divendres, 28 de març de 2014

PLE MARÇ 2014: TENSIÓ, MALES CARES, NERVIS, DESORIENTACIÓ, NEGUIT, IMPROVITZACIÓ......

I no penseu pas que exagero amb el títol que he posat. És exactament això el que ahir es va reflectir al llarg del plenari del mes de març en tots i cadascun dels membres del govern municipal. Què els passa exactament? jo no ho sé. Però, que es detecta aquest mal ambient entre ells, que alguna cosa va malament en el sí del govern, és més que una evidència. Però, això no és pas el que ens ha de preocupar, ja que si un govern funciona, tard o d'hora s'hauran d'asseure a parlar dels seus problemes i resoldrels com bonament puguin.
 
Ahir, lluny de trobar-nos davant l'habitual allau de mocions polítiques, sí que es van tractar i debatre qüestions d'estricte interès municipal. I, deu ser per això que s'els va veure perduts davant d'una oposició amb les idees molt clares que en cap cas van saber respondre d'una forma mínimament raonable.
 
En primer lloc, es va aprovar l'adhesió de Palau a l'Associació anomenada Eix Riera de Caldes. Vam donar-hi suport ja que és en moments de crisi com l'actual quan s'ha de cercar tot el que faci falta i més per motivar la creació d'ocupació i riquesa. I en aquest sentit que uns municipis com Palau, Sentmenat, Polinyà, Caldes de Montbui, Santa Perpetua de Mogoda i la Llagosta s'uneixin per tal d'optimitzar el màxim d'esforços, cal recolzar-ho sense fisures. I, una altra qüestió de tràmit fou el nomenament d'un nou representant de l'Associació de Comerciants al Consell municipal de Comunicació que els mateixos comerciants han proposat.
 
Però, a partir d'aquí és quan vam observar tot el que intenta resumir el títol d'aquest apunt. Per començar, es portava a aprovació la signatura del nou conveni amb el Consorci de la conca del riu Besòs per a la neteja del clavegueram. Davant la manca absoluta de documentació i informes tècnics, en Josep Maria Serravinyals va reflexionar en públic sobre la gran feinada i projecció que es va fer durant l'anterior legislatura, sobretot respecte del clavegueram del polígon Riera de Caldes on es van realitzar importants inspeccions amb càmera per coneixer-ne l'estat, cosa que semblava ignorar la regidora Carme Sanz. Els vam fer veure que només ens portaven una proposta econòmica que supera els 110 000 euros l'any, però que no veiem per enlloc els informes tècnics que detallesin els treballs a realitzar i justifiquessin el cost que es proposava. Davant l'incapacitat d'oferir respostes, es van veure en la necessitat de retirar aquest punt de l'ordre del dia, per així, un cop facilitada tota la informació, portar-lo de nou el mes vinent a aprovació. I aquí ja es va detectar el primer episodi de nervis i desorientació. I és que, no es pot anar a un ple dient que: com que els tècnics municipals ja s'ho han mirat i estudiat, la cosa deu estar bé. Escolti, vostè ha de saber què ens porta al ple i poder contestar les nostres preguntes. Si no, aprenguis-ho bé, i quan ho tingui clar, ho torna a presentar!
 
S'ens va donar compte d'una resolució d'alcaldia relativa a que, en els propers mesos es deixarà de recollir l'orgànica els dissabtes per passar-ho als dimarts. Cosa que trobem bé perquè les dades indiquen que els dissabtes s'en recull molt poca i els dimarts es troba a faltar, però també per una qüestió de conciliació laboral i familiar dels treballadors de l'empresa que en té la concessió. El fet que aquest punt el presentés la regidora Marcuello i no el regidor Pedro Sánchez, autèntic artífex del bon funcionament d'aquest sistema porta a porta, va provocar algunes ironies poc ben païdes pels regidors socialistes, a qui, per cert, vam donar la benvinguda al sistema porta a porta que ara ja recolzen, després de tot el que van arribar a dir i a fer en contra, inclòs intents de boicot per sort ja superats. ICV va actuar molt correctament volent explicar als grups de l'oposició tots aquests canvis abans que fossin aprovats; però les presses socialistes (podem pensar tan malament com volguem) per dictar la resolució abans que s'ens oferís la informació, i la tensió existent entre els membres del govern en aquest punt, fa pensar que la situació no és pas de tranquil·litat institucional.
 
D'altra banda, d'una forma matussera i gens decorosa, a l'ordre del dia del ple figuraven dos punts que no hi eren pas en el de la comissió informativa que se celebra una setmana abans. Un era la liquidació del pressupost del 2013. La voluntat expressada per CiU a la Junta de Portaveus en el sentit d'impugnar-ho si això es portava al ple d'aquesta manera, els va fer repensar i van acabar retirant-lo de l'ordre del dia. També de la mateixa manera, van incloure un punt relatiu a una modificació de crèdits que sí fou aprovada amb els vots en contra de tota l'oposició. Es tracta d'agafar diners de la bossa encara existent per a la construcció de la piscina, i retirar el total consignat en el pressupost per a l'enllumenat del polígon de can Cortès per destinar-ho a la famosa pista semicoberta. Són 107 000 euros que s'afegeixen per a la pista. Això ens demostra l'estat d'improvització en el que es troba instal·lat el govern, ja que es tracta d'un projecte degudament pressupostat per al 2014 però, que no deuen saber ni com fer-lo ni com acabarà essent finalment.
 
Per acabar, una de grossa. Van portar a aprovació la convocatòria i el reglament d'uns anomenats "Premis d'Emprenedoria"! Això, que inicialment és prou correcte, això sí, com a complement o colofó a moltes polítiques encaminades a la formació, promoció econòmica, creació de riquesa, foment de l'ocupació, etc, va acabar resultant una altra de les xapusses a les que ens comencen a tenir acostumats. Resultaria lògic pensar que aquests premis de 2000 1500 i 500 euros, van destinats a nous emprenedors i projectes que s'els mereixin però, per a persones o empreses del nostre poble. Doncs no. Resulta que hi podran optar qualsevol persona o empresa ubicada o amb domicili a qualsevol dels municipis de l'anomenat Eix Riera de Caldes! Per tant, els nostres impostos poden ser destinats a persones o projectes ubicats a la Llagosta, Caldes, Sentmenat, etc! Evidentment, no hi podem estar d'acord! Si fos quelcom organitzat per tots els municipis i que hi contribueixin en proporció a la seva població, seria correcte. Però, entenem que si ho organitza el nostre Ajuntament, els premis han de ser per a persones o empreses de Palau-solità i Plegamans! Es van tornar a referir als tècnics, que eren els que ho havien redactat, i d'aquí no surten. En definitiva, que esperem que el tribunal, amb majoria de representants polítics que ha de resoldre aquests premis, s'ho repensin i mirin de premiar projectes de gent del nostre poble!
 
El ple es va acabar amb les nostres mocions que podeu llegir en els apunts anteriors, essent aprovades per la majoria del ple, També es va llegir al començament de la sessió la Declaració Institucional que vaig proposar amb motiu dels 35 anys d'Ajuntaments democràtics, a la que li va seguir un minut de respectuós silenci per la mort de qui fou el primer president de la Democràcia espanyola i artífex de la transició, Adolfo Suárez.
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dijous, 27 de març de 2014

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL AMB MOTIU DE LA COMMEMORACIÓ DELS 35 ANYS D'AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS

Avui mateix, considerant que el proper dia 3 d'abril farà trenta-cinc anys de les primeres eleccions municipals democràtiques, i pensant que no podiem pas deixar passar per alt quelcom tant important per a la vida democràtica dels nostres pobles i ciutats, a banda de recordar el gran nombre de persones que, al llarg d'aquest temps, han dedicat els seus esforços a intentar millorar el benestar dels nostres veïns i veïnes, he proposat al Ple de l'Ajuntament que aquest vespre ha celebrat la sessió ordinària del mes de març, que es llegís la Declaració Institucional que reprodueixo seguidament, la qual cosa ha fet la Sra. Secretària i que ha estat seguit per part de tothom amb el més absolut respecte: 

 

El 3 d'abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals després de la Guerra Civil i de la dictadura. Pocs dies més tard, el 19 d'abril, es constituïen novament, després de dècades, governs locals democràtics arreu del país.

 

De llavors ençà, els ajuntaments han treballat de manera cabdal en el desenvolupament de les nostres viles i ciutats, i han contribuït molt especialment, també, en el progrés de

Catalunya, i en el nostre cas, en el de Palau-solità i Plegamans.

 

Ara, trenta-cinc anys després, l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans vol retre homenatge a la feina d'aquells ciutadans i ciutadanes que van ser democràticament escollits per a governar el seu municipi posant-se al servei dels seus convilatans. Sense el compromís i la implicació de persones, associacions i entitats no hauria estat possible aquest desenvolupament democràtic del nostre país.

 

Milers de ciutadans i ciutadanes, amb ideologies diverses però amb una mateixa vocació de servei, van estrenar la democràcia en clau local. Amb una dedicació exemplar i amb un sentit cívic admirable van posar en marxa, no sense dificultats ni precarietats, aquells nous ajuntaments democràtics.

 

Encara avui continuem treballant per a reclamar aspectes fonamentals per als ajuntaments com l'autonomia local o la millora del finançament. I en aquest moment volem reconèixer que el municipalisme ha estat i és el gran motor de transformació del nostre país i el nostre poble.

 

És moment, doncs, de mostrar el reconeixement de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans en ple a la tasca realitzada pels diferents equips de govern i la tasca duta a terme per tots els regidors i regidores que al llarg d'aquests 35 anys han portat a terme la difícil comesa de desenvolupar el món municipal del nostre país i, alhora, d'expressar el compromís d'aquest consistori per a continuar treballant al servei del nostre poble i donar resposta a les necessitats reals, presents i futures, de la ciutadania.

 

 

Palau-solità i Plegamans, 27 de març de 2014

 




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dimecres, 26 de març de 2014

MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CiU A FAVOR DE PERMETRE POLÍTIQUES DE DESENVOLUPAMENT LOCAL I OCUPACIÓ A L'ADMINISTRACIÓ LOCAL

La segona i darrera de les mocions que el nostre Grup municipal porta al ple ordinari de març, fa referència a la qüestió de les Polítiques d'Ocupació i desenvolupament econòmic sobre les que, ja l'anterior govern municipal liderat per CiU va apostar d'una forma decidida amb la creació del Desoc, al que ara li han canviat el nom pel de Palau Avança. I és que, des dels ajuntaments és molta la feina que es pot fer en aquest àmbit si l'estat permetés destinar el romanent procedent del superàvit dels anys anteriors a fer polítiques sobre ocupació i desenvolupament econòmic.

Aquesta és la moció: 

 

 

El país continua vivint una greu situació econòmica. Una de les conseqüències més directes i contundents és la desocupació. Així, segons les dades de l'EPA dels quatre trimestres del 2013, la taxa d'atur a Catalunya ascendia a més del 24%. El que significa 902.300 aturats, i amb 267.000 llars catalanes amb tots els membres aturats, el 13,1% del total. A l'estat espanyol, aquestes xifres encara són més altes i preocupants. Aquesta realitat és especialment propera i palpable des dels ens locals, ja que per ser l'administració més propera, els ciutadans es dirigeixen en primer terme als ajuntaments, tant en el suport i l'orientació en l'àmbit de la recerca  d'ocupació, com des dels serveis socials dels ajuntaments des d'on se'ls intenta ajudar i donar suport en situació d'especial necessitat.  Els alcaldes i alcaldesses, quan tenen veïns i veïnes en aquestes situacions, són els qui amb més intensitat reben demandes d'aquests ciutadans.

 

En aquest marc, és on s'ha d'entendre el què els governs locals històricament han anomenat desenvolupament local o promoció econòmica. Un paraigües on s'ha entès que s'actuava com una política pública que tenia per objectiu afavorir accions de reactivació econòmica, aprofitament dels recursos endògens i permetre la  cooperació entre l'àmbit públic i el privat, per tal d'estimular i fomentar un creixement econòmic, generant ocupació i sobretot generar millor benestar i qualitat de vida, com així s'ha consolidat al nostre poble amb la creació del servei del Desoc, actual Palau Avança.

 

Les administracions supramunicipals també han intentat promoure polítiques d'estímul econòmic, afavorint la contractació de desocupats. Així, en els anys 2008 i 2009, mitjançant el Pla Espanyol per a l'Estímul i l'Ocupació, conegut com a Pla E, els ajuntaments van poder fer projectes mitjançant el FEIL i el FEOS, que permetien activar l'economia local i prioritzar la contractació de personal en situació legal d'atur com a condició especial d'execució. Els anys següents no hi va haver projectes d'estímul, i tant sols es mantenien alguns programes de polítiques actives d'ocupació amb Agents d'Ocupació i Desenvolupament Local (AODL) i plans d'ocupació. Malgrat això, en els Pressupostos generals de l'Estat del 2012  es va retallar en un 56% el fons de les polítiques actives d'ocupació, i els de 2013 i 2014 incorporen unes noves reduccions, i com a conseqüència han desaparegut els  AODLs i els plans d'ocupació al món local. Si a aquest fet hi afegim la prohibició de contractar nou personal, els ens locals no disposen d'eines de suport directe a la creació d'ocupació.

 

Els darrers anys, les dades demostren que, en general, els Ajuntaments han estat ben gestionats. Del dèficit de les administracions públiques del 2011, d'un total del 8,51% del PIB, l'Estat ha fet el 5.1%, les Comunitats Autònomes el 2.94% i el conjunt dels ens locals el 0.38% del PIB. Aquest mateix mes, el Ministre d'Hisenda i  d'Administracions ha anunciat que l'administració local ha tancat l'anualitat anterior amb un superàvit del 0.2%, molt millor del dèficit del 0,30% previst, i esdevenint les úniques administracions que generen superàvit pressupostari. Si fem cas de les mateixes dades, són més del 40% dels ajuntaments que es troben en aquesta situació de superàvit.

 

Malgrat aquesta situació, els ajuntaments en el marc de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPSF), no els és possible destinar l'estalvi a poder realitzar accions o polítiques públiques relacionades en l'àmbit del desenvolupament econòmic local, i especialment a la generació d'ocupació. La LOEPSF es va aprovar amb una extrema urgència, atorgant les mateixes restriccions a les administracions locals sanejades que a les que tenien un elevat endeutament, comportant un important encotillament a aquells ajuntaments que, com el nostre durant els anys 2008, 2009, 2010 i 2011, van ser gestionats amb rigor i que tindrien capacitat de fer polítiques d'estímul. Bona part d'aquestes reflexions també van sorgir a la darrera reunió d'experts en Promoció econòmica local, dins la Comissió de Promoció Econòmica i Ocupació de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, reunits el 7 d'octubre de 2013 al Consell Comarcal del Pla de l'Estany.

 

 

Per tot això, es proposa al Ple municipal l'adopció dels acords següents:

 

Primer.- Que es materialitzi la modificació  de  l'article 32 de la Llei Orgànica d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPSF), possibilitant que els ajuntaments que disposin de superàvit pressupostari, i a la vegada no superin els límits d'endeutament establerts legalment, puguin beneficiar els seus ciutadans destinant el romanent a finançar polítiques de desenvolupament local.

 

Segon.-  Sol·licitar que dins les previsions d'aquesta modificació, en els casos dels ajuntaments abans citats, hi hagi la possibilitat de fer inversions, així com finançar accions que especialment tinguin com a objectiu la creació d'ocupació i plans d'ocupació per a persones en situació d'atur.

 

Tercer.- Trametre aquest acord als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats perquè el tinguin en compte en la modificació de la LOESPF, al Departament de Governació i Relacions Institucionals, al Departament d'Economia i Coneixement, i al Departament d'Empresa i Ocupació, i a l'Associació Catalana de Municipis i Comarques.

 

 




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dimarts, 25 de març de 2014

MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CiU EN DEFENSA DE LES POLÍTIQUES LOCALS D'HABITATGE EN RÈGIM DE LLOGUER PROTEGIT

De cara al Ple ordinari del present mes de març que s'ha de celebrar el proper dijous 27, el Grup municipal de Convergència i Unió hi ha presentat dues mocions en reclamació de majors i millors competències, al mateix temps que també recursos, en diferents matèries. La primera de les mocions fa referència a les polítiques d'habitatge en règim de lloguer protegit. La transcric a continuació:

 

De forma habitual l'urbanisme i les polítiques d'habitatge han estat una matèria especialment d'àmbit local, segurament per la proximitat necessària a l'hora de planificar, els òrgans o organismes que gestionen, i els afectats/beneficiats per les mesures. Evidentment, hi ha diferències entre el que són les polítiques públiques d'habitatge, del que és urbanisme o planificació del territori, però també van íntimament lligades en els models de pobles, viles i ciutats.

 

És il·lustratiu comprovar com és el nivell local el que s'encarrega de la competència en matèria d'habitatge i urbanisme en la gran majoria de països europeus. De fet,  pel que fa a la normativa en matèria d'habitatge ens trobem amb una legislació estatal molt genèrica i ens hem de centrar en la legislació específica del sector, que en aquest cas és en gran part catalana, atenent que la matèria és de competència autonòmica. En concret a l'article 25.2 de la LRBRL, es diu explícitament que els municipis tenen competències en "...promoció i gestió de vivendes.". En el mateix EAC del 2006, en el seu article 84.2, diu també expressament que els ens locals catalans tenen competències en habitatge.

 

Es pot dir que en matèria d'habitatge hi ha dos grans grups de competències on existeix concurrència entre Generalitat i ajuntaments, que són en primer lloc el foment públic de l'habitatge i en segon lloc el control de les condicions de l'habitabilitat. Del primer grup els objectius són els de facilitar l'accés a l'habitatge, millorar-ne la qualitat del mateix, adequar el seu cost a la realitat de renda... Per assolir-los, la fórmula recurrent de la Generalitat ha estat la de cooperació amb els ajuntaments, malgrat ser una competència exclusiva de la Generalitat. Per poder tenir aquest rol actiu en les polítiques públiques d'habitatge, els ens locals han creat o utilitzat en moltes ocasions personalitats jurídiques instrumentals locals.

 

 

 

 

 

 

 

En concret, per promoure els habitatges de lloguer protegits hi ha mesures de foment des del 1992 i els successius plans de l'habitatge els han anat mantenint amb una estructura molt semblant. Els ajuts, tant per les institucions públiques com pels operadors privats, han consistit sobretot en dos tipus de línia: Subvenció directa (un cop acaba la promoció); i subsidiació del préstec. (amb terminis d'amortització diferents segons cada pla, satisfets directament a les entitats financeres).

 

El Govern espanyol, amb l'aprovació a través del Senat i Congrés, va promoure una esmena al Projecte de llei de mesures de flexibilització i foment del mercat de lloguer de vivendes. Aquesta esmena preveia suprimir les subvencions i subsidiacions a institucions i promotors d'habitatges de lloguer protegits pendent de pagament, així com l'ajuda o subvenció directa un cop obtinguda la qualificació definitiva de la promoció. L'impacte d'aquesta mesura es va quantificar en 104 M pel que fa a subvenció directa a la promoció, dels quals un 45% promocions públiques; i de les subsidiacions de la quota uns 480 M a Catalunya, també una part important en promocions municipals. Posteriorment, el Govern de l'Estat va retirar l'esmena pel que fa a la supressió de les subsidiacions d'interessos, però va mantenir la supressió de les subvencions a la Llei 4/2013 de 4 de juny de Flexibilització i Foment del Mercat del Lloguer. Es tracta, en tot cas, de promocions ja finançades i en la majoria d'ocasions, ja acabades, per la qual cosa, la retirada d'aquests ajuts posa amb greu compromís la liquiditat de les empreses públiques, privades o socials que van confiar amb aquests ajuts per la seva execució, i a la vegada, també la seguretat jurídica, ja que es tracta d'una norma amb efectes retroactius absolutament injustificada.

 

Per tots aquests motius, acordem:

 

Primer: El reconeixement que la promoció pública local d'habitatges de lloguer, ha estat indispensable aquests darrers anys per donar a la ciutadania la possibilitat d'accés a un nou habitatge a preu assequible, permetre a la ciutadania més mobilitat geogràfica, ja sigui per motius

 

 

 

 

laborals o d'altres, instrument per la regeneració de barris o centres històrics, o fins i tot, convertir-se en un recurs en coordinació amb els mateixos serveis socials.

 

Segon: Reclamar a l'Administració de l'Estat que es mantinguin en la seva integritat els ajuts als promotors d'actuacions de lloguer protegit finançades amb càrrec als Plans d'Habitatge vigents fins el moment actual per tal de mantenir tant la finalitat social de les actuacions com la seguretat jurídica i el respecte pels compromisos ja assumits.

 

Tercer: Traslladar la petició al Departament de territori i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, al Ministerio de Fomento del Govern espanyol i a les entitats municipalistes.

 




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


divendres, 21 de març de 2014

SETMANA MEDIÀTICA DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS!

Fa algunes setmanes des d'Alcaldia em van preguntar, en tant que Portaveu del Grup municipal de CiU, si teniem algun inconvenient en que els periodistes del programa Divendres de TV3 s'instal·lessin durant els dies 17, 18 i 19 de març al despatx destinat als grups de l'oposició. Com no podia ser d'una altra manera, vam accedir-hi i vaig començar a imaginar-me com seria tot plegat, partint de la base que l'emisió de programes tant de TV3 com, també en aquest cas, de Catalunya Ràdio amb els Optimistes, és molt positiu per a la promoció del que som i tenim com a municipi.
 
Per desgràcia, l'obligació d'haver de romandre al meu despatx durant les tardes així com d'altres circumpstàncies personals, han impedit que hagi pogut gaudir plenament i en directe del que s'ha emès per tele i ràdio nacionals durant aquests dies. Però, seguint les diverses informacions oferides pels mitjans locals com Ràdio Palau o la pàgina web municipal, a banda del que m'han comentat diverses persones que hi han assistit en directe o que ho han vist i sentit per la tele o la ràdio, el cert és que, a partir d'ara haurem deixat de ser un municipi molt desconegut per l'inmensa majoria de la societat catalana.
 
Haurem pogut presumir del nostre gran dinamisme social i cultural, de l'associacionisme extraordinari del que pocs municipis poden presumir. Haurem pogut mostrar a Catalunya el que tenim i som. No vull començar a fer cap tipus de llista, perquè segur que em deixaria entitats i persones amb el perill que això comporta de mals entesos o errònies interpretacions.
 
Tot plegat caldria aprofitar-ho per allò del que tantes i tantes vegades us he parlat: Que Palau-solità i Plegamans, encara que sembli mentida, està declarat Municipi Turístic, i mai hem sabut aprofitar prou el que això significa i podria comportar!
 
És evident que un municipi considerat com a turístic, disposa d'un seguit d'atractius per fer que la gent vingui a gaudir-los. I, no és només, tot i que també, que els nostres comerços puguin obrir en els dies festius; sino que per tal que gent d'arreu vingui a gaudir del que tenim, i per tant a comprar en els nostres comerços, cal que explotem més el nostre patrimoni cultural, però també natural i paisatgístic. Disposem d'un entorn forestal, d'uns camins, d'unes fonts que cal que comencem a organitzar-nos per tal d'explotar-ho convenientment. Disposem d'un nombre important d'establiments de restauració per atraure a la gent a gaudir de la nostra gastronomia i dels productes autòctons com ara la mongeta del ganxet. Disposem d'un atractiu Parc de l'Hostal del Fum amb un tren que, amb l'esforç mai prou agraït dels Amics del Ferrocarril Tren de Palau, fa les delícies de milers de persones que s'acosten al nostre poble durant els caps de setmana. Un parc aquest, poc aprofitat pel que fa a d'altres possibles explotacions que tant bé ens podrien fer. També d'un seguit de masies i edificis d'interès històric rellevant, de la Fundació Folch i Torres, de l'Església Romànica de Santa Maria de Palau-solità, el Castell de Plegamans......
 
Són molts els exemples que ens porten a pensar que, allò que sembla que no, però que n'és molt d'important, com és el fet de ser un municipi turístic, hauria de fer-nos repensar de cara al futur l'estratègia a seguir per donar-nos a conèixer, partint d'un pla ben treballat, a tot Catalunya i més enllà.
 
El fet que TV3 i Catalunya Ràdio aquesta setmana hagin apostat per nosaltres, ens hauria de servir per començar a treballar d'una forma molt seriosa i rigorosa en aquesta qüestió. I és que, fins ara, quan algú et preguntava sobre la teva procedència, la reacció acabava essent, o bé de desconeixement, o bé de record pintoresc del programa Filiprim que fins ara és l'únic que ha fet que es parlés de nosaltres encara que fós només de forma humorística. En Josep Maria Bachs, amb el seu programa ja va fer que l'Ajuntament de finals dels anys vuitanta, amb l'Alcalde Joan Payola al capdavant, posés el nom del programa a un carrer de la vila. El meu propi pare, en qualitat de President de Fira Palau d'aleshores fou qui va encarregar els gegants del poble i qui va fer venir al Sr. Bachs al seu bateig.
 
Ara ja és molta més la gent que ens coneix, després d'una setmana sencera d'emissió des d'aquí i/o amb gent d'aquí per tele i per ràdio. aprofitem'ho, perquè, de ben segur, seran moltes les persones sobre les que s'haurà despertat la curiositat d'arribar-se a Palau.
 
El negoci i els beneficis del turisme, també a nivell local, si s'estudia i es planifica d'una forma adequada, poden ser extraordinaris!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dijous, 20 de març de 2014

A PROPÒSIT DE LES DADES DEL PADRÓ MUNICIPAL I LA SEVA CESSIÓ PER A LA CONSULTA

Potser sí que és per pur defecte professional. Però, com que en el ple del mes passat els representants del PP s'esgargamellaven d'aquella manera tant ostentosa fent veure que només ells saben el que diu la llei, i els altres som una colla d'ignorants; criticant-me fins i tot pel fet que un advocat com jo pugui defensar postulats favorables a la Consulta sabent que és il·legal; doncs, he pensat que, un cop analitzada la "Sacrosanta Constitución" així com el mateix Estatut d'Autonomia de Catalunya en el seu article 122 que atorga competències a la Generalitat per portar a terme consultes populars, ara toca veure si un Ajuntament pot cedir o no les dades del padró municipal a la Generalitat per celebrar la Consulta prevista pel proper 9 de novembre.
 
En aquest sentit, cal tenir en compte en primer lloc, que la Generalitat té competència exclusiva en matèria d'Estadística. Per aquesta raó disposa d'un organisme com l'Idescat, Institut d'Estadística de Catalunya. Partint d'aquí, aquest institut públic ja disposa a hores d'ara de totes les dades censals i del padró municipal de tots els pobles i ciutats de Catalunya, i no caldria, ni tant sols, demanar més dades que les que ja té per celebrar la Consulta.
 
Però, no acaba aquí la cosa. La pròpia legislació espanyola (Ley 7/85 de 2 d'abril sobre Bases del Régimen Local), estableix de forma expressa en el seu article 16.3 el següent:
 

3. Los datos del Padrón Municipal se cederán a otras Administraciones públicas que lo soliciten sin consentimiento previo al afectado solamente cuando les sean necesarios para el ejercicio de sus respectivas competencias, y exclusivamente para asuntos en los que la residencia o el domicilio sean datos relevantes. También pueden servir para elaborar estadísticas oficiales sometidas al secreto estadístico, en los términos previstos en la Ley 12/1989, de 9 de mayo, de la Función Estadística Pública y en las leyes de estadística de las comunidades autónomas con competencia en la materia.

 

Després d'això, podem tornar a analitzar la RIDÍCULA petició del PP als ajuntaments catalans en el sentit que no cedeixin les dades del padró a la Generalitat. Com heu pogut comprovar la il·legalitat és no cedir les dades si la Generalitat les demana.

 

Ni amb les lleis espanyoles actuals s'en surten els anomenats unionistes. La Consulta és plenament legal, en cap text legislatiu espanyol es prohibeix de forma expressa i impedir-lo conculcaria els drets fonamentals i llibertats públiques previstos en els articles del 14 al 29 de la Constitución española així com la Declaració Universal dels Drets Humans de la ONU. Agradi o no agradi al PP o a C'S o a qui sigui, la Consulta cal fer-la. I només l'us de la força podria impedir-ho, això sí, amb unes conseqüències a nivell internacional del tot imprevisibles.

 




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dimecres, 19 de març de 2014

I QUÈ DIU L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA SOBRE UNA CONSULTA POPULAR?

Oi que setmanes enrere fèiem un anàlisi sobre les disposicions de la "Sacrosanta Constitución" en relació a si impedia, prohibia o no amparava una consulta com la acordada pel proper 9 de novembre sobre la Independència? Tres van ser els apunts dedicats a la qüestió, i la conclusió no podia ser pas més clarificadora: No existeix cap tipus de prohibició al respecte. La plasmació d'un esprit participatiu, d'implicació política dels ciutadans, de remisió al que disposin els tractats i convenis internacionals subscrits pel Regne d'Espanya, l'esmén a la Declaració Universal dels Drets Humans, etc, a banda d'articles com el 10 i, evidentment, el 150.2 que regula la possibilitat de transferir competències exclusives de l'estat a les comunitats autònomes; tot plegat ens feia arribar a la conclusió que només es tracta de VOLUNTAT POLÍTICA. La resta són prohibicions sense fonament i crides desesperades a la divisió i l'enfrontament que, com tots sabem, és l'únic que cerquen les formacions anomenades unionistes.
 
Sabem que Catalunya ja disposa actualment d'una legislació sobre consultes populars aprovada en el seu dia per un Parlament dominat pel tripartit que conformava el govern d'aleshores. Però, malgrat les retallades del Tribunal "polític" Constitucional espanyol, resulta que no va tocar ni un punt ni una coma del plenament vigent article 122 de l'actual Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006:
 
ARTICLE 122. CONSULTES POPULARS

Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la Constitució.

 

Per tant, quin és doncs el problema de tanta polèmica inconsistent i interessada? El Govern de la Generalitat, prèvia aprovació de la llei que ho ha de regular, té tot l'amparament legal per portar a terme la consulta del proper dia 9 de novembre. Cal recordar que no ens trobem davant d'un Referèndum sino d'una Consulta. Es pregunta als ciutadans què prefereixen, com voldrien que fós el seu país..., en cap cas s'està plantejant que el poble refrendi, avali, doni la conformitat a una decisió prèviament presa pel Govern o pel Parlament.

 

Per tant, deixem-nos de perdre el temps en debats estèrils, i anem per feina, que en tenim molta i les nostres energies han de servir per ajudar al país a sortir de l'etzucac en el que es troba amb la seva pertinença actual a un estat fonamentalment opressor.

 

Un cop efectuada la consulta. Quan sapiguem realment la opinió del poble de Catalunya, procedirà pensar l'estratègia per assolir l'estatus pel que s'hagi inclinat la majoria dels ciutadans. Recordem les paraules del President Mas l'endemà de la Diada del 2012: "Ens caldrà molta feina, grans majories i capacitat de resistència". Doncs això!

 




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


diumenge, 16 de març de 2014

MÉS PROPOSTES ARRAN DEL DEBAT SOBRE LA POBRESA

 

1) L'acció pública, sens dubte, ha generat alts nivells de redistribució de renda i ha garantit l'accés dels més desfavorits a moltes prestacions socials abans inaccessibles. Alhora, però, segueixen existint bosses de pobresa i d'exclusió a les quals no hi pot arribar per raons d'eficiència i de manca de recursos i, a més a més, d'una deficient gestió. L'objectiu és obtenir a través d'una política fiscal activa i unes prestacions econòmiques de serveis socials que es puguin reduir les desigualtats socials i duplicar la base de les classes mitges. Si l'Estat s'erigeix en el garant del benestar, és evident que cada vegada necessitarà majors dosis de recursos, fins al punt que un Estat desbocat resulta, per ell mateix, incompatible amb l'economia de mercat. Malgrat això, se segueixen exigint més i majors prestacions i recursos.

 

2) El nostre model no hauria de ser el de l'Estat del Benestar sinó el de la Societat del benestar, on no és l'Estat qui ho garanteix tot, sinó on cadascú dels membres de la comunitat ha d'assumir la seva responsabilitat i esforçar-se per assolir els seus objectius i contribuir al seu progrés.

 

3) Cal continuar augmentant el topall d'ingressos de la prestació social de caràcter econòmic per a les vídues, així com complementar totes les pensions que no arribin a l'Índex de Renda de Suficiència i garantir-ne el 100% com a renda mínima de tota persona gran que visqui a Catalunya, superant les situacions injustes que s'han posat de manifest en els darrers anys.

 

4) En una visió de futur, convindria incrementar els ajuts de la Renda Mínima d'Inserció, reforçant el seu sentit com a eina que permeti la reinserció sociolaboral dels seus beneficiaris. També caldria desenvolupar un Pla Nacional per a la Inclusió Social a Catalunya amb participació activa de tots els agents implicats i entitats representatives, per a fer front a totes les formes de pobresa.

 

5) Calen polítiques urgents de lluita contra la pobresa infantil.

 




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dijous, 13 de març de 2014

PARLEM DE LA POBRESA A CATALUNYA?

Aquest vespre he participat en el debat, Palau a Debat, de Ràdio Palau. Com a conseqüència del Ple del Parlament de Catalunya celebrat entre ahir i avui sobre la pobresa, aquesta qüestió hi ha estat present. I, en aquest sentit, em venen al cap tot un seguit de propostes i reflexions:

 

1) Com a conseqüència dels cinc anys de crisi, hi ha moltes persones i famílies que han caigut en la pobresa. Quan parlem de pobresa no ens referim a la que afecta a persones que provinguin de situacions laborals complicades, de famílies desestructurades o de vulnerabilitat social només, sinó de persones i famílies senceres que s'han trobat a l'atur d'un dia per un altre.

 

2) És preocupant l'augment de  la pobresa infantil. Els nens i les nenes són, juntament amb altres col·lectius vulnerables, aquells que ens obliguen a mantenir-nos ferms en la necessitat de dur a terme totes les mesures possibles per a revertir aquesta situació de crisi econòmica i reforçar la cohesió social. No hem d'oblidar mai que la crisi econòmica té greus conseqüències socials i també de salut.

 

3) Cal evidenciar el nostre clar convenciment de la necessitat d'actuar per lluitar i pal·liar les conseqüències de la pobresa i la marginació, així com atacar les causes de les desigualtats i la pobresa.

 

4) Cal un compromís clar per anar cap a una progressiva reversibilitat (devolució social), tant fiscal com de serveis, és a dir, a retornar a la societat, especialment a les persones, a les famílies de classe mitjana o treballadora i als treballadors autònoms, tot allò que han perdut en aquests anys de crisi, de tal manera que retornin als nivells de benestar i de càrrega fiscal anteriors al començament de la crisi.

 

5) Es fa més necessari que mai impulsar un pacte entre les forces polítiques i agents socials per enfocar el final de la recessió de manera que la recuperació econòmica, arribi quan arribi, permeti un reequilibri entre aquells que han estat els més castigats per la crisi i els que no s'han vist afectats greument per la mateixa, amb l'objectiu de recuperar les classes mitjanes que ha estat i són les grans perjudicades. 

 

6) Mai no existirà un ordre social tan just i solidari que no pugui ser millorat i que, per tant, qualsevol societat, qualsevol ordre, pot ser millorat perquè és essencialment perfectible com tota obra humana.

  

7) Cal Procurar que cap persona visqui per sota del límits imprescindibles.

 

8) Preocupar-nos pels desnonaments, les rendes mínimes, per les persones grans que ja no es poden valdre per si mateixes.

 

9) S'ha d'aplicar Una alternativa que empri decididament la força de l'Estat per establir un marc regulatori, al temps que és capaç d'aprofitar la força del mercat per a la generació de riquesa: tant mercat com sigui possible, tant Estat com calgui, amb la següent fita posada al servei de la comunitat i de la construcció nacional de Catalunya, sempre oberts al món global, però amb l'atenció específica a aquells que no el poden seguir.

 

10) Finalment, cal que es doni una "justícia bàsica" en virtut de la qual tots els homes i dones tinguin garantits els drets fonamentals com a ciutadans i també una dotació material bàsica que els permeti, viure dignament i participar en les principals activitats de la societat. Les persones tenen determinats drets pel simple fet de ser persones.

 




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dimarts, 11 de març de 2014

CiU EVITA LA PLUSVÀLUA ALS MÉS NECESSITATS!

Reprodueixo a continuació l'escrit del Grup municipal de Convergència i Unió al Butlletí municipal d'aquest mes de març:

 

En el darrer Ple de febrer es va aprovar finalment, i per unanimitat, la convocatoria d'ajuts per fer front al pagament de l'impost municipal d'Increment del Valor dels Terrenys -l'anomenada Plusvàlua- a les persones en procés d'execució hipotecària.

 

Tot va començar quan CiU va portar al ple municipal una proposta d'acord per tal d'evitar que tots aquells que patissin la pèrdua del seu habitatge, com a conseqüència d'un procés d'execució hipotecària, poguessin evitar el pagament d'aquest l'impost. Per això, en el pressupost d'enguany s'hi destinen més de trenta mil euros.

 

CiU continúa vetllant per les persones del nostre poble que es trobin en situació de màxima necessitat. Ja ho vam demostrar durant l'anterior legislatura, multiplicant per cinc el pressupost destinat als Serveis Socials. També es va demostrar quan vam aconseguir que l'IBI no augmentés per al 2013, després que el Govern Rajoy acordés un augment desmesurat, o que es bonifiqués la taxa d'escombraries per a les famílies monoparentals o nombroses.

 

Finalment, agraïm la predisposició del Govern municipal i de la resta de grups del consistori en l'aplicació de l'acord sobre les plusvàlues. Així és com a CiU ens agrada exercir l'oposició.




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


divendres, 7 de març de 2014

NO ENS EQUIVOQUESSIM D'ADVERSARI POLÍTIC

Per acabar amb les reflexions al voltant del ple del passat dia 27 de febrer, voldria comentar alguns aspectes que considero necessari tenir en compte a l'hora d'enfocar l'actuació o estratègia de CiU a nivell municipal.
 
I és que, com ja sabeu, no hi ha mes en el que, o bé nosaltres, o qualsevol altre grup municipal de l'Ajuntament a excepció del PP, presenti al ple alguna moció per tal d'expresar disconformitat, oposició o per fer pura pressió política sobre lleis, projectes de lleis o actuacions del govern espanyol del PP. He dit que tots els grups a excepció del PP, tot i que també és cert que, per part del grup de la Veu mai s'ha presentat cap tipus de moció en aquest sentit. Així, han estat moltíssimes les mocions i propostes d'acord de tota mena en contra de determinacions del govern del PP: que si per raó de la llei sobre ensenyament i el seu maltractament a la nostra llengua, que si les resolucions judicials en contra del model educatiu català i l'interpretació de les lleis espanyoles, que si el pla energètic, l'hidrològic, el LAPAO, l'increment de l'IVA, l'impossibilitat d'abonar-lo quan realment s'hagi cobrat una factura, la LRSAL  i un llarguíssim etcètera que algun dia serà bo de recordar. El PP de Palau, en canvi, fins ara, quan ja portem gairebé tres anys de legislatura, no se l'ha vist pel plenari més que per discutir les nostres mocions o les propostes del govern municipal.
 
Ha estat en el passat ple de febrer quan finalment s'ha decidit a fer la seva legítima batalla política, sobretot perquè veu com hi ha altres forces polítiques a nivell local que estan començant a agafar posicions prenent-li l'espai ideològic del que fins ara en tenia l'ejemonia. I és per això, que va portar al ple, dues mocions: Una per demanar que s'apliquin al cent per cent les sentències del TSJC en matèria lingüística a determinats centres escolars, i l'altra per exigir a l'Alcaldessa que no se li acudeixi de cedir les dades del padró municipal per a la celebració d'un referèndum que el PP considera il·legal.
 
La qüestió no és si ha presentat aquesta o aquella moció. La qüestió preocupant és el tò emprat en la seva defensa. La qüestió és l'ànim clar de trobar conflicte, de cercar la confrontació. I, com ja es va poder comprovar, aquí no ens trobaran facin el que facin.
 
La forma en l'exposició, les maneres emprades, la gestualitat, l'intervenció de determinats seguidors d'aquell partit al final del ple com a públic assistent. No ens trobaran!
 
Per expressar el rebuig que CiU sent davant d'una proposta com la d'impedir cedir les dades del padró per tal d'evitar que se celebri una consulta democràtica sobre la independència de Catalunya, vaig optar per manifestar que el meu torn d'intervenció de tres minuts els utilitzaria mantenint-me en silenci. Va ser tanta la sorpresa i la manca de reacció que això va provocar, que, quan portava un minut en silenci, vaig passar a intervenir per manifestar que aquella era la nostra manera de protestar davant d'una proposta flagrantment dictatorial i antidemocràtica. I si, ja en el tema de la defensa del bilingüisme integral a l'educació, el tò emprat havia arribat fins a nivells mai vistos fins ara per part del PP, en la de la cessió de les dades del padró, l'ira es va apoderar definitivament d'ells. Les seves manifestacions relatives a que gràcies a ells vam governar durant quatre anys, com si amb ells no anés la cosa, ens van fer decidir en no donar cap mena de resposta i així fugir de la premeditada crispació. Després, vaig saber per Ràdio Palau que el portaveu del PP es va aixecar i marxar del plenari durant la meva intervenció en el torn de precs i preguntes. Trist, molt trist.
 
Però, que tothom tingui molt clar, que més enllà de discussions ideològiques, amb tota la intensitat discursiva i de debat que faci falta, el PP no és el nostre adversari polític a Palau-solità i Plegamans. El PP es troba a l'oposició com nosaltres i, per tant, a qui cal controlar, fiscalitzar i contraposar propostes és al govern i els grups que l'integren. No ens equivoquéssim!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dijous, 6 de març de 2014

PREGUNTES I RESPOSTES PLE FEBRER 2014. (3 I FINAL)

Acabo ja avui amb les tres darreres preguntes formulades en el plenari de dijous passat:
 

 

8.- En relació a la construcció d'una vorera fins ara inexistent al carrer Riereta, volem saber si es tracta d'una actuació aïllada, o, en canvi, és la primera fase del projecte global de l'Avinguda Catalunya que l'anterior govern va deixar al caláis previst pel tram que va des de la baixada de can Cortès fins a l'esmentat carrer Riereta? És previst seguir amb l'execució de la resta d'aquest projecte i per quan es pensa portar a terme?

 

Aquí si que, un cert deliri es va apoderar dels regidors que van esforçar-se en contestar. Per una banda, la Regidora Sanz, (si, la que manifesta que ha sigut d'esquerres de tota la vida, sense dir que als anys noranta va ser militant d'Unió), va dir que l'actuació del carrer Riereta responia a l'interès d'aquest govern en acabar amb les barreres arquitectòniques i així afavorir l'accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda. Si us fixeu en les obres realitzades, a banda de la nova vorera al cantó esquerra baixant, no sé si percebreu algun tipus d'eliminació de barreres arquitectòniques. El que segur saltarà a la vista, és una preocupació evident pel dia que hi hagi una pluja important. Hi ha alguns comerços que, molt probablement, poden patir inundacions en els seus locals com a conseqüència de pluges abundoses; i no dic pas res més.

Pel que fa a si l'obra realitzada respon només a una part del projecte global que l'anterior govern va deixar al calaix, i que afecta a tota la zona existent entre el quiosc de can Cortès i l'esmentat carrer Riereta, el Regidor Abascal, va manifestar que, de cap manera responia al nostre projecte, (només faltaria!) sino que s'ha fet perquè era necessari. I aquí és on va confondre el projecte de vianantització del centre amb aquest; i va començar a dir que si el projecte global no es podia executar en la seva totalitat perquè suposava vianantitzar part de la Carrerada a l'alçada dels carrers Anselm Clavé i Camí Reial, que la cosa arribava fins a la porxada de ca l'Estruch i altres afirmacions del tot inconexes que res tenien a veure amb la nostra pregunta. Haurem de demanar als tècnics municipals que li ensenyin el projecte a veure si, pel bé del poble, pot arribar-se a plantejar projectes globals i no bunyols o bolets d'aquest calibre.

 

 

9.- A la vista de les mocions aprovades per aquest plenari, i en concret la que en el seu dia va proposar el Grup municipal de CiU en el sentit de donar cobertura a les persones en situació de desnonament com a conseqüència d'una execució hipotecària davant la necessitat d'haver d'abonar l'impost de la Plusvalua municipal, que avui s'ha aprovat la convocatoria pública de les ajudes, voldriem saber quin nombre de desnonaments per aquesta raó es té constància que s'han produït al nostre poble durant l'any 2013 i quin tipus d'intervenció hi ha hagut des de Serveis Socials.

 

La Regidora Cabeza va manifestar que pocs són els desnonaments per causa d'execució hipotecària dels que es té constància a Palau-solità i Plegamans. que la major part, i més preocupants, provenen de l'impagament de lloguers, i aquí sí que hi ha una important intervenció dels nostres Serveis Socials ajudant no només a mirar d'aturar aquests desnonaments, sino també per afavorir el lloguer abonant fiances o dipòsits a l'hora de formalitzar els contractes d'arrendament, com així ho va començar a fer l'anterior govern. sí que, en quant als llençaments per execucions hipotecàries n'hi ha d'acumulats d'anys anteriors, en un nombre de 9, l'any passat només 1, i que la majoria encara es troben en fase de suspensió en el seu tràmit per aplicació de la nova legislació sobre deutors hipotecaris.

 

 

10.- Quàntes sol·licituds s'han presentat demanant els microcrèdits per a la creació de noves empreses? Quanta se n'han concedit?

 

El Regidor Segrelles va contestar que només hi ha hagut dues sol·licituds, que encara estan pendents de concedir-se i que aviat seran aprovades en Junta de Govern Local. Només dues sol·licituds per crear una nova empresa demanant crèdits per un màxim de mil euros!

 




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dimecres, 5 de març de 2014

PREGUNTES I RESPOSTES PLE FEBRER 2014 (2)

 

4.- Per quina raó, després que finalment ja ens ha lliurat les actes de les reunions celebrades abans de l'aprovació inicial del POUM, encara no ens ha lliurat les al·legacions (més de 160) que han estat presentades? Quan té previst convocar a les diverses forces polítiques per tal d'explicar aquestes al·legacions i plantejar posibles acords de resolució al respecte? Per quan preveu celebrar el ple d'aprovació provisional del POUM?

 

La Regidora Marcuello, després de reconèixer que, efectivament, la setmana posterior al ple del passat mes de gener sí que ens va lliurar unes actes reclamades en diverses ocasions des d'abril de 2013, va dir que tenia problemes administratius a l'hora de poder-nos donar trasllat de les 164 al·legacions presentades al POUM. Que en aquests moments encara li resten a l'equip tècnic encarregat d'analitzar-les i fer les oportunes propostes de resolució, un total de vint al·legacions. Que espera poder començar a reunir-se amb els grups municipals de l'oposició durant la segona quinzena d'aquest mes de març. I que, en base a tot plegat, les previsions d'aprovació provisional del POUM eren encara incertes, essent possible que, cap a finals de març sí que es pugui saber ja amb certa precisió per quan podria portar-se a ple l'aprovació última abans que es remeti tot l'expedient a la Generalitat per a la seva definitiva conformitat i aprovació.

 

 

5.- Saben ja a què pensen destinar els 662.000 euros rebuts del conveni de Can Valls, malgrat haver renunciat als 140.000 euros dels 800.000 acordats per a la construcció de la que havia de ser la Piscina municipal?

 

Doncs, si el mes passat va ser la pròpia alcaldessa qui ens va dir que encara no ho sabien, aquest mes cap dels regidors que conformen l'equip de govern es va dignar a contestar la pregunta. Per tant, sí que sabem que aquests diners els ha rebut l'Ajuntament, que encara avui estem esperant un informe al que es va comprometre en el seu dia l'interventor municipal contractat com a autèntic càrrec de confiança i de partit, per tal que ens justifiqui adequadament la renúncia a part dels diners acordats en el conveni de can Valls; i que els diners percebuts es troben en un dipòsit a termini en el que, és de suposar, pretenen estalviar sense més.

 

 

6.- S'ha donat ja algun tipus d'instrucció per tal que el semàfor del Passeig de la Carrerada amb l'Avinguda Catalunya redueixi el mig minut d'espera que es va allargar durant la passada Fira Medieval?

 

La regidora Marcuello, com ja ens va informar oportunament, diu que, efectivament, el mig minut de retard programat durant la fira medieval de l'any passat, encara no s'ha tornat a deixar com abans. Diu que hi ha queixes de retencions a determinades hores del dia per entrar a l'Avinguda Catalunya des de la Carrerada, però que, com que els tècnics municipals li diuen que és millor així, doncs que no ho toca. Si hi ha queixes i abans no n'hi havia, per quina raó inexplicable no ho retornem a l'estat anterior?

 

 

7.- Volem saber per quina raó s'ha decidit canviar el nom al DesOc, Servei municipal de Desenvolupament empresarial i Ocupació, per passar-se a dir Palau Avança? Què fa el nou Servei diferent que abans?

 

El Regidor Segrelles no va saber-nos contestar res en relació a les diferències de serveis o prestacions respecte del Desoc. Diu que amb el canvi de nom es pretén potenciar, impulsar el servei, fomentar la formacio, les relacions amb empreses demandants de feina, etc. És a dir, res que abans no es fés. Conclusió: Un canvi de nom sense més, només per deixar enrere una denominació de CiU substituïnt-la per una del PSOE! 

 




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.