíssin per entendre el que passa i el camí a seguir en casos on la inmensa majoria d'un poble vol optar democràtica i pacíficament per constituïr-se en un estat dins d'una determinada conjuntura internacional.

 

Parteixo de la base que els organitzadors de l'event ho feien amb tota bona fe i amb ganes que les aportacions del catedràtic servissin per interpretar millor la situació actual. La veritat però, és que de bon començament ja es va veure, no tant una suposada visió freda i jurídica de la qüestió, sino una inclinació pura i dura en contra de qualsevol pronunciament, per democràtic que fós, de que catalunya esdevenís un estat independent.

 

Vaig tenir la sensació d'assistir a un míting del PP. I m'ho va semblar per diverses raons:

 

En primer lloc, perquè, quan parlava del dret a l'autodeterminació dels pobles, segons l'establert en la carta de les Nacions Unides, afirmava que allò es referia només a les antigues colònies i que en cap cas es pot aplicar a separacions de parts de territoris de qualsevol estat "modern". Perquè quan parlava d'Escòcia, deia que allò no té res a veure amb Catalunya i, com que a la Gran Bretanya no hi ha Constitució, no s'incompleix cap norma jurídica; us sona aquest argument? Quan es va referir a Kosobo, no va tenir cap problema en afirmar que allò era un petit territori amb una certa autonomia, i que sort en tenia de l'exèrcit americà que els garantia la miniautonomia que gaudien. Va dir, a més, que de dos-cents països al món, només cent l'havien reconegut com estat i que, per tant, no era només Espanya. No va dir però, que només tres països de la UE no la reconeixen.

Al parlar de la conferència que el president Mas havia pronunciat a Brusel·les, va dir que allò s'havia fet davant un auditori amb gent molt poc important i que es podia assimilar a la xerrada que ell ens estava adreçant però amb un pica pica. el mateix va referir en relació a l'estada del president a Moscou, dient que no l'havia rebut ningú i que havia anat a fer el ridícul. Us sona tot això? No va dir que a Brusel·les hi havien anat més de cent-cinquanta diplomàtics i representants de les empreses més importants instal·lades a Europa; ni que a Moscou havia subscrit amb la Ministra de Cultura russa un conveni per ubicar una delegació de l'Ermitage al port de Barcelona.

Justificava al detall totes les declaracions publicades als mitjans de la sra. Soraya Sainz de Santa Maria.

 

Per acabar, sempre amb la sacrosanta Constitució Espanyola. que si només podem ser independents amb un pacte amb Espanya, que només reformant la Constitució i això és pràcticament impossible.

 

La seva conclussió doncs, fou: Que l'estat propi només el podem aconseguir negociant i reformant la constitució, i com que això és impossible, només a través de la violència hi podem arribar, tal com ha passat a tot el món durant la història.

 

Podria allargar-me molt sobre molts detalls de la conferència. Semblava dolgut perquè ningú s'havia adreçat a ell per consultar aspectes jurídics tant importants. avui, llegint els articles del nou col·lectiu Wilson a www.wilson.cat, que sis catedràtics catalans professors de les més prestigioses universitats internacionals han creat per tal d'explicar les avantatges i la legalitat de la independència de catalunya, m'he adonat definitivament, que aquella xerrada no en va tenir res de desapassionada; ben al contrari, pretenia ridiculitzar el procés liderat pel nostre president sota una aparença d'imparcialitat i fredor jurídica.

 

Sabem que la Democràcia és la base fonamental per aconseguir els nostres objectius. què ha de poder contra l'opinió majoritària de tot un poble? Si la nostra independència no és legal, tampoc ho deuria ser la transició cap a la democràcia després de la mort del dictador Franco. tampoc deuria ser legal la independència dels estats Units d'Amèrica, ni la revolució Francesa, ni la Unió Soviètica!

 

Realment creu que el que volem només pot aconseguir-se a través de la violència?

 

Doncs no. Nosaltres serem el que volguem, perquè democràticament decidirem com volem ser. tota la resta són falòrnies revestides de molt dubtosa legalitat. I és que, al final, ens faran pensar que el que no és legal és la propia Democràcia!

 

dimecres, 14 de novembre de 2012

JO VULL FER VAGA CONTRA L'ESPOLI FISCAL

Ja som al final d'un nou dia de vaga general. avui a Palau-solità i Plegamans, amb majoria d'empreses funcionant a porta tancada, els comerços oberts en la seva pràctica totalitat, una escola bressol que no s'ha aturat i l'altra a mitges, la resta de centres escolars amb una mica de tot. L'ajuntament treballant en un 70% del seu personal, comptant que, entre els que no han anat a treballar, també hi figuraven com a vaguistes els que tenien permisos, dies d'assumptes propis, dies pendents de vacances etc. Una manifestació organitzada per la Plataforma Groga amb alguns mestres i més estudiants al darrera, a més del comitè d'empresa municipal. I poca cosa més.
 
Els sindicats s'han adonat que, si no actuen d'aquesta manera, i s'intenten justificar fent aquest tipus d'accions, perden tot el sentit. sindicats espanyols i espanyolitzats amb tot aquell seguit de forces polítiques que els fan la gara gara amb l'únic objectiu del soroll polític sense més.
 
De veritat algú pensa que tot això serveix per alguna cosa? De veritat que encara hi ha algú que se li escapa que aquelles forces que han portat a la ruïna aquest país són les més favorables a fer vagues i el que calgui contra un govern, el català, que va deixar un deute al 2003 de deu mil milions d'euros i que n'ha heredat un, al cap de set anys, de cinquanta mil milions d'euros?
 
Vull fer vaga per protestar pels més de setze mil milions d'euros que marxen cada any cap a Espanya i no tornen. Vull fer vaga pels prop de 2500 euros que cada català, sí, del més petit fins al més gran, envia cap a Espanya cada any i no s'ens retorna. Vull fer vaga pels mil cinc-cents milions d'euros que Espanya no ens abona pel fons de competitivitat establert en lleis orgàniques estatals; pels prop de mil milions que Espanya ens deu de la clàusula adicional tercera de l'Estatut retallat. Vull fer vaga perquè Catalunya deixi de ser l'únic territori amb autopistes de peatge, perquè ens poguem gestionar els nostres ports i aeroports. Per deixar de tenir vies i carreteres tercermundistes com la N2 o els trens de rodalies, mentre els altres, amb els nostres diners fan autovies gratuïtes sense cotxes, AVEs sense viatgers, aeroports sense avions.....; i podria continuar.
 
És per tot això que jo voldria fer vaga. Perquè, si Espanya cumplís amb la llei, si Catalunya pogués recaptar i gestionar els seus impostos, no caldria patir per la Sanitat Pública, ni per l'Ensenyament, ni pels serveis socials més elementals.
 
Vull fer vaga contra l'Espoli fiscal!
 
Però, la vaga no s'ha fet per això. S'ha fet una vaga política, i resulta simptomàtic que només a Espanya i Portugal s'hagi fet una vaga general. Uns diran que el seguiment ha estat del 85%: ningú s'ho creu. Els altres que del 15%: tampoc no ens ho creurem.
 
Vull viure en una Catalunya independent. en una Catalunya en la que no es convocaran vagues en campanya electoral; doncs, la democràcia rau, precísament, en votar per demostrar un descontentament amb la força que governa. Però, com que aquí els sindicats s'han de justificar per mantenir el seu statu quo, fan una vaga contra governs que saben, al menys en el cas de Catalunya, que seguiran governant per gaudir de la total confiança de la gent.

Una de les moltes coses que caldria que fessin els sindicalistes per tornar a ser creïbles és no prendre a la gent per imbècil.
 
"El tall de carreteres no és una coacció, és una visualització", ha afirmat el sindicalista Joan Carles Gallego en declaracions als micròfons de Rac1. I ha insistit que "no pot ser que el dia d'una vaga tot funcioni normal". Gallego no ha volgut reconèixer que la feina dels piquets informatius supera aquesta funció i els ha defensat denunciant el fet que "hi ha hagut alguns casos d'empresaris que han fet servir la por" per evitar la vaga.
 
CODI PENAL
 
DE LAS COACCIONES.

Artículo 172. 

1. El que, sin estar legítimamente autorizado, impidiere a otro con violencia hacer lo que la ley no prohíbe, o le compeliere a efectuar lo que no quiere, sea justo o injusto, será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años o con multa de 12 a 24 meses, según la gravedad de la coacción o de los medios empleados.

Cuando la coacción ejercida tuviera como objeto impedir el ejercicio de un derecho fundamental se le impondrán las penas en su mitad superior, salvo que el hecho tuviera señalada mayor pena en otro precepto de este Código.

 

dilluns, 12 de novembre de 2012

PLE D'OCTUBRE: PREGUNTES I RESPOSTES 4, I ÚLTIM

Finalment, avui faré referència a les darreres preguntes que vaig adreçar al govern en el ple d'octubre. van ser-ne tres, totes elles relacionades amb el cost que ha comportat per l'Ajuntament determinades decisions.
 
seguint amb la dinàmica del tot assimilada per l'actual govern municipal de desfer tot allò construït durant l'anterior legislatura, vaig preguntar sobre la raó de l'acomiadament d'una treballadora municipal per una simple i inexplicable amortització de la seva plaça o lloc de treball. es tracta de la Tècnic mig del DesOc, Àrea de desenvolupament empresarial i ocupació, que, sense cap mena d'avís ni raó tècnico-jurídica que ho justificqui, van decidir d'avui per demà, prescindir d'una treballadora que feia poc més de tres anys que prestava els seus serveis per l'Ajuntament. El seu clar concepte "progressista i d'esquerres" els va fer acomiadar una treballadora que, no només s'ocupava d'un àmbit molt important en moments de crisi econòmica i manca d'ocupació com l'actual, sino que a més, es tracta d'una persona que just acabava de ser mare. Sembla que, al tractar-se d'una treballadora que, amb tots els requisits legals va entrar a treballar a l'Ajuntament durant l'anterior legislatura era motiu suficient com per acabar amb el seu lloc de treball. Amortitzar una plaça vol dir deixar de tenir aquell lloc de treball que, per tant, no pot ser substituït per ningú més. A banda de les raons d'aquest acomiadament, que en cap cas van saber contestar, els vaig interpelar pel cost econòmic del mateix. van dir-me que en aquells moments no ho sabien. Espero que en el proper ple sàpiguen dir-nos què ha costat al poble acomiadar a una persona com la tècnic mig del Desoc que, de ben segur, deu haver pujat la indemnització  als 45 dies per any treballat.
 
Seguint amb el desfer propi d'aquest govern municipal, vaig preguntar per la raó de la retirada i substitució de les magnòlies existents a la plaça de la Vila. Van contestar que calia retirar-les doncs servien com a porteria pels nens que jugaven a futbol; que s'ha pabimentat i posat jardineres. el cost, diuen, d'uns 600 euros.
 
La darrera pregunta fou per quelcom que ja he comentat en aquest blog. La raó per la qual es va decidir fer sortir la revista l'Alzina al mes d'agost, quan aquesta mai s'edita en el referit mes de vacances. I la van fer sortir per publicar-hi només el programa de la festa Major pel "mòdic preu" de 2400 euros més un anunci de Cultura per 383 euros. I això, tenint en compte que el programa de la Festa Major ja es reparteix casa per casa de forma gratuïta, que el Palau Informatiu el publica també gratuïtament i que roman penjat al lloc web municipal.
 
La resposta del regidor Abascal fou clara i curta: S'ha decidit publicar-lo a l'Alzina doncs és l'única revista que no sortia al mes d'agost. Ha sigut la manera de que s'edités a l'agost. això sí, a canvi de que entre tots paguessim gairebé 2800 euros. I després anaven dient que preferien destinar els diners d'un castell de focs a les persones més necessitades!
 

dijous, 8 de novembre de 2012

PLE D'OCTUBRE: PREGUNTES I RESPOSTES 3

Avui dedicaré aquest post a les preguntes que vaig formular a la Regidora Marcuello en matèria de Policia Local. Abans però, i a la vista del darrer apunt en el que comentava les qüestions plantejades a la Regidora Cabeza pel tema del vehicle adaptat cedit per Visiocom i gestionat pel grup SAPS, vull aclarir, com ja m'imaginava i així ho avançava al final de l'escrit, que el vehicle es va oferir a l'ajuntament per un preu que va arribar a vuit mil euros. Recordeu que la Sra. Cabeza va manifestar catorze mil. També, que totes les despeses del vehicle anaven a càrrec de l'empresa grupo SAPS a excepció de l'assegurança que era l'únic que pagava l'Ajuntament.
 
Fets aquests aclariments, vaig formular les següents preguntes en matèria de Policia Local:
Per quina raó enguany no s'ha celebrat la Festivitat de la Policia Local? resposta: perquè millor fer-la cada dos anys i així estalviem diners. Va dir que li semblava que alguns agents havien fet un dinar. No serà que si s'hagués organitzat, molt probablement no hi hagués assistit ningú? No deien que la plantilla estava dividida? Ara ja no ho està, i és que, hi ha unitat absoluta en contra de la gestió actual de la Policia i dels incompliments dels acords subscrits amb l'anterior govern.
 
Es portarà a terme una tercera edició de la Setmana de la Mobilitat? Resposta: Probablement sí, tot i que amb un altre format encara per determinar i que possiblement es dedicarà a parlar sobre l'estudi que va encarregar l'anterior govern al voltant dels Camins Escolars i del projecte dels anomenats Voluntavis. Recordeu que hauria tocat fer-la durant la primavera passada i que encara no s'en sap res.
 
És cert que ha marxat un agent, i per quin motiu? Resposta: Sí, n'ha marxat un en comissió de serveis i per tant s'en incorporarà un altre procedent del municipi de destí del nostre. es desconeix el motiu de la marxa. Recordem que ja va marxar també el sergent en condicions similars.
 
És cert que es pretén traslladar el Jutjat de Pau a la planta baixa de l'edifici de Comissaria, i quin cost tindran les obres? Resposta: Sí, ampliarem els vestidors de la Policia, (Es veu que pretenen fer canviar als 28 policies a la vegada), i traslladarem les oficines del Jutjat a baix per fer-les més accessibles. Recordem que hi ha ascensor. També van dir que la Policia no podia estar obrint i tancant la porta a les persones que anaven al Jutjat. Si hi aneu, veureu que la porta s'obre de forma automàtica i ningú ha d'intervenir en res amb els qui van al Jutjat de Pau. La sala polivalent que hi ha a baix serveix per celebrar-hi casaments civils, judicis de faltes així com xerrades i reunions de tota mena tant per a la Policia com per a qui es cregui convenient. Ara ja no hi haurà un espai per fer-hi els casaments i de la sala no deuen saber què fer-ne. Seguim amb allò del voler desfer! Per cert, en quant al cost econòmic van dir que no ho sabien però que no pujaria gaire.
 
És cert que s'han obert diversos expedients a agents de la Policia Local i per quines raons? resposta: Això li contestarem en privat. De moment no en sé res. Només es diu que si a un agent li han retirat l'arma, que si es remena en l'equipatge d'algun agent en el propi vestidor..., i alguna altra bestiesa que de moment prefereixo no comentar.
 
Es manté alguna de les unitats especialitzades en les que es va organitzar la nostra Policia? resposta: Sí, però totes les unitats fan els torns com la resta de policies. Cal dir que només l'unitat relacionada amb l'Educació viària feia un torn especial, i això segueix igual. També els agents destinats a l'oficina de suport creada durant l'anterior legislatura, i això també segueix igual. Ni la de Medi ambient existeix, ni la de Proximitat. Tothom a torns, excepte els que he dit, passant de tenir un cos de Policia a un cos de vigilants.
 
Com és que el nou càrrec de confiança com a coordinador de l'àrea de Seguretat no va ser comunicada a la Comissió de Catàleg ni s'ha creat la plaça en la relació de llocs de treball municipal? Resposta: perquè, encara que recaigui sobre el sots-inspector i aquest hagi deixat d'exercir com a tal passant geràrquicament per damunt del propi inspector, es tracta d'un càrrec de lliure disposició i no cal comunicar res ni demanar cap opinió al comitè d'empresa.
 
Finalment, sí sabem que l'absentisme continua al voltant del 30%, que per tal d'afrontar-ho segueixen obligant, via decret d'alcaldia, a venir a treballar als agents per cubrir baixes i que, més que mai, la desmotivació és la característica comuna en la pràctica totalitat de la plantilla.
 

dimarts, 6 de novembre de 2012

PLE D'OCTUBRE: PREGUNTES I RESPOSTES 2

Van ser moltes les preguntes adreçades a la Regidora Marcuello en relació a temàtiques diverses sobre la Policia Local, que ja exposaré en propers dies. Però, com que en el Palau Notícies d'ahir a Ràdio Palau, que podeu escoltar entrant a www.radiopalau.cat, va aparèixer una notícia que feia referència a una de les meves preguntes al ple, ara hi dedicaré els meus comentaris.
 
Recordeu que, ara fa poc més de tres anys, l'anterior govern va subscriure un conveni amb l'empresa VisioCom, mitjançant el qual, a través d'insertar publicitat d'empreses i comerços del nostre poble en un vehicle adaptat per al transport de persones amb discapacitats psíquiques, l'ajuntament disposava gratuïtament d'aquest vehicle durant un periode de tres anys per destinar-lo al transport a centres de dia, centres ocupacionals, etc a aquestes persones. A partir de disposar del vehicle en qüestió, l'ajuntament va subscriure un altre conveni amb una altra empresa la qual, fent-se càrrec de l'asegurança i altres despeses del cotxe, efectuava el transport de les persones discapacitades sense cap cost pel consistori.
 
Vaig preguntar a la Regidora Cabeza la raó per la qual ja no es disposava d'aquest vehicle, quina empresa s'encarregava actualment del transport de discapacitats i quin era el cost del servei. La resposta fou, per una banda, que el conveni de cesió del vehicle va acabar el passat mes de juliol, que, si l'ajuntament volia quedar-se amb el mateix, (recordem que es tracta d'una furgoneta perfectament adequada i adaptada per al transport de persones amb discapacitats diverses, però sobre tot de caràcter psíquic), doncs que podia fer-se amb la propietat del mateix abonant un import de catorze mil euros, que la Sra. Cabeza considera excessius i inassumibles pel consistori palauenc. Per tant, l'ajuntament va donar per resolt el conveni, i va preferir perdre el vehicle i no intentar cap renovació d'acords. D'altra banda, va afirmar que havia arribat a un acord amb una altra empresa, que es signaven convenis directes i personals amb les famílies dels discapacitats i que això no comportava cap cost per a les arques municipals. Recordem que tampoc abans hi havia cost pel consistori tot i que la referida Regidora va afirmar que sí en tenia.
 
Sento ahir per la Ràdio al responsable del transport adaptat segons el conveni subscrit per l'anterior govern, que afirma que res del que va manifestar la Regidora Cabeza al ple del mes d'octubre era veritat, que l'ajuntament no corria amb cap despesa pel transport i que, el que s'estava fent en l'actualitat ratllava clarament l'il·legalitat. Diu l'esmentat responsable que un centre de dia no pot realitzar un servei de transport de discapacitats, no pot facturar per aquest concepte i que aquesta situació és denunciable de dalt a baix. I és ara quan entenc la raó dels convenis que l'ajuntament subscriu amb cada família: és la manera que l'ajuntament ajuda econòmicament a la família i el centre de dia en qüestió no factura a l'ajuntament sino directament a la família del discapacitat transportat.
 
No sé si l'empresa que prestava aquest servei es decidirà a denunciar aquesta irregularitat davant els tribunals. De fet, no es queixava pas que l'ajuntament contractés una altra empresa, sino que el que feia era il·legal i que el centre de Dia no disposa ni de llicència ni de capacitat per fer un servei amb un vehicle que no se sap ni si és adaptat ni quines característiques té.
 
Per quina raó no es va voler mantenir l'anterior vehicle? Per quina raó s'ha canviat d'empresa per fer el transport de discapacitats? El primer que em ve al cap és allò de les ganes del tot injustificades de desfer tot el que s'havia fet durant l'anterior legislatura. Per dubtar, dubto fins i tot de si és cert que el vehicle adaptat es va oferir pel preu que es va manifestar al ple. Segur que amb el temps anirem sabent més coses d'aquesta malaurada i trista història!
 

dilluns, 5 de novembre de 2012

PLE D'OCTUBRE: PREGUNTES I RESPOSTES. 1

A l'apunt publicat l'endemà del ple del mes d'octubre, celebrat el passat dijous dia 25, ja us vaig avançar algunes de les moltes preguntes adreçades a l'equip de govern. Per tant, a fi que tingueu ben clar el sentit de les preguntes, però, sobretot, la profunditat de les respostes rebudes, aniré publicant, poc a poc, les qüestions plantejades en funció de la temàtica.
 
Recordareu que vaig plantejar alguns aspectes relatius als voluntaris de Protecció Civil i el tracte que reben tant com a persones com pel fet de trobar-se integrats en una associació sense ànim de lucre que els dona força, personalitat jurídica pròpia i, per què no dir-ho, cobertura davant determinats atacs.
 
Per una banda, vaig preguntar si era cert que els vehicles que utilitzaven els nostres voluntaris, (dos cotxes, un amb cuba per apagar incendis i una motocicleta), es trobaven precintats pel propi ajuntament a través de l'actuació dels responsables policials de la Policia Local. I per una altra, vaig preguntar si, tenint en compte que l'antiga Caseta de la Creu Roja ja estava, fa més d'un any, en condicions per entrar en funcionament i acollir a aquests voluntaris, per quant estava prevista la posada en marxa de forma definitiva.
 
El que sí es va detectar és un enorme nerviosisme conseqüència de la pregunta. Efectivament, la Regidora Marcuello va dir que sí, que els vehicles estaven precintats per no haver passat l'ITV. Quan vaig fer-los veure que l'actual conveni de col·laboració signat entre Ajuntament i Associació dels voluntaris de Protecció Civil estipula que les despeses de manteniment dels vehicles eren a càrrec del consistori ja que també són propietat municipal, van iniciar un seguit d'excuses molt extranyes, per acabar dient que si no havien passat l'ITV l'ajuntament els havia de precintar per força, que els voluntaris no aportaven la documentació requerida sobre els comptes, que s'els cridava en alguns actes i no hi assistien, etc. Cosa que, casualment, va sentir el president de l'associació dels voluntaris, i que va fer que vingués de pressa i corrents per poder intervenir en la fase de precs i preguntes del públic i negar categòricament tot el que la regidora havia manifestat. Va dir que sí havien portat la documentació, i que la aportarien tantes vegades com fos necessari, que assistien, com sempre ho havien fet, a tots els actes i festes del poble i que ell va pagar de la seva pròpia butxaca els diners de la inspecció tècnica però que, davant el requeriment de canvi de pneumàtics, restava a l'espera que l'ajuntament li fés efectiu els diners per poder canviar-los. Malgrat tot, l'ajuntament va preferir precintar els vehicles i prescindir d'un servei tant important com és el d'aquests voluntaris en situacions d'emergència o necessitat diversa. És clar, que es va evidenciar que la Regidora Marcuello mentia deliberadament.
 
Sento per Ràdio Palau l'endemà mateix, que ja s'ha convocat una reunió urgent celebrada el mateix dia 26, i que ja s'ha acordat fer les reparacions pertinents, desprecintar els vehicles, deixar-los plenament operatius i que, de seguida es faci efectiu els diners que l'ajuntament deu als voluntaris, segons conveni. M'en alegro que, al menys la meva pregunta, hagi servit per desbloquejar una situació tant poc explicable i justificable en l'actuació del consistori!
 
Pel que fa a l'entrada en funcionament de l'antiga caseta de la Creu Roja, la resposta va ser exactament la mateixa que em va donar fa un any: que s'havia de fer la conexió elèctrica, que els diners hi eren com també hi eren l'any passat, que els tècnics municipals hi estaven treballant, i que d'aquí a poc es podria ja fer la conexió perquè els voluntaris puguin ja iniciar amb plena normalitat les seves activitats des del lloc que els correspon d'acord amb un altre conveni de cesió subscrit.
 
El més greu i lamentable de tot plegat, és que, donat, que durant l'anterior legislatura es va impulsar d'una forma molt decidida a aquest grup de persones, la ceguesa política de l'actual govern els fa interpretar, encara que sembli mentida, que aquesta bona gent estan sotmesos o vinculats d'alguna manera a alguna sigla política de l'anterior govern. I no pensen, per exemple, que quan jo vaig prendre possessió com a Regidor de Governació, els voluntaris de Protecció Civil ja hi eren conseqüència d'una molt bona decisió presa durant anteriors governs socialistes.
 
Només demano que els deixin treballar, que deixin que, a la seva manera desinteressada segueixin ajudant als altres, atenent a les persones en situacions de risc, d'inundacions, d'incendis, d'accidents de tota mena, treient arbres caiguts de camins, regulant el trànsit quan convé, ajudant a l'unitat de Mobilitat Segura en les seves sortides amb les escoles en els cursos d'Educació Viària, i tantes i tantes altres situacions. Com els trobariem a faltar si la desmotivació, conseqüència de determinades trabes, els fés plegar i deixar un servei molt i molt valorat pels nostres veïns!