divendres, 31 de maig de 2013

AL PLE DE MAIG, MOCIONS A RAIG!

I vet aquí que, a falta de temes que realment toquin a les persones, o a decisions i acords que calgui prendre des del govern municipal en benefici o interès del poble, doncs, vinga mocions contra CiU, contra el Govern de la Generalitat, una mica d'esquitllada també contra el govern espanyol....., i, en definitiva, allò que diuen: "qui no té feina, el gat pentina". Si ja ens hem acostumat a que en els plens municipals, els socialistes els omplin a base de mocions contra les retallades en tots els camps, com que ja no els en queden més, ara el que fan, és que cada mes presenten les mateixes però amb títols diferents perquè sembli que són noves. Ahir mateix, en el ple ordinari del mes de maig, ens en van presentar unes quantes més, tenint en compte que totes elles, sota diferent títol i/o format, ja les hem discutides i votades més de dues o tres vegades en els dos anys que porten com a govern. si és que, quan dic que no governen i que fan d'oposició a l'oposició, no ho dic pas per res; ho dic perquè és veritat. Ahir mateix, moció en favor de la regularització de la Renda Mínima d'Inserció i per donar suport a la ILP sobre la Renda Mínima Garantida. Però, si fa dos mesos ja ho vam votar!. També una altra relativa a requerir a la Generalitat que pagui el deute que manté amb les farmàcies; d'aquesta ja en van dos. Una altra sobre el compliment en els pagaments per l'aplicació de la llei de la Dependència, que ja ho hem votat al menys en tres ocasions. A la "festa" també s'hi va afegir ICV amb una moció, una mica més raonada sobre la creació de borses d'habitatges provinents dels desnonaments, creació de lloguer social, i en definitiva, per instar a la Generalitat sobre la necessitat de posar fil a l'agulla en aquestes qüestions en base a la protegida constitucionalment Funció social de la Propietat i per tant dels habitatges. Aquesta, també, en diferents formats i denominacions, ja l'hem discutida i votada en més d'una ocasió, però, l'entrada en vigor recentment de la llei espanyola 1/2013 que pressumptament protegeix als deutors hipotecaris, ens va fer plantejar que calia el nostre vot favorable.
 
encara en el terreny de les mocions, els socialistes en van presentar una relativa a reclamar el deute que la Generalitat manté, no ja amb el mon local, que també, sino sobretot amb el nostre Ajuntament. Fixeu-vos: Diuen ells, que la Generalitat deu a l'Ajuntament palauenc un total de 622 000 euros però que només en reconeix 317 000. I és curiós com, ara fa un any, ja van presentar aquesta mateixa moció al·legant que el deute era d'un milió i mig d'euros, tot i que, deien, que la Generalitat només en reconeixia cinc-cents mil. La moció d'ahir demana que la Generalitat pagui d'immediat, però també que en el termini d'un mes emeti un certificat expressant quin és el deute exacte que reconeix. Vam demanar que ens expliqués a quines partides o inversions corresponia l'import que ells diuen que la Generalitat no reconeix, i, com us podeu imaginar, el regidor Segrelles no ens ho va saber pas dir!. A veure, si jo et dic que em deus mil euros, i tu em respons que no és cert, que en són cinc-cents, com ho hem d'aclarir això? Que és que no tenen prou documentació per acreditar què ens deu i què no la Generalitat? Aquí sí que cal recordar quan, l'anterior govern al 2010 va presentar una moció semblant demanant que les diferents administracions, la del govern del PSOE de Madrid i la del tripartit a la Generalitat ens paguessin els prop de cinc milions d'euros que ens debien. Doncs bé, els socialistes palauencs hi van votar en contra al·legant que: "ja se sap que les administracions paguen tard, i que per rebre aquests diners no cal patir ja que segur que es reben". El cert és que, avui per avui, la Generalitat només ens deu 317 000 euros al nostre poble, i que mai fins ara el deute havia sigut tant baix. La càrrega de la prova correspon a qui reclama, i haurà de ser el govern municipal qui acrediti que el deute és superior. Si no ho fa, és que no és veritat!
 
Els tres primers punts del ple es van referir a aprovar que els 180 000 euros del PUOSC de la Generalitat i els 130 000 euros de la Diputació que l'Ajuntament rep per a la construcció de la Piscina municipal, es destinin a altres usos: coberta del pabelló Maria Víctor, arranjament del pabiment del mateix pabelló, ampliació del cementiri municipal, arranjaments en la via pública, etc. Algun dia haurem de parlar de la xapussa que va suposar la construcció, en èpoques també socialistes, del nou pabelló d'esports. Quan us diguin que els diners per a la construcció de la piscina no hi eren i que per això no l'han feta, aquí teniu l'exemple de que sí que hi eren. Un dia d'aquests us explicaré tot el que es refereix a la construcció de la piscina i com s'havia de finançar, perquè les informacions que dona el govern no s'ajusten en res a la realitat. Si no la volen fer, i així ho proclamava el seu programa, que ho diguin ben clar, però que no intentin engatussar a la gent dient que no hi havia els diners, que l'empresa que havia de gestionar i construir la piscina no existeix, i ves a saber què més.
 
Vam aprovar l'ordenança municipal reguladora del soroll. Una bona feina del regidor Pedro Sánchez, de qui també hauré de comentar, algun dia proper, la seva bona feina en les diferents iniciatives que ha emprès.
 
Es va aprovar per unanimitat el Pla local de Joventut que ve a substituir el vigent fins a l'any passat elaborat pel govern anterior, i en el que ha participat tothom: els diferents sectors i àrees afectats, els joves, els polítics, etc.
 
Finalment, ens van portar a aprovació un titular de premsa i prou: La creació de plans locals d'Ocupació. Examina la proposta la greu situació patida per moltes persones al nostre poble i la necesitat de crear plans d'ocupació local, com ja s'està fent en altres municipis. Però, res més. No diu ni quants diners hi podrà destinar l'Ajuntament, ni a quantes persones es podria contractar en situació d'atur de llarga durada, ni s'acorda demanar cap informe jurídic que avali la viabilitat o legalitat d'aquests plans, ni res de res. Només, que es vol crear un pla d'ocupació. Per tant, un simple titular de premsa sense més contingut. Ho vam votar a favor perquè en som uns fervents defensors, però vam demanar que això cal desenvolupar-ho amb urgència perquè, en cas contrari, haurem de pensar que només es cerca un titular i això seria molt lamentable.
 

dimecres, 29 de maig de 2013

JA NO HI HA SUBSTÀNCIA NI ALS CONSELLS MUNICIPALS

Dec ser molt pesat quan dic allò que: "Aquest govern municipal no governa, desfà en lloc de fer, i fa d'oposició a l'oposició". Sí, ja ho sé. I també quan us dic que tot plegat es comprova en els plens. Plens replets de mocions sobre quelcom que en res afecta al nostre poble, sobre atacs sistemàtics al govern de CiU, i ben poca cosa sobre qüestions que suposin veritables beneficis per als nostres veïns i veïnes.
 
Però, penseu que si ho dic, no és pas per fer-me el "lloro", sino perquè ho penso, ho sento i així ho expresso.
 
Però, resulta que, el que ve essent habitual als plens, ara també ho és en els consells municipals. Sí, aquells òrgans a través dels quals l'equip de govern creu que ja dona per despatxada la tant proclamada "Participació Ciutadana", però que no és més que una reunió per fer pur aparador de cara a la galeria sense cap mena de contingut sobre res, i en el que, també han d'aprofitar per atacar a CiU i al govern de Catalunya aprofitant qualsevol excussa que s'els pugui ocórrer.
 
El passat dia 16 de maig va tenir lloc el darrer Consell municipal de seguretat Ciutadana. Com sabeu, hi ha representats, a banda dels grups municipals, l'ADF local, la Coperativa agrària, Caps policials de Mossos d'Esquadra i Policia local, jutge de pau, el CAP Palau, la Creu Roja, els voluntaris de Protecció Civil, els industrials del poble, l'associació de comerciants, la cambra de Comerç de Sabadell, (Per cert, també hi ha un tal Melquíades Garrido de Sabadell, que no sé ben bé quin paper se li suposa) i algun altre representant que ara no recordo. Doncs, ens van convocar per explicar-nos que tot anava molt bé en matèria de Seguretat, que gairebé no han augmentat els delictes i faltes des del darrer any 2011 i, sobretot, sobretot, que ara la Generalitat fa redactar plans d'emergència per a qualsevol cosa, com per exemple, el Mercat Medieval, que els ha de fer una persona titulada i això és molt greu perquè costa 1500 euros al consistori i que és absurd que, des que va passar el sinistre del Madrid-Arena, ara tot són plans d'emergència.
 
I així va ser un consell que no va donar per més. Per tant, jo, que en sóc representant de CiU, poca cosa us puc explicar, com sí he fet en d'altres ocasions.
 
Per cert, En el primer consell d'aquesta legislatura es va acordar modificar els estatuts del mateix, (el de Seguretat Ciutadana), en el sentit d'incorporar un representant de les associacions de veïns del poble i de passar de sis sessions anuals, que mai es compleixen a tres: juny, setembre i desembre; tampoc això s'ha complert.
 
quan dic que no fan, no ho dic per actuar únicament com a portaveu del principal grup de l'oposició, sino perquè és veritat, i així es pot comprovar!
 

dilluns, 27 de maig de 2013

LES PREGUNTES DE CiU DEL MES DE MAIG AL GOVERN MUNICIPAL

 

1.      A la vista de l'aprovació definitiva sobre l'anul·lació administrativa de la contractació del Contracte de Permuta Financera, anomenat SWAP, amb l'entitat Banesto, i tenint en compte, per una banda, la denúncia interposada per l'advocat de l'equip de govern, Bartomeu Martínez, contra l'anterior Alcaldessa Mercè Pla, la Secretària municipal, l'Interventora municipal i d'altres, i per una altra que, després d'una reunió mantinguda amb representants de les diferents formacions polítiques, l'actual Alcaldessa Teresa Padrós, l'esmentat advocat i tècnics de l'Ajuntament, es van comprometre a donar una explicació sobre si entenien que l'anterior govern va actuar amb intencions doloses, volem saber, donat que la major part de regidors de l'equip de govern desconeixien l'existència d'aquella denúncia i que la pròpia Alcaldessa va negar-la en el plenari, si ja existeix un pronunciament de l'equip de govern, com així es va comprometre la pròpia Alcaldessa, en el sentit de saber si el govern considerava que l'anterior alcaldessa i el seu equip havien procedit a contractar aquell producte amb voluntat especulativa.

 

2.      S'ha realitzat, per part de l'advocat Bartomeu Martínez i per encàrrec de l'equip de govern, alguna actuació més contra responsables de l'anterior govern o funcionaris municipals amb posterioritat al mes de març d'enguany?

 

3.      A la vista de l'última aprovació inicial del POUM, del passat mes d'abril, i considerant que no s'han donat suficients explicacions que justifiquin el canvi en la qualificació urbanística de la finca coneguda com Can Manén i la creació d'un nou sector urbanístic (PAU) que inclou única i específicament aquesta finca i suposa un augment de l'aprofitament urbanístic respecte a la que té actualment, amb un increment substancial d'edificabilitat,

a)      volem saber d'una forma clara, explícita i fonamentada les motivacions que sustenten la requalificació urbanística de la totalitat de la propietat. Quines raons tècniques, polítiques o jurídiques han portat a acordar aquest canvi.

b)      si es considera la urbanització de l'entorn del nou PAU com una condició obligatoria que justifica l'increment substancial de l'aprofitament urbanístic en la finca de Can Manén, volem saber si aquest Ajuntament preveu, de cara a la necessària urbanització futura del sector urbà en el qual es troba inclosa avui la finca de Can Manén, que l'eventual aplicació de contribucions especials als propietaris de l'entorn comporti també requalificacions urbanístiques en cadascuna de les finques.

c)      Volem saber igualment, si existeix algun tipus de vincle o relació personal entre la regidora d'urbanisme, Sra. Marcuello, o algun familiar seu, amb els propietaris de Can Manén.

 

4.      A la vista de l'última aprovació inicial del POUM, del passat mes d'abril, i considerant que no s'han donat suficients explicacions que justifiquin la descatalogació, com a bé patrimonial d'interès municipal (BPIM), de la casa existent en la finca coneguda com Can Manén i tenint en compte que l'immoble estava catalogat com a tal, tant en el Pla Especial i Catàleg aprovat inicialment l'any 2009 com en el POUM aprovat inicialment l'any 2007, catalogacions fetes per diferents tècnics en la matèria i en base a la inclusió prèvia de la casa en l'Inventari de Patrimoni elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2002; volem saber d'una forma clara, explícita i fonamentada les motivacions que sustenten aquesta decisió. També volem saber, si aquesta decisió de desprotegir l'immoble s'ha pres en base al criteri o a l'informe d'algun tècnic especialitzat en matèria de patrimoni.

 

5.      També a la vista de l'última aprovació inicial del POUM, del passat mes d'abril, i considerant que no s'han donat suficients explicacions que justifiquin la descatalogació, com a bé patrimonial d'interès municipal (BPIM), de l'antiga masia de Can Boter que, igualment, estava catalogada com a bé patrimonial d'interès municipal (BPIM), tant en el Pla Especial i Catàleg aprovat inicialment l'any 2009 com en el POUM aprovat inicialment l'any 2007, catalogacions fetes per diferents tècnics en la matèria i en base a la inclusió prèvia de la masia en l'Inventari de Patrimoni que va elaborar la Diputació de Barcelona l'any 2002, i tenint en compte que aquesta casa és propietat d'una societat promotora immobiliària al mateix temps que figura inclosa en l'anomenat cas Mercuri, seguit als jutjats de Sabadell per una pressumpta trama de corrupció urbanística en aquella ciutat; volem saber per quina raó tècnica, política o jurídica s'ha procedit a la seva total desprotecció.

 

6.      Volem preguntar també per quines raons polítiques, jurídiques o urbanístiques no es va voler ratificar el conveni urbanístic signat entre l'Ajuntament i un dels principals propietaris de la zona dels Turons, que va guanyar el corresponent recurs al Projecte de Reparcel·lació del Sector, i per quin motiu no es va voler incloure aquest conveni en el POUM aprovat inicialment el passat 30 d'abril, considerant que aquest conveni facilitava en gran manera la gestió urbanística dels Turons i, afavoria i assegurava l'aplicació dels nous instruments de planejament i gestió que es van introduïr en el nou POUM amb garanties per a la resta de propietaris del Sector dels Turons, que ara es posen en risc innecessàriament.

 

7.      Quin és, segons la normativa aplicable actual, l'aforament del pavelló d'esports Maria Victor més nou? Quantes persones van assistir al dinar de la Gent Gran celebrat el passat dissabte dia 18 de maig?

 

8. Un cop acordat que les saques per a la recollida de poda s'han d'obtenir directament anant a la Deixalleria Municipal, i que cal abonar un import de 2 euros per cadascuna d'elles; volem saber si és cert que a data d'avui (27 de maig de 2013) no es disposa ja fa dies de saques. També volem saber quin control es porta sobre el lliurament de les saques, i si és cert que hi ha ciutadans que n'han recollit un gran nombre, deixant a d'altres sense.

 

dijous, 23 de maig de 2013

EL PSC PRIORITZA LA CADIRA ALS ACORDS ASSOLITS EN EL POUM

Reprodueixo a continuació l'escrit del Grup municipal de CiU al Butlletí municipal d'aquest mes de maig:
 

EL PSC PRIORITZA LA CADIRA ALS ACORDS ASSOLITS EN EL POUM

 

Juny 2007: Govern CiU-ERC-PP. Inici de mandat sense POUM per trencament de l'anterior govern  PSC-ICV a l'aprovació provisional de Febrer.

Juny 2011: Govern PSC-ICV-Veu. Inici de mandat amb POUM consensuat per tots els grups del consistori, excepte ICV.

2007-2011: Arquitecte i jurista independents per elaborar un nou POUM des de casa. Treball intens. Greus problemes urbanístics. Moltes reunions. Acords amb propietaris amb recursos judicials guanyats. Es subscriuen determinats convenis. Solucions favorables als veïns (Turons, Castell, Serra can Riera, Tenda Nova). Catàleg de Patrimoni sobre propostes tècniques. Algú exerceix pressions, amb querelles criminals infundades, per descatalogar del seu immoble i construir en zona verda. El govern es manté ferm, amb el suport i l'acord del PSC.

2011-2013: Canvis d'amagat en el POUM. Aprovació inicial -30 d'abril- només amb vots de PSC-ICV-Veu. Desapareixen convenis i es posa en risc els Turons. Desprotecció de can Boter (vinculat al cas Mercuri), o can Manén (nou sector per poder fer pisos on ara hi van tres cases i hi ha una zona verda) per pressions d'ICV.

El PSC prefereix salvar el govern abans que ser honest i coherent. CiU exigeix el consens assolit el 2011, vetllant per l'interès general i no d'algun particular.

dimarts, 21 de maig de 2013

ACTES I DISCURSOS

Molts em dieu que només parlo del sopar de Caritas, del dinar de la gent gran i dels actes de Sant Isidre, però que, en canvi, no dic res sobre d'altres activitats que també han tingut lloc a Palau durant el cap de setmana. Efectivament, són moltes les activitats que s'han portat a terme al llarg de divendres, dissabte i diumenge. I és cert també, que en cadascuna d'elles eren moltes les activitats que arrosegaven a banda del dinar, sopar o fet que les motivava. En el sopar de caritas, com dic, hi va participar molta gent, empreses, entitats i molts voluntaris que ho fan possible; ja fa anys que això és així i així s'ha de reconèixer. En el dinar, anomenat dels avis, sempre hi participen moltes entitats del poble com la colla del Contry, els grups de ball i gimnàstica de la gent gran, l'Agrupació Sardanista, entitats andaluses i altres que em deixo. Això, també és així, perquè va ser l'anterior govern qui va idear aquest format que aconseguia, per una banda la implicació de tota la societat civil en un acte d'homenatge als nostres grans, i per una altra, reduir d'una forma molt significativa l'elevat cost de la festa que suposava la contractació d'una gran orquestra.
 
Però, cal fer esmén a la ballada de Sardanes organitzada per l'Agrupació Sardanista del nostre poble dins dels actes de Sant Isidre. l'impuls que està donant aquesta agrupació a les sardanes al nostre poble s'ha de valorar moltíssim en els temps que estem. S'ha de veure com promocionen no només la sardana sino tota la cultura catalana en general amb multitud d'activitats dins i fora del municipi. també la recuperació d'un programa de Ràdio setmanal els dissabtes al matí, amb concursos i sortetjos inclosos. Tot plegat fa que, com també soci dels sardanistes em senti molt orgullós del que fan i treballen pel bé de la nostra dança i la nostra cultura.
 
Sé que hi ha hagut un nou element a tenir en compte al llarg d'aquests dies: la celebració de la primera Destripada Musical! Sí, divendres a la nit, a l'Escorxador. Totes les associacions musicals del poble i algun altre grup, sota la batuta d'en Jordi Arcusa, van omplir de joves aquell equipament amb la Batucada, els Tabalauencs, els tabalers, etc. Sopar i gresca, a banda de coneixement mutu i orgull de saber-se jove, amic de la música i palauenc!
 
Finalment, hi ha qui em demana que us parli dels discursos de l'alcaldessa en els diversos actes. No ho faré. No en tinc ganes. La raó: sempre diu el mateix. Sempre retallades, insinuacions extranyes sobre els efectes de les retallades, etc. sí que es comença a detectar quelcom nou en les seves intervencions: Que la gent segueix parlant, que no escolta, que ja saben què és el que els dirà. El seu discurs contra la Generalitat ja es comença a fer pesat i poc creïble, si ho fa qui intervé des d'un consistori que ha heredat una inmillorable situació econòmica i que només pot presumir de superàvit. Per tant, malgrat les seves inapropiades intervencions. sí que s'ha de valorar l'implicació de la gent, les entitats i els grups de voluntaris. L'inèrcia existent fa que ja no es depengui de l'impuls d'un govern determinat, sino que és la gent i la seva força la que hi arrossega al govern!
 

dilluns, 20 de maig de 2013

CAP DE SETMANA AMB LA RECUPERACIÓ DEFINITIVA DE LES COLLES DEL BALL DE GITANES!

Déu n'hi dó, el cap de setmana que cada any ens ofereix la celebració, en els dies més propers al 15 de maig, de la Festa de Sant Isidre, el Dinar de la gent gran i el sopar de Caritas!
 
S'aprofita que es pot disposar del pabelló d'esports per portar-hi a terme tot un seguit d'activitats que,d'una altra manera, suposaria hipotecar aquest equipament durant molts diumenges impedint així la pràctica de l'esport i de les diferents competicions programades.
 
Va començar divendres amb el sopar solidari organitzat al pabelló des del 2009 per l'ONG Caritas Parroquial, que tan encomiable feina està portant a terme al nostre poble d'ajuda a les persones i famílies més necessitades. Són moltes les accions realitzades al llarg de l'any per tal d'aconseguir diners i aliments per a les més de cent famílies que, hores d'ara, depenen de l'ajuda de Caritas a Palau-solità i Plegamans. Aquest divendres passat, amb el sopar de 15 euros, i gràcies també a les aportacions de diferents comerços i empresaris del municipi, es pot obtenir uns diners que fan molta falta per a un col·lectiu que segueix creixent de forma imparable i al que tots ens hi hem de posar per intentar paliar els efectes d'una crisi tant i tant extrema.
 
De la SOLIDARITAT a una despesa que potser algun dia caldrà que ens anem repensant. El Dinar de la Gent gran. Dissabte, com cada any, i ho conec molt bé perquè, també l'anterior govern volia homenatjar a les persones de més de 65 anys del poble, es va celebrar un dinar. Desconec el cost d'enguany d'aquest àpat. Sé que l'anterior govern va reduir la seva despesa d'una forma total, passant dels 35 000 euros pressupostats al 2007 als 18 000 euros que va costar l'esdeveniment al 2011. L'any passat, tot i ja haver-se tancat el pressupost del 2011 amb xifres positives, van excusar-se amb allò que tant van repetir del "no hi ha diners", per fer un verenar fred a mitja tarda. Enguany, vist el fracàs han recuperat l'antic format. Però, partint de la base que cal homenatjar per tots els mitjans possibles als nostres grans, al que ens han aportat, deixat, treballat, sacrificat i donat. Deixant clar que cal agraïr-los tot el que suposen per a tots nosaltres, hem de aturar-nos a pensar si realment cal una despesa de prop de vint mil euros per a fer un dinar. No dic res més. Només que caldria aprofundir en el seu anàlisi i conveniència; i si, en lloc de criticar tantes retallades, alguna cosa es podria aportar des del consistori per minorar els seus efectes. Deixo la reflexió damunt la taula, doncs sóc el primer en no acabar de tenir una resposta clara davant d'aquesta qüestió.
 
Finalment, el Grandíssim Sant Isidre. Potser sí que ja no ens queden pagesos. Però, l'ànima d'aquella tradició no només es manté inalterable, sino que segueix creixent any rere any. Carroces, cavalls, implicació d'entitats i escoles. Dinar de germanor més d'acord amb els temps que correm. I, sobretot, sobretot sobretot, quina emoció veure recuperada la tradició de les Colles del Ball de Gitanes! Amb només dos anys, s'ha passat d'una ballada simbòlica de tres parelles a una ballada amb prop de cent-cinquanta balladors! Impressionant! Jo, com a soci que ja era, i que torno a ser, d'aquesta entitat, haig de felicitar a l'amic Joan Carol, a la Cesca i a tothom per la seva gran implicació. I és que, aquesta sí que és una tradició pròpia del nostre poble i del Vallès en general. Sabia molt greu que es perdés. Però, amb quina força i entusiasme s'ha recuperat! Estic content per ells, pel poble, per mi com a soci de les Colles. Ara això ja no té aturador. Quan tots pensavem que sense la direcció i responsabilitat d'en Josep Perramón i d'en Joan Carol pare, això ja no tornaria a veure's, resulta que no només ho hem tornat a veure, sino que, amb només dos anys s'ha consolidat d'una manera extraordinària! Jo que recordo, en les meves èpoques de músic, haver tocat en el ball popular posterior al ball de les Colles que es feia el diumenge tarda més proper a Carnestoltes al pabelló vell, i les arroçades a l'escola Folch i Torres, ara torna una altra vegada quelcom que mai s'hauria d'haver aturat. Però, si tot plegat serveix perquè ara es consolidi de nou una tradició tant nostra, només ens hem de felicitar i procurar entre tots que no defalleixi!
 

divendres, 17 de maig de 2013

ELS HEREUS DEL FRANQUISME


Franco, l'avi de la seva família

Adolf Hitler es va suïcidar; Benito Mussolini va acabar metrallat i el seu cadàver va ser penjat dels peus i profanat; els jerarques nazis van ser jutjats a Nüremberg i van patir condemnes severíssimes, incloent-hi la forca; el mariscal Pétain va ser degradat i condemnat a mort, commutada per la cadena perpètua; el romanès Ion Antonescu va ser executat; el noruec Vidkun Quisling va acabar afusellat... I Franco? Franco va morir al llit i a dia d'avui és homenatjat en una tomba monumental, construïda per milers de presoners que van lluitar en el bàndol de la democràcia. Una piràmide amb una mòmia.

El dictador espanyol, un dels grans carnissers d'Europa, és considerat com un avi un pèl autoritari, però benigne pel PP. I com un record una mica molest pel PSOE que, tot i així, reivindica amb vehemència la llei de punt final que exonera les persones i institucions que van cometre crims contra la Humanitat en nom d'aquell general de veu aflautada i caràcter sanguinari.

No és Llanos de Luna, és tota la dreta espanyola que s'ofèn si es compara la Falange espanyola amb el Partit Feixista italià o el Partit Nazi alemany. Són ells els que tenen la desvergonya d'acusar el catalanisme dels crims dels avis i de la intolerància dels néts que encara manen pels passadissos de Madrid. Seran els últims en perdre, cert, però també seran derrotats.

dimecres, 15 de maig de 2013

UNA GUIA ÚTIL AL SERVEI DE LA CRÍTICA GRATUÏTA

Aquests dies tots hem rebut a les nostres bústies una Guia dels Serveis Sanitaris al nostre abast. Deixeu-me dir, en primer lloc, que editar una guia que serveixi als ciutadans per tenir una major accessibilitat, i d'una forma àgil i còmoda, a tot allò que afecti als serveis sanitaris que ens envolten, és una gran i molt bona idea. Està molt bé, disposar d'un llibret que ens digui de què disposem al CAP de Palau, quins altres serveis tenim al nostre poble, on hem d'anar si patim unes determinades patologies: Sabadell, Mollet, La Llagosta..... Està molt bé tenir a l'abast telèfons, correus electrònics, pàgines web, transports, etc; perquè, en cada moment, i davant certes necessitats o urgències, podem saber on cal trucar o anar per tal que siguem atesos d'una forma adequada.
 
I està bé, com també ho estaria editar-ne d'altres, ja sigui en matèria de consum, de Formació, d'Ocupació, de Serveis per als Joves, la Gent gran, les Dones, la seguretat o, fins i tot, la Cultura i els seus equipaments.
 
Dit això, resulta totalment innecessari fer públicament manifestacions que l'únic que fan és portar a engany als usuaris, i que, per tant, només pretenen, més enllà d'informar i esdevenir una eina útil a la gent, provocar una crítica o desgast polític dirigida únicament cap a la Generalitat de Catalunya, i concretant més, cap a Convergència i Unió. Dir, com així s'ha fet, que la guia s'ha hagut d'editar com a conseqüència de la "multitud" de canvis i retallades experimentades en aquest camp, no fa res més que intentar seguir minant la voluntat de les persones, i enganyar-les amb el populisme barat que tant acostumats ens tenen ja des de partits com el PSC. Dir, que han esperat a que sortís perquè els canvis són constants, és faltar de nou a la veritat. Penseu, que els únics canvis que s'han produït en el nostre entorn consisteixen en que l'ASIR, Assistència a la Salut Sexual i Reproductiva, s'ha desplaçat a l'hospital de Mollet, i que a Santa Perpètua  les urgències ja no es presten a partir de les dotze de la nit. Al respecte, cal tenir en compte, que l'ASSIR es presta amb molta més qualitat ara a Mollet que la que es podia donar des de Palau, per mitjans i personal, i que les urgències a Santa Perpètua a partir de les dotze de la nit pràcticament no eren utilitzades per ningú, i anar fins a Mollet no suposa ni cinc minuts més de desplaçament. I aquests són, i cap més, els "grans canvis" a que s'al·lega des de la Regidoria de Salut de l'Ajuntament a l'hora de justificar aquesta guia.
 
Tot plegat té a veure amb la campanya que el PSC de Palau manté en relació a la suposada privatització de la Sanitat. Es veu que algú els ha dit, i ells així s'ho volen creure, que la Generalitat pretén privatitzar la Sanitat. I ja hi són: que si recollida de signatures al mercat dels dissabtes, que si presentació de mocions, que si xerrades com la que avui mateix farà l'ex consellera Geli i la presidenta del Comitè d'empresa de l'hospital Parc Taulí de Sabadell a can Cortès. I vinga donar voltes sobre quelcom que ningú encara ha plantejat. I resulta que amb no sé pas quants mesos han recollit cinc-centes signatures. Encara recordo com amb el Pla territorial metropolità del conseller Nadal en ben pocs dies es van recollir més de dues mil firmes!
 
De fet, sembla que el PSC, i el de Palau inclòs, estigui disposat a anar-se convertint cada dia més en un partit residual. La gent no vol que l'enganyin. Vol saber la veritat. I anar fent por amb quelcom que no existeix, els acabarà portant a la intranscendència pública.
 
Que treballin i facin guies útils com aquesta. Però que no enredin ni facin populisme barat!
 

dilluns, 13 de maig de 2013

EL FUTUR DELS AJUNTAMENTS I LES REFORMES LEGISLATIVES QUE VENEN

Dissabte passat vaig assistir a la jornada municipalista que Unió Democràtica va organitzar a Badalona. es tractava d'entrar a valorar quins aspectes sobre els governs locals a Catalunya s'han de canviar i en quin sentit, en estricta aplicació de l'Estatut d'Autonomia aprovat al 2006 en el Parlament de Catalunya, i que en això no ha estat ribotejat pel Tribunal polític Constitucional espanyol. I no només era qüestió de conèixer com s'estaven enfocant els treballs per a la seva definitiva redacció abans de presentar el projecte al Parlament, per al seu debat, discussió i aprovació, sino també de fer participar a regidors/es i alcaldes/ses, en la seva elaboració partint de l'experiència pròpia en cadascun dels 947 municipis de Catalunya, l'immensa majoria dels quals governats a hores d'ara per Convergència i Unió.
 
La veritat és que, tot i la reticència que em solen provocar aquests tipus d'actes, ja que, en ocasions, són més d'aparador polític que no pas de treball efectiu, aquesta vegada, es notava que la proposta que hi ha damunt la taula està molt, però que molt ben perfilada i cosida, que s'han tingut en compte les tantes i tantíssimes peculiaritats que presenta el nostre país i que, partint de la tradició municipalista de la formació socialcristiana, es fa des de baix amb la mira posada no només a aplicar l'estatut tant demacrat que tenim, sino també per avançar-nos al que sembla ens podria venir a sobre per la via de la legislació espanyola. I és que, tots tenim en ment la proposta de modificació de la regulació sobre bases del règim local que està preparant des de l'estiu passat el govern espanyol. Sabem que, entre els seus objectius, també hi ha, un cop més, el de trepitjar la legislació catalana i les competències pròpies que ens atorga l'Estatut en aquesta matèria. Per tant, s'ha de treballar bé i fi per intentar tenir la llei aprovada abans d'acabar l'any, però, cal que ho fem aplicant totes les nostres competències i evitant que l'estat espanyol torni a diluïr-nos en una legislació que poc té a veure amb la nostra idiosincràcia.
 
És hora doncs, de clarificar d'una vegada i per totes què i quant han de percebre com a retribució els nostres alcaldes i regidors, quant procedeix disposar de determinats càrrecs de confiança en els ajuntaments, que els Consells comarcals passin a ser un veritable òrgan gestor al servei de les corporacions locals. que s'aprofiti l'actual estructura de les diputacions provincials perquè, ara per ara, esdevinguin vegueries a l'espera que les circumpstàncies polítiques i econòmiques permetin disposar de les set que realment corresponen al país. Cal que la Generalitat sigui l'administració superior en matèria de gerarquia administrativa local, que hi hagi una veritable coordinació entre ajuntaments i consells comarcals, aquests i les vegueries i, per damunt de tot, la Generalitat de Catalunya.
 
Els Consells Comarcals que, a banda del seu personal administratiu i tècnic, haurà de disposar d'un gerent en qualitat de càrrec de confiança però que reuneixi uns requisits mínims de competència i coneixements; però, que deixin d'existir els consellers comarcals substituïnt-los per un consell d'alcaldes que serà qui regirà el funcionament del consell i que, en els casos de més de deu municipis, s'hi crearà una Junta de Govern d'entre tres i set alcaldes. Aquests alcaldes disposaran d'un vot ponderat en funció del nombre d'habitants que representin. Però, caldrà establir els mecanismes de compensació de vot adequats per tal d'evitar que, per exemple, a la nostra comarca no acabi depenent tot el que s'hi discuteixi del que més interessi als alcaldes de Sabadell i Terrassa.
 
En definitiva, hem d'evitar, i per això hi ha pressa, que Espanya ens trepitgi de nou, però, desenvolupant l'Estatut en aquesta matèria, hem d'aprofitar per fer una nova llei que doni respostes clares i efectives a les necessitats del territori. Per això, hem de partir d'aquell principi tant defensat però poc aplicat: el de la subsidiarietat, que vol dir proximitat!
 

dijous, 9 de maig de 2013

0,016%?

Aquesta és la dada. No sé d'on l'ha tret, però, l'Alcaldessa, Teresa Padrós, en unes declaracions a Ràdio Palau el passat dimarts va manifestar que no entenia les raons per les quals CiU i ERC havien votat en contra de l'aprovació inicial del POUM. Va demanar explicacions públicament pel fet d'haver-nos oposat, segons ella, al 0,016% del POUM. La veritat és que, aquelles declaracions em van provocar una barreja de sentiments entre gràcia i llàstima. Però, no cal pas capficars-hi massa.
 
Just ara, acabo d'escoltar en directe el debat de l'emissora municipal que es produeix un cop al mes. Estic perplex, asturat i sense saber què dir, després d'escoltar la manera com el representant d'ICV manifestava sense complexos disposar de conexió directa amb els propietaris de can Manén i de negar-se d'una forma expressa a donar cap tipus d'explicacions sobre el canvi de qualificació urbanística d'aquella finca i la seva desprotecció patrimonial.
 
Mireu, de tot plegat, els qui han de donar explicacions no som nosaltres. Els qui s'han d'explicar, sobretot, són els socialistes, amb qi s'havia assolit un gran acord global pel que fa al POUM en general, i també en quant a la qualificació d'aquesta i d'altres finques així com tot el que es refereix a la necessitat de subscriure determinats convenis urbanístics amb alguns propietaris per acabar amb problemàtiques fins ara insalvables i evitar així, situacions tant i tant complicades com les que s'han donat en barris com el de Montjuïc.
 
en el ple es parlava d'un 95% d'acord entre tots els grups polítics. Hi va haver qui defensés que una mica menys. Ara l'alcaldessa parla del famós 0,016%. No han entès res! No és de percentatges del que es tracta. No cal voler ridiculitzar qüestions que són de principis i no pas de tants per cent.
 
De can Boté, només vam dir que consideravem imprudent desprotegir un immoble que estava en el catàleg de patrimoni, considerant que és propietat d'una promotora i que forma part del sumari judicial seguit als jutjats de Sabadell amb la denominació de Cas Mercuri. Només hem dit això. Però, aquesta i alguna altra desprotecció patrimonial es justifica afirmant que han atès les peticions dels propietaris. Ja em direu quin patrimoni acabarem podent conservar si, senzillament, s'atenen les peticions dels propietaris en el sentit que la seva casa modernista, noucentista o el que sigui, volen que sigui descatalogada ja que el seu interès està en construir-hi pisos!
 
En relació a can Manén, fou ja causa del trencament d'un govern entre PSC i ICV al febrer de 2007 doncs aquests últims hi van votar en contra. Aquesta finca estava en el catàleg de patrimoni, la contemplava la pròpia Diputació de Barcelona com a bé a protegir. Els seus propietaris reconeixen davant el jutge que van comprar aquesta finca i la zona verda per poder-hi construir. El PSC, CiU, ERC i PP estaven absolutament d'acord amb aquesta protecció i catalogació. Només ICV s'hi mantenia radicalment en contra per raons que mai han explicat d'una forma raonada i fonamentada.
 
Ara, només per poder mantenir un govern que cada dia grinyola més, PSC canvia el seu criteri i els vota a favor aquesta desprotecció que, a ulls de tothom, només respon a interessos especulatius.
 
Qui ha de donar explicacions, per tant, no som pas nosaltres. I és evident que no es tracta de percentatges, sino només de principis i coherència. Nosaltres som on érem en l'acord assolit. qui ha canviat és el PSC, i no sé si ho ha fet en un 5 o en un 0,016%, però el cas és que ho ha fet. Que s'expliquin ells!
 

dimarts, 7 de maig de 2013

MERCAT MEDIEVAL: MILLORES, PERÒ SENSE ARRIBAR A L'ESPLENDOR DE LES EDICIONS 2008/2011

Recordareu com ara fa dos o tres mesos els comerciants del poble van expressar les seves queixes pel fet que, l'Ajuntament no volia, sota cap concepte, atendre les seves peticions de recuperar el tall de l'avinguda Catalunya durant la celebració del mercat o fira medieval.
 
No és cap novetat, per reiteratiu o, fins i tot, obsessiu, que l'actual equip de govern ha prioritzat, per damunt de tot, acabar amb qualsevol iniciativa que provingui de la legislatura anterior. I, està disposat a arribar on calgui per tal de portar aquest principi inalterable a la pràctica. és així, que, davant les peticions de recuperar el tall de l'avinguda Catalunya, des del govern es va intentar formular l'excusa que això suposava una despesa de prop de cinc mil euros. Quan hi va haver qui posés en evidència que aquesta no era la raó, no van saber com actuar, i es van excusar de nou, en aquest cas afirmant que des de Carreteres no podriem obtenir el corresponent permís per manca de temps. I haguessin mantingut qualsevol justificació només per tal d'evitar fer el mateix que el govern que els havia precedit.
 
Partint però, del fracaç estrepitós de l'edició de l'any passat, enguany, deixant ben clar d'antuvi, que no tallarien l'Avinguda Catalunya, van convocar als comerciants a fi d'aconseguir un acord que, més o menys, donés satisfacció a les seves inquietuds i preferències, sabent, això sí, que el que de veritat volien era poder incrementar el seu volum de vendes col·locant les seves parades al mig de l'artèria principal que atravessa la vila.
 
Si l'any passat la conexió de la zona del Castell amb l'esplanada de can Linares era inexistent, i si els comerços del poble que hi van participar, van tenir clar, que en aquelles condicions no hi tornarien pas, enguany s'ha aconseguit una substancial millora. I és que, la fira s'iniciava just a tocar de l'Avinguda Catalunya pel carrer Plegamans, girava pel carrer del Castell i tirava amunt pel carrer Sant Lluís, l'esplanada de can Linares acabant a la zona del propi Castell. El recorregut no feia una pujada tant pronunciada, però, en canvi, en determinats trams era tant i tant estret que feia impossible no ja un passeig més o menys amè, sino que la gent s'aturés en condicions davant les parades per poder fer les seves compres; doncs, es col·lapsava el pas de tal manera que es feia del tot intransitable.
 
Res a dir sobre la nova empresa contractada que, amb una rebaixa del preu, va respondre força bé a les espectatives.
 
Per tant, millores substancials respecte a l'any passat, però els nostres comerciants segueixen reivindicant el tall de l'Avinguda Catalunya ja que, no només s'obtenia un rendiment econòmic molt més alt, sino que hi havia un grau d'implicació major per part de tots.
 
Les queixes que, tot s'ha de dir, resulten inevitables, sino per uns pels altres, van ser de molts veïns que els van penjar banderoles sense el permís previ a les seves façanes, l'improvització evidenciada i algun altra fet com per exemple, la preferència que va voler tenir l'equip de govern, en detriment de la canalla, en la presentació de projectes tant extraordinaris i interessants com els aplicatius mòbils de la llegenda de Sant Jordi, cosa que provocà la indignació de pares i nens.
 
Per tant,seguim en el camí de millora, però sense assolir l'èxit d'edicions anteriors.
 
Del que sí n'estem molt orgullosos els qui vam participar en la nova conformació del Mercat Medieval, és que vam aconseguir convertir un event que se circummpscrivia al voltant de la zona del Castell i del que només s'en beneficiaven empreses i comerços forasters, en quelcom del que n'han participat i tret un gran profit no només els comerços del poble, sino tota l'implicació aconseguida de la Societat Civil: entitats de tota mena que han aconseguit convertir aquesta festa en un autèntic referent a nivell comarcal. Tot i això, no hi ha hagut tampoc cap tipus de promoció en premsa ni ràdio, com sí es produïa abans; ni tant sols a la web de la Diputació s'hi va insertar cap referència, ni tampoc a la seva publicació setmanal E-Turisme.
 
No sé si al final entendran els beneficis que tothom n'extreia del tall de l'Avinguda Catalunya, i els mateixos comerciants els faran veure la necessitat de tornar a aquell model. Però, de moment, hem millorat, han mantingut la nostra idea de fira oberta al poble, i, en definitiva, millor això que res!
 

dijous, 2 de maig de 2013

JOSEP MARIA SERRAVIÑALS

Després de dos dies de reflexió sobre el que ha estat i significa l'aprovació inicial del POUM, i d'explicar-vos, a través de les nostres publicacions, ja sigui al Palau Informatiu, als blogs, el Twitter i el Facebook quin ha sigut el posicionament de CiU i el perquè del nostre vot inicial en contra, voldria avui referir-me a l'amic i company regidor Josep Maria Serraviñals.
 
En Josep Maria, com a regidor d'Urbanisme de Palau-solità i Plegamans des del mes de juny de 2007 fins al mateix mes de 2011, crec que és la persona que més i millor coneix pam a pam, racó per racó i fil per randa, tot el territori del poble. Qui millor coneix cada zona, cada problemàtica, cada bunyol dels molts existents des del punt de vista urbanístic, a tot el municipi. Qui millor, o dels que més coneix la història de la nostra vila, d'on venim, els orígens de Plegamans, els de Palau, la seva evolució i conformació actual i, per tant, la nostra identitat com a comunitat des de la base de considerar que ens trobem en l'àmbit municipal més complex de tot Catalunya des del punt de vista urbanístic.
 
El seu coneixement del poble en les diferents basants, i, per què no dir-ho, la seva condició d'arquitecte i d'enamorat de Palau-solità i Plegamans, li dona una autoritat que poques persones poden assolir i, en conseqüència, equiparar-s'hi.
 
Ell és qui ha "parit" aquest POUM. És qui l'ha fabricat recomençant la seva redacció i elaboració total en base als treballs previs i al projecte aprovat al 2006 que va portar al trencament d'un govern al febrer del 2007 en la seva aprovació provisional.
 
En Josep Maria ha redefinit el poble, i ha sabut veure com ningú què s'amaga darrere determinades requalificacions inexplicables des d'un punt de vista estrictament tècnic. ell sap, com poques persones més, els riscos que pot comportar la no subscripció i assumpció d'alguns convenis lligats al POUM acordats durant la darrera legislatura. Ell és qui ha sabut teixir les complicitats polítiques necessàries per assolir grans consensos entre totes les forces polítiques, avui trencades en part, només per mantenir l'estabilitat del govern actual.
 
a ell li debem un document tant extraordinari i perfecte, tant com complex és l'urbanisme palauenc.
 
La gent ho sap. així es va evidenciar dimarts passat durant les seves intervencions en el ple extraordinari d'aprovació inicial del POUM. Quan va fer la seva exposició en representació del grup municipal de Convergència i Unió, es va fer un silenci que denotava l'autoritat moral del que sap de què parla, del que coneix al milímetre el poble i el seu planejament anterior i futur.
 
Només he volgut referir-me a ell per donar-li les gràcies. Per agraïr-li tota la feina feta. El detallisme i perfeccionisme tant criticat de vegades, ha fet que ara, i en un futur immediat, Palau-solità i Plegamans pugui disposar d'un planejament que, a l'espera que en els propers mesos puguin resoldre's alguns aspectes avui conflictius, faci que s'hagin acabat d'una vegada i per totes, les tradicionals complexitats i problemàtiques del nostre urbanisme.
 
Moltes gràcies Josep Maria per la feinada feta!