dimarts, 19 de març del 2013

TOTA PERSONA IMPUTADA HA DE PLEGAR DELS SEUS CÀRRECS?

"Miri Sr. Regidor, Alcalde o Diputat: ara mateix m'en vaig a la comissaria i el denunciaré perquè vostè m'ha robat; ja sé que no és veritat. Però jo el denunciaré. Per tant, a vostè, sr. Regidor, Alcalde o Diputat, el citaran a declarar en qualitat d'imputat per un pressumpte, (això sí, sobretot pressumpte) imputat per un delicte de robatori. I hi haurà d'anar assistit d'un advocat, li llegiran els drets que té com a imputat....., i d'aquí a un any, dos o tres, o els que facin falta, aquesta denúncia serà arxivada per manca de proves, un cop s'hagi reclamat documentació a ves a saber qui, que s'hagi citat a no sé quants testimonis, s'ho hagi mirat trenta-sis vegades el Ministeri Fiscal....; i, fins i tot, potser d'aquí a cinc anys se celebrarà un judici on l'absoldran de tots els seus càrrecs".
 
Això és el que vaig contestar el dijous passat a l'entrevista que em va fer l'Eduard Garcia a Ràdio Palau quan em preguntava sobre el cas Mercuri. I el que volia dir amb això, és que estic radicalment en contra de que, pel fet que algú, (en aquest cas càrrec públic), sigui citat per tal que vagi a prestar declaració, ja sigui perquè hi ha una denúncia o querella contra ell o perquè, de les actuacions practicades es pot desprendre que aquest o aquell càrrec podia tenir alguna relació amb l'afer, deia que estic en contra que s'hagi de plegar de tots o d'algun càrrec dels que pugui ostentar la persona en qüestió.
 
I és que, una cosa és estar processat o acusat amb proves de càrrec inculpatòries, ja sigui del Ministeri Públic, d'una Acusació particular en els seus informes o bé del propi Jutge mitjançant un acte o interlocutòria obrint la fase del Judici Oral.
 
No hi ha dret que, com a conseqüència d'una denúncia o unes investigacions, algú sigui citat a declarar com a imputat, i per això ja hagi d'estar assenyalat amb el dit acusador dels mitjans i l'opinió pública com a culpable de tots els mals haguts i per haver.
 
si un dels drets fonamentals de caracter universal més protegit és el de la Presumpció d'innocència, per quina raó, davant de qualsevol imputació un càrrec públic ha de deixar de prestar el servei a la societat que l'ha elegit com a representant? que és que ens estem tornant tots bojos? quina Democràcia és aquesta que permet aquestes disfuncions tan greus?
 
Estic en contra d'aquest sistema pervers que adultera d'una forma flagrant el més mínim sentit de la lògica i la raó. I, tot això ho dic tant pel Sr. Bustos com per l'Oriol Pujol com per qualsevol altre que es trobi en una situació d'aquestes característiques.
 
Resulta obvi que cal revisar i reformar de dalt a baix tota la legislació relativa al control dels possibles casos de corrupció política: de tràfic d'influències, prevaricacions, malversacions, suborns, finançament de partits polítics, processos de conractació i adjudicació d'obres, i el que calgui. Una legislació tant estricta com la que més. I és que, ja que sembla que tota corrupció és inherent a la condició humana, i els polítics són humans i no diferents a la resta, cal actuar amb tota la contundència necessària; però també amb cura i diligència. Del contrari, tot plegat deixa de tenir sentit, el sistema polític trontolla i es fomenta la desafecció. No contribuim, ni nosaltres els ciutadans, ni els mitjans ni ningú en l'atac constant a l'altre, al "i tu més"..., no porta enlloc, o potser sí: a l'abisme i el caos més absolut
 
Recordo a l'Alcalde Joan Payola. Els socialistes del nostre poble es van querellar contra ell l'any 1997. Va estar imputat durant deu anys. Al 2007 es va celebrar el judici pel qual va resultar absolt. D'aquesta imputació s'en va servir políticament aquell govern socialista. Ara, (ja es veurà), pretendran el mateix?