dijous, 31 de gener de 2013

PERQUÈ ESPANYA DEIXI DE MIRAR CAP A UN ALTRE COSTAT, I DISTRIBUEIXI EL DEUTE D'ACORD AMB EL QUE LI DEMANA EUROPA

Una altra de les mocions que CiU porta al ple d'aquest vespre, i que, de moment, ja té el suport d'ERC i ICV:
 

MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER RECLAMAR A L'ESTAT ESPANYOL QUE NO CENTRIFUGUI EL SEU DÈFICIT A CATALUNYA

 

Atès que Catalunya, a través del Govern de la Generalitat, des del desembre de 2010, ha fet un gran esforç per reduir el dèficit, tot aplicant nombroses mesures d'austeritat per tal de donar compliment a les exigències europees.

 

Atès que l'Estat espanyol ha imposat a Catalunya per al 2013 un objectiu de dèficit del 0,7% del PIB. Objectiu que és, per una banda, inassolible donades les competències que es presten i la situació de les finances de la Generalitat i, per una altra banda, és totalment injust, per recaure la major part del pes de la reducció a les Comunitats Autònomes, a les quals els hi pertocaria com a màxim l'assumpció d'una tercera part del que Europa exigeix a l'Estat espanyol (per ara el 4,5% del PIB). En aquest sentit, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha reivindicat al Govern de Rajoy que revisi a l'alça l'objectiu de dèficit imposat per al 2013, passant del 0,7% del PIB a l'1,5%, distribució raonable i justa atenent a les despeses de cada administració.

 

Atès l'Informe aprovat el 16 de gener de 2013 pel Parlament Europeu, que recull propostes del diputat Ramon Tremosa, de Convergència i Unió, en el qual es posa de manifest que la càrrega de l'ajustament s'ha de repartir de forma justa entre totes les administracions, tenint en compte els serveis que cada una presta als ciutadans; en el qual es reclama la supressió dels ministeris que han transferit les seves competències però que encara existeixen sense poder ni tasca concreta i en el qual es fa una crida a retallar la despesa militar innecessària, com la compra d'equipaments militars nous i cars.

 

Atès que no és admissible que l'Estat espanyol davant les exigències de reducció de dèficit i de polítiques d'austeritat imposades per la Unió Europea es limiti a centrifugar el seu dèficit a les administracions que realment presten serveis a les persones en educació, sanitat, serveis socials, com són la Generalitat i els municipis, posant en greu perill el nostre estat del benestar.

 

Atès que els municipis catalans des de l'any 2010 també han hagut d'aplicar un conjunt de mesures encaminades a reduir el deute i a garantir l'estabilitat pressupostària. Si bé és cert que el context econòmic actual obliga a adoptar mesures d'austeritat i d'ajust pressupostari a tots els ajuntaments, també és cert que la imposició de mesures generalitzades de reducció de la despesa repercuteixen de manera injustificada sobre l'activitat i les retribucions del personal d'aquells ajuntaments que han fet els deures i han gestionat els recursos públics amb rigor i austeritat.

 

Per tot això, el grup municipal de Convergència i Unió proposa al Ple municipal l'adopció dels acords següents:

 

Primer.- Reclamar al Govern de l'Estat espanyol que revisi a l'alça l'objectiu de dèficit imposat a Catalunya per al 2013, passant del 0,7% al 1,5% del PIB, el qual suposa una tercera part de l'objectiu global del 4,5% del PIB. El que no és admissible és que l'Estat centrifugui les exigències i la responsabilitat d'assolir els objectius marcats per Europa cap a les Comunitats Autònomes i les administracions locals.

 

Segon.- Reclamar al Govern de Rajoy que suprimeixi aquells ministeris les competències dels quals són de la Generalitat de Catalunya, com per exemple, ensenyament, sanitat i cultura, així com també retalli la despesa militar i, concretament, en la compra de nou armament, i deixi d'asfixiar les administracions que com la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments catalans són  els veritables prestadors de serveis a les persones.

 

Tercer.- Traslladar aquesta moció al Parlament de Catalunya, Al Govern de la Generalitat, als Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats i al President del Govern espanyol.

 

 

dimecres, 30 de gener de 2013

CONTRA LES TAXES JUDICIALS DEL MINISTRE GALLARDÓN

Reprodueixo a continuació el Manifest que CiU ha presentat per a la seva aprovació en el ple ordinari de gener, que s'ha de celebrar demà dia 31 a partir de les set de la tarda:

 

PROPOSTA DE MANIFEST CONTRA LA LLEI DE TAXES JUDICIALS APROVADA PEL GOVERN DE L'ESTAT ESPANYOL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

 

El Ple de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans,

 

Acorda:

 

MANIFESTAR

 

PRIMER. El seu més enèrgic rebuig a la Llei 10/2012, de 20 de novembre, de taxes judicials, en entendre que limita i impedeix l'accés de molts ciutadans a l'exercici d'un dret constitucionalment reconegut, com és la tutela judicial efectiva.

 

SEGON. El seu suport més ferm als diferents sectors i associacions professionals i socials -jutges, advocats, fiscals, procuradors, consumidors, etc.- que demanen la immediata retirada d'un text legal que suposa un atac sense precedents a l'article 24 de la Constitució i, per tant, vulnera de manera flagrant l'Estat de dret.

 

Una llei que, de facto, dificultarà o privarà de manera manifesta la tutela judicial dels drets i interessos de bona part de la població, provocant una justícia de dues velocitats: una justícia per a rics i una altra per a pobres.

 

TERCER. El seu rebuig als motius esgrimits des del Ministeri de Justícia a l'hora de justificar la imposició d'aquest sistema de taxes, ja que si el que es pretén és evitar la litigiositat i la saturació actual dels jutjats, hi ha altres fórmules o camins, com ara fomentar les vies de solució extrajudicial dels conflictes i la desjudicialització de qüestions menors, però sempre amb el necessari diàleg i acord de tots els agents i sectors afectats, i sense que en cap cas suposi una minva o vulneració dels drets dels ciutadans com sí passa amb la imposició d'unes taxes, a tota llum abusives i desproporcionades, i que en cap cas comportaran la "racionalització de l'exercici de la potestat jurisdiccional".

 

QUART. La seva adhesió a l'acord del Ple del Consell de l'Advocacia Catalana del passat 27 de novembre de 2012, pel qual s'exigeix la immediata dimissió del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, per haver promogut la Llei 10/2012, de 20 de novembre, de taxes judicials.

 

CINQUÈ. Fer arribar aquests acords al Ministre de Justícia del Govern espanyol, Alberto Ruiz Gallardón, als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, al Consell dels Il·lustres Col·legis d'advocats de Catalunya, CICAC, i a l'Il·lustre Col·legi d'advocats de Sabadell.

 

dilluns, 28 de gener de 2013

TRANSPORT, PORTA A PORTA, CARRIL BICI..., GARANTITS?

Sembla que el PSC local, conformat per quatre regidors del PSOE i dos del PSC, no ho aconseguirà desfer tot. Sembla que les seves ànsies de fer desaparèixer tota obra o servei creada o implantat durant l'anterior legislatura, no podrà acabar de quallar, a la vista de les manifestacions públiques efectuades pels regidors Pedro Sánchez, independent dins d'ICV, i Juan Carlos Tinoco de la veu de Palau.
 
A l'entrevista realitzada a Ràdio Palau el passat dia 10 de gener, el regidor Juan Carlos Tinoco assegura que el sistema de recollida d'escombraries porta a porta és correcte per al nostre poble, que potser sí que caldrà introduïr-hi algunes modificacions per a millorar-lo, però que en cap cas es planteja la possibilitat de la seva eliminació com així es proclamava des del PSC durant l'anterior mandat. Diu també que el carril bici és una eina extraordinària per a tots els palauencs i plegamanins, i que, com tot en aquest món, podrà ser susceptible de modificacions i millores, però, en cap cas es planteja la seva eliminació ni substitució per les anomenades zones 30 com així ho reivindicaven els socialistes. Pel que fa al transport urbà, és tant evident la seva utilitat i progressiva consolidació que només pot valorar la seva gran valua.
 
En aquest mateix sentit, el regidor Pedro sánchez, responsable de les àrees de competència que es referèixen a tots tres serveis, repeteix fil per randa els mateixos arguments que el regidor Tinoco. Pedro Sánchez és qui ha contribuït d'una forma decisiva a fer del transport urbà i interurbà implantat a partir del 2009 per l'anterior consistori, un element bàsic de comunicació de tots nosaltres entre barris i urbanitzacions i el centre, però també mantenint el servei i fluïdesa de línies tant amb Sabadell, Barcelona o Mollet. Ell ha fet el que tocava fer: aguantar-lo, ja que la perdurabilitat en el temps és la fórmula adequada perquè els ciutadans el vagin fent seu i vagin detectant la seva gran utilitat. Això combinat amb les tarifes socials, els viatges a 30 cèntims, etc. Però, ell també ha estat qui més ha hagut d'aguantar les invectives dels seus companys de govern del PSOE-PSC que mai havien vist amb bons ulls el servei, ja que, quan ho van voler provar cap a mitjans dels anys noranta, no van mantenir-lo ni mig any, i ho van deixar estar per entendre, deien, que la gent no l'utilitzava.
 
I què dir del sistema porta a porta que no hagi comentat ja darrerament. Cal vigilància, aplicar criteris clars, estar ben al damunt de l'empresa concessionària i, amb poca cosa més, aconseguirem seguir essent referència com a municipi sostenible a Catalunya.
 
On queden ja aquelles campanyes dels socialistes recollint signatures al mercat dels dissabtes en contra del sistema de recollida d'escombraries actual? Què se n'ha fet de la memòria? recordeu les caçolades, frustrades a la Fira Palau en contra del carril bici? diran que no eren ells, però tots sabem qui hi havia al darrera.
 
Sort que tres regidors contra sis: ICV i la Veu, podran aconseguir que hi hagin coses que no es desfacin. Aguanteu, que el poble no mereix tanta desídia i ganes d'eliminar qualsevol rèmora del passat!
 

dijous, 24 de gener de 2013

NOTA DE PREMSA DE CiU RELATIVA AL CAS MERCURI

 

CONVERGÈNCIA I UNIÓ DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS DEMANA EXPLICACIONS PER LES INFORMACIONS APAREGUDES EN L'ANOMENAT CAS MERCURI EN RELACIÓ A LA REQUALIFICACIÓ URBANÍSTICA D' UNS TERRENYS AL NOSTRE POBLE

 

 

El pasat divendres dia 18 de gener es va fer pública l'interlocutòria dictada pel Jutge instructor de l'anomenat cas Mercuri per la pressumpta trama de corrupció urbanística a Sabadell, que es seguéis davant del Jutjat d'Instrucció núm. 1 de la capital vallesana amb l'implicació d'importants càrrecs de l'ajuntament de Sabadell.

 

En la interlocutòria en qüestió, que decreta l'aixecament del secret del sumari en una petita part de les diligències judicials, es fa referència, sense més detall, a unes persones imputades per la requalificació urbanística d'uns terrenys a Palau-solità i Plegamans.

 

Des de la Federació de Convergencia i Unió volem expresar la nostra preocupació al respecte. I, malgrat que des de l'equip de govern municipal es diu que no hi ha cap tipus de vinculació ni requeriment en relació a aquest cas, partint de la manca d'informació existent, i de que, durant l'anterior legislatura liderada per CiU no fou tramitada cap operació urbanística d'aquest tipus, hem adreçat escrit a la Secretaria de l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans a fi que emeti informe pel qual s'especifiqui:

 

A)          Si per part del Jutjat d'Instrucció 1 de Sabadell s'ha sol·licitat a l'Ajuntament algun tipus d'informació relacionada amb l'anomenat Cas Mercuri. En funció d'aquesta informació, caldria valorar la conveniencia que l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans es personés en les actuacions per tal de poder conèixer de primera mà el que s'hi investiga i Així actuar en conseqüència.

 

B)          A quins terrenys es refereix l'interlocutòria judicial, essent necessària la seva descripció i ubicació exacte.

 

C)          Quan fou aprovada la Requalificació urbanística d'aquests terrenys i en quin sentit fou modificat el planejament fins aleshores existent.

 

D)          Quines persones eren les titulars d'aquells terrenys, indicant si en l'actualitat són els mateixos titulars que en el moment anterior a la requalificació.

 

E)           Quin procés de requalificació va ser seguit pel consistori a l'hora de realitzar l'aprovació en qüestió. I en aquest sentit, sol·licitem s'ens lliuri còpia de la totalitat de l'expedient urbanístic de requalificació.

 

dimecres, 23 de gener de 2013

SALPEM!

 

El Ple del Parlament de Catalunya, en la sessió del dia 23 de gener de 2013, aprova la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya, amb el contingut següent:

 

"Preàmbul

 

El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d'autogover­nar-se, amb l'objectiu de millorar el progrés, el ben­estar i la igualtat d'oportunitats de tota la ciutadania, i per reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva.

 

L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves instituci­ons seculars i en la tradició jurídica catalana. El par­lamentarisme català té els seus fonaments en l'Edat Mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i de la Cort Comtal.

 

Al segle XIV es crea la Diputació del General o Genera­litat, que va adquirint més autonomia fins actuar, du­rant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la Guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d'autogovern.

 

Aquest itinerari històric ha estat compartit amb altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüís­tic, cultural, social i econòmic, amb vocació de refor­çar-lo i promoure'l des del reconeixement mutu.

 

Durant tot el segle XX la voluntat d'autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 su­posà un primer pas en la recuperació de l'autogovern, que fou abolida per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de la Segona República espanyo­la es constituí un govern català el 1931 amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d'un Estatut d'Autonomia.

 

La Generalitat fou de nou abolida el 1939 pel general Franco, que instaurà un règim dictatorial fins al 1975. La dictadura va comptar amb una resistència activa del poble i el Govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat és la creació de l'Assemblea de Catalunya l'any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter provisional, amb el retorn el 1977 del seu president a l'exili. En la transició de­mocràtica, i en el context del nou sistema autonomista definit per la Constitució espanyola de 1978, el poble de Catalunya aprovà mitjançant referèndum l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 1979, i celebrà les pri­meres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980.

 

En els darrers anys, en la via de l'aprofundiment de­mocràtic, una majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La més recent, concretada en el procés de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Cata­lunya iniciat pel Parlament l'any 2005. Les dificultats i negatives per part de les institucions de l'Estat Espa­nyol, entre les quals cal destacar la Sentència del Tri­bunal Constitucional 31/2010, comporten una negativa radical a l'evolució democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins de l'Estat Espanyol i crea les bases per una involució en l'autogovern, que avui s'expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials, financers, socials, culturals i lingüístics.

 

De diverses formes, el poble de Catalunya ha expres­sat la voluntat de superar l'actual situació de bloqueig en el si de l'Estat Espanyol. Les manifestacions massi­ves del 10 de juliol de 2010 sota el lema «Som una Na­ció, nosaltres decidim» i la de l'11de setembre de 2012 sota el lema «Catalunya nou Estat d'Europa» són ex­pressió del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.

 

Amb data 27 de setembre de 2012, mitjançant la re­solució 742/IX, el Parlament de Catalunya constatà la necessitat que el poble de Catalunya pogués de­terminar lliurament i democràticament el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta. Les darreres elec­cions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 han expressat i confirmat aquesta voluntat de forma clara i inequívoca.

 

Per tal de portar a terme aquest procés, el Parlament de Catalunya, reunit en la primera sessió de la X legis­latura, i en representació de la voluntat de la ciutada­nia de Catalunya expressada democràticament a les darreres eleccions, formula la següent:

 

Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya

 

D'acord amb la voluntat majoritària expressada de­mocràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin deci­dir el seu futur polític col·lectiu, d'acord amb els prin­cipis següents:

 

– Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.

 

– Legitimitat democràtica. El procés de l'exercici del dret a decidir serà escrupolosament democràtic, ga­rantint especialment la pluralitat d'opcions i el respec­te a totes elles, a través de la deliberació i diàleg en el si de la societat catalana, amb l'objectiu que el pro­nunciament que en resulti sigui l'expressió majoritària de la voluntat popular, que en serà el garant fonamen­tal del dret a decidir.

 

– Transparència. Es facilitaran totes les eines neces­sàries perquè el conjunt de la població i la societat ci­vil catalana tingui tota la informació i el coneixement precís per a l'exercici del dret a decidir i es promogui la seva participació en el procés.

 

– Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l'Estat es­panyol, les institucions europees i el conjunt de la co­munitat internacional.

 

– Cohesió social. Es garantirà la cohesió social i ter­ritorial del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalu­nya com un sol poble.

 

– Europeisme. Es defensaran i promouran els princi­pis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l'estat del benestar, la solidaritat en­tre els diferents pobles d'Europa i l'aposta pel progrés econòmic, social i cultural.

 

– Legalitat. S'utilitzaran tots els marcs legals existents per fer efectiu l'enfortiment democràtic i l'exercici del dret a decidir.

 

– Paper principal del Parlament. El Parlament en tant que la institució que representa el poble de Catalunya té un paper principal en aquest procés i per tant s'hauran d'acordar i concretar els mecanismes i les dinàmi­ques de treball que garanteixin aquest principi.

 

– Participació. El Parlament de Catalunya i el Go­vern de la Generalitat han de fer partícips actius en tot aquest procés el món local, i el màxim de forces polí­tiques, agents econòmics i socials, i entitats culturals i cíviques del nostre país, i concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.

 

El Parlament de Catalunya encoratja al conjunt de ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes d'aquest procés democràtic de l'exercici del dret a decidir del poble de Catalunya."

 

dimarts, 22 de gener de 2013

QUÈ DIU D'UNA REQUALIFICACIÓ URBANÍSTICA DE TERRENYS A PALAU EN EL CAS MERCURI?

Divendres passat fou feta pública l'interlocutòria dictada pel jutge de l'anomenat cas Mercuri, per una pressumpta trama de corrupció urbanística a Sabadell. L'interlocutòria aixecava parcialment el secret del sumari en la instrucció seguida davant el jutjat d'Instrucció núm. 1 de Sabadell. I, tot i saber el ressò mediàtic de l'assumpte i el preocupant que resulta per a la major part de la població tot allò que té a veure amb els temes de corrupció, ens vam trobar amb la molt desagradable sorpresa que, en mig de l'esmentada resolució judicial, parlant de diverses qüestions i implicats a la trama, apareix una referència a dues persones i uns terrenys que havien passat per una requalificació urbanística a Palau-solità i Plegamans. Però, en canvi, no s'en diu res més. Només que hi ha una finca en el nostre poble, que hi va haver una requalificació urbanística i que hi ha el nom d'unes persones, que no sabem qui són, implicades en tot plegat.
 
El desconeixement que des del grup municipal de Convergència i Unió a Palau-solità i Plegamans tenim de l'assumpte, el fet que l'aixecament del secret del sumari és molt parcial i la prudència necesària, partint de la base que durant l'anterior legislatura no es va aprovar cap requalificació urbanística de cap tipus a Palau, és el que ens ha fet que adrecem escrit a Secretaria del nostre Ajuntament a fi que emeti informe explicant si per part del jutjat instructor s'ha demanat algun tipus d'informació, de quins terrenys s'està parlant, on són, qui era en abans i després de la requalificació els seus propietaris, que s'ens doni trasllat de tot l'expedient urbanístic que fa al cas, quin tipus de requalificació fou aprovat, etc.
 
Serà a partir d'aquí, un cop es conegui tota la informació, que haurem de decidir quines línies d'actuació cal seguir al respecte. I també, si és o no procedent que l'Ajuntament es personi a la causa, mitjançant advocat i procurador, a fi de mantenir-se al dia de tot el procés del cas Mercuri i poder així defensar els interessos de Palau-solità i Plegamans.
 

divendres, 18 de gener de 2013

ES POSEN LES PILES!


 
No vull ser ni semblar vanitós. Però, sembla que el seguit de denúncies públiques efectuades en aquest blog, les conclusions de l'auditoria de la Diputació i les evidències al carrer de que això no podia seguir així, han fet que, finalment, els responsables municipals "es posin les piles" i comencin a treballar per la Salut Pública, la salubritat al carrer i el civisme.
 
Sé que quan us parlo bé del Regidor Pedro Sánchez, qui va concórrer a les passades eleccions municipals sota les sigles d'ICV però que no milita en cap formació política, això deu provocar un rebombori i un mal d'estómac important en la major part de companys del seu govern. Però, tot i saber-me greu que hagi de patir aquesta situació, el cert és que, gràcies al Sr. Sánchez a Palau-solità i Plegamans s'ha mantingut i potenciat el transport urbà i interurbà implantat per l'anterior govern, així com el sistema de recollida selectiva porta a porta de la brossa orgànica i rebuig, mantenint els contenidors d'envasos, paper/cartró i vidre al carrer. Sort n'hem tingut d'ell perquè això es mantingui.
 
Però, si, en quant al transport, fins ara ho ha sapigut treballar d'una forma excel·lent: canviant rutes, adaptant preus, millorant circuïts, etc, cosa que ha comportat que el nombre de viatgers no pari de créixer, no ha passat el mateix en relació a la recollida d'escombraries i les campanyes de vigilància i conscienciació cíviques respecte de la disciplina necessària a fi que els ciutadans seleccionin i llencin la brossa d'una forma adequada.
 
He vingut denunciant darrerament que els nostres carrers cada dia estaven més bruts, que el panorama que presenten en determinats dies i hores alguns contenidors és del tot infecte, que no es vigilava..., i en definitiva, que jo creia que des del grup socialista s'estava intentant provocar que s'evidenciés una situació prou dolenta com per convencer al Sr. Sánchez que calia retornar a sistemes antics i poc efectius des del punt de vista del reciclatge i la correcta selecció dels residus.
 
Avui, escoltant les notícies de Ràdio Palau he comprovat com, finalment, s'ha decidit a recuperar les campanyes policials, primer, i durant un cert temps, per disuadir i conscienciar a la gent, per passar després a la sanció directa. Ja era hora!
 
La Diputació els va dir que el sistema era bò, que calia seguir en aquesta línia però també, que s'havia d'estar al damunt de l'empresa concessionària, que no hi havia cap planificació i que no es feia cap tipus de campanya ni informativa ni sancionadora.
 
estic molt satisfet que, al final, després de diverses denúncies, informacions i evidències publicades en aquest blog, hagin començat de zero a fi de recuperar el perdut durant els gairebé dos anys de durada d'aquest govern.
 
Animo al Sr. Sánchez a seguir en aquesta direcció i a no defallir, a mirar pel bé de la nostra gent i de l'interès general de Palau-solità i Plegamans. Tots li ho agraïrem!
 

dimarts, 15 de gener de 2013

NO ENS RENDÍSSIM PAS!

Abans de res, i a fi d'aclarir el final dels comentaris d'ahir, vull deixar clar que, encara que en qualsevol procés penal es pugui acabar amb un acord de conformitat entre les parts, sempre finalitza amb una sentència que posa fi al judici. Una sentència que en el mateix acte de la vista de conformitat les parts ja manifesten la seva intenció de no apel·lar.
Per tant, en els propers dies es farà pública la sentència del cas Pallerols que recollirà les penes imposades als acusats així com les indemnitzacions a les que ha de fer front UDC per ser-ne responsable civil subsidiari. És a dir, que els acusats són culpables i UDC responsable.
No entenc tanta cridòria de PSC i PP quan ambdues formacions són un clar exemple de corrupció en diferents àmbits amb penes de presó per a molts dels seus responsables i representants.
Aclarit tot això, al que avui em voldria referir és al cansament que produeix tot el que es refereix a la construcció de l'estat propi. No pot ser que cada dia haguem de suportar tanta pressió mediàtica en quelcom que no fa ni cinc mesos va fer sortir a més d'un milió i mig de persones al carrer. No és de rebut que entre nosaltres, els partidaris de la Independència, hi hagi tant de soroll constant al respecte. No pot ser que, davant d'un document de treball que CiU i ERC posen damunt la taula, hi hagi tanta reacció irada per part de tothom. Que és que no està clar que és una proposta a partir de la qual s'hi han de fer aportacions? que és que ens hem de tornar tots bojos? Que és que no recordem que Convergència i Unió, que vol dir Unió i Convergència es va presentar a les eleccions del 25 N  amb un programa que marcava l'estat propi com a objectiu principal? Que no recordem ja el que totes les forces del Parlament, a excepció de les espanyolistes, van aprovar a finals de setembre? Que és que encara hem de tornar a discutir si tenim o no Dret a decidir? Que no ho teniem clar ja això?
Em semblen correctes tots els matissos i detalls que es vulguin: que si Països Catalans els uns, que si el contingut més social els altres.... Però, sisplau, acabem amb tant de rebombori inútil! El país no s'ho mereix. L'il·lusió expressada per la immensa majoria social de Catalunya no es pot veure truncada per interessos personals o de partit. És massa seriós i important el que tenim al davant, com perquè ara ens vingui el "Conde Duqe de Godó" o qui sigui a retractar-se de no sé què o aquest o aquell polític a fer de mosca "....." empipadora manifestant que cal començar de nou i que s'ha de comptar amb el PSC. Per què s'ha de comptar amb el PSC? Que és que ara estarà per l'estat propi? Que és que vol ara la independència? que és que no ha quedat clar a les urnes cap on vol anar el país? A què juguem? A veure qui la diu més grossa? A veure qui crida més?
Demano que ens posem a treballar d'una vegada. Que no cal que, a cada segon que passa s'hagi de donar protagonisme al primer que obri la boca. Ens estem jugant el poder ser lliures. Entre tots hem de portar Catalunya a la independència perquè esdevingui un nou estat d'Europa. Quan arribi el moment, ja ens discutirem per les polítiques socials, els Països Catalans, el capitalisme desvocat, les dretes i les esquerres i el que faci falta. Però, ara toca anar a la una!

dilluns, 14 de gener de 2013

DE CONFORMITATS I RESPONSABILITATS

De vegades el desconeixement fa que les opinions i valoracions que es fan sobre determinats temes, resultin, no ja poc convincents sino més aviat desorientadors.
a partir del dimarts passat en que es va fer pública la resolució de l'anomenat cas Pallerols, s'han desfermat tota mena de comentaris que en molts casos no responen o corresponen a la realitat.
I és que, més enllà de posicionaments polítics més o menys legítims, cal saber de què parlem quan ens trobem davant d'una Conformitat en l'àmbit penal.
Tot procés penal s'inicia per denúncia, querella, atestat policial o obertura de diligències per part del Ministeri fiscal. A partir d'aquí, i sempre per part d'un Jutjat d'instrucció, comença una fase d'investigació, anomenada d'instrucció, amb la pràctica de proves, aportació de documents, declaracions de denunciants i denunciats, testimonis, etc, que culminarà amb una interlocutòria del jutge instructor que demanarà a les parts que han iniciat el procés així com a les comparegudes amb posterioritat que califiquin els fets fins aleshores investigats requerint-los perquè manifestin, tant el Fiscal com les acusacions particulars, si acusen a la o les persones investigades o, pel contrari, demanen que les diligències siguin arxivades i se sobresseeixi el cas. Si el Fiscal i les acusacions, o qualsevol d'aquests formulen acusació, el jutge dictaminarà que queda obert el que s'anomena Fase de Judici Oral, donarà tralsllat de tot l'actuat als advocats defensors i aquests faran la seva pròpia calificació valorant els fets i demanant l'absolució o el que creguin convenient. en aquest moment pasaran dues coses: per una banda que els o l'imputat deixaran de ser només imputats per passar a ser Acusats, i que les actuacions aniran a parar a un altre òrgan judicial que, en funció de l'importància de la pena sol·licitada serà, o bé un jutjat penal o bé l'audiència Provincial.
arribats a aquest punt, només restarà acordar dia i hora per l'inici del judici. Però, també a partir d'aquest moment, els lletrats de la defensa i el ministeri fiscal, però també les acusacions personades i les parts amb interès en el judici, podran intentar arribar a acords per tal d'evitar la vista oral. això sol ser molt habitual i gairebé un 40% dels processos penals acaben amb un acord anomenat de Conformitat; i també és força corrent que tingui lloc just abans de l'inici de la vista.
Sóc el primer en reconèixer que, en l'exercici de la meva professió, quan he arribat a acords de conformitat amb el Ministeri Públic, he pensat que totes les persones que han estat citades, quan s'els comunica que ja poden marxar, que no hi ha judici per haver-se tancat un acord entre acusadors i acusats, deuen tenir la sensació que alguna cosa extranya passa, que després d'haver perdut tot el matí, deixar la feina, etc, ara han de marxar sense declarar i sense saber exactament com ha acabat la cosa. Però això és així, i crec que sort n'hi ha d'aquesta possibilitat, doncs si els jutjats estan colapsats no vulgueu pas saber con estarien si no es produïssin multitud de conformitats penals.
Dit això, cal referir-nos ara a la responsabilitat civil subsidiària. Tota condemna penal comporta de forma inexorable una condemna civil. Tota pena té una responsabilitat civil. Les condemnes penals només poden ser imposades a les persones físiques i mai a les jurídiques, és a dir, a entitats, empreses, institucions.... Per això, quan es condemna penalment a un metge per una negligència també s'estableix una responsabilitat civil per a la Generalitat, l'hospital pel que treballava o la Seguretat Social. I així podriem donar molts exemples.
En el cas Pallerols doncs, tenim unes persones que van ser responsables del partit que han reconegut explícitament la seva culpabilitat i han acceptat una condemna penal. El partit al que pertanyien, i del que van ser expulsats en el seu dia, ha hagut d'assumir la seva part de culpa i retornar els diners que s'ha convingut que es van apropiar o destinar als fins que siguin. Per tant, els condemnats són els autèntics culpables i responsables i el partit en el que militaven ha hagut d'acceptar aquella irresponsabilitat fent front al pagament de les indemnitzacions acordades.
Amb tot però, cadascú pot fer les valoracions que cregui oportunes en tant en quant estem parlant de responsables polítics. I aquí, mai podrà equiparar-se a la valoració que es faci d'una actuació similar en l'àmbit privat i/o dels negocis.
Probablement, el principal problema ve d'una reacció tardana després de l'acord de conformitat, i de no haver-se explicat prou bé el funcionament dels processos penals.

dijous, 10 de gener de 2013

UNA AUDITORIA DE LA DIPUTACIÓ SOBRE LA RECOLLIDA SELECTIVA A PALAU

I si darrerament he reflexionat sobre la recollida selectiva dels nostres residus, per acabar de reblar el clau, només ens faltava llegir l'informe emès per la Diputació de Barcelona, després de realitzar una Auditoria encarregada pel govern municipal de Palau-solità i Plegamans sobre el compliment de les condicions contractuals per part de l'empresa concessionària del servei. Es tracta d'una auditoria que el nostre govern va encarregar amb el convenciment que arribaria a la conclusió que no és un bon sistema l'implantat durant l'anterior mandat i que calia retornar als contenidors de tota mena al carrer.
 
Doncs resulta que arriba a la conclusió que el sistema és l'adequat, que el consistori palauenc no hi està al damunt per fer complir el contracte en el seu dia adjudicat, que no es destinen els diners previstos a fer campanyes de sensibilització, que l'empresa no facilita cap informació als tècnics encarregats d'emetre l'informe, que l'Ajuntament no controla suficientment que l'empresa compleixi amb les condicions de la concessió, que no hi ha cap mena de planificació en el servei de recollida i finalment, que els treballadors encarregats de realitzar la recollida en qüestió treballen la meitat de les hores per les que han estat contractats.
 
si és que, quan deiem que darrerament s'observava un abandonament de la supervisió i control del propi Ajuntament de tot el que fa referència a la recollida selectiva, al porta a porta, a la vigilància dels incívics, etc, era per alguna cosa.
 
És quelcom públic i notori que des de fa un temps es vol fer veure que el sistema no funciona. Però, que no sigui que, al final, s'els torni en contra ja que es constata una nova voluntat de desfer; sí, desfer el sistema ja consolidat i pel que ens hem convertit en un dels municipis que més recicle de Catalunya, amb el porta a porta pel que fa a la brossa orgànica i rebuig, deixant el vidre, envasos i cartró en els contenidors al carrer.
 
Això sí, la puntuació que opté la valoració del funcionament de la Deixalleria és extraordinari!
 
A la Junta de Govern celebrada el passat dia 3 de desembre fou aprovat l'informe de l'auditoria de la Diputació, que em limitaré a transcriure en la seva literalitat les seves conclusions:
 

 

" L'estat de neteja del municipi pot considerar-se acceptable. La puntuació obtinguda respecte la prestació d'aquest servei ha estat de 5,2 punts sobre 10.

 

El resultat de l'auditoria determina que la prestació del servei de recollida de residus s'adequa a les condicions establertes en el contracte. La puntuació obtinguda respecte la prestació d'aquest servei ha estat de 5,5 punts sobre 10.

 

La puntuació obtinguda respecte la prestació del servei de deixalleria ha estat de 9,3 punts sobre 10.

 

Les desviacions més significatives detectades durant la realització de l'auditoria han estat:

· Calendari d'execució del servei de neteja no actualitzat

· No es disposen de tots els recursos materials establerts en el plec

· No es disposa d'un pla o sistema de qualitat documentat per avaluar de forma objectiva la prestació dels serveis

· No es disposa d'un pla de manteniment documentat dels mitjans mecànics adscrits als serveis

· No es destina el 0,7% del pressupost de la contracta a campanyes de comunicació

· No es disposen dels parts diaris d'incidències ni dels resums mensuals relacionats amb la prestació dels serveis

· Les instal.lacions no disposen dels permisos pertinents

· Els treballadors adscrits al servei de recollida nocturna no destinen la totalitat d'hores establertes a la prestació del servei

 

Les variacions no documentades en la prestació de serveis realitzats per PAU incideixen negativament en la valoració de l'auditoria.

 

Hauria de documentar-se els serveis i la periodicitat d'aquests amb l'objecte d'actualitzar els continguts dels contractes de 2006 i 2008."

 

 

dilluns, 7 de gener de 2013

LA SOCIETAT DE CAÇADORS L'ALZINA DENUNCIA L'EXISTÈNCIA DEL GRAN NOMBRE D'ABOCADORS IL·LEGALS

Ho he sentit aquest vespre en el Palau Notícies de Ràdio Palau. Sembla que els caçadors del nostre poble, agrupats a la Societat de Caçadors l'Alzina, un cop acabada la temporada de caça, i quan es disposen a fer la neteja dels boscos palauencs i plegamanins pels que han dut a terme les seves activitats cinegètiques, no han pogut més i han denunciat públicament l'existència de més de vint abocadors il·legals i incontrolats de deixalles, runes, andròmines de tota mena que, molts incívics, en lloc d'acudir a la Deixalleria municipal, es compliquen la vida i dipositen la porqueria i desperdicis de tota mena en els nostres boscos, prats, vorals de camins i carreteres, etc.
Ho comentava fa algunes setmanes en un post en el que em referia a l'incivisme creixent pel que fa a la recollida selectiva, a la saturació de les zones on hi ha contenidors plenes de bosses i deixalles de tota mena, i de la poca atenció que hi presta el nostre consistori deixant que la porqueria s'ens mengi i converteixi els nostres carrers en un autèntic femer durant determinats dies de la setmana.
El passat dia 10 de desembre durant la celebració del darrer Consell municipal de Seguretat Ciutadana, ho va denunciar també el representant de la Cooperativa Agrària. Va dir que, com és que en els últims temps hi ha hagut un increment tant desorbitat de l'incivisme, i en aquella ocasió es referia a les persones que no respecten la natura, els nostres camps i els nostres boscos. destroçant amb les motocicletes i vehicles de tota mena el que es troben al davant. Des de la Policia Local no se li va poder donar resposta. Van ser els Mossos els únics que van insistir en que es posessin en contacte amb ells a fi de concretar les actuacions i els operatius més adients per atacar als incívics.
I res de tot això és casual. Com sabeu, l'actual govern municipal, des del primer dia, s'ha dedicat amb totes les seves forces, no a deconstruir o desfer, sino a carregar-se i destroçar literalment tota l'estructura i organització de la nostra Policia aconseguida durant l'anterior mandat.
Recordeu que, ha desaparegut per complet l'Unitat de Medi Ambient, UMA, i s'ha destinat els seus agents i caporal, degudament formats a l'efecte, a fer de vigilants de carrers com tota la resta de plantilla. I si amb això no n'hi havia prou, quan va finalitzar el renting del vehicle tot-terreny, no va voler-lo renovar, i per tant actualment la nostra policia no disposa de cap vehicle en condicions per accedir a camins i zones rurals.
Per aquesta raó, des de la Policia Local no es pot actuar sota cap concepte contra els incívics als nostres boscos i camps. Encara que s'els truqui, hauran de derivar el Servei a Mossos i aquests, si no ho disposen de forma expressa i amb antel·lació, tampoc podran actuar al moment.
Encara recordo els operatius conjunts de la nostra UMA amb el Seprona de la Guàrdia Civil i l'eficàcia dels operatius muntats i el de disuasoris que això va suposar. Però ara, els incívics poden estar tranquils ja que, si no és el guarda forestal, de presència molt limitada donades les característiques i condicions del seu sistema de vigilància, no hi haurà possibilitat d'enxampar a ningú encara que truqueu ràpidament a la Policia.
Això té molta relació amb l'extraordinària proliferació d'abocadors incontrolats arreu. Sovint en zones rurals inaccessibles per a la nostra policia després que l'Ajuntament s'ha després del vehicle i del material necessari per poder-hi actuar.
Diu la Societat de Caçadors que posarà tota la informació en mans de l'Ajuntament oferint-los fins i tot les coordenades GPS per a la localització dels abocadors. Lamentablement, tant esforç no servirà perquè l'Ajuntament pugui fer alguna cosa. Espero sincerament que tot això faci reflexionar al govern municipal i que es decideixi a reconsiderar les campanyes i polítiques de Seguretat en el seu dia endegades per tal de garantir el que la nostra gent es mereix.
Després d'haver aconseguit tenir un cos de Policia modern, format i ben estructurat, ara tenim un cos de vigilants de carrer, sense nova formació i sense les eines necessàries per poder fer la seva feina. Ja no tenim el vehicle tot-terreny, ja no tenim la UMA, ja no es fan campanyes contra els incívics en la recollida selectiva, aviat es desprendran també del vehicle no logotipat amb el que amb tanta demagògia van despatxar-se i que tant va servir per a enxampar incívics de tota mena..., i, en definitiva, l'incivisme seguirà creixent fins a límits insospitats!

dijous, 3 de gener de 2013

QUÈ SERIA DEL NADAL SENSE ELS PESSEBRISTES?

el mateix podriem dir de les Vaques i les Cabres, de l'Associació de Comerciants i la de l'Illa del Centre, el grup de teatre farrigo farrago, els Sardanistes, els nens i nenes de la catequesi, la Penya Barcelonista...., i tants altres que fan lluír d'una forma molt especial tot el que es fa i es desfa durant aquestes festes a Palau-solità i Plegamans.
Però, si hi ha una entitat que despunta per damunt de les altres, aquesta és l'Associació Pessebrista de Palau-solità i Plegamans que, ja ha complert trenta anys des que va iniciar les tant exitoses exposicions de pessebres, en els seus diversos formats, primer a les escoles, després a la masia de can Cortès en diferents dependències i condicions, per, finalment, acabar instal·lats amb una seu fixa a l'actual ubicació a la masia de can Malla. gràcies a la cessió que els va fer el consistori, a les ajudes i treballs que els han proporcionat al llarg dels anys els diferents governs municipals, però sobretot, al seu esforç, el seu orgull, les seves ganes de fer coses grans, de prosperar, de millorar i així arribar a cotes del tot impensables quan en Jesús Díaz, en Jaume Malla, en Julià Arjona i tants altres com el ja desaparegut i tant estimat Jordi Carrió així com l'actual president Jordi Pujol, van iniciar-se amb la idea de muntar una associació dedicada al pessebrisme al nostre poble.
I quan dic que, què seria del Nadal al nostre poble sense els Pessebristes, vull referir-me al fet que ells constitueixen el fil conductor de tota mena d'activitats lligades amb el Nadal, i esdevenen els veritables protagonistes de la vida cultural i tradicional del municipi durant un mes llarg entre el desembre i el gener.
després que, a principis del mes de setembre comenci l'activitat de la, molt consolidada i reconeguda Escola de pessebrisme, així com els treballs de tot aquell que vulgui exposar el seu pessebre i contribueixi també a arranjar la masia per a l'exposició de cada any com també les altres exposicions que s'ubicaran a la planta superior de la masia, ens plantem al pont de la Puríssima, al final del qual sol innaugurar-se la flamant mostra de pessebres en les seves diverses modalitats. Els sardanistes sempre hi són presents amb una ballada o audició de sardanes. Es tanca el cap de setmana posterior al dia de Reis, i sempre hi ha socis voluntaris disposats a mantenir-se impertèrrits durant totes les festes, caps de setmana,etc, vigilant i mantenint-se amatens a que tot funcioni a la perfecció.
Per si tot això fos poc, s'hi organitza el Tió de Nadal durant el matí del dia 25. també hi és present durant algunes jornades el Patge reial per recollir les cartes dels nens i nenes del poble adreçades a ses magestats.
Sigui el dia que sigui, si aneu a veure la mostra de pessebres, ho trobareu ple de persones encuriosides que admiren els treballs dels experts i els nens i nenes aprenents que asseguren la continuïtat d'una tradició tant catalana i arrelada al país.
Al final, aprofitant la gran cavalcada dels Reis Mags del dia cinc de gener, organitzen cada any la butifarrada i distribució de brou a l'entorn de la masia de can Cortès mentre nens i nenes lliuren les seves cartes als reis.
No us sembla admirable? No és extraordinari que un municipi com el nostre disposi d'un luxe com el de tenir una entitat tant i tant arrelada que, a banda de contribuir i col·laborar en multitud d'activitats al llarg de l'any, doni tot el sentit al nostre Nadal?
El que sap més greu, és que des de la pròpia alcaldia no es faci el reconeixement que es mereixen. Que, a sobre, encara s'els renyi quan demanen que una determinada obra la podrien fer ells mateixos comportant un cost molt, però que molt inferior al pressupostat pel propi Ajuntament.
Cada entitat ha de disposar de les eines i el recolzament adequat per tal de poder portar a terme les seves activitats. Però, si a més, aquesta entitat t'assegura que el Nadal tingui un sentit molt més profund, més arrelat, més català i més participatiu, amb més raó des de l'administració se li ha de garantir un suport que també és moral.
Fem doncs entre tots que entitats com aquesta esdevinguin tot un referent per a les actuals generacions però, sobretot, per a les generacions futures i, donem-los el recolzament i reconeixement que no només es mereixen sino que necessiten!