divendres, 29 de novembre de 2013

PLE NOVEMBRE 2013. PRESSUPOSTOS PLANS!

Doncs això, ahir més de tres hores i mitja de ple per deixar-ho tot com estava! Vint-i-un punts a l'ordre del dia, però, si només fós per les propostes que l'equip de govern va portar al ple, podriem dir que tot plegat va servir per aprovar els pressupostos municipals per al 2014 i, finalment, donar llum verda al conveni col·lectiu dels treballadors municipals i els funcionaris. Aquest podria ser el resum però, com ja vaig fer el mes passat, més val que anem per parts i així poder analitzar d'una forma més acurada el que va donar de sí la sessió ordinària de novembre.
 
Si cerqueu el que vaig explicar sobre els pressupostos per al 2013 ara fa un any, de ben segur s'assemblarà i molt al que comentaré a continuació. I és que, amb un pressupost d'aproximadament setze milions d'euros, el govern municipal segueix apostant per una dinàmica d'anar fent, o potser millor: de no fer res i anar tapant forats, arranjant un llum aquí i una vorera allà, sense més ambició que la d'anar tirant sense més, a l'espera de la gran ofensiva electoral per a l'any 2015.
 
Dient-vos això, podria acabar aquí la crònica sobre aquest punt. Però, si pensem una mica sobre el que comporta tot plegat, ens n'adonarem que, tot i que ja pel 2013 van destinar, per exemple, més de seixanta mil euros a estudis i assessorament jurídic d'urbanisme, enguany aquesta partida s'apuja fins als gairebé cent mil euros. Recordeu que tot és per un assessorament partidista per a uns advocats amb carnet de militant d'ICV. Ens diuen que, com que s'han presentat tantes al·legacions al POUM, doncs que necessiten aquest assessorament. Però, resulta que per aquell advocat contractat només per cercar alguna cosa amb la que poder atacar, denunciar o querellar-se contra persones de l'anterior govern o fins i tot tècnics i funcionaris, també s'hi ha destinat una altra suma de diners propera als quaranta mil euros.
 
Ens tornem a trobar amb els tres-cents mil euros destinats a manteniment, dels que tanta bandera en fan, dedicats a arreglar carrers. voreres, enllumenat, escocells i clavegueram. Clar, sort que, al menys, alguna cosa mantenen de la dinàmica iniciada durant l'anterior legislatura! Aquests són aquells concursos, que tant ens va costar convencer a l'aparell administratiu municipal, que permeten fer el que ja fa quatre anys que dura: anar reasfaltant carrers, arranjant voreres, etc, que tanta falta li feia al nostre poble, i que ara encara tenen el cinisme de dir que teniem els barris abandonats. Com es pot parlar així des d'una formació que, dels darrers vint anys ha estat governant durant setze? Oi que amb això està tot dit?
 
Caldrà esbrinar què pensen fer i com dels vint mil euros destinats als amics del Museu Parroquial. Suposo que recorden que aquest museu és, precísament, Parroquial i no municipal, i que durant la darrera legislatura va quedar totalment catalogat, ordenat i inventariat.
 
El que passa també, és que amb això de no destinar gairebé ni un euro a Inversions, acaben donant la sensació que estant al damunt de qüestions de manteniment, reservant-se per als sis mesos primers del 2015 tota l'artilleria prèvia a les eleccions. Però, jo diria, que aquells temps en els que s'intentava engatussar a la gent fent obres a última hora, ja no funciona i tothom sap perfectament de quin peu calça cadascú.
 
També resulta destacable el fet que, per una banda, s'incrementa en gairebé un 10% el pressupost de Serveis Socials; però, per una altra, es rebaixa aquest mateix percentatge de les partides destinades a la Gent Gran.
 
Si algú es volgués entretenir en analitzar els pressupostos aprovats ara fa un any, i els compara amb els d'ahir, veurà com són quasi una còpia exacte els uns dels altres. Per tant, tot seguirà igual, sense fer i desfent, i, com no, seguint fent d'oposició a l'oposició que és el que més els agrada!
 
Sabeu que som dels municipis de Catalunya amb major pressió fiscal? Algú entén per a què serveix anar estalviant, (de moment), sense cap projecte d'inversió? Algú sap per què l'any passat van quedar dos milions d'euros al calaix, sense saber què n'han fet?
 
Em pregunto: On són els més de 662 000 euros ja ingressats a l'Ajuntament provinents del conveni que l'anterior govern va subscriure amb la propietat dels terrenys de can Valls que no surten al pressupost? A què els destinaran i quan?
 
Em crida poderosament l'atenció que aquest sigui el primer govern que disposi d'un regidor de Projectes, i que encara, en dos anys i mig, no tinguem notícia de cap projecte. I, sobre el gran emblema de l'actual govern, (i que cap dels grups que el conformen ho portaven al seu programa), que és la famosa pista coberta polivalent al costat del pabelló d'esports Maria Víctor, per al 2014 s'hi destinen un total de cent mil euros, quan el pressupost inicial supera els quatre-cents-cinquanta mil euros. Vol dir això que, quatre pedres i moltes màquines abans de les eleccions, i qui vingui al darrera, ja s'espabilarà!
 
I crec, que poca cosa més us puc dir d'aquests pressupostos plans per al 2014.
 
La resta de propostes del govern, es referien:
 
A una petita modificació de crèdits, pròpia del dia a dia de qualsevol govern. Però, vull recordar el que ens arribaven a dir a nosaltres cada vegada que en portavem una al ple: que no sabiem administrar, que tot plegat era un desastre, que estavem en fallida..., i res que no sapigueu! Aquesta és la vuitena modificació de l'any, i ho considerem normal. Com veieu, no som pas com ells!
 
També l'aprovació sobre el traspàs d'una llicència de taxi; i el més important:
 
1. L'aprovació del conveni col·lectiu amb els treballadors municipals i el pacte de les condicions de treball amb els funcionaris de l'Ajuntament. Ja era hora! Mira que ho teniem avançat, moltes parts ja signades, molt aprop de la firma definitiva. Ells, com en tot, ho van tirar enrere. S'han valgut de les reformes del govern Rajoy que no els ha deixat cap marge de maniobra, i s'han vist obligats a subscriure l'únic que es podia subscriure. Del poc que han modificat, ha sigut sobre les baixes i permisos, acord que s'hi va arribar després que més de cent treballadors s'els plantessin davant del plenari; i també sobre els dies d'assumptes propis, que l'estat els va baixar de nou a tres l'any, i que ho han compensat amb els diesn 24 i 31 de desembre, fent-los festius i alguna coseta més sense massa importància. Ara ja tenim pau social a l'Ajuntament fins al 31 de desembre de 2015.
 
2. es va aprovar un reglament que regulés les ajudes del consistori a les persones que, com a conseqüència d'una execució hipotecària, hagin perdut la casa i, a sobre, hagin de fer front a l'impost municipal que coneixem per Plusvalua. Recordeu que nosaltres, (CiU), vam portar aquest acord al ple, i després de moltes negociacions, va resultar aprovat per tots els grups. Doncs, ara és la plasmació d'allò que CiU va aconseguir! Com que no es pot exonerar de l'impost a ningú, el que es fa és que l'Ajuntament destina uns diners a fer front, per compte dels afectats,al pagament de la plusvalua en qüestió. Felicitem-nos-en!
 
I ja està be per avui. en els propers dies seguiré explicant la resta del plenari d'ahir.
 

dijous, 28 de novembre de 2013

MOSSÈN JOAN PUJOL. QUIN GRAN DESCOBRIMENT!

La darrera de les mocions, en aquest cas presentada conjuntament entre CiU i ERC, en el ple d'avui, es refereix al Poeta i Rector de l'Església de Sant Genís de Plegamans, Mossén Joan Pujol. Va ser Rector de la parròquia plegamanina des de 1586 a 1588, i ja en aquells anys exercia de forma activa la seva dedicació a l'escriptura i la Cultura del país.
 
Aquesta és la moció:
 

MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS  D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA I  DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ.

 

EN EL CONTEXT DE LA CELEBRACIÓ DEL MIL·LENARI DE LA PARRÒQUIA DE  SANT GENÍS DE PLEGAMANS ES PROPOSA EL RECONEIXEMENT A MOSSÈN JOAN PUJOL , RECTOR I RECONEGUT POETA, DEDICANT-LI UN CARRER O UN ESPAI PUBLIC DEL NOSTRE MUNICIPI .

 

Del 1586 al 1588 va ser rector de la parròquia de Sant Genis, Joan Pujol, nascut a Mataró Quan va fer la carrera eclesiàstica, freqüenta el cenacle barceloní (colla literària i artística) de Jeroni Pinós, nebot de Miquel Mia, personatge important i influent de l'època, qui entre altres càrrecs tingué el d'ambaixador a Roma davant de Papa Climent VII i el de Conseller de l'Emperador Carles V.

Al llarg dels anys Miquel Mia aplega una important biblioteca amb un contingut preferencial pels temes humanístics i el dret; al no tenir descendència aquesta biblioteca l'hereta Jeroni de Pinós, qui la posa a l'abast dels seus amics, entre els quals destacaven Pere Alberg i Vila, canonge únic de la Seu i el nostre rector i poeta Joan Pujol, qui dedica a Jeroni de Pinós un llibre que aplega la major part de la seva obra literària, escrita fins l'any 1574. El 1603 datava a Plegamans uns versos dedicats al Bisbe de Barcelona, per tant això posa de manifest que possiblement i vivia i no es descarta que hi moris. De la seva poesia podem destacar uns versos sobre la Batalla de Lepant, i que dedica a Lluís de Recasens lloctinent de Joan d'Austria qui participa a la dita batalla.

Entre la seva obra cal destacar també les gloses a Ausiàs March, poeta que admirava i el va influir molt, i el manuscrit de Paris.

La seva obra poètica,  se situa en el context barroc i es definida així: "El dualisme renaixentista entre el cor i l'enteniment, entre el voler i la raó, es superat mitjançant un nou dualisme entre el racionalisme i la mística, entre la voluntat de creure i el desig natural de saber" Aquest podríem dir que es el contingut de la poesia de Joan Pujol que l'any 1970 edicions 62 la publica integrament, les publicacions originals molt preuades es conserven a la Biblioteca de Catalunya.

 

Es per això que els grups municipals d'Esquerra Republicana de Catalunya i de Convergència i Unió proposen al ple municipal l'adopció dels següents:

 

 

ACORDS

 

PRIMER. Donar el nom del rector i poeta Joan Pujol a un carrer o un espai públic del nostre municipi.

 

SEGON. Comunicar dit acord a la Parròquia de Sant Genis, a la Comissió per la commemoració del mil·lenari de la Parròquia de Sant Genis de Plegamans i al Bisbat de Terrassa.

 

 

dimecres, 27 de novembre de 2013

ESPANYA AUGMENTA L'OFEC CAP A CATALUNYA EN ELS PRESSUPOSTOS DEL 2014

La quarta moció del Grup municipal de CiU presentada al Ple ordinari de demà, fa referència al robatori, l'expoli, l'ofec al que l'estat espanyol segueix condemnant a Catalunya, i que es reflexa, d'una manera molt clara, en els Pressupostos per al 2014.
 
Aquest és el seu contingut:

 

MOCIÓ DE REBUIG ALS PRESSUPOSTOS GENERALS DE L'ESTAT PEL 2014 QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

 

 

El 30 de setembre de 2013 el govern del PP va presentar al Congrés dels Diputats el projecte de llei dels Pressupostos Generals per l'any 2014, que converteixen Catalunya en el territori amb major reducció de la inversió de tot l'Estat: la inversió a Catalunya cau un 25% mentre que a la resta de l'Estat només un 8% de mitjana.

 

Aquesta reducció afecta de manera especial les inversions en obra pública que,  d'acord amb el Projecte de llei, l'any 2014 només rebran 940 milions d'euros, que representa una reducció acumulada del 75% en només cinc anys i que ens retorna als nivells de l'any 1999. En aquest sentit, aquests pressupostos comporten l'abandonament d'infraestructures fonamentals per a la millora de la competitivitat de les empreses catalanes com els accessos ferroviaris a l'aeroport de Barcelona o el desdoblament de la N-II.

 

A més, la inversió de l'Estat prevista a Catalunya per l'any 2014 és la meitat del que tocaria per llei ja que, d'acord amb la Disposició addicional de l'Estatut, l'Estat ha d'invertir a Catalunya un volum de recursos equivalent al pes que té l'economia catalana en relació al conjunt de l'Estat: l'economia catalana representa el 18,7% del total de l'estat espanyol i, en canvi, la inversió de l'Estat a Catalunya serà únicament del 9,6% del PIB.

 

Aquesta actuació va en contra la lògica pressupostària, tenint en compte que de tot el deute de les administracions públiques de l'Estat el 76% correspon a l'Administració General, el 18% a les comunitats autònomes i només el 4% als 8.117 ajuntaments (el deute de l'ajuntament de Madrid és major al dels 947 ajuntaments catalans). En canvi, a l'hora de repartir el marge de dèficit, els ajuntaments no tenen cap marge, les comunitats autònomes hauran de reduir el seu dèficit en un 23% i l'administració de l'Estat només un 2,6%. Això suposarà un greu revés a les polítiques socials públiques, que en la seva major part -com ara la sanitat, l'educació o l'atenció a les persones- són implementades per la Generalitat i els ens locals.

 

Aquests pressupostos també van contra el principi de subsidiarietat, que té per objectiu garantir que les decisions públiques les prengui l'autoritat més propera als ciutadans, tal com estableixen l'article 3r del Tractat de Lisboa i l'article 4t de la Carta europea d'autonomia local.

 

Els pressupostos presentats pel Govern espanyol, que han merescut l'esmena a la totalitat de tots els grups parlamentaris de l'oposició al Congrés dels Diputats, ens donen més raons per seguir avançant en el procés de transició nacional. Són un nou exemple del tracte injust que rep Catalunya per part de l'Estat i posen de manifest una vegada més la necessitat que els ciutadans de Catalunya puguin decidir a les urnes el seu futur col·lectiu.

 

Per tot això, el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple d'aquesta Corporació l'adopció dels següents

 

ACORDS

 

Primer.- Rebutjar el projecte de llei de Pressupostos Generals de l'Estat per l'any 2014 presentat pel Govern del PP.

 

Segon.- Demanar al Govern espanyol que presenti uns pressupostos més justos amb Catalunya tenint en compte el pes que té l'economia catalana al conjunt de l'estat (Disposició addicional de l'estatut) i tenint en compte l'aportació que fa cada administració en les polítiques públiques (53% l'Estat, 33% les comunitats autònomes i 14% les corporacions locals).

 

Tercer.- Donar trasllat d'aquesta moció als Grups Parlamentaris al Congrés dels Diputats, al Govern de l'Estat i al Govern de la Generalitat de Catalunya.

 

 

dimarts, 26 de novembre de 2013

CiU VOL QUE PALAU TAMBÉ DEMANI EL DESMANTELLAMENT DEL PROJECTE CASTOR

La tercera de les mocions que el Grup municipal de CiU presenta al ple del proper dijous, és perquè el nostre consistori s'afegeixi a l'allau de peticions exigint l'eliminació i desmantellament de l'anomenat Projecte Castor, que tants problemes ha comportat a les terres de l'Ebre, i de retruc a la resta de Catalunya.
 
La transcric a continuació:

 

MOCIÓ PER L'ATURADA DEFINITIVA I DESMANTELLAMENT DEL PROJECTE CASTOR QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

 

 

El 2 d'agost de 2007, el Ministeri d'Indústria publicava al BOE el projecte Castor format per tres grans infraestructures: una planta marina davant la costa del delta de l'Ebre, 20 quilòmetres mar endins davant de la costa del Delta, de la Ràpita, Vinaròs i Alcanar, que aprofita un jaciment petrolífer esgotat a 1.750 metres de profunditat; un gasoducte de 30 quilòmetres, 22 dels quals van pel subsòl marí i 8 per terra, al costat del riu Sénia, i una planta d'operacions terrestre situada al terme municipal de Vinaròs (8 km), però físicament més propera als nuclis de població catalans d'Ulldecona (6 km) i Alcanar (4 km).

 

Al llarg d'aquests anys, aquest projecte ha comptat amb l'oposició de les poblacions d'Alcanar i de la Ràpita, així com de molts altres municipis de les Terres de l'Ebre i també d'una forta oposició social encapçalada per la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia. Des d'aquesta Plataforma i algunes institucions s'han presentat diverses denúncies, al·legacions, queixes i preguntes tant al Parlament de Catalunya i al Congrés de Diputats com davant la Comissió Europea sobre els dèficits, les mancances i els dubtes que presentava el projecte. Però en totes les respostes s'assegurava que es complien els requisits i la normativa vigent.

 

Aquesta infraestructura s'emmarca dins de la planificació estratègica dels sectors de l'electricitat i el gas 2008-2016 del Ministeri d'Indústria, com a projecte necessari i prioritari per ser el reservori subterrani de gas més gran de l'Estat. El primer pas en posar-la en funcionament ha estat la injecció de gas al subsòl marí (on abans hi havia hagut un pou petrolífer que ara està ja esgotat) per emmagatzemar-lo i tornar-lo a recuperar segons les demandes del mercat interior. De fet, s'esperava que pogués atendre un quart de la demanda de gas natural de l'Estat durant un període aproximat de 50 dies.

 

Abans d'emmagatzemar gas natural a l'antic jaciment petrolífer, s'ha d'injectar el gas matalàs, volum mínim de gas natural que ha de trobar-se en un emmagatzematge subterrani perquè es pugui extreure el gas útil a la pressió adequada fet que es produïa el 13 de juny de 2013. Malauradament, el 14 de setembre, l' Institut Geològic de Catalunya informava que des de feia una setmana havia detectat un increment notable de l'activitat sísmica davant de la costa del Delta, a uns 20 quilòmetres mar endins, amb magnituds màximes de 2,8 graus en l'escala de Richter. Des de llavors fins a dia d'avui, s'han repetit centenars de sismes la magnitud dels quals ha arribat a 4,2 graus en l'escala de Richter, el passat 1 d'octubre. D'aquí que el 26 de setembre el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme ordenés el cessament de l'activitat del magatzem de gas Castor i demana a l'Institut Geogràfic Nacional informació detallada sobre els moviments sísmics.

 

En paral·lel, la Plataforma del Sénia recorda que ja va reclamar, sense èxit, que s'estudiessin aquests efectes geològics en el procés de tramitació. Així ho demanava en el recurs d'alçada que va presentar l'entitat el 8 d'abril de 2010 davant la Secretaria.

Autonòmica de Medi Ambient, en què recordava la necessitat d'incloure a la declaració d'impacte ambiental del projecte un estudi sismològic sobre el risc per una falla pròxima a la plataforma marina. També l'Observatori de l'Ebre, el mes d'octubre de 2007, havia alertat l'empresa promotora de la conveniència de controlar oportunament els canvis sísmics que podria provocar a la zona d'injecció de gas al dipòsit; i demanava que es fes un seguiment de tots els paràmetres necessaris abans, durant i després de l'actuació. La Generalitat de Catalunya, en ser aprovada la Declaració d'Impacte Ambiental del Castor l'octubre de 2009, que no incloïa un apartat per avaluar els riscos sísmics associats al projecte, va reclamar que el projecte obtingués una valoració de l' Institut Geològic de Catalunya; cosa que no es va tenir present.

 

Després dels terratrèmols successius que hem patit durant els últims dies i que el mateix Ministeri d'Indústria ha reconegut la causa-efecte entre aquests i els treballs d'emmagatzematge de gas a la plataforma ancorada davant de la nostra badia i també els danys col·laterals que està patint la ciutadania dels nostres pobles i del nostre país, aquest Ajuntament creu que ha arribat el moment de sol·licitar el tancament definitiu del Projecte CASTOR.

 

Davant la situació d'alarma social provocada entre la població pels constants sismes originats per la injecció de gas matalàs al magatzem de gas submarí Castor; i de la manca de transparència i informació tant de l'empresa Escal UGS com de l'administració espanyola envers la ciutadania i les institucions municipals i nacionals catalanes, en no considerar-les administrativament afectades.

 

Per tot això, es proposa al Ple municipal l'adopció dels acords següents:

 

Primer.- Demanar al govern espanyol l'aturada definitiva i permanent del magatzem de gas submarí Castor, i el seu posterior desmantellament, perquè la seva posada en funcionament no ofereix cap certesa ni seguretat que no es tornin a reproduir sismes d'igual magnitud o superior.

 

Segon.- Donar suport al govern de la Generalitat de Catalunya en les actuacions empreses en la defensa dels municipis catalans afectats, utilitzant els instruments polítics i jurídics que escaiguin davant les institucions espanyoles i europees.

 

Tercer.- Demanar a l'empresa promotora del projecte Castor i al govern espanyol que considerin part afectada els municipis catalans afectats pel sisme i els ofereixin la màxima informació i transparència sobre tots els efectes que provoca i pot provocar diàriament l'activitat del magatzem de gas Castor.

 

Quart.- Expressar el suport als habitants de les Terres de l'Ebre que aquests dies veuen pertorbada de forma inquietant la seva tranquil·litat, així com els electes locals dels municipis afectats, que amb impotència han de gestionar uns fets inesperats i amb molt poca informació.

 

Cinquè.- Fer arribar aquest acord a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, al Departament d'Interior, al Ministre d'Indústria, a la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, i al comissari de Medi Ambient de la Unió europea.

 

 

dilluns, 25 de novembre de 2013

CONTRA LA REFORMA ENERGÈTICA ESPANYOLA

La segona de les mocions que se sotmetran a debat i votació el proper dijous en el ple ordinari de novembre, presentades per CiU, es refereix a la Reforma del sector energètic que està preparant l'estat espanyol. Una reforma que, a banda de seguir en l'habitual invasió de competències que són pròpies de la Generalitat de Catalunya, el que també comporta és que acabin pagant més, com sempre, els ciutadans o usuaris finals, que la nostra indústria tingui una càrrega per aquest concepte d'aproximadament un 19% més que la indústria alemanya, i que, es descarti absolutament l'aposta per les energies renovables i sostenibles.
 
Fa així:

 

MOCIÓ DE REBUIG A LA REFORMA ENERGÈTICA DE L'ESTAT ESPANYOL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

 

 

El Govern espanyol va aprovar el passat 20 de setembre el projecte de llei del sector elèctric i que es va començar a debatre al Congrés dels Diputats al mes d'octubre. Aquest projecte de llei és un pas més de la reforma energètica del govern del PP ja que, amb anterioritat, es va aprovar el Reial Decret Llei 9/2013 que diu garantir l'estabilitat financera del sistema energètic, i que alhora, complementava els Reials Decrets Llei 1/2012, 15/2012 i 2/2013.

 

Arran de la reforma del sector energètic, els ajustaments arribaran als 4.500 milions d'euros, el necessari per evitar el dèficit de tarifa (el forat per la diferència que hi ha entre uns ingressos que no cobreixen els costos del sistema) segueixi creixent. L'increment en el preu de la llum farà que els consumidors aportin 900 milions addicionals; es retalli el que reben les companyies elèctriques tradicionals en uns 1.350 M€; s'elimini el sistema de subvencions a les renovables (uns altres 1.350 milions d'ajust); i el Govern espanyol assumeixi 900 milions d'euros a través dels Pressupostos generals de l'Estat.

 

Durant el període 2004-2010, el preu de l'electricitat en l'economia familiar ha augmentat un 59%, fent que haguem de tenir cura en el consum i, fins i tot, arribar a parlar de "pobresa energètica". Pel que respecta al consum industrial, ha augmentat en un 90%, cosa que fa que la nostra indústria sigui menys competitiva.

 

Durant el 2013 l'increment del preu de l'electricitat ha estat del 4%, mentre que l'augment de la inflació entre setembre del 2012 a setembre del 2013 ha estat del 0,5%. Això suposa una autèntica estocada a l'economia de les famílies i de les empreses, ja prou castigades pels efectes de la crisi econòmica.

 

Cal tenir en compte que l'electricitat és un factor de competitivitat importantíssim que afecta sectors com la indústria, el comerç, el turisme i els serveis. Les empreses catalanes estan pagant un 28,7% més que les alemanyes, amb el què això comporta de llast per a la competitivitat.

 

A més a més, aquesta reforma del conjunt del sector energètic, amb el peatge a l'autoconsum, atempta contra la sostenibilitat ambiental, castigant les energies renovables.

 

Per finalitzar, cal afegir que la reforma envaeix competències en l'àmbit energètic de la Generalitat i, a la vegada, ens allunya dels objectius de la Unió Europea de disposar d'una energia segura, sostenible i competitiva i de l'objectiu de reduir el 20% el consum d'energia, reduir un 20% les emissions dels gasos efecte hivernacle i elevar la contribució de les energies renovables al 20% del consum.

 

Per tot el que s'ha exposat, el Grup municipal de Convergència i Unió planteja l'adopció, per part d'aquesta Corporació, dels següents

 

ACORDS

 

1.- Rebutjar el projecte de reforma del sector energètic endegat pel govern espanyol del PP.

 

2.- Donar suport al Govern de la Generalitat en la presa de les iniciatives polítiques, administratives i judicials necessàries per fer front a la reforma energètica de l'Estat.

 

3.- Donar trasllat dels acords al Conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya; al Ministre d'Indústria, José Manuel Soria; als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i el Senat; a l'Agència Catalana de Consum; informar a la ciutadania, a través dels mitjans de comunicació municipals; i donar compte a les empreses del municipi, per mitjà de la Regidoria de Promoció econòmica.

 

 

diumenge, 24 de novembre de 2013

25 DE NOVEMBRE: DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA

Demà es conmemora el dia internacional contra la violència sobre la dona. Si
una cosa molesta a ICV, és que, en determinades matèries sobre les que es
pensen que en tenen l'exclusiva, algú s'els avanci en fer propostes. I això
és el que ha passat amb el Manifest a llegir a l'acte que demà a les dotze
del migdia ha de tenir lloc a la Plaça de la Vila i la subsegüent lectura
del Manifest amb motiu del dia Internacional contra la violència sobre les
dones.

Resulta que, havent detectat un Manifest consensuat entre totes les
administracions catalanes: Generalitat, entitats municipalistes i les quatre
diputacions, vam considerar oportú de proposar al Consistori que, per una
banda, fos aquest text el que es llegís demà, i per una altra, que el ple
del proper dia 28 s'hi adherís.

Vaig observar com aquest punt ja no formava part de l'ordre del dia de la
Comisió Informativa prèvia al ple del passat dijous; i arribats a les
propostes d'urgència, la Regidora Marcuello ens presenta una moció sobre
aquesta qüestió ignorant que, feia una setmana, nosaltres haviem registrat
aquella proposta. Semblava que, a excepció de la pròpia Alcaldessa, ningú
sabés res de la nostra instància. Després es va demostrar la seva existència
i tothom en va tenir coneixement. El Grup d'ICV no se´si mantindrà o no la
seva moció. Però, el que es va acordar és que es llegís aquest text
consensuat i que el ple expressaria la seva adhesió al mateix.

Si cliqueu sobre el següent enllaç, podeu llegir el Manifest:

http://www.acm.cat/redaccio/arxius/imatgesbutlleti/Manifest25n.pdf

divendres, 22 de novembre de 2013

CONTRA L'ATAC A LES COMPETÈNCIES MUNICIPALS I DE LA GENERALITAT

El proper dijous dia 28 es celebrarà el ple ordinari del mes de novembre. Toca l'aprovació dels pressupostos municipals per al 2014 i, si és per les propostes presentades pel govern, poca cosa més.
 
Com és habitual, el Grup municipal de CiU torna a presentar diverses mocions. La primera es refereix a l'anomenada LRSAL, o llei per a la racionalització i simplificació de l'administració local. Suposa un atac frontal al principi de subsidiarietat i, sobretot, a les competències dels ajuntaments i de la Generalitat de Catalunya.
 
Fa així:
 

MOCIÓ DE REBUIG A LA LLEI DE RACIONALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL (LRSAL) QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

 

 

El passat 26 de juliol de 2013, el govern espanyol va aprovar el projecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL). Va entrar al Congrés dels Diputats el 2 d'agost i la seva tramitació ja ha finalitzat. Ni tan sols s'ha debatut al Ple, sinó que l'aprovació s'ha fet en comissió amb competència legislativa plena; és a dir, sense possibilitat de fer un nou debat al Ple del Congrés. Ara, està pendent d'entrar al Senat.

 

Aquesta llei que vol aprovar el govern espanyol és totalment perjudicial per al conjunt dels ciutadans i per al bon funcionament de l'administració pública.

 

En primer lloc, atempta clarament contra l'autonomia local i contra el nostre autogovern, recollit a l'Estatut de Catalunya. Vulnera la competència exclusiva que té la Generalitat de Catalunya en l'àmbit del règim local (article 160 de l'Estatut)., ignora els principis que informen la Carta Europea d'Autonomia Local i la pròpia Constitució espanyola (article 140).

 

En segon lloc, posa en perill el sistema de serveis socials de proximitat i suposa un atac frontal a la garantia dels drets individuals i col·lectius aconseguits amb molts esforços durant l'etapa democràtica. Així doncs, la ciutadania veuria malmesa un model de convivència, benestar, cohesió social, participació democràtica i qualitat de vida.

 

Finalment, la present llei no aporta millores a l'administració local sinó que la castiga, quan la seva gestió s'ha demostrat molt més eficaç que la de l'administració de l'Estat. Així doncs, mentre que l'endeutament de l'Estat respecte el Producte Interior Brut (PIB) és del 75%, el de tots els ens locals només representa un 4,5% del PIB (tenint en compte que el deute de l'Ajuntament de Madrid és un 25% superior a la suma del deute de tots els 947 Ajuntaments catalans).

 

Per tot el que s'ha exposat el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple l'adopció dels següents

 

ACORDS

 

1.- Exigir al govern de l'Estat que respecti la singularitat del sistema institucional de la Generalitat de Catalunya i les seves competències exclusives en matèria de règim local, recollides a l'Estatut de 2006.

 

2.- Donar suport al Parlament de Catalunya en la tramitació de la Llei de Governs Locals de Catalunya i que no s'apliqui la LRSAL.

 

3.- Donar trasllat dels acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, del Congrés dels Diputats i del Senat, al President del Govern espanyol, a l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).

 

 

dijous, 21 de novembre de 2013

PRINCIPIS FONAMENTALS D'UNIÓ

A fi d'evitar mals entesos i confusions. Per tal d'aclarir el que hi ha i no el que es pretén que hi hagi. Per mirar de defugir declaracions i contradeclaracions intoxicades. Perquè tothom vegi que aquest partit sempre ha vetllat per la plena sobirania de Catalunya, pel dret a l'autodeterminació i per una nació lliure i plena.
 
Aquests són els principis fonamentals d'UDC aprovats en els darrers congressos del partit, sense tocar-ne ni una coma:
 

 

1. Fer palès el nostre compromís explícit amb la família com a font de cohesió social i de transmissió de valors, tant des de la perspectiva de la defensa dels seus drets, com des del punt de vista del suport actiu que ha de rebre per part dels poders públics.

 

2. Promoure l'educació com a valor de cohesió i d'integració i com a instrument de mobilitat social per damunt de l'alternança partidària a les institucions. Així mateix, preservar com a dret bàsic, la llibertat d'elecció de model educatiu, com a valor constitucional per a les famílies. En un món cada cop més globalitzat, l'educació ha de jugar un paper imprescindible en la preservació de la pròpia

identitat nacional i, de manera especial, de la llengua catalana.

 

3. Treballar per una Catalunya més desenvolupada i sobirana, capaç d'assolir l'obertura necessària a la integració d'aquelles persones que han vingut a la recerca de noves oportunitats, sense oblidar el compromís amb la cohesió social i la pròpia identitat nacional.

 

4. Assumir un clar compromís amb les persones més desfavorides. Amb la gent gran, amb les persones que depenen dels altres per a desenvolupar-se amb normalitat i amb les que pateixen la pobresa o la discriminació, com a exigència de la dignitat humana.

 

5. Impulsar la recerca, la innovació i el desenvolupament, fent costat al model econòmic socialment responsable, protegint i preservant el medi ambient, i postant per una formació al llarg de la vida de qualitat i que eviti l'exclusió digital.

 

6. Incentivar i promoure el nostre compromís amb Europa, com el major espai de pau, llibertat i progrés, i amb el món. I, alhora, treballar en aquesta Europa per tal de millorar-la i d'assolir-hi el ple reconeixement d'allò que som: una nació.

 

7. Fomentar els nivells d'equitat en la participació i presència d'homes i dones als diferents òrgans i càrrecs de representació política, així com seguir treballant per aconseguir modificar les estructures socials per fer realitat la igualtat d'oportunitats.

 

Tots aquests principis emparen la principal raó de ser d'Unió Democràtica de Catalunya: la defensa de la dignitat i del desenvolupament integral de la persona i l'assoliment de la plenitud nacional de Catalunya en exercici del dret inalienable i natural a l'autodeterminació dels pobles. Així mateix, serà objectiu estratègic irrenunciable d'Unió Democràtica de Catalunya la defensa d'allò que

és intrínsec i constitutiu de la nació catalana: la llengua, la cultura i el dret propis.

 

 

dimecres, 20 de novembre de 2013

DISSIDENTS? O NOMÉS RONDINAIRES?

En Pere Grau, des d'Alemanya, publica avui un article al Matí Digital, que reflecteix a la perfecció la situació en la que ens trobem, en el meu cas, molts militants d'Unió. Com que ho escriu amb tanta claredat, he considerat oportú de reproduïr-lo aquí:
 

Crítics? O només criticaires?

Anomenem-los Joan i Josep. En Joan és militant del PSC des dels anys ja una mica llunyans de la seva jovenesa. En Josep ho és d'UDC des de mitja eternitat. Tots dos tenen un càrrec al seu partit respectiu, per al qual han esmerçat tantes hores i tants esforços de la seva vida, o un de públic a través d'aquest. I ara tots dos tenen el mateix problema: els seus partits tenen al seu davant uns dirigents que els porten per un camí que ni en Joan ni en Josep troben correcte, un camí que els aparta del corrent que segueix -que vol seguir- la majoria dels catalans, un camí amb unes fites a les que no es pot arribar ni la setmana dels tres dijous perquè els partits espanyols estan decidits o a vetar-les o a aigualir-les de manera que no les conegui ni sa mare.

Val a dir que ni en Joan ni en Josep no s'han quedat calladets. No, no! Han expressat públicament la seva disconformitat i tots dos han estat qualificats de dissidents, crític, o díscols, segons el vocabulari preferit per cada periodista. En Josep, al darrer congrés d'UDC va votar la candidatura sobiranista que va aconseguir un 20 % dels vots, tan honorables com insuficients per a portar el partit per altres viaranys. En Joan s'ha ajuntat a un dels nous "corrents" que intenten reconduir el partit per tal que no quedi al marge del poderós riu de la majoria de la població del país.

Tant en Joan com en Josep rebutgen, almenys fins ara, la idea de sortir dels seus partits i volen canviar-los des de dins, obrir els ulls als seus companys i no seguir perseguint utopies molt boniques, però que la història ha demostrat a bastament que no seran mai realiotzables, perqué a Madrid ni les volen, ni tan sols les comprenen.

Fins ara en Joan com en Josep, amb la seva táctica de criticar des de dins del partit, han actuat com si tinguessin tot el temps del món per canviar, poc a poc, la orientació dels seus partits. Sembla, però, que encara no s'adonin que això es pot fer en un país normal, un país que no sigui escanyat des de fora, un país que es pugui permetre picabaralles dins dels partits, que afectin aquests, però no la vida normal de la nació. Catalunya, però, no està en aquesta feliç situació, i per en Joan i en Josep s'està acabant aquest temps còmode d'anar dient que no, sense cap conseqüència. En Joan, sobretot, és el que més negre ho té després de la bufetada que el cap del seu partit ("la Voz de su Amo") els hi acaba de donar a ell i als seus companys.

Abans de Nadal els partits que són sobiranistes sense circumloquis ni giravolts d'equilibrista, decidiran data i pregunta d'una consulta que "els altres" volen impedir com sigui. I a partir d'aquell dia, en Josep i en Joan no tindran més remei que decidir-se, si volen seguir mirant-se al mirall sense avergonyir-se. O els seus partits s'incorporen a la majoria parlamentária que no hagi fet altra cosa que seguir conseqüentment allò que en Josep i en Joan també volen, o als dos ja no se'ls hi haurà perdut res a uns partits que ja no seran aquells pels quals ells dos s'han sacrificat anys i anys, Ja només en portaran el nom. Però, ho intentin justificar com vulguin, si aquests partits fan el joc als que tenen com a fita final de convertir Catalanuya definitivament en una de les "entrañables provincias españolas", hauran traït el país i els ideals dels seus fundadors. I a en Josep i a en Joan se'ls hi hauran acabat les excuses que els hi han donat fins ara les seves -sens dubte- bones intencions. Llavors comprendran que no es pot ser només una mica dissident, igual que no es pot estar només una mica embarassat.

Hi ha una frontera clara, a partir de la qual hom  ha de decidir si vol ser un dissident, portat per la seva ètica i les seves conviccions, o si vol ser només un rondinaire, que només remuga al seu raconet sense moure un dit, acceptant tàcitament que sigui per ceguesa o per altres motius sovint inconfessables es destrueixi el treball polític d'unes quantes generacions.

En Joan i en Josep, i tots els que pensen com ells als seus partits, a partir de cap d'any no tindran més remei que fer el difícil cop de cap que fins ara han volgut evitar: o posen el país per davant d'un partit que ja no té res a veure amb els seus ideals nacionals, o traiexen les seves pròpies conviccions en favor d'uns ditigents que  ni demostren estar a l'alçada d'aquest moment històric, ni demostren tenir, ni de lluny, la talla d'estadista que molt alegrement s'autoatribueixen. On en Joan i en Josep tinguin veu i vot l'han d'usar d'acord amb les seves conviccions i no d'acord amb les consignes de la cúpula del partit. I si cal -i potser caldrà molt aviat- hauran de sortir-ne (si abans no els treuen) i preparar el refundament dels seus partits en una Catalunya lliure. Si no ho  fan no els hi podrem dir ni dissidents ni crítics, només remugaires i encara gràcies. I el temps s'escola, inexorable...

 

dilluns, 18 de novembre de 2013

EL PROCÉS HA D'ACABAR BÉ

I és que, diria que tots plegats ens hem començat a acostumar a la pressió mediàtica. A la necessitat que tenen els mitjans de mostrar-nos les opinions diàriament, o més d'una vegada al dia, dels representants de les diferents formacions polítiques, organitzacions sindicals, entitats de tota mena, personalitats que destaquen per la seva fama en el món, ja sigui de la música, l'art, l'esport, o el que sigui.
 
La sort del procés de transició nacional cap a la independència en el que ens trobem, és que ja no depèn només dels partits, dels seus líders (o suposats líders), i ni tan sols dels seus interessos.
 
Aquest procés el va iniciar i el manté la força de la gent. I arribarà al seu final i resolució definitiva només per la voluntat de tot un poble i la força de la seva gent. És la Democràcia en estat pur, i contra això no valen ni declaracions, ni contradeclaracions, ni terceres vies ni res que no sigui un sí o un no a la independència de Catalunya.
 
Tenim la sort que Catalunya disposa d'un President que ha sabut interpretar la voluntat majoritària del poble al que ha de governar, i també de tenir un cap de l'oposició perfectament lliurat a defensar el procés endegat. I, partint d'aquesta premisa, m'és igual el que digui aquest o aquell. M'és igual si els socialistes han quedat del tot retratats amb això de la consulta acordada, que vol dir no a cap consulta. M'és igual si tenim un bloc espanyolista amb PSC-PSOE, PP i Ciutadans i un bloc, diguem-ne nacionalista amb les altres forces plenes de matisos. M'és igual que n'hi hagi que no sàpiguen per on tirar, que uns altres estiguin per un diàleg extenuant fins a límits insoportables, o que prefereixin aigualir el procés amb intents de negociar preguntes que no responen a la demanda popular.
 
Només sé que volem votar. Sé que el 80% dels ciutadans volen anar a votar sí o no a la independència. sé que els independentistes som tant rars que només volem que la gent voti amb la possibilitat que s'imposi el no.
 
Ara, només m'interessa data i pregunta. Per la resta, que vagin dient, cantant o xiulant. Si el resultat és que sí, aleshores caldrà internacionalitzar la nostra decisió i expressar quina mena d'estat volem: si independent, si associat, federat, confederat o autogestionat! si volem i com estar a la UE, i un llarg etcètera. Perquè partirem de la decisió de tot un poble, presa de forma lliure i escrupulosament democràtica. Si el resultat fos que no, aleshores, tres-cents anys més de sometiment. Però, haurà estat la voluntat sobirana dels catalans.
 
Us recomano que aneu desconectant del dia a dia de tanta declaració, pressió o, fins i tot, coacció política. Us recomano seguir a la nostra. Seguir manifestant la nostra voluntat de ser i decidir lliurement el nostre futur. I així, esperar la data i la pregunta: Vol vostè que Catalunya sigui un estat independent? Sí. La resta ja anirà venint. I veurem aleshores què fan i diuen tots els que prediquen solucions extranyes. Segur que tindrem sorpreses!
 

divendres, 15 de novembre de 2013

PREGUNTES DE CiU I RESPOSTES DEL GOVERN, OCTUBRE 2013

Fixeu-vos, som a meitat de novembre i encara no he acabat d'explicar tot el que va donar de sí el ple del passat dia 31 d'octubre. De fet, només em resta comentar tot el que fa referència a les preguntes que vam efectuar des del nostre Grup municipal i les respostes donades pel govern.
 
Ho resumeixo a continuació:
 

 

1.- Per quina raó ha estat eliminada de la pàgina web municipal la notícia referida a la nova implantació del bus urbà durant l'anterior legislatura amb el link següent?


http://www.palauplegamans.net/pl17/id644/actualitat/anoticies/la-nova-linia-de-bus-urba-al-municipi-ja-es-una-realitat.htm

 

El regidor David Abascal, només va saber dir que no en tenia cap constància, que ja ho mirarien i ens donarien algun tipus d'explicació. El més divertit va ser quan l'alcaldessa es va voler anticipar al regidor, i va dir que ella també s'hi havia trobat en situacions semblants, i el que va fer, és referir-se a qüestions comptables de factures i propostes de despesa, que desapareixen al cap d'uns mesos, referint-se al programa Apsis, que res té a veure amb el que preguntàvem. Però, com que el que sempre pretén és trobar l'excusa per carregar contra implantacions de l'anterior govern, ella va carregar contra l'Apsis encara que no tingués res a veure amb el que haviem preguntat.

 

2.- S'ha acabat el contracte amb l'empresa de les televisions per Internet o pantallas informatives? S'ha pensat en mantenir aquest Servei?

 

Efectivament, el mateix Abascal es va encarregar d'explicar que el contracte s'havia acabat, que no pensaven tornar a contractar aquest tipus de servei amb pantalles d'informació per a la població. Una altra cosa que han desfet!

 

3.- Es tenen comptabilitzades les persones que acudeixen al Parc de l'Hostal del Fum durant els caps de setmanes i festius? Quina és la mitjana de persones que hi acudeixen durant un cap de setmana normal?

 

La resposta va ser que mai s'hi han posat, que no saben quanta gent hi acudeix, però que quan una entitat demana el seu us, es poden arribar a concentrar dos o tres mil persones. Jo sí recordo que haviem comptabilitzat ara fa quatre anys l'assistència en caps de setmana, i durant els mesos de primavera i tardor els diumenges hi acudien cap a dues mil persones.

 

4.- Per quina raó la Regidora Marcuello encara no ha facilitat al Grup municipal de Convergencia i Unió les actes de les tres reunions celebrades al llarg d'aquesta legislatura sobre el POUM, i que el mes passat va dir que no ho havia fet per descuit?

 

Doncs, perquè el descuit deu continuar. Va dir que, com que ens ho volia facilitar junt amb les al·legacions al POUM, que encara està fent el seu buidatge, que ja ens ho farà arribar ben aviat. És curiós que costi tant fer unes simples fotocòpies de tres actes sobre reunions prèvies a l'aprovació inicial del POUM. Alguna raó extranya hi deu haver!

 

5.- A què pensen destinar els 660 000 euros rebuts del conveni de can Valls, malgrat haver renunciat als 140 000 euros dels 800 000 acordats?

 

Aquí sí que no hi va haver resposta. Silenci absolut. S'admeten apostes: A què destinaran uns diners que negaven la seva existència i ara sí que ja tenen ingressats?

 

 

dimecres, 13 de novembre de 2013

ENTREVISTA A RÀDIO PALAU D'INICI DE CURS POLÍTIC

El passat 24 d'octubre, el director de Ràdio Palau, Eduard Garcia, va fer-me una entrevista en tant que Portaveu del Grup municipal de Convergència i Unió al nostre Ajuntament. Com cada any, la programació de l'emissora transcórre entre els mesos d'octubre i juny. I cada dijous, a partir de dos quarts de nou del vespre, té lloc l'espai Palau a Debat en el que s'alternen entrevistes a la totalitat de regidors/es del consistori amb debats sobre qüestions relacionades amb l'actualitat local.
 
Després que a començaments de mes es realitzés una entrevista a l'Alcaldessa, Teresa Padrós, que ja vaig comentar convenientment, el dia 24 va tocar el torn al nostre grup municipal. Vam repassar diversos aspectes relacionats amb l'actualitat política del poble. I en aquest sentit, per si és del vostre interès, podeu prémer sobre el següent enllaç per escoltar l'entrevista que té una durada de trenta minuts:
 

http://www.palauplegamans.cat/documents/Radio_Palau/PALAU_A_DEBAT_24_OCTUBRE_2013_JAUME_OLIVERAS.mp3

 

Amb tot, encara no he acabat de repassar el ple del mes d'octubre, del que em resta comentar les preguntes efectuades al govern i les respostes donades.

 

dilluns, 11 de novembre de 2013

JOSEP MARIA VILARDELL ARGEMÍ

Ahir va morir el tiet Josep. Així és com sempre l'he conegut, i així és com el recordaré. I no és que m'agradi escriure públicament sobre familiars o situacions que tinguin a veure amb la família. Però sí d'ell. El tiet Josep, no era només això, un familiar amb qui sempre he tingut molta relació, sino una persona coneguda, no per altra cosa que no fos la seva grandíssima generositat, humanitat, solidaritat, capacitat d'ajuda a qui més ho necessiti independentment dels seus orígens, creences, caracter o el que sigui. Ell ajudava al que ho necessitava, i davant qualsevol eventualitat o circumpstància.
 
En Josep Maria Vilardell, ha estat un personatge importantíssim al nostre poble, ho agafem per on ho agafem. De carboner a el primer gran comerciant de Palau-solità i Plegamans. Posada la seva botiga d'electrodomèstics on ara hi ha la dels petards a l'avinguda Catalunya, va ser qui va començar a instal·lar la primera televisió, també la primera en colors, la primera rentadora, cuina de butà, estufa catalítica, etc. Amb un enorme esprit empresarial i comercial, heredat ara pel seu fill, en Josep Maria, va provocar la dinamització del món del comerç a la Vila. I són moltes les activitats que ha portat a terme al llarg de la seva vida, esent un veritable referent i exemple a seguir en tot allò que li passava pel cap.
 
Però, no només els negocis han estat quelcom que ha sabut dominar a la perfecció. També ha estat militant d'Unió Democràtica des de 1993, exactament un any després del meu ingrés al partit. Com el conjunt de la militància palauenca, també es mostrava crític amb l'actual deriva del partit i sobretot, de la forma de ser, fer i actuar que ha près el nostre president en els darrers temps.
 
Però, si hi ha quelcom que l'ha caracteritzat de veritat, això ha sigut l'ajuda als altres, als qui pateixen, als qui necessiten menjar, recursos de tota mena, col·laboració en les seves tasques diàries o familiars. Si es vol un exemple del que significa ser solidari, el tenim a ell com a referent. Amb aquell caracter en ocasions farreny, dur, que semblaria fins i tot irreverent, podia arribar a ser qui més amor desprengués cap a qui ho necessités; podia ser la persona més carinyosa imaginable; la més propera, amable i encisadora. Si hi ha algú que es mereix el Cel, aquest de ben segur és el tiet Josep. Si va començar amb l'actual Palau Solidari, que també portava en la denominació allò de Camí Reial; després amb l'ajuda als catalans amb grans necessitats i els seus descendents residents a Cuba, l'apadrinament de nens i nenes d'aquell país; actualment dedicant tots els seus esforços a Caritas Parroquial del nostre poble, i no només fent aportacions dineràries, aliments o el que fos, sino dedicant la major part de les hores a aquesta ONG, portant persones amunt i avall, portant a la taula de casa seva a qui fos, ni que sigui perquè gaudís de la companyia d'una família que faria sentir seva; i tantes i tantes situacions que no acabaria mai de descriure. Però, és ara quan em ve al cap tot el que ha fet i encara ha deixat per fer. Sempre animat i positiu, malgrat pogués aparentar el contrari. Sempre disposat a ajudar, també a les diferents entitats del poble: als sardanistes, als pessebristes, al mateix Ajuntament..., pregunteu sino qui va proporcionar el Castell de focs artificials al final de l'exhibició d'en Toni Bou durant la darrera Fira Palau!
 
I, quan no ens ho podiem imaginar, la malaltia va precipitar la seva mort. Ara és quan ve el pitjor per tots, però sobretot per la tieta, pel Josep Maria i una mica tots nosaltres que tant sovint ens trobavem, com just fa quinze dies per celebrar costellades o el que fés falta. Qualsevol excusa era bona!
 
Et trobarem, (trobaré), a faltar. Palau-solità i Plegamans i TOTA la seva gent et trobarà a faltar!
 

divendres, 8 de novembre de 2013

EN SUPORT ALS TREBALLADORS DE PANRICO I ALSTOM

Encara sobre el ple ordinari del passat mes d'octubre, explicat per capítols, cal dir que, al inici del mateix, fou llegida íntegrament una Declaració Institucional donant suport als treballadors de les empreses Panrico i Alstom de Santa Perpetua de Mogoda. En aquest sentit, a la Junta de Portaveus celebrada el dia abans, la regidora Àngels Marcuello va portar-nos, per via d'urgència, una proposta en forma de moció contra els EROs de Panrico i Alstom del tot infumable. Es tractava d'un text que, en lloc de donar suport als treballadors es limitava només a la crítica a la Generalitat de Catalunya, el Departament d'Empresa i Ocupació, els Mossos d'Esquadra..., a tothom, menys a les direccions de les empreses.
 
Des dels grups de l'oposició vam plantejar que el que calia, en moments així, no era pas atacs polítics en contra de governs, sino que tocava anar tots junts solidaritzant-nos amb aquells treballadors i les seves famílies, (molts d'ells del nostre poble), per les conseqüències dels expedients de regulació que s'estan tirant endavant. I, al final, essent coherents amb el que ja s'ha fet en situacions complexes d'aquesta mmena, com en el tancament de Yamahaa, Samsung, i d'altres, el que resulta més adequat és mostrar unitat d'acció, i per tant, redactar una Declaració Institucional, en la que tots hi estiguem d'acord, de la que en sóc en bona part responsable.
 
La reprodueixo a continuació:

 

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE L'AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS EN DEFENSA DE LA INDUSTRIA I PER EXPRESSAR LA SOLIDARITAT AMB ELS TREBALLADORS/ES DE PANRICO I ALSTOM EN LA SEVA DEFENSA DELS LLOCS DE TREBALL I VIABILITAT FUTURA DE LES EMPRESES

 

 

Atès que la indústria ha encapçalat el desenvolupament de Catalunya des de mitjans del segle XIX, i que la millor resposta per sortir de la crisi, reactivar l'economia i encetar el camí de la recuperació és la potenciació de la indústria i l'economia productiva.

 

Atès que la indústria és la branca productiva on s'obtenen majors increments de productivitat, peça clau per generar i aplicar innovació, i on es pot generar més estabilitat i millors condicions laborals.

 

Atès que necessitem tenir un nou model productiu, basat en la indústria responsable, innovadora, compromesa amb l'excel·lència i la qualitat del treball, que permeti mantenir el pes de l'ocupació industrial.

 

Atès que la nostra àrea econòmica, l'Eix de la Riera de Caldes, és un motor industrial de Catalunya amb 37.193 treballadors assalariats, dels quals el 44,7% són treballadors industrials.   

 

Atès que al desembre del 2012 es va impulsar el manifest anomenat "Més industria: la resposta catalana a la crisi", signat per sindicats, organitzacions empresarials, universitats i col·legis professionals de Catalunya. I que al juny de 2013 s'ha redactat  el document "Propostes per a un nou impuls a la indústria a Catalunya".

 

Atès que en els últims temps s'estan incrementat de manera alarmant els EROs en els dos vallessos.

 

Atès que el grup industrial PANRICO té a Santa Perpetua la planta de producció originaria que dona nom al grup que s'ha convertit en una de les empreses més importants del sector i en la que treballen  ciutadans i ciutadanes del nostre entorn.

 

Atesa la importància que la planta de  PANRICO té en el grup,  en el sector de la indústria agroalimentària, al nostre municipi i en tot el nostre entorn comarcal.

Atès que PANRICO, tot i sent líder en el mercat amb els seus productes, ara fa poc més d'un any va decidir presentar un ERO que va suposar una reducció substancial de la plantilla de treballadors seguit d'una retallada en els sous dels treballadors/es fins al 35% i ara ha deixat de pagar la nòmina als treballadors sense justificar prèviament dita mesura i anunciant paral·lelament un nou ERO amb el que, fonamentalment, pretenen el acomiadament aproximat de 1.900 treballadors dels 4.000 que conformen la totalitat de la plantilla del grup, acompanyat d'una nova reducció dels salaris de fins al 45% per al personal que quedi.

 

Atès que el darrer i únic propietari de la empresa, el fons nord-americà de capital risc Oaktree Capital, sembla absolutament decidit a recuperar la inversió realitzada, obtenim marges de beneficis no per producció i comercialització dels seus productes, sinó reduint personal i salaris de manera injusta i abusiva.

 

Atès que els treballadors i treballadores de PANRICO de la planta de Santa Perpètua es troben en vaga indefinida en defensa dels seus salaris i dels seus llocs de treball.

 

Atès que el municipi de Santa Perpetua de la Mogoda acull l'única planta de producció que el grup industrial ALSTOM té a Catalunya i que aquesta planta té el seu origen en una de les empreses més importants i estratègiques del desenvolupament industrial de Catalunya i d'Espanya.

 

Atès que ALSTOM es una empresa estratègica de país en tant que el producte que fabrica d'infraestructures o sistemes ferroviaris només pot tenir com a client l'Estat o administracions autonòmiques.

 

Atès que a la planta de Santa Perpetua s'han desenvolupat tecnologies tant importants com la de la línia 9 del metro de Barcelona (trens sense conductor) i que el contracte obtingut per ALSTOM per a la fabricació de trens a RIAD (Aràbia Saudita) es basa precisament en la construcció de trens amb aquesta tecnologia.

 

Atès que treballadors i empresa es troben en un procés de negociació en el que està en joc si aquesta comanda es fabrica a Santa Perpètua que té la tecnologia i tota la estructura preparada per començar a fabricar immediatament, o la Multinacional se l'emporta a la planta de Polònia.

 

Atès que la carrega de treball per a la fabricació d'aquesta comanda a Santa Perpetua pot representar un increment de la plantilla actual, estimat en més de 400 treballadors/es.

Atès que pel que han informat els representants dels treballadors l'empresa vol que els treballadors acceptin una reducció de salaris amb doble escala i un augment substancial dels temps de treball no retribuït i una flexibilitat horària de 490 hores anuals sense control sindical, per que la comanda es fabriqui a Santa Perpetua o del contrari se l'emportarien a Polònia i en tal cas, s'apunta que en lloc de crear nous llocs de treball, l'empresa podria presentar un nou ERO que comportaria una nova reducció de plantilla i de les condicions de treball de la planta de Santa Perpètua.

 

Atès que l'empresa ni tant sols vol garantir els projectes que es fabricarien si el comitè d'empresa acceptes el que proposa l'empresa.

 

Atès que l'empresa s'ha desdit de la proposta mediadora que va fer la Conselleria d'Ocupació i Empresa i que van acceptar en un principi les dues parts.

 

Atesa la delicada situació que envolta el teixit industrial en aquest territori i les greus conseqüències que està tenint sobre la població treballadora.

 

Atès la manca de voluntat d'aquestes dues empreses  (PANRICO i ALSTOM) per arribar a acords amb els treballadors en el marc de la negociació col·lectiva.

 

Per tot això, el Ple de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, expressa la seva solidaritat amb els treballadors/es de l'empresa Panrico i de l'empresa Alstom, en la defensa dels seus llocs de treball i la viabilitat futura de les dues empreses.

 

 

 

Palau-solità i Plegamans, 31 d'octubre de 2013.