dijous, 31 d’octubre de 2013

QUE LES CAIXES I ELS BANCS DEL NOSTRE POBLE PAGUIN PELS CAIXERS AL CARRER

La darrera de les mocions que el Grup municipal de CiU porta al ple d'aquest vespre, fa referència a la voluntat de crear, per a l'any vinent, una nova taxa a abonar per les entitats financeres i d'estalvi pels caixers automàtics que tenen instal·lats a les façanes de les seves oficines. Entenem que es tracta de quelcom de Justícia que, qui, en molts casos, ha d'ésser rescatat amb diners de tots, al menys també contribueixi per l'ocupació de via pública, com tants altres negocis.
 
La moció en qüestió fa així:
 

MOCIÓ PER A L'APLICACIÓ D'UNA TAXA ALS CAIXERS AUTOMÀTICS DE  LES ENTITATS BANCÀRIES QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

 

 

 

Atés  que l'estat actual de crisi econòmica està perjudicant els ingressos de l'administració pública, en general.

 

Atés  la necessitat de cercar noves vies d'ingressos per poder mantenir els serveis públics  que s'ofereixen als nostres conciutadans.

 

Atés  Que diversos Ajuntaments de Catalunya,  ja apliquen una taxa específica a les entitats bancàries amb caixers automàtics a les façanes dels immobles amb accés directe desde la via pública.

 

Atès que aquestes entitats financeres són, en bona part, responsables de l'actual crisi econòmica que ha soscavat l'Estat del Benestar, provocant que moltes famílies estiguin en una difícil situació econòmica. Malgrat això, aquestes caixes i bancs van rebre injeccions de diners públics pagats pels ciutadans.

 

Atès que la instal·lació de caixers automàtics en les façanes amb accés directe des de la via pública per part dels seus usuaris, es  un aprofitament del domini públic municipal per a prestar els serveis del seu negoci particular.

 

 Atès que existeix jurisprudència favorable a l'aplicació de la citada taxa. En concret, la sentència de la Sala del Contenciós Administratiu, Secció Segona, de 12 de febrer de 2009, mitjançant la qual el Tribunal Suprem va desestimar el recurs de cassació interposat per la (CECA) Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi, per la imposició de

l'esmentada taxa municipal.

 

 

Per tot l'exposat, el Grup Municipal de Convergencia i Unió  proposa al Ple l'adopció dels següents

 

 

ACORDS:

 

 

Primer.- Iniciar els tràmits per impulsar una taxa específica – de nova creació – per a les entitats bancàries amb oficines a Palau-solità i Plegamans que instal·lin o tinguin instal·lats caixers automàtics en les façanes dels immobles, amb accés directe des de la via pública.

 

Segon.- Introduir aquesta taxa en la negociació de les properes ordenances fiscals, perquè comenci a aplicar-se el proper any 2014.

 

Tercer.- Que la quota tributària de la Taxa reguladora sigui atenent la categoria fiscal del carrer on  sigui el caixer automàtic.

 

Quart .-  Que la partida resultant d'aquesta nova taxa sigui destinada integrament a polítiques socials.

 

Cinquè.- Donar trasllat d'aquests acords a totes les associacions veïnals del municipi de  Palau-solità i Plegamans

 

 

dimecres, 30 d’octubre de 2013

DEMANEM QUE L'AJUNTAMENT RECUPERI I NO PAGUI EL CANON DIGITAL ABONAT INDEGUDAMENT

Potser sí que es tracta de qelcom tècnicament complex. Però, el cert és que, com administració, el nostre Ajuntament ha abonat importants quantitats en concepte de cànon digital per diversos conceptes. I la Jurisprudència europea avala que, no només es deixi d'abonar a partir d'ara, sino que pot reclamar el que fins ara s'ha pagat de forma indeguda per aquests conceptes. Per això, des de CiU volem que es faci tot el possible per: 1, mirar de recuperar el que fins ara s'ha pagat de forma indeguda; i 2, deixar d'abonar, des d'ara, els imports que corresponguin al cànon digital aplicat sobre els diferents suports.
 
Aquesta és la moció a debatre i aprovar en el ple ordinari de demà:
 

 

MOCIÓ PER A LA RECLAMACIÓ DELS COBRAMENTS INDEGUTS

DEL CÀNON DIGITAL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

 

 

 

L'any 2006 el Govern de l'Estat espanyol va estendre l'aplicació del cànon digital (anomenat també "cànon per còpia privada"), que suposava el cobrament d'una taxa sobre equips i suports per a la reproducció d'obres com ara CDs  i DVDs verges (0'17€ un CD-R, 0'22€ un CD-RW, 0'44€ un DVD-R i 0'60€ un DVD-RW), llapis de memòria (0'30€), telèfons mòbils (1'10€), MP3 i MP4 (3,15 cadascun), discs durs externs (12€), fotocopiadores (entre 13€ i 227€), entre d'altres.

 

L'Estat va fonamentar l'aplicació d'aquest cànon digital davant la possibilitat que tenia qualsevol consumidor de reproduir, sense autorització, una obra ja divulgada sempre que ho fes per al seu propi ús i sense perseguir l'obtenció d'un lucre. El legislador entenia que la reproducció menyscabava els legítims drets d'autor sobre l'obra ja divulgada i, amb la finalitat de compensar els titulars d'aquest drets de reproducció, va establir, segons el seu criteri, una remuneració "equitativa i única".

 

Basant-se en una pretesa "idoneïtat per realitzar la reproducció", es ve exigint aquesta remuneració compensatòria sobre tot tipus de suports digitals, siguin d'àudio, vídeo o de dades, després de l'acord assolit entre l'associació empresarial ASIMELEC (Associació Multisectorial d'Empreses Espanyoles d'Electrònica i Comunicacions) i diverses entitats de gestió de drets d'autor (SGAE, EGEDA, VGAP, AISGE, etc.).

 

Va haver de ser el Tribunal de Justícia de la Unió Europea qui posés fi a aquesta maldestre situació. Arran de la Sentència C-0467-2008, es va declarar il·legal el cànon digital aplicat a l'Estat espanyol a empreses, professionals i Administracions Públiques. Posteriorment, una altra sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la C-521/11, ha obert la porta a que els particulars puguin no pagar el cànon si els suports de gravació són utilitzats amb finalitats privades.

 

 

Atès que les esmentades sentències declaren improcedent la recaptació de l'anomenat cànon digital i que l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans ha vingut pagant indegudament per aquests conceptes des d'almenys l'any 2003, el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple de la corporació l'adopció dels següents acords:

 

Primer.- Procedir a efectuar les gestions necessàries i revisar la comptabilitat d'aquesta corporació per a valorar el cànon digital pagat, sigui directament (desglossat) o bé sigui a través de factures que el porten incorporat (no desglossat).

 

Segon.- Procedir immediatament a requerir a les entitats de gestió que han estat cobrant indegudament aquest cànon des d'almenys l'any 2003 per tal que es donin per assabentades de la voluntat de reclamació de l'Ajuntament i en facin el respectiu rescabalament.

 

Tercer.- Donar ordre a tots els departaments i regidories, però sobretot a serveis econòmics i intervenció, de no pagar, a partir del moment del present acord, aquest cànon declarat il·legal per a empreses i entitats públiques; sigui directament (desglossat) o a través de factures que el porten incorporat (no desglossat).

 

Quart.- Enviar la moció a l'Associació de Comerciants de Palau-solità i Plegamans i entitats, establiments d'oci, etc. Que hagin pogut estar afectades per aquests cobraments indeguts per tal que coneguin els seus drets de reclamació. Aquesta reclamació es pot fer individualment o col·lectivament.

 

 

dimarts, 29 d’octubre de 2013

A FAVOR DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS

La segona de les mocions que presenta el Grup municipal de CiU al ple ordinari d'aquest dijous, va encaminada a que el nostre Ajuntament també es comprometi en l'adopció de mesures en favor dels treballadors autònoms; i que, per part de les altres administracions es procuri per la millora i equiparació de les seves condicions a tot nivell respecte dels treballadors per compte aliena.
 
Aquesta és la moció:
 

 

MOCIO EN RELACIÓ A DIVERSES MESURES A ADOPTAR PER A LA PROTECCIÓ DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

 

 

Com És sabut, ens trobem actualment en una situació d'aguda crisi, caracteritzada pel decreixement econòmic i la pèrdua de llocs de treball.

 

El sector dels treballadors autònoms és un dels principals afectats per la crisi existent, tota vegada que pateix en primera persona l'actual restricció de crèdits i, tot i les previsions de l'Estatut del Treballador Autònom, no percep encara cap prestació d'atur per cessament d'activitat i, a més, incorre sovint en responsabilitats patrimonials en cas d'una mala evolució de la seva activitat.

 

Així mateix, cal considerar que els treballadors autònoms tenen un pes important en el teixit econòmic, no només de Catalunya, sino en el nostre propi municipi. Malgrat les dificultats esmentades, els autònoms es caracteritzen per la seva capacitat per crear ocupació i per la seva voluntat de resistir els efectes de la crisi, essent una peça fonamental per a l'economia productiva i per a l'estabilitat econòmica i social del país i del nostre poble.

 

Conscients dels problemes gravíssims que afecten els treballadors autònoms i de la seva importància per al teixit econòmic del nostre municipi, aquest Grup Municipal entén que, malgrat ser de titularitat estatal o autonòmica la major part de competències que podrien ser exercides per a millorar la situació dels autònoms, això no és excusa perquè aquest Ajuntament no adopti també totes aquelles mesures específiques al seu abast que puguin atorgar major protecció i estabilitat als treballadors autònoms, optimitzant al màxim la prestació que, a aquests efectes, pot oferir el DESOC.

 

 

En relació als antecedents exposats, el Grup municipal de Convergencia i Unió proposa al ple l'adopció dels següents

ACORDS

 

Primer.- Instar als Governs de l'Estat i de la Generalitat l'adopció de mesures de protecció als treballadors autònoms en situació de cessament d'activitats similars a les que s'adoptin per als treballadors per compte aliè que hagin esgotat les seves prestacions d'atur.

 

Segon.- Estudiar i posar en funcionament, a través del DESOC, fórmules d'assessorament per tal de facilitar l'accés a crèdits que permetin la continuïtat de les seves activitats o l'inici d'altres de noves, com a treballadors autònoms en cas de considerar-se viables econòmicament.

 

Tercer.- Disposar el pagament preferent i en un termini màxim de trenta dies dels subministraments efectuats a aquest Ajuntament per treballadors autònoms o empreses que acreditin una facturació anual inferior a 250.000 euros.

 

Quart.- Destinar dins les actuals estructures i pressupostos municipals els recursos necessaris per a la creació d'un Servei d'assessorament integral i continuat a l'autònom, que l'acompanyi en totes les etapes i incidències pròpies i específiques de la seva activitat com a autònom.

 

Cinquè.- Comunicar l'adopció d'aquests acords al Govern de la Generalitat, al Govern espanyol, a les associacions sindicals UGT i CCOO, i a les entitats municipalistes de Catalunya (ACM i FMC), Així  com a l'Associació de Comerciants de Palau-solità i Plegamans.

 

dilluns, 28 d’octubre de 2013

DES DE CiU EXIGIM EL MANTENIMENT EN LA QUALITAT DE LES PENSIONS

El proper dijous 31 d'octubre tindrà lloc el ple ordinari d'aquest mes. Entre les diverses mocions que, com ve esent habitual presentem el Grup municipal de CiU, la primera es refereix a que el nostre Ajuntament també es pronunciï i es pressioni pel manteniment de les pensions als nostres jubilats. Diu així:
 

 

MOCIÓ EN DEFENSA DEL MANTENIMENT DE LES PENSIONS DE JUBILACIÓ ENFRONT DE LES REFORMES DEL GOVERN ESPANYOL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

 

Atès que l'any 2011 es va aprovar una significativa i profunda reforma del sistema de pensions, fruit d'un intens procés de discussió en el marc del diàleg social i que fou acordada amb els agents socials.

 

Atès que el govern espanyol del PP va aprovar el Reial Decret-Llei 28/2012 de mesures de consolidació i garantia del sistema de Seguretat Social i va imposar de forma unilateral i contra la reforma consensuada, entre altres mesures, la disposició de no revalorar les pensions en la quantia equivalent a la desviació entre l'IPC a 30 de novembre de 2012 i la previsió d'inflació aplicada a les pensions a principis d'any.

 

Atès que el govern de Rajoy ha incomplert l'obligació legal de revalorar les pensions cada any en funció del corresponent IPC previst per aquest any 2013 (2'9%), tot fixant un increment de l'1% per totes les pensions que superin els 1.000 euros mensuals i un 2% per les inferiors. En conseqüència, ha suposat perdre l'augment de l'1,9% o del 0,9% de la quantia anual de les pensions del 2012, pèrdua que encara és més elevada a Catalunya, atès que l' IPC català és més alt.

 

Atès que el sistema vigent havia fet possible que els pensionistes estiguessin més emparats davant la profunda crisi que vivim des de l'any 2007, tenint en compte que en aquest període l'increment del risc de pobresa entre la gent gran s'ha incrementat d'una forma alarmant, i permetent que moltes persones trobessin en les pensions dels seus pares o avis l'aixopluc que el sistema de protecció social específic no oferia a moltes famílies on cap dels seus membres en edat adulta treballa.

 

Atès que el passat 13 de setembre de 2013 el Consell de Ministres va aprovar unilateralment l'avantprojecte de llei que regula el factor de sostenibilitat i l'índex de revalorització anual de les pensions, fixat per l'any 2014 en un 0,25%, el que significa una congelació encoberta de les pensions.

 

Atès que aquesta nova forma d'actualització anual de les pensions deixa de tenir com objectiu principal mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes, singularment davant el risc de la inflació.

 

Atès que el sistema de pensions hauria d'acomplir també el seu objectiu de garantir un sistema públic orientat a reduir el risc de la pobresa entre la gent gran i garantir ingressos suficients i propers als obtinguts mentre es treballava.

 

Atès que aquesta reforma té el risc evident, en un context d'alt nivell d'atur durant un període de temps llarg i de contenció de la despesa publica, d'empobrir els pensionistes per la via de l'erosió del seu poder de compra.

 

Atès que la pèrdua del poder adquisitiu dels ciutadans de Catalunya ha estat i encara serà més elevada, donat que l'IPC català és històricament més elevat que l'espanyol.

 

Atès que la darrera reforma de les pensions del PP no distingeix entre les pensions més altes i les pensions més baixes, afectant a totes de la mateixa manera.

 

Atès el fet que l'actualització periòdica de les pensions incorpori no només dades reals sinó també projeccions econòmiques, introdueix incertesa i inseguretat entre els beneficiaris. Els pensionistes, a diferencia de les persones en edat activa, tenen un marge molt escàs per prendre decisions que els permetin adaptar-se a una situació de crisi.

 

Atès que la fórmula matemàtica que determina l'actualització de les pensions incorpora una variable decidida per la Llei de Pressupostos que estableix la intensitat de l'ajust fa que el suposat automatisme de la fórmula desaparegui.

 

Atès que la reforma unilateral del govern espanyol del PP trenca amb l'element central del Pacte de Toledo que estableix la necessitat d'acordar les reformes empreses com a garantia d'estabilitat, trencant així una dinàmica d'acords en el marc del diàleg social des de 1995 que va fer possible que la política de pensions fos compartida per majories de diferent color polític i que obtingués un plus de legitimitat social.

 

Atès que aquesta reforma del PP és especialment injusta amb aquelles persones que, després de llargues carreres de cotització, perden la feina prop dels 60 anys i no en poden tornar a trobar.

 

Atès que el govern espanyol del Partit Popular aprofita aquesta reforma per endurir el requisits per accedir al subsidi a les persones de més de 55 anys.

 

Atès que el govern espanyol ja ha retallat els darrers dos anys un 70% els recursos de les polítiques de reciclatge professional i recol·locació d'aturats i ha liquidat els incentius al manteniment  i la creació d'ocupació per a treballadors de més edat.

 

Atès que precisament els treballadors de més edat tenen menys marge vital i sovint més càrregues familiars i hipoteques personals i, per tant, han de ser contemplats com a col·lectius prioritaris en les polítiques de foment de l'ocupació i de cobertura social.

 

Atès que les pensions estarien completament assegurades en un futur Estat propi, tant les actuals com les futures perquè no depèn del fet que Catalunya estigui dins o fora d'Espanya, sinó del nombre de persones que treballen i cotitzen a Catalunya.

 

Atès que les pensions actuals i futures dels jubilats catalans es pagaran amb les cotitzacions de les persones que estan treballant actualment i en un futur a Catalunya.

 

Atès que Catalunya té unes millors bases per a garantir les pensions: hi ha més gent que treballa, hi ha menys atur; i, respecte a Espanya, a Catalunya el nombre de persones en edat de treballar és més gran que el nombre de persones majors de 65 anys. A més, els salaris de mitjana són més elevats, el que permet pensions més altes.

 

Per tot això, el grup municipal de Convergència i Unió, proposa al ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents

 

ACORDS

 

1.       Manifestar la necessitat de continuar promovent canvis en el sistema de pensions per adequar-lo a la evolució demogràfica, a les transformacions del món del treball i dels estils de vida de la gent, en el context d'una economia altament globalitzada, des de l'acord més ampli possible i dins del marc del Pacte de Toledo.

 

2.       Manifestar que la reforma de les pensions del Govern espanyol és injusta i innecessària, perquè posa en perill els col·lectius socials més vulnerables i, com a conseqüència, també la subsistència de moltes famílies afectades per l'atur, així com intensificarà encara més els efectes de la crisi, deprimint la demanda interna intensament i afectant a l'activitat econòmica i a l'ocupació.

 

3.       Rebutjar l'avantprojecte impulsat pel govern espanyol del PP de reforma del sistema de pensions.

 

4.       Exigir que qualsevol reforma del sistema de pensions contempli factors de correcció segons l'IPC català i que garanteixin que els pensionistes catalans no perdin poder adquisitiu.

 

5.       Donar trasllat d'aquests acords a les següents entitats :

Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, organitzacions sindicals com UGT i  CCOO , empresarials com CEOE,CEPYME, PIMEC i CECOT  i  al diferents grups polítics del Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat i al Govern espanyol.

 

 

divendres, 25 d’octubre de 2013

EL POUM ESPATLLAT

Després d'anys i anys de debats, discussions, estudis, processos informatius i participatius, trencaments de governs, etapes de grans consensos i definitiva proposta de nou POUM, amb acord entre l'inmensa majoria de les forces polítiques del poble al juny de 2011, arriba un nou govern, es deixa l'Urbanisme en mans d'ICV per, aconseguir que, tots aquells avenços, consensos i sinèrgies obtingudes, es comencin a espatllar, descomposar, trencar i, fins i tot, deslluír.
 
El cas és que, són ja molts anys. És important i excessiu el cansament del ciutadà amb aquesta qüestió relacionada amb el nou POUM. La veritat és que, en general, s'ha donat sempre un bon nivell d'entesa pel que fa als grans temes urbanístics entre les dues principals forces polítiques municipals: CiU i PSC. De fet, durant el darrer any de la legislatura 2003/2007, coincidint amb l'aprovació provisional del document, es va produir una votació en contra per part del soci de govern ICV, (que ara ostenta la regidoria d'Urbanisme), la qual cosa va comportar la seva expulsió del govern, i tot per qüestions tant poc clares a ulls de la gent com és el tema de can Manent.
 
Ha estat una evidència que durant la legislatura 2007/2011, es van anar resolent una per una i amb centenars de reunions i negociacions, les més de tres-centes al·legacions que s'havien formulat al POUM. Però, no només això, sino que es va consolidar una dinàmica de reunions i negociacions regulars entre els diferents grups municipals, que, ICV a banda, va suposar un nivell d'entesa i consens mai vist fins aleshores al nostre poble.
 
En el mes de juny de 2011, el PSC a canvi de poder aconseguir l'alcaldia cedeix la regidoria d'Urbanisme a ICV. Aquest fet, en general, ha comportat que tot allò que s'havia consensuat, treballat i decidit, amb el document acabat del POUM, s'hagi vist alterat lleugerament en aspectes tant crucials com el tant cansat tema sobre can Manent, l'exclusió dels convenis urbanístics del POUM amb determinats propietaris que solucionaven problemàtiques difícils de solventar d'una altra manera, o, la descatalogació de determinats immobles sense cap altra justificació que no fos l'interès del particular afectat. Tot plegat amanit amb la substitució, no ja del tècnic en sí que s'ha mantingut, sino dels assessors jurídics, que han passat de ser juristes independents a uns de nous del tot vinculats a ICV.
 
Amb tot, considerant que només restava per redactar la Memòria del POUM, la normativa amb els seus gràfics i algun altre document de relativa importància, al final,es va portar a l'aprovació inicial en un ple extraordinari celebrat el passat dia 30 d'abril, obligant als tècnics a finalitzar de pressa i corrents l'esmentada memòria, i havent-se convocat en tota aquesta legislatura només tres reunions amb els grups de l'oposició de les quals, malgrat la reclamació de les actes aixecades en reiteradíssimes ocasions, tant verbalment com per escrit, encara no han estat facilitades. I al final, 162 al·legacions, tot i que l'Alcaldessa en el seu discurs de Festa Major va manifestar que només se n'havien presentat 19 i que no es preveia que s'en formulessin gaires més. CiU, a banda d'una al·legació conjunta amb ERC sobre la qüestió relativa a can Manent, en la que no vull ni entrar, i que ja serà la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat qui s'hi pro nunciï, així com la Justícia a conseqüència de la querella presentada pels propietaris de la finca, n'ha presentat cap a quaranta. Totes les al·legacions formulades per CiU són propostes per tal de millorar el document. No és una expressió en contra de les seves previsions, sino que contenen propostes de millora en moltes de les previsions que, entenem poden servir, i molt, per acabar consensuant un document entre tots, ja que aquest ha estat sempre l'objectiu que hem perseguit, com es va demostrar sobradament durant l'anterior legislatura.
 
Aquest document donarà molt a parlar. Algun dia ens entretindrem a comentar tot el que fa referència als processos participatius que, l'actual govern va dir que tornaria a fer i no ha fet, tot i celebrar sessions informatives com sempre s'havia fet. I en aquest sentit, llegint el document del POUM, crida l'atenció les deu pàgines amb informació sobre Ràdio Palau i la seva pàgina web, sense que enlloc es faci referència al POUM.
 
Per acabar, com a mostra de les presses a les que han estat sotmesos els tècnics municipals a l'hora de redactar la Memòria, només us destacaré tres aspectes:
1. Diu la Memòria que a Palau-solità i Plegamans cal treballar per aconseguir un centre de viannants per tal de potenciar el nostre comerç. Us sona si ja existeix?
2. Diu la Memòria que s'ha de treballar per tal d'aconseguir l'implantació d'un sistema de transport urbà que comuniqui els diferents barris de la vila i el centre, així com potenciar el transport interurbà incrementant freqüències. Us sona si ja existeix i quin govern ho va fer?
3. Diu la Memòria del POUM, que cal dissenyar (ja que segons diu no existeix), un carril bici que comuniqui amb el centre i els diferents equipaments administratius, esportius, culturals i sanitaris del poble. Us sona si ja es va fer, quina actitud va mostrar l'actual govern i què s'hi fa ara?

diumenge, 20 d’octubre de 2013

QUARANTA ANYS DE NITS MUSICALS

Aquest vespre he assistit al darrer dels concerts d'enguany de les tant prestigiades NITS MUSICALS DE SANTA MARIA DE PALAU-SOLITÀ. I enguany n'ha fet quaranta que aquest certàmen musical es va iniciar de la mà d'uns quants intrèpids afeccionats a la música clàsica, el cant i la música tradicional catalana. Molts d'aquells iniciadors de l'any 1973, encara es troben ben actius al front o al costat dels concerts que cada any ens acompanyen just després de la Festa Major i durant aquestes primeres setmanes de la tardor.
 
La beneta i Dolors Oromí, els seus marits, en Ramon Tolosa (que el primer any ja va fer de presentador, com també ho ha fet avui), la seva esposa Montserrat Costa amb la seva veu penetrant, de qui tantes vegades hem sentit i gaudit del Cant dels Ocells a les misses del gall a Palau...., i molts altres que no diré perquè segur que m'en oblidaria algun. No podem deixar de pensar però, en el gran Mn Pere Gibert, a qui sempre tenim i seguirem tenint present. I més els qui, com jo, hem estat batejats per ell, ens va donar la nostra primera comunió, ens va confirmar junt amb el Bisbe, i també ens va casar. sempre un record per ell, per la seva forma de ser i de fer.
 
Cal reconèixer la gran tasca que han dut a terme els seguidors d'aquells qui ho van iniciar, i encoratjar al Doctor Roque Lucas, com a president actual, i a tots els altres: en Ciscu Vilardell, en Jaume ventura, en Rafael Oliver..., que segueixin amb la mateixa força, il·lusió, ímpetu i ganes de superació per tal d'expandir la Cultura, la música i la pau que tot plegat transmet a les actuals i futures generacions.
 
agraeixo el gest que han tingut amb tots els regidors de Cultura del nostre Ajuntament dels quaranta anys de Nits Musicals entre els que em compto. M'ha fet moltíssima il·lusió rebre una placa en reconeixement del petit gra de sorra que vaig poder aportar a un esdeveniment cultural com aquest que, pocs s'en poden trobar amb tanta solera al llarg i ample del nostre país.
 
Moltes gràcies pel que feu i pel que sou. Moltes gràcies per posar Palau-solità i Plegamans a l'alçada més alta del que pocs poden presumir com nosaltres.
 
Ora et labora deia Sant Benet. Però, sobre tot, amb música!

dijous, 17 d’octubre de 2013

SÍ, LAMENTACIONS

I molts dels que em seguiu, em pregunteu: Per què dius que aquest govern de Palau és el de les lamentacions? I penso que, potser sí que a l'explicar-me sobre diverses qüestions relacionades amb el dia a dia del poble, no va quedar prou clar a què em referia quan parlava de lamentacions.
 
Doncs, molt fàcil. No només ens trobem davant d'un govern que no governa, que desfà en lloc de fer, i que, a més, sol fer d'oposició a l'oposició. Quàntes vegades m'ho heu sentit dir o llegit! Sino que, per si fos poc, les minses iniciatives que emprèn solen justificar la seva tardança en el fet afirmant que no perceben les subvencions i que no poden fer absolutament res.
 
Penseu en els resultats pressupostaris i en les liquidacions comptables anuals des del primer dia de la legislatura. Sempre pressupostos i liquidacions amb positiu, amb gran romanent i amb superàvits, com el de 2012, de gairebé dos milions d'euros. Però, resulta, segons el govern, que si no perceben subvencions de les altres administracions, no poden fer res. Fins i tot la pròpia alcaldessa, en el seu discurs d'inici de la Festa Major, va voler dir que, si no s'estava fent res, si no s'asfaltaven encara carrers, arranjaven voreres, reparaven fanals, etc, era `per culpa de la Generalitat, la Diputació o qui sigui, sempre, és clar, que no estigui governada pel PSOE!
 
Algú es creu aquests discursos? Que no saben que moltes subvencions no es poden cobrar fins que no justifiques que l'obra s'ha acabat? Així, sí que en faran poca de feina!
 
A l'entrevista realitzada a l'alcaldessa el passat dijous dia 10, va repetir fins a la sacietat aquest discurs. Va dir, sabent que no és veritat, que la Diputació enguany no atorga subvencions ni crèdits als Ajuntaments, cosa que no és veritat. Va dir que fins que no percebin les subvencions de la Diputació no podran arranjar carrers ni voreres. Va dir que sort dels plans d'ocupació endegats pel consistori ja que la Generalitat no en feia cap, després que durant el darrer ple ens adherissim a uns plans d'ocupació encapçalats pel Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat. Va parlar d'un deute astronòmic de la Generalitat, quant, en realitat, actualment només deu poc més de tres-cents mil euros. Cal tenir memòria i recordar quan la generalitat del tripartit i el govern Zapatero debien a Palau un total de cinc milions d'euros i els socialistes palauencs es negaven a votar a favor de la seva reclamació.
 
En definitiva, no només aquest govern es dedica a allò que s'en podria dir "el mínim vital", sino que, quan no fa ni això, la culpa sempre és dels altres. Però, tingueu sempre present el superàvit dels dos milions d'euros; potser arribareu a una altra conclusió!
Per cert, sé que ICV ha guanyat el contenciós que va interposar sobre l'acord d'adjudicació de les obres i gestió de la Piscina municipal. Felicitem-los. Però, recordem que, quan algú és a la vegada demandant i demandat, el jutge sempre acaba donant la raó al primer, ja que el segon expressa la seva conformitat amb la reclamació efectuada. Si ICV formula una demanda contra l'Ajuntament, i quan aquest és emplaçat com a demandat, ja està governat per qui va presentar la demanda, els advocats del consistori defensaran exactament els mateixos interessos i pretensions de la demanda inicial. Per tant, el jutge donarà la raó en tot a l'actora. Així doncs, cap novetat en la sentència dictada.
 

dimarts, 15 d’octubre de 2013

EL GOVERN DE LES LAMENTACIONS

Quan, com ara em passa, veieu que no parlo de Palau-solità i Plegamans, del que s'hi fa i sobretot desfà, del que hi passa..., no és que no sàpiga què dir. Hi ha molts aspectes a tractar. Però, si sóc el Portaveu del principal grup de l'oposició i el que em correspon és valorar el dia a dia de la feina del govern, el que em trobo és bàsicament amb un desert. Ara fa uns dies, algú em va dir: "com que vosaltres (referint-se al govern anterior) vau fer molt, vau transformar el poble, es va invertir tot el que no s'havia invertit en dotze anys, doncs tot eren pegues, irregularitats, denúncies públiques amb totes les falsetats que es vulguin, etc. Ara, com que no es fa absolutament res, com que es desfà en nom de la crisi i els pressumptes incompliments de les altres administracions..., doncs, poques crítiques es poden fer. És una mica allò de "el que fa s'el critica, i al que no fa no se li diu res!.
 
I, aquest desert, aquesta inacció política i de gestió municipal, és el que provoca una situació d'endormiscament general en el que l'Ajuntament es dedica bàsicament a les bones paraules, a les fotografies amb qui sigui i pel que sigui i, sobretot, a anar executant un pressupost dirigit i orientat fonamentalment a anar tapant forats, a arranjar una vorera aquí, un tros d'asfaltat allà, i anar fent com el Met de Ribes.
 
Llegeixo avui a la web municipal una informació relativa a l'imminent inici de reasfaltats de diversos carrers del poble. M'ha sonat igual que aquella notícia de cada estiu que ens diu que s'estan fent treballs de pintat i manteniment als centres escolars del poble. I és que, sembla que ens vulguin explicar quelcom grandiós. Durant l'anterior legislatura, una de les innovacions en l'àmbit administratiu que es van aconseguir, malgrat determinades traves que ara no comentaré, va ser la creació de processos i concursos públics d'asfaltat dels diversos carrers de la vila, sense que, en els referits processos es concretés de quines vies exactament es tractava d'arranjar. Va costar, però al final, els concursos que expressaven la necessitat de procedir a asfaltar tants quilòmetres de carrer sense determinar es van tirar endavant, permetent que, cada any, i per tant això no és nou, s'asfaltessin molts quilòmetres de carrers en mal estat, (i no només els dotze quilòmetres d'enguany), concretant-se quins en base als criteris tècnics del personal tècnic municipal que, val a dir, era el mateix que ara.
 
En aquests moments ens volen vendre aquesta notícia com si ens trobessin davant d'una inversió gairebé faraónica. Però, no. És pur tràmit. És el que toca fer cada any, i només faltaria que ni en això s'actués!
 
Ho explicava l'alcaldessa amb grandiloqüència a Ràdio Palau el passat dijous dia 10. Com també ens cridava l'atenció d'una forma ostentosa respecte del Pla d'ocupació municipal aprovat recentment pel ple. Un pla, que segueix les directrius de la Diputació de Barcelona, tal com ho estan fent molts altres municipis. Ens valorava el que suposarà per a moltes famílies el fet que quatre persones amb un atur de llarga durada de Palau puguin aconseguir feina de paleta o jardiner amb un contracte de sis mesos. I penses: quina raó que té. Si poden ser quatre, tot i que és poc, més val això que res. Però, quan penses una mica recordes que potser sí que aquest titular els sortirà bé, però potser que recordem a aquella treballadora del DESOC que aquest govern va acomiadar, o el tècnic de Medi Ambient que ara també ha estat acomiadat, i algun altre al que no em referiré. Per tant, que la hipocresia no s'apoderi de la política, i si bé està molt bé fer plans d'ocupació, o acollir-nos als de la Generalitat, també des del propi consistori no contribuim a engrandir les llistes de l'atur fent fora a treballadors que, pel sol fet d'haver entrat a prestar els seus serveis durant l'anterior legislatura, ja saben que són el punt de mira de l'actual govern.
 
Són moltes les qüestions que em van venint al cap, però millor que ho anem dosificant. Per cert, en el proper plenari d'octubre toca aprovar impostos. Sí, les ordenances fiscals. Al final del ple de setembre ens van dir que ens cridarien per comentar i discutir-les. Al final, ens van convocar a una reunió explicativa per ahir dilluns, és a dir, una setmana abans de la Comissió informativa. La qüestió és que, abans no ens expliquessin als grups municipals de l'oposició, ja les va explicar l'alcaldessa per la Ràdio el passat dijous. Conclusió: com que som uns ciutadans més, no cal que ens cridin; ja ens n'assabentem per la Ràdio com la resta del poble. Així, no sé què volen negociar!
 

divendres, 11 d’octubre de 2013

12 D'OCTUBRE DE 2013: UN DISSABTE MÉS

Observant les maneres de determinats grups cada vegada menys representatius, m'en adono que anem bé. Que les dretes espanyoles i espanyolistes, i també les esquerres en vies de formació ideològica, volen mostrar una força que no tenen. No la tenen perquè cada vegada menys ciutadans segueixen els seus postulats, però també perquè, apostant definitivament per la bronca, la confrontació, el conflicte, les males maneres, l'insult i la més absoluta falta de respecte per qui no pensa com ells, els fa empetitir encara més.
 
Demà, 12 d'octubre, que diu que els espanyols celebren el dia de la hispanidad, que té els seus orígens en el Día de la Raza, volen fer una demostració de força. Volen intentar fer veure que són tants com nosaltres, quan, els nosaltres som els independentistes convençuts (encara que siguem d'Unió). Volen fer venir tot d'autocars del seu país per cridar i gesticular davant nostre el que convingui a fi d'evitar el que saben inevitable. Venen a cridar, no ja que són espanyols, (que això ja ho sabem), sino que són molts, que pensen diferent que nosaltres i, sobretot sobretot, que no volen votar. Volen cridar i cridar que no pensen votar!
 
Si els que es manifestaran demà a Barcelona realment votessin d'acord amb la seva veritable ideologia, no volgueu saber pas què sortiria de les urnes!
 
Però, tranquils, són els que són, i són molt pocs. Quedarà definitivament clara la "mayoría silenciosa", i sabrem que es tracta d'una petitíssima minoria sorollosa i disposada, si cal, a atacar els més elementals principis de qualsevol democràcia.
 
Per tant, la conclusió és que anem bé. Que cada dia estem més aprop d'aconseguir-ho. Que els nostres objectius són pacífics, democràtics, que només volem votar com volem que sigui Catalunya en el futur. Nosaltres respectem a tothom. Ells divideixen, crispen, s'encabriten.... Se saben perdedors. Ha durat tres-cents anys. Però, al final, les causes justes, tal com ho defensava Sant Agustí, poden ser defensades d'una forma legítima. Quan s'ha d'acudir a la bronca, a l'intent de dividir-nos, (que ja no és possible), al soroll, i gairebé a l'insult i l'amenaça, vol dir que estem en el camí correcte. Que estem passant per les mateixes fases i situacions que també es van produir a Estònia, Lituània, o ara fa poc a Croàcia.
 
En el meu dia a dia, només sé que demà serà un dia normal, un dissabte més. Un dia que les botigues obriran amb normalitat, que a Palau tindrà lloc el Mercat setmanal com sempre, que qui tingui alguna Pilar a la família, ho celebrarà perquè serà un Sant més a celebrar. I res més que això.
 
Per la resta, només ens cal esperar la consulta. Aleshores sabrem quants som, on som i què volem. I, a partir d'aquell moment, enfocarem el futur, convençuts que, ben aviat, serem un nou estat independent d'Europa. Digui el que digui el PP, Ciutadans, en Navarro o el president del meu partit!
 
L'endemà de la consulta ens il·lusionarem amb el que son i ens correspon; i la democràcia farà la resta.
 
De moment, demà, no hi ha res a celebrar!
 

dimarts, 8 d’octubre de 2013

AVUI SURTO AL CARA A CARA DEL DIARI SABADELL

Avui, a la secció Cara a Cara del Diari de Sabadell, es publica una entrevista que em van fer fa uns dies. Ja em perdonareu però, com que de tant en tant no va malament una miqueta de vanitat, i la veritat és que em fa il·lúsió, la transcric a continuació:
 

JAUME OLIVERAS, ADVOCAT CEC : «Som 2 en 1»

Els jutges ja el coneixen. I tot el personal de Jutjats de Sabadell també. Tots saben que l'advocat de família de Palau-Solitar i Plegamans, Jaume Oliveras Malla, 49, és cec total. Però també que aquest «petit» impediment no l'inhabilita absolutament per res.
Compta, això sí, amb l'inestimable ajuda de la seva esposa i secretària, Montse Dachs, que l'acompanya a tot arreu i que és els seus ulls.
La vista no és tan important com ens pensem?
Ves a saber. Jo em penso que si no hi sentís no serviria per res. O que si anés amb cadira de rodes encara em trobaria més limitat. Això cadascú…
Mai va pensar en vendre el cupó?
No. Tot i que als 10 anys ja era a un col·legi de la ONCE a Alacant i els que sortien d'allà venien el cupó i es guanyaven molt be la vida.
Vostè no va voler?
Vaig triar fer BUP a l'Institut Vidal i Barraquer de Sabadell. Gravava les classes en cassette i les transcrivia en braille.
I a la universitat?
Alguns companys, sobretot els sabadellencs Joan Codina i Joan Carles Mas, s'oferien a gravar-me llibres que jo transcrivia a braille. I els exàmens sempre orals.
Un sacrifici?
Cap sacrifici. Jo a la Universitat vaig fer tantes campanes com el que més. I alguna tonteria com deixar el cassette gravant a la classe i anar-me'n al bar (riu). Està molt mitificat això de ser cec. Tampoc té tant de mèrit.
Però avui necessita a la seva dona per tot.
Potser podria fer-ho tot sense ella, però amb ella és molt més fàcil. Quan el jutge ens passa un document, és ella qui el llegeix.
En qualitat de què entra ella a la sala?
D'acompanyant (riu). Cap jutge li ha posat mai cap pega. Quan érem al torn d'ofici fent guàrdies, només una vegada no la van deixar entrar.
És l'únic membre del Tribunal sense una carpeta amb papers al davant?
Sí, és clar. Tot ho faig de memòria.
Un cap privilegiat, doncs.
No. M'aprenc be la pel·lícula dels fets i ja entro sabent en quin ordre interrogaré els testimonis, què li diré al demandant… tots els detalls.
Com entra la Montse a la seva vida?
Era la dependenta de la sabateria dels meus pares, Calçats Pilar. Allà ens vam conèixer i el 1993 ens vam casar.
Vau obrir un bufet plegats.
Més que un bufet una habitacioneta al primer pis de casa dels meus pares. Vam posar una placa i vam tenir la sort que la gent de Palau va començar a entrar-hi.
Podria fer-ho sense ella?
Complicat perquè ja tenim una dinàmica muntada. Som 2 en 1 en tot i per tot.
Estar junts les 24 hores del dia reforça o debilita la relació personal?
Suposo que la reforça (riuen els dos i ella afegeix: Ja hi estem habituats)
I els fills?
Un de 14 i un de 8. Per ells vam deixar de fer torns de guàrdia. No els podíem deixar sols a casa de nit. Una llàstima perquè era divertit això de veure un delinqüent a les 3 de la matinada.
Ja no te cap vincle amb la ONCE?
Sí per la tiflotecnologia, és a dir, adaptar-me l'ordinador a la veu, fer anar el correu electrònic, navegar per xarxes socials, adaptar el mòbil a la veu, escàners, impressores… tot això són programes que em brinda la ONCE gratuïtament.
Continua essent un organisme únic al món?
Sí. A altres països hi ha professionals cecs d'alt nivell, però perquè venen de família rica. La diferència és que a Espanya la prestació és universal. Aquí no has de ser ric.
Gràcies a un ministre de Franco?
No. Gràcies a la Unió Catalana de Cecs de la República, que va ser l' embrió d'allò que després el Franco va copiar i en va dir ONCE.
Les pantalles tàctils són un pas enrere?
Per mi sí. Un desastre. Ara l'iPhone té un programa de veu, però encara és molt lent. Jo vaig molt més àgil amb un trist Nokia C5 amb teclat numèric. Tinc WhatsApp i tot!
I el braille dels caixers automàtics?
Allò no serveix per res.
Li fa gràcia que li diguin «invident»?
Una mica. Com allò de «deficient visual». Jo sóc cec i prou.
Ho veu clar

I A SOBRE POLÍTIC

Una atròfia bilateral al nervi òptic als 7 anys el va fer perdre la vista progressivament fins els 12.
«Sé què el cel és blau perquè el vaig veure de petit i que aquesta sala és bastant ample perquè la veu ressona lluny», diu.
És mou tant bé entre passadissos, que va ser director de Ràdio Palau i regidor durant dues legislatures a Palau els anys 90. Avui és el portaveu de CiU i els seus discursos al Ple són lloats per amics i rivals.

 

dissabte, 5 d’octubre de 2013

BENVINGUT EL MOVIMENT DEMÒCRATA CATALÀ

Com a declarat humanista i independentista que sóc, vull donar públicament la benvinguda al MDC, Moviment Demòcrata Català, que avui es presenta. Subscric punt per punt el seu manifest que reprodueixo a continuació:

 

Manifest fundacional

 

Catalunya, nació europea d'història mil·lenària, té dret a decidir lliurement el seu futur i, per tant, a exercir el legítim dret a l'autodeterminació. En els moments actuals, la constant hostilitat i la incessant negació a la realitat catalana per part de l'estat espanyol fan inassumible qualsevol altre menysteniment de la nostra dignitat nacional. És per això que ha arribat l'hora que, com a catalans, exercim el deure històric i moral d'unir-nos, sense personalismes, en defensa dels nostres drets i llibertats nacionals.

 

La política, com a sistema organitzatiu de la societat, representa la voluntat dels ciutadans. Tanmateix, l'exercici del poder per part dels partits polítics i la seva professionalització han provocat que aquests s'allunyessin de la realitat, amb la consegüent desafecció per part de la societat respecte als polítics. Cal, doncs, implantar la participació de l'opinió pública, que possibiliti la defensa dels nostres drets i llibertats nacionals, vertebrant així una nova via de complicitat entre la societat i les nostres institucions.

 

A més a més, Catalunya és una nació amb 947 municipis, la majoria poblacions rurals. Juntament amb la seva gent i durant generacions, han mantingut i protegit vocacionalment el bon estat del medi natural català, així com  la seva riquesa ecològica. És imprescindible, per tant, preservar aquesta estructura organitzativa bàsica, atès que és l'element vertebrador de l'equilibri territorial del nostre País.

 

D'aquesta manera, els aquí sotasignants constituïm el Moviment Demòcrata Català (MDC) com a organització cívica encaminada a associar els ciutadans humanistes i independentistes del poble de Catalunya, amb la finalitat de participar en el procés sobiranista, ser receptacle i generadora d'opinions i propostes ciutadanes i incidir en el mapa polític català.

 

Conseqüentment, amb aquesta voluntat, el Moviment Demòcrata Català (MDC) es regeix pels següents principis bàsics:

 

1 El pensament i acció humanistes, la justícia social i la igualtat, com a garants de la generositat individual i  fraternitat col·lectiva

 

2 L'ètica i el compromís, com a valors implícits del servei a la societat

 

3 El rigor, la responsabilitat i el sentit comú.

Adoptant com a objectius programàtics, les següents línies d'actuació:

1 Vehicular el sentiment sobiranista majoritari de la societat civil catalana

2 Ésser referent de suport i col·laboració amb els agents implicats en el procés de construcció nacional.

3 Assolir la independència de Catalunya exercint el dret a l'autodeterminació, amb la finalitat d'esdevenir un actor de primer ordre en la política europea i mundial.

4 La novació de la política mitjançant una veritable participació ciutadana en la presa de decisions.

5 Salvaguardar l'estat del benestar.

 

El Moviment Demòcrata Català (MDC) és un amplificador obert de suggeriments i propostes cíviques. Un moviment fet de dones i homes amb voluntat de servir la societat i amb l'ambició de contribuir a millorar-la, conscients que la cohesió social del País és un element determinant a preservar, i decidits a aconseguir el major bé per al major nombre de persones.

 

Visca Catalunya Lliure! 

Masia de Serrahima, 13 de juliol de 2013

 

dijous, 3 d’octubre de 2013

PLENS BUITS DE CONTINGUT, QUE NOMÉS SALVA CiU

En els propers dies o setmanes sortirà el butlletí municipal d'aquest mes d'octubre, del que encara no he aconseguit saber quina és la seva periodicitat. Aquest és l'escrit del Grup municipal de CiU en el petit espai que li correspon:
 

PLENS BUITS DE CONTINGUT QUE NOMÉS SALVA CiU.

 

És una evidència: L'actual govern de PSOE/ICV/VPSIP no es veu prou capacitat per emprendre iniciatives importants en benefici del nostre poble. Més enllà del tràmit, que no poden defugir, qui aporta idees, propostes i contingut als plenaris del Consistori és el Grup municipal de CiU.

 

Només en els plens de juliol i setembre -a l'agost no n'hi ha-, CiU ha aconseguit aprovar propostes com la inclusió de clàusules socials als processos de contractació de l'Ajuntament, o vetllar pel compliment de la legislació catalana en matèria de Comerç. O també, adherir-nos al Protocol en favor de les persones i famílies víctimes d'execucions hipotecàries o desnonaments. I altres propostes com defensar els nostres clubs esportius contra els atacs de la Hisenda espanyola, adherir-nos com a poble al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, prestar suport en defensa de la unitat de la llengua als pobles de la franja d'Aragó afectats per l'invent del LAPAO, exercir pressió contra el pla hidrològic de l'Ebre plantejat unilateralment per l'Estat, o fer un reconeixement públic a Vicenç Albert Ballester, creador de la bandera estelada.

 

Recordem, finalment, que si enguany no s'ha incrementat l'IBI, si s'han aprovat bonificacions al rebut de la taxa d'escombraries a famílies monoparentals o nombroses i a la gent gran, o que els desnonats per processos d'execució hipotecària no hagin d'abonar l'impost de la plusvàlua municipal és, també, per les propostes i al·legacions de CiU!

 

dimarts, 1 d’octubre de 2013

LES RESPOSTES DEL GOVERN A LES PREGUNTES DE SETEMBRE

Donat que, ja sigui per les presses, per treure's els temes del damunt, o pel que sigui, l'actual Govern prefereix contestar en el mateix plenari a les nostres preguntes, passo a resumir les explicacions oferides:
 
en relació al reguitzell de preguntes sobre el POUM, la Regidora Marcuello va dir que, al final, han estat 162 les al·legacions presentades al POUM. Penseu que, d'aquestes, 41 corresponen al Grup municipal de CiU, 15 a ERC i 3 al PP. L'immensa majoria provenen de particulars afectats d'alguna manera per les previsions del pla. També n'han presentat dues associacions de veïns, una entitat privada així com conjuntament l'associació Salvem el Poble i la CUP.
 
Diu que no s'esperàven de cap manera aquest volum d'al·legacions i que això farà que les seves previsions, pel que fa a la resolució de les mateixes, es veuran alterades de forma substancial. De totes formes, la intenció és portar a aprovació provisional el POUM cap a començament d'any 2014.
 
Ens va assegurar que ens donaria trasllat de la totalitat de les al·legacions presentades, així com d'aquelles actes que tant insistentment hem vingut demanant des del passat mes d'abril d'enguany, justificant que no ens les havia fet arribar per oblit. I això que han estat tres les instàncies presentades a l'efecte! en quant al video sobre el POUM, també va afirmar que ens el faria arribar junt amb la resta de documentació.
 
Vull recordar, (com va fer el regidor Miquel Truyols durant el plenari), que a l'acte institucional d'obertura de la Festa Major l'alcaldessa va manifestar que només s'havien presentat 19 al·legacions i que no n'esperaven masses més. Al final, 162!
 
En relació a la pregunta sobre l'estat de les negociacions del Conveni col·lectiu i Pacte de funcionaris sobre les relacions laborals amb el personal municipal de l'ajuntament, va dir que seguien, com al juliol, amb més del 60% del conveni tancat, que les negociacions avançaven a bon ritme i que ben aviat tindriem notícies.
 
Sobre la raó per la qual enguany no s'ha instal·lat estant de l'emissora de Ràdio Palau, Abascal va dir que el director així ho havia volgut. I que no hi havia hagut emisió en directe durant els dies de la Fira Palau, perquè una treballadora està de baixa, i la resta de personal és extern. O sigui, com els altres anys, però, aleshores sí que hi havia emisió i enguany no.
 
Respecte del nivell de col·laboració amb l'ANC que l'Ajuntament estava disposat a prestar per a la instal·lació d'una gran estelada a la rotonda d'entrada al nostre poble, l'alcaldessa no es va voler pas pronunciar. Va dir que no li constava si l'ANC disposava del permís de Carreteres, també alguna cosa que no vam entendre sobre el canvi de persona responsable de l'ANC de Palau, i que, abans d'instal·lar-se l'estelada volia tenir damunt la taula informes dels tècnics municipals per saber si tècnicament era o no aconsellable la seva instal·lació.
 
Finalment, en relació a si s'han allargat les cadències lluminoses del semàfor del centre de la població a l'alçada del Banc Sabadell, la regidora de l'àrea, Sra. Marcuello, no en tenia constància, però l'alcaldessa va dir que sí. Que això passava des de la celebració del Mercat Medieval el passat mes de maig, que ella sí que s'havia fixat en les cues de vehicles que això provoca i que s'ocuparia de que s'arrengés.