divendres, 30 de maig de 2014

PLE MAIG 2014: NOMÉS QUEDA UN ANY, ARRIBEN LES PRESSES I LA IMPROVITZACIÓ!

Com sabeu, ahir va tenir lloc el ple ordinari del mes de maig. Van ser molts els punts a tractar i debatre, i per això resumiré aquells que considero de més transcendència.
 
Recordareu que, més enllà de l'inevitable aprovació (només faltaria) dels pressupostos municipals de cada any, així com les ordenances fiscals, portem tres anys celebrant els plens ordinaris de cada més sense propostes clares del govern, sense iniciativa, i on només s'hi portaven qüestions de pur tràmit que, en molts casos, ni tan sols era preceptiva la seva discussió pel plenari. És més, podem afirmar amb un cert orgull, que qui ha portat les propostes al ple durant l'actual mandat, ha estat bàsicament CiU. Però, és clar, només falta un any per les eleccions municipals del 2015, i ara tot són preses, improvització i el campi qui pugui! Sabeu perfectament, (perquè així ho hem vingut denunciant de forma reiterada) que fins ara hem tingut un govern que no ha governat, que ha fet d'oposició a l'oposició i que s'ha dedicat a desfer accions de l'anterior equip de govern que no pas a mantenir-les, potenciar-les o millorar-les. També, com tantes vegades he comentat, s'ens ha volgut presentar com a grans inversions o millores, obres de simple i estricte manteniment, que és el mínim que cal exigir a qualsevol govern. Però ara sí. Ara, malgrat l'evident tensió que es detecta entre els membres del mateix govern i una clara descoordinació entre ells, ara veuen ja a l'horitzó no gens llunyà, la celebració de les properes eleccions municipals, i de seguir en la mateixa dinàmica que fins ara, es veuran abocats a la desfeta electoral pel seu propi desgast, però sobretot, perquè la gent haurà perdut definitivament la confiança en uns representants més dedicats a la destrucció de l'adversari polític que no pas a treballar decididament pels interessos dels ciutadans de Palau-solità i Plegamans.
 
Ahir es va aprovar inicialment la construcció de la famosa Pista semicoberta esportiva, polivalent, o el que sigui, perquè hores d'ara encara ningú sap en què s'acabarà convertint. Al mateix temps, es va aprovar l'expropiació d'un terreny de 2224 metres quadrats dels del costat de l'esplanada destinada actualment a aparcament, just a tocar dels pabellons d'esports municipals, per un preu de cent deu mil euros. La construcció de la pista tindrà un cost de sis-cents mil euros. Per tant, la pista en qüestió tindrà un cost inicial (el final ja ho veurem) de set-cents deu mil euros! I això, com sabeu, és per fer una pista esportiva amb quatre pilars i una teulada metàlica, envoltada per un filat, però sense lavabos, sense vestidors i sense graderies! Crec que serà sobrer qualsevol comentari. Després que el regidor Abascal ens digui que, segons el MIEM, Mapa d'Instal·lacions Esportives Municipals, aprovat l'any 2008 d'acord amb un estudi de la Diputació de Barcelona, s'estableix com a prioritari al nostre poble una instal·lació de piscina coberta i d'una pista semicoberta, ens acaba dient que per ell la piscina no era pas una prioritat però sí aquesta pista, que ni tan sols portava el PSC en el seu programa electoral! Per això, agafa els diners de la subvenció de la Diputació (300 000 euros) concedits per a la construcció de la piscina i els col·loca a la pista. Així, també agafa part dels diners del conveni subscrit per l'anterior govern amb la propietat de can Valls (que havien de ser 800 000 euros però que només n'han percebut 664 000 només per poder atacar-nos) i amb això és amb el que compten per fer una pista que, per cert, tant parlar de participació ciutadana, encara cap entitat esportiva en sap res, ni se li ha consultat ni res; com tampoc altres possibles entitats culturals  o cíviques que també s'en podrien beneficiar. Com veieu doncs, si tot va bé, cap al mes d'octubre proper es començaran les obres, i si hi ha sort podran innaugurar la seva pista abans d'eleccions. Això sí: qui vingui al darrera a governar, ja s'ho farà amb les reivindicacions de totes les entitats per poder disposar d'uns serveis que ni tan sols han previst!
 
Una altra de les inversions ahir aprovades, va ser la dedicada al manteniment i millora de la torre de la casa Folch. Resultava gairebé grotesc escoltar al regidor Abascal lloant les virtuds del seu govern a l'hora de preservar el nostre patrimoni cultural. No vam tenir més remei que haver-los de recordar com durant la segona meitat dels anys noranta el primer govern Padrós volia enderrocar aquesta torre i eliminar els seus jardins per poder-hi construir pisos, fins que la pressió que CiU, i sobretot el regidor Josep Maria Serravinyals van exercir, també davant de la Generalitat, i es va aconseguir preservar i conservar aquest patrimoni, del qual l'anterior govern va iniciar la seva total recuperació amb l'arranjament dels seus jardins i part d'aquesta torre. Ara, en lloc de projectar una reforma global del immoble, el que fan és un rentat de cara a la façana i teulada, i del que en farem i quin us se li dona, ja s'en ocuparà el proper govern municipal! Novament, política d'aparador i prou!
 
Finalment, la tercera gran inversió aprovada és la que es refereix a l'arranjament de la zona de conexió entre la Carrerada i l'avinguda Catalunya. Deixeu-me dir, en primer lloc, que tota aquesta zona, que va des del Camí Reial al centre de vianants fins a l'Avinguda Catalunya, forma part de la globalitat del projecte de la zona de vianants de la que només es va executar una part. Doncs bé, no pensareu pas que aquesta gent continuaran amb aquell projecte! Déu nos enguard! I que no vol dir pas que també fos de vianants aquesta part. Però, en lloc d'aplicar i millorar el projecte existent en el seu dia aprovat i pagat, en fan un de nou que consisteix bàsicament en fer nou el que hi ha i algun retoc més; això sí, amb material ben diferent al que hi ha al centre per deixar ben clar que ells ho faran ben diferent! Perquè us en feu una idea, l'obra en qüestió a executar també just abans de les properes eleccions municipals, consistirà en que, al sortir del Camí Reial, venint de l'Ajuntament i per anar cap dalt a l'Avinguda Catalunya, us trobareu a partir de la cantonada de l'esquerra on hi havia la botiga d'esports i ara hi ha una gestoria, una anomenada Plataforma Única. És a dir que, des d'allà i fins a l'alçada del carrer Comerç a la dreta i Anselm Claver a l'esquerra, tant la vorera com la calçada es trobarà a la mateixa alçada, i la separació entre vianants i vehicles vindrà donada per pilones. Però, en lloc de seguir així fins a la carretera, només és al llarg d'aquest troset. A partir d'aquí, arranjament del clavegueram (que efectivament fa molta falta), voreres més amples fins dalt amb possibilitat de zona d'estacionament ràpid a dreta i esquerra,(sí, ho ehu llegit bé) amb els actuals tres carrils, un d'entrada i dos de sortida, i arribant a l'avinguda Catalunya, tant davant del Banc Sabadell i al seu front, com a la banda esquerra,(Farnés i petards) veureu unes voreres molt més amples, de 80 centímetres per banda, eliminant la part on els vehicles s'estacionen de forma irregular, per exemple, davant del pas del semàfor, fent així molt més estreta la carretera per alentir la velocitat del trànsit. També es col·locaran uns bancs prop de la botiga dels petards així com un pas de vianants i una zona de càrrega i descàrrega just al davant del comerç de les bicicletes. Finalment, es renovarà el carrer Plegamans aixemplant les voreres de banda i banda en vint centímetres i poca cosa més.
 
Aquests són els punts de més transcendència del ple d'ahir. En propers apunts us aniré comentant altres aspectes tractats!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dijous, 29 de maig de 2014

MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER TAL QUE S'ORGANITZIN ACCIONS DE RECONEIXEMENT AMB MOTIU DELS 25 ANYS DE LA CREACIÓ DE RÀDIO PALAU

La segona de les mocions que CiU ha presentat al ple d'avui, fa referència a la necessitat que des del nostre Grup municipal hem valorat, de conmemorar d'una forma prou rellevant el vint-i-cinquè aniversari de la creació de l'emissora municipal pública del nostre poble, Ràdio Palau. I és que, encara que ningú, fins a la presentació d'aquesta moció, s'havia adonat d'aquest aniversari, com que jo mateix vaig participar de forma activa en els seus inicis, i fins i tot, vaig acabar exercint com de director de facto de la mateixa, m'ha fet molta il·lusió poder presentar aquesta moció per tal que es pugui celebrar d'una forma adequada l'existència de l'emissora, així com homenatjar a tots aquells que, d'una manera o altra, hi han intervingut o participat.

 

Transcric a continuació el text de la moció:

 

Atès que durant el proper mes de setembre es cumpliran vint-i-cinc anys de la creació per part de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans de la seva emissora municipal de Ràdio denominada Ràdio Palau.

 

Atès que, les seves emissions de forma regular es van iniciar amb motiu de la celebració de l'edició de Fira Palau de l'any 1989, emetent-se en directe des de la mateixa Fira els diferents actes que s'hi portaven a terme.

 

Atès que, l'existència d'aquesta emissora municipal ha suposat una gran eina d'informació i participació dels ciutadans de Palau-solità i Plegamans en tot allò que, al llarg d'aquest vint-i-cinc anys s'ha anat succeïnt al nostre poble.

 

Atès que al llarg de tots aquests anys han estat moltes les persones que, ja sigui com a responsables polítics, com a col·laboradors o com a professionals han fet possible que Ràdio Palau hagi esdevingut un element integrador i de participació com pocs mitjans, fent que s'hagi aconseguit gaudir d'un nivell de proximitat, pluralisme i immediatesa com mai abans s'havia vist.

 

Atès que, l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans n'és el titular i que cal seguir potenciant i consolidant un element de cohesió social com aquest, al mateix temps que reconèixer la tasca portada a terme per totes i cadascuna de les persones que, d'una manera o altra han intervingut al llarg de la seva existència, és la raó per la qual considerem oportú que, aprofitant la celebració de la propera edició de Fira Palau 2014 es portin a terme accions de reconeixement, agraïment i record  amb motiu dels vint-i-cinc anys d'existència de Ràdio Palau com emissora pública i municipal.

 

 

Per aquesta raó es proposa al Ple l'adopció dels acords següents:

 

 

PRIMER.- Que amb motiu dels vint-i-cinc anys d'existència de l'emissora de ràdio municipal Ràdio Palau, s'organitzin actes o accions de reconeixement a totes les persones que hi han intervingut o participat des de la seva creació al mes de setembre de 1989 i fins avui.

 

SEGON.- Que es comuniqui aquest acord a la Direcció de Ràdio Palau així com a totes les persones que, ja sigui com a col·laboradors, professionals o responsables polítics hi hagin intervingut al llarg de tots aquests anys a fi que puguin participar en l'organització de les accions de reconeixement que es creguin oportunes.

 




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dimecres, 28 de maig de 2014

MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA FUTURA LLEI ELECTORAL DE CATALUNYA

Demà, com sempre a partir de les set de la tarda, tindrà lloc la celebració del ple ordinari del mes de maig. En aquesta ocasió són dues les mocions que el Grup municipal de CiU ha presentat per al seu debat i aprovació. Us reprodueixo a continuació la primera que fa referència a la necessitat que el Parlament de Catalunya posi tots els esforços necessaris i més si cal, en enllestir una llei electoral pròpia per a Catalunya, la qual per a la seva aprovació requereix de l'existència d'un gran consens ja que calen al menys noranta diputats perquè pugui tirar endavant, i mai, ni amb l'Estatut anterior ni amb l'actual hem estat capaços, només per interessos de partit, d'aconseguir un acord al respecte. Ara més que mai, en unes circumpstàncies històriques com les que estem atravessant, es fa necessari d'una altra important estructura d'estat com és la de disposar d'una legislació pròpia en matèria electoral.

 

La moció presentada és la següent:

 

 

Tot i la reiterada voluntat del legislatiu català d'aprovar una norma pròpia per regular els processos electorals, Catalunya encara no disposa d'una llei electoral pròpia.

 

És per aquest motiu que el Parlament de Catalunya, el passat mes de febrer de 2013, va constituir una ponència per a la proposició de la llei electoral de Catalunya, integrada per representants de tots els grups parlamentaris.

 

El procés adoptat per a la redacció de la futura Llei electoral de Catalunya mostra la qualitat democràtica de la institució ja que, per una banda, s'ha escollit la via de la ponència conjunta, que requereix un ampli consens de les forces polítiques i alhora recull les diferents sensibilitats existents respecte a la qüestió; i per l'altra, s'ha donat i s'està donant veu als experts en la matèria a través de compareixences.

 

La ponència conjunta va començar a funcionar prenent com a base els treballs parlamentaris anteriors, els quals posaven de relleu les dificultats per definir el sistema electoral, la inviabilitat d'una reforma sectorial o la manca de consens sobre la sindicatura electoral, entre d'altres. Actualment, segueix treballant per trobar els punts de consens per a la redacció d'una proposició de llei electoral catalana, la qual ha de perdurar en el temps.

 

La llei electoral pròpia és absolutament necessària pel país. I hem d'aprofitar aquesta ocasió per incorporar mesures pioneres i mecanismes que reforcin la qualitat democràtica, tals com la tramesa conjunta, el vot anticipat, millorar el vot per correu, la sindicatura electoral, el sistema de doble vot (uninominal i nacional).

 

Per tot això, el grup municipal de Convergència i Unió de Palau-solità i Plegamans proposa al Ple municipal l'adopció dels acords següents:

 

Primer.- Instar al Parlament de Catalunya que en la nova Llei electoral de Catalunya el pes de la representació de les circumscripcions provincials no sigui inferior a l'actual.

 

Segon.- Manifestar la necessitat d'introduir un sistema de doble vot que combini l'elecció directa de candidats a través de comarca/districte, amb l'actual sistema de vot per circumscripcions mantenint la representativitat i proporcionalitat actual.

 

Tercer.- Rebutjar la proposta de circumscripció única electoral en les eleccions catalanes.

 

Quart.- Fer arribar aquesta moció a la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament de Catalunya i als diferents grups parlamentaris d'aquesta cambra.

 




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dilluns, 26 de maig de 2014

EUROPPEES 2014: SOBIRANISME CREIXENT I MAJORITARI A PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS!

Suposo que, a aquestes alçades ja coneixeu els resultats de les eleccions al Parlament europeu d'ahir en general, i a Catalunya en particular. Però, tot i que probablement també sabeu com han anat al nostre poble, considero necessari posar damunt la taula algunes reflexions i/o valoracions:
 
Abans però, permeteu-me expressar el meu convenciment que cap elecció pot ser comparable amb una altra de diferent tipus. És a dir, crec que aquestes eleccions s'han de comparar i valorar respecte de les celebrades l'any 2009; però que, fer comparacions amb comicis generals, al Parlament de Catalunya o municipals ens pot portar a la demagògia més absoluta. Si que, en canvi, per tal d'interpretar correctament el seu resultat s'han de tenir en compte i molt, les actuals circumpstàncies històriques per les que atravessa el nostre país amb l'aposta decidida de la majoria de les forces polítiques catalanes i la major part dels ciutadans de la nació en el procés iniciat cap a la celebració d'una consulta per la independència de Catalunya, amb el president Mas al capdavant.
 
Dit això,
 
1. També ha Palau-solità i Plegamans el sobiranisme és clarament majoritari. Els resultats al nostre poble:
 
ERC 1113 vots. CiU 1111 vots. PSC-PSOE 585 vots. ICV 539 vots. PP 429 vots.
 
Tot plegat vol dir, entre altres moltes coses, que la suma de les tres forces polítiques favorables al dret a decidir expressen que més del 55% dels electors palauencs i plegamanins es mostren a favor del dret a decidir. Però, si hi afegim els més de tres-cents vots de PODEMOS, observem com més del 60% del poble és favorable a que els catalans decidim lliurement el nostre futur.
 
2. Que cal felicitar molt sincerament a Esquerra Republicana pels resultats obtinguts també al nostre poble superant en dos vots a Convergència i Unió, cosa que comporta que, a la pràctica, s'observi un empat tècnic entre dues grans forces majoritàries no només a Catalunya sino també a Palau-solità i Plegamans que s'han conjurat fins al final per tal d'aconseguir l'objectiu de la independència de Catalunya.
 
3. Que Convergència i Unió, ha passat d'obtenir al 2009 un total de 850 vots als 1111 d'ahir. Això només pot ser interpretat d'una forma molt satisfactòria en el sentit que, malgrat tot: les retallades, l'haver de governar el país sota l'ofec constant per part d'Espanya, l'expoli fiscal, l'haver de prendre decisions del tot impopulars a la vista de la situació econòmica existent, però també pel gran deute heretat d'etapes anteriors, l'impagament a les farmàcies pels incompliments del govern espanyol, els retalls a les pagues extres dels funcionaris i tants altres etcèteres com volgueu; malgrat tot això, CiU incrementa de forma notable els seus votants.
 
4. Que, si bé Esquerra Republicana de Catalunya ha guanyat aquestes eleccions, no ho ha fet en detriment dels nostres votants. És a dir, que ERC ha obtingut els vots provinents sobretot d'antics votants del PSC-PSOE així com de la CUP que no ha concorregut a aquests comicis. Però, no ha rebut, en general, els vots d'antics votants de CiU, ja que hem incrementat el suport popular malgrat la victòria clara d'ERC.
 
5. Que un país normal necessita d'ues grans forces polítiques, una de centre o centre-dreta i una altra d'esquerres. Això ara ja s'ha aconseguit. L'únic que ens manca és el país, i això s'ha de començar a configurar a partir del proper 9 de novembre.
 
6. Que, amb els resultats aconseguits per ICV es consolida el suport popular a la consulta i es comença a intuir el seu clar posicionament també a favor de la independència. Si hi afegim la força que, també a Palau, ha obtingut PODEM, arribarem a la conclusió que el camí emprès és imparable, que aquí ningú defalleix, que seguim sumant suports a la consulta i a la independència i que això ja no hi ha qui ho pari!
 
7. Que les forces anomenades unionistes es troben en un clar procés de recessió. I és aquí on cal lamentar la desfeta socialista pel que ha comportat pel país, pel que ha significat i per tantes i tantes coses. La seva residualització cada vegada més evident, pot deixar-los definitivament en mig dels partits espanyols que ben poca rellevància política visualitzaran en un termini relativament curt de temps. Però, aquesta és una altra història. Nosaltres hem de seguir treballant en positiu pel país juntament amb la centralitat majoritària dels ciutadans de Catalunya.
 
8. Ja he dit que, extrapolar aquests resultats a d'altres tipus de comicis, és innecessari i poc recomanable. Però, sí que hem de saber aprofitar aquesta inhèrcia per tal que,de la mateixa manera que CiU ha crescut en relació a les eleccions europees del 2009, també creixem d'una forma clara i decidida de cara a les properes eleccions municipals que s'han de celebrar just d'aquí a un any.
 
9. Que, si a Catalunya l'augment de la participació ha sigut gairebé d'un 10% al nostre poble ha estat d'un 13%. Hem passat del 34% al 2009 al 47% d'ahir.
 
Junts ho aconseguirem!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


divendres, 23 de maig de 2014

DIUMENGE CAL VOTAR EUROPA, CATALUNYA, CiU!

Penso que, des que l'u de gener de 1986, que Espanya va entrar formalment en la que s'anomenava Unió Econòmica Europea, mai en la història de la ara ja Unió Europea, ha tingut tant sentit, tant interès i tanta utilitat, participar en unes eleccions com les que aquest diumenge 25 de maig se celebraran per elegir els més de set-cents-cinquanta eurodiputats al Parlament Europeu.
 
I és que, en primer lloc, hem de recordar com Catalunya, i els catalans, hem tingut sempre molt assumit aquest sentiment de pertinença a Europa. Sempre, des de Catalunya s'ha lluitat perquè aquell estat espanyol anacrònic i malfiat d'Europa s'avingués a integrar-se en les institucions supranacionals. Sempre, des del catalanisme polític, s'ha mirat cap a Europa com l'únnic recurs que oferia respostes clares i eficaces a les nostres pretensions, no ja nacionals, que també, sino a l'hora de donar sortida al nostre progrés econòmic i social. Volem votar Europa perquè som Europa!
 
En segon lloc, cal aturar-nos a pensar en el moment històric en el que ens trobem. Estem en mig d'un procés de transició nacional en el que, d'una forma lliure i democràtica, volem decidir el nostre futur. Volem decidir si Catalunya ha de seguir formant part d'Espanya en les mateixes condicions com fins ara, si el que pretenem és un major estatus d'autonomia i d'autofinançament, o, en canvi, el que preferim, és la plena independència política com a mitjà de refundació d'una nació lliure i sobirana que, sense renunciar mai al seu ADN europeu, establirà per ella mateixa els seus acords, vincles i relacions amb les altres nacions i estats lliures tant d'Europa com del món. I, en aquest sentit, si a la Diada de 2012 vam ser un milió i mig de persones els que vam sortir als carrers de Barcelona reclamant la independència per tal d'esdevenir un nou estat d'Europa; si a la Diada de l'any passat vam ser dos milions de persones els que vam atravessar de punta a punta el país donant-nos les mans reclamant també la independència de Catalunya; si ens hem sabut posar d'acord una gran majoria de les forces polítiques catalanes amb representació al Parlament de Catalunya per tal de celebrar una consulta el proper dia 9 de novembre d'enguany per conèixer si el poble vol la independència de Catalunya; si hem arribat fins aquí, ara també cal demostrar a tot Europa que seguim en aquesta lluita, que seguim volent decidir nosaltres mateixos, de forma democràtica i respectuosa el nostre futur com a nació. Només ho demostrarem anant a votar. Votar per qualsevol de les forces polítiques que opten pel dret a decidir de forma sobirana. Només si Europa veu que ho tenim molt clar, que no defallim i que seguim essent majoria, ens servirà perquè, quan arribi l'hora de la veritat, també Europa reconegui no només que tenim dret a decidir, sino també sàpiga acollir-nos com un nou estat d'Europa, seguint processos d'assimilació semblants als emprats per a l'inclusió de l'Alemanya de l'est en la reunificació d'aquell país, o en l'integració de Xipre malgrat l'ocupació d'una part del país per part de Turquia.
 
Finalment, cal anar a votar, i fer-ho per CiU, per en Ramon Tremosa i pel Francesc Gambús, és importantíssim per tal de consolidar, donar seguretat i sobretot recolzament al president Mas qui, com a cap visible a nivell internacional, és el que ha donat la cara, és qui ha arriscat més, qui s'ha carregat a les espatlles tot un país, qui dona garantia al procés i qui farà possible que el proper dia 9 de novembre poguem votar pel doble sí i així iniciar el definitiu i inaturable procés final cap a la independència de Catalunya.
 
Diumenge, vota Europa, vota Catalunya, vota CiU!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dimecres, 21 de maig de 2014

ENS HO HAUREM DE FER MIRAR!

I és que, arran de la moció que el Grup municipal de Convergència i Unió ha presentat al ple d'aquest mes de maig que ha de tenir lloc el proper dijous dia 28, en la que demanem que s'insti al Parlament de Catalunya per tal que s'hagilitzin els tràmits de la ponència conjunta per a l'aprovació d'una llei electoral catalana pròpia, m'han vingut al cap un seguit de reflexions al voltant del que són, volen ser i el que comporten les campanyes electorals a la societat actual.
 
Penso que, això de passar-nos quinze dies embrutant parets, penjant banderoles als fanals, col·locant pancartes i omplint plafons i pirulís per part de tots els partits, ha perdut tot el seu sentit i utilitat.
 
Té alguna raó de ser avui en dia tota aquesta despesa? tota aquesta parafernàlia? De veritat algú es creu encara que penjar més o menys cartells, emetre més o menys falques publicitàries té alguna traducció real a l'hora de decidir el vot del ciutadà? No seria millor que ens replantegessim tots plegats el sentit, la forma o l'existència en sí de les campanyes electorals?
 
Considero que, si bé en la segona meitat dels anys setanta, al principi de la Transició democràtica, només es disposava d'un canal de televisió, algunes emissores de ràdio i la premsa escrita, les coses han canviat i evolucionat de tal manera que, ni la tradicional enganxada de cartells, ni l'existència de pancartes i banderoles en els nostres carrers o places tenen cap mena d'utilitat ni sentit. Crec que ratlla l'incivisme que tots plegats ens avinguem a seguir enganxant cartells per tot arreu, penjant pancartes i empaperant parets, (que a sobre comporta una enorme despesa econòmica). En aquests moments tots els partits seguim ficats en aquesta dinàmica sense saber-ne sortir. Però, algun dia haurà de ser el primer en plantar-nos. En replantejar-nos la manera d'arribar a les persones. Disposem d'unes potents xarxes socials per Internet amb una força mai vista ni imaginada amb anterioritat: Twiter, Facebook..., tenim llocs web, blogs i sistemes de comunicació prou àgils i accessibles per a tothom, com perquè ens poguem estalviar quelcom que cada cop ostenta d'un rebuig social més elevat, com és el sistema tradicional de presència al carrer. Aquesta presència l'han de mantenir els mateixos polítics com a representants dels seus electors, amb qui cal que s'hi mantinguin en contacte. Calen actes públics per poder explicar propostes o feina feta, ja sigui des del govern o des de l'oposició. Cal una bona programació de ràdio i televisió que permeti que els candidats exposin i debatin les seves propostes i valoracions polítiques diverses. Cal proximitat amb la ciutadania..., i calen molts i molts canvis en la forma de presentar-nos davant els electors i explicar-los propostes o obra de govern.
 
El que cada dia molesta d'una forma més flagrant a la gent, és aquesta presència només publicitària sense contingut de cap mena. Ens cal evitar i oblidar aquesta mena de campanyes electorals com les que hem viscut fins ara. Quin sentit té omplir cada dia un pabelló d'acòlits seguidors i militants del teu partit, que ja saps que et votaran i que no els has de convencer de res? Per pura presència mediàtica? Per quina raó, en lloc d'explicar propostes i debatre idees ens hem d'anar tirant els plats pel cap els uns als altres jugant a allò de a veure qui la diu més grossa? Quina bestiesa és aquesta de l'anomenat dia de reflexió? Suposo que serveix bàsicament perquè els candidats tinguin un dia de descans, però no pas per altra cosa!
 
Crec que, també valdria la pena aprofitar la redacció de la nostra llei electoral pròpia per posar-nos al dia amb qüestions com les de les campanyes electorals. I, no estaria malament arribar a algun tipus de pacte, amb independència de la llei, i entre les diferents forces polítiques, per tal d'eliminar aquesta antihigiènica costum d'omplir els nostres carrers i places d'una publicitat cada vegada més rebutjada pels ciutadans i que tant inútil s'ha demostrat que és.
 
Penso que, avui en dia, amb la simple presència al carrer, l'activisme a les xarxes socials,a les webs, als blogs i amb la comunicació directa a través d'actes a celebrar aprop de la gent, seria més que suficient com per reinventar les campanyes electorals, evitar la brutícia i despesa que comporta, i fent que els ciutadans participin d'una forma més gran en l'activitat política.
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dimarts, 20 de maig de 2014

EN SUPORT AL PRESIDENT MAS

El Moviment Demòcrata Català ha fet públic el seu Manifest en suport al President de la Generalitat de cara a les eleccions europees del proper diumenge. He cregut oportú de reproduïr-lo a continuació:
 

Reunits en assemblea el dissabte 10 de maig de 2014, a Vidrà, i sota la Presidència de Josep Anglada Dorca, el Moviment Demòcrata Català ACORDA:

1. Que el Moviment Demòcrata Català vol manifestar el seu suport i posicionament fent costat al nostre President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i Gavarró .

2. Atès que el Moviment Demòcrata Català ( MDC ) és una organització cívico-política encaminada a associar els ciutadans humanistes i independentistes del poble de Catalunya amb la finalitat, entre d´altres, de participar en el procés sobiranista, vol fer públic el seu suport al president Mas que, entomant el clam majoritari de la societat civil catalana, està liderant el procés amb fermesa, convicció i sense fer cap pas enrere.

3. Que aquestes eleccions europeees del proper 25 de maig, malgrat no haver pogut fer-se una candidatura unitaria, són una oportunitat inequívoca de poder fer sentir la veu dels qui estan, malgrat les adversitats i traves internes i externes, lluitant pel dret a decidir del nostre poble.

4. Estar al costat del President Mas, ja que necessita de tota la societat civil i política, compromesa amb el procés, per avançar junts en el camí que pot portar a l´estat propi.

5. Conscients que ha posat per davant de la seva persona el seu compromís amb el país, el Moviment Demòcrata Català s´alinea amb ell i amb tots aquells altres partits i associacions que comparteixen el mateix objectiu, demostrant unitat i internacionalització.

 




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


divendres, 16 de maig de 2014

LES ALTRES CONTRADICCIONS I TERGIVERSACIONS

Abans de seguir comentant l'entrevista del passat dia 8 a la regidora Marcuello a Ràdio Palau, permeteu-me un parell d'anècdotes:
-Ahir sortia de casa amb el meu fill de 9 anys, i al veure les màquines pel carrer Dom Bosco arrancant asfalt, posant un pegat aquí i un pedàç allà, em diu: "Com és que fan tot això? Calia reparar aquest carrer?" No vaig saber què contestar.
-També ahir, un militant del PSC s'adreça a mi davant de les obres en qüestió i em diu: Tu que estàs a l'Ajuntament, ja pots dir-los que si no saben en què gastar-se els diners, n'hi ha molts que en necessitem"! Tampoc vaig voler aprofitar l'ocasió per fer populisme barat; es contesta per sí sol.
 
Tornant a l'entrevista radiofònica,i després del repàs tergiversat sobre l'estat actual del POUM, es va tractar, per una banda, el tema de l'incivisme i els desperfectes que ocasiona en determinades zones com ara la Ronda Verda, i per una altra tot el referent, no ja a la Policia en sí, que poca cosa hi té a dir ja que, segons em diuen, la regidora de l'àrea en tres anys l'han vist per comisaria en tres ocasions; un cop l'any, sino de l'estat del conveni de condicions de treball.
 
En relació a la pregunta de com està la negociació del conveni, va dir que ja estava tancat, signat i aprovat amb la total i plena satisfacció de la totalitat de la plantilla de policies. Va dir que, gràcies a l'elecció dels nous delegats la cosa s'havia pogut tancar definitivament i a satisfacció de tots. Aneu i pregunteu, ja em direu què us contesten. Per si no ho sabeu, una cosa és el conveni col·lectiu en general, que sí està tancat i aprovat, i l'altra és el que regula les condicions específiques de la policia, del que ningú en sap res. I en aquest sentit, mai la Sra. Marcuello i l'actual govern municipal li podran agraïr prou al Sr. Rajoy l'ajuda que aquest els ha prestat al respecte, ja que gràcies a ell no cal que negociïn res perquè, segons ells, no els ho permet; cosa certa ara, però no quan van entrar al govern i es van trobar un acord signat pels delegats d'aleshores i el govern municipal anterior. Doncs, per si no en tingués prou, va afirmar que aquell acord no estava signat (mentint deliberadament)! Va dir que ni estava signat, ni era legal ni tenia dotació pressupostària. Tot és mentida: El document preparat pel ple estava apunt per disposar l'oportuna modificació de crèdits, i així ho vam fer incorporar en una acta del plenari, el document estava signat per totes les parts, i a més era plenament legal com així els ho vam demostrar aportant tres informes jurídics emesos per un catedràtic en Dret administratiu, un altre de la pròpia Diputació de Barcelona i un altre de la Federació de municipis de Catalunya que l'integren ajuntaments governats per alcaldes/sses del PSC i ICV! Per tant, mentides i més mentides.
 
Finalment, després de parlar una mica de determinades onades de robatoris en domicilis, (sí, d'allò que ells en feien mocions constantment i nosaltres portem amb la necessària prudència), va dir que això de l'incivisme practicat sobre mobiliari urbà a la Ronda Verda i altres, era una xacra i que no sabia com acabar-ho. No sé si recordar-li que teniem un vehicle no logotipat molt útil per a dispositius d'aquest tipus amb agents de paisà, etc. Però, clar, no l'utilitzen perquè van voler fer entendre a la gent que aquell era un vehicle oficial per portar a la Sra. Alcaldessa. La seva demagògia els ha portat fins aquí!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dijous, 15 de maig de 2014

CONTRADICCIONS I TERGIVERSACIONS

A la que he disposat de mitja horeta lliure, m'he decidit a escoltar, via web de Ràdio Palau, l'entrevista que l'Eduard Garcia va fer a la regidora Marcuello el passat dijous dia 8 de maig. I no perquè ja ens ho sabem i hi estem acostumats, en les seves respostes, declaracions i afirmacions, et deixa de sorpendre que t'adonis com, peti qui peti, des del Govern municipal s'intenta mantenir un determinat discurs en contra de l'anterior govern que, bàsicament es fonamenta en la mentida, les mitges veritats explicades de manera molt llunyana a la realitat i les tergiversacions, i com fan que ella mateixa (la regidora Marcuello) es vagi enfonsant en un mar de contradiccions del que acaba sense saber com sortir-ne.
 
Són diverses les qüestions sobre les que fou interpel·lada, i sobre les que avui només resumiré els aspectes més relacionats amb l'urbanisme palauenc. I és que, en primer lloc, fou abordat el tant i tant recurrent tema del POUM. I no cal dir que, tots sabem, que el 30 d'abril es va cumplir un any de l'aprovació inicial d'aquest instrument de planificació urbanística. Sabem també que el dia 14 de setembre de 2013 va finalitzar el termini per a la presentació d'al·legacions al pla en qüestió, i que s'en van presentar més de 164. A partir d'aquí però, no sabem res més, més enllà de les seves respostes evasives davant les nostres preguntes insistents de cada mes en els plens municipals. I és així que, des del passat mes d'octubre cada vegada (que vol dir cada mes) ens ha contestat que les al·legacions calia estudiar-les bé, si li demanem com a regidors que ens en doni trasllat ens explica que té no sé quants problemes per poder-ho fer i que ja quedarem per parlar-ne, al gener i febrer passat encara insistia en que es trobava en ple procés de buidatge de les al·legacions, que quan tingués alguna proposta per a la seva resolució ja seriem convocats per explicar-nos-ho, etc. Fins que, en el ple d'abril, de cop i volta, ens diu que ara el que passa és que la Generalitat té la culpa de tot (què extrany) doncs estaven pendents de rebre informes per cumplimentar tota la documentació necessària per a l'aprovació provisional, que és el pas que correspondria ara. Doncs bé, ara resulta que el problema ja no són els informes sino la Generalitat, perquè els ha de donar la conformitat del document per poder-lo aprovar provisionalment. I jo que pregunto: I de les al·legacions ja no en sabem res? No serà que la qüestió és que la Comissió d'urbanisme ha detectat algunes importants irregularitats en el document i és per això que no saben com acabar de tirar endavant?
 
Diu a la Ràdio que, després de la visita del Delegat del Govern, Fernando Brea, la setmana passada a l'Ajuntament, aquest s'ha compromès a fer tot el possible com perquè es desencalli el tema i es pugui aprovar abans de l'estiu provisionalment. Però, i les al·legacions? Què ha passat amb elles? Han fet ja alguna proposta de resolució que no sabem tot i que va dir que ens n'informaria? No veieu que aquí hi ha quelcom que no lliga?
 
Per acabar-ho de rematar, quan tracta el tema de can Manent diu que des de l'oposició estem fent xantatge al no voler aprovar un document només per aquesta qüestió. Caldrà recordar que aquest punt té una querella criminal de rerefons i que l'actual govern el que va fer és limitar-se a avenir-se (des d'una extranya esquerra) a les pretensions d'uns particulars sense més, i que mai, per dignitat, des de l'oposició es canviarà un criteri com a conseqüència de l'amenaça de querelles infundades que, malgrat ser arxivades diverses vegades, es mantenen només amb la voluntat d'atemorir o fer que ningú gosi canviar uns plantejaments de protecció del patrimoni. És vergonyós que per part de la regidora d'Urbanisme, o com en diguin ells, es parli de xantatge, quan en realitat es tracta de defensar el nostre patrimoni. I, evidentment, de tot es pot parlar, però mai sota l'amenaça de cap tipus!
 
La regidora Marcuello hauria de procurar dir la veritat, i no amparar-se, com sempre fa, en excuses i culpes als altres. Expliqui com està el POUM, quines al·legacions s'han presentat i en quins aspectes, quines resolucions planteja des del Govern, etc. I si el problema és que encara no s'ha fet res des del 14 de setembre, que tot podria ser, que ho digui també i així sabrem on som de veritat!
 
Va parlar de qüestions relacionades amb la Policia Local, el conveni col·lectiu i la seguretat en general, que ja analitzaré en propers apunts.
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dimarts, 13 de maig de 2014

EUFÒRIA MEDIEVALERA

No us podeu pas imaginar com n'estic de satisfet de veure als membres de l'actual govern municipal presumint i mostrant-se orgullosos de l'èxit i consolidació del Mercat Medieval, del que aquest passat cap de setmana se n'ha celebrat una nova edició.
 
I és que, dona la sensació que vulguin fer veure a la gent, (i la gent no és pas tonta), que l'actual format del Mercat Medieval hagi estat ideat per ells, i que, gràcies a ells, cada any es vagi consolidant i multiplicant per no sé quant els visitants a aquesta fira.
 
No sé qui és el comptador de visitants, però em crida molt l'atenció observar la seguretat amb la que els regidors s'expressen dient que, per exemple, el dissabte van passar més de quinze mil persones pel Mercat Medieval i que diumenge van ser deu mil. Qui ho compta? Com ho compta?
 
El que sí sé, és que, amb el gran canvi de format experimentat a partir de l'any 2009, durant les tardes del dissabte i el diumenge de la fira, els carrers han estat plens de gom a gom, i que l'èxit d'aquest format és absolutament inqüestionable!
 
Independentment del debat sobre partidaris i detractors de tallar l'Avinguda Catalunya, el cert és que, l'anterior govern liderat per CiU es va trobar amb un model de Mercat Medieval que, a banda de suposar un cost elevadíssim pel poble d'aproximadament 50 000 euros, es tractava de contractar una empresa forastera que portava comerciants i artesans forasters i que es muntava només pel voltant del Castell. El nou govern al 2007 va considerar que una despesa tant desorbitada no tenia cap mena de justificació sino es feia perquè també els nostres comerciants i entitats en sortíssin beneficiats. I aquesta fou la raó per la qual, ja no només vam tenir una petita fira pels voltants del Castell, sino que, acostant-la al centre del poble, molts comerciants de Palau hi van participar activament, i no només això, sino que s'hi va implicar moltíssim a les nostres entitats les quals, com sempre, van respondre d'una forma motivada i entusiasta.
 
Cal recordar també ara a tots aquells qui, o bé des de la mala pràxis política, o bé des dels grans titulars, van criticar fins a límits extrems la construcció del parc de can Linares, l'enderroc d'uns galliners en molt mal estat i l'adequació d'un espai que ara resulta molt útil, i que, potser per això, no es fa tant necessari el tall de l'Avinguda Catalunya. Tot i això, ja sabeu quin és el debat o la raó de tallar o no aquesta via, i això ho podem deixar per una altra ocasió, ja que, tard o d'hora s'haurà d'afrontar un debat molt aconsellable sobre la necessitat o no que aquesta via segueixi com a carretera o, en canvi, la volem com un carrer més de la vila, amb les conseqüències que tot plegat comporta.
 
El fet d'haver construït l'anterior govern un parc com el de can Linares, suposa que es disposi d'un espai extraordinari per a les activitats d'aquesta fira i d'altres esdeveniments, i que es pugui evitar l'ocupació de la carretera tot i ocupar part important del carrer del Castell enllaçat amb el carrer Sant Lluís.
 
Malgrat tot, hi ha una evidència; i és la reducció important de comerciants del nostre poble en comparació a les anteriors edicions. I, com ells mateixos reconeixen, no és pas igual el calaix obtingut en l'actual ubicació que el que s'obtenia quan es tallava l'Avinguda Catalunya on les vendes eren molt superiors.
 
Així doncs, alegrem-nos que el Mercat Medieval es mantingui en els paràmetres de consolidació en els que el va situar l'anterior govern, i donem la benvinguda a tots aquells que, amb la mirada posada a la destrucció de l'adversari polític emprant tots els mitjans al seu abast, ara s'adonin de les bondats d'aquest format, i els animo a seguir treballant en la mateixa direcció, ja que l'objectiu perseguit no és pas que hi hagi molts visitants perquè beneficiïn a uns paradistes forasters (sigui dit amb tots els respectes), sino que a qui cal implicar i beneficiar és als nostres comerços i entitats; i això és el que es va aconseguir amb els canvis experimentats durant l'anterior legislatura, i que cal seguir potenciant i preservant. Per això, sempre gaudiran del nostre suport!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


divendres, 9 de maig de 2014

TRIBUNAL CONSTITUCIONAL: ÒRGAN POLÍTIC I TRAMPÓS

Si a principis dels anys vuitanta, i potser fins a la meitat dels noranta, el Tribunal Constitucional espanyol va gaudir d'una certa autoritat, no ja política i legal, que la té per tractar-se d'un òrgan encarregat d'interpretar les lleis d'acord amb la "Sacrosanta Constitución", sino perquè realment les seves sentències i posicionaments oferien una garantia d'equitat i sentit comú a l'hora d'interpretar el text constitucional que, si d'alguna cosa peca, és de poc concret i massa semàntic, no ha estat així en els darrers anys, i menys encara des que el poble de Catalunya ha despertat de la seva letargia, ha denunciat el maltracte del que és objecte per part de l'estat espanyol i ha començat a reclamar la seva llibertat nacional.
 
Però, la mateixa Constitució amb la forma de regular la seva composició, ha comportat que aquell sentit d'absoluta imparcialitat, objectivitat, equanimitat i independència política, es perdés fins a límits escandalosos que han pervertit el més elemental sentit de la Justícia.
 
No acabaria si ara em posés a resumir-vos les decisions, les adscripcions polítiques de molts magistrats, les recusacions d'alguns per motius que, quan es tracta d'assumptes que beneficien al partit del Govern d'Espanya, no han sigut igualment aplicades, etc. Què lluny queden els temps de la LOAPA!
 
En el que avui vull centrar-me, és en la darrera etzagaiada d'aquest tribunal contra les competències del Govern de la Generalitat en matèria fiscal. I és que, en el mateix acte i d'un sol cop, es queda tant ample resolent que l'anomenat euro per recepta és il·legal si l'estableix la Generalitat, i, en canvi, les taxes judicials sí que són perfectament compatibles amb l'ordre constitucional. Detestable!
 
Mireu, l'article 148 de la Constitució espanyola, que regula les competències de les comunitats autònomes, diu que aquestes podran crear els seus propis tributs; molt bé. Resulta que la Generalitat, i després tantes i tantes comunitats autònomes com volgueu al seu darrera, n'han creat uns quants per diferents conceptes que s'han afegit als que l'estat espanyol ja disposa, servint de finançament a multitut de serveis d'acord amb les competències que ostenten. Però noi, quan veuen que la Generalitat idea un sistema de copagament en matèria farmacèutica, idèntic a l'establert a l'inmensa majoria de països europeus, no poden evitar d'impugnar-lo perquè, efectivament, és a l'estat espanyol a qui l'interessa un sistema semblant, no li agrada gens que la Generalitat redueixi tant la despesa farmacèutica i que la gent deixi d'abusar de determinada despesa pública, i presentant un recurs evita que aconseguim el nostre propòsit, ofega encara més les finances del govern de Catalunya i, a sobre, observa amb satisfacció com, en època de retallades i restriccions, és aplaudida la suspensió de l'aplicació de la taxa per part de tot el ventall parlamentari i una gran part del poble que, evidentment, com menys hagi de pagar, millor. Ara aquest tribunal ha declarat que aquest tribut no el pot aplicar la Generalitat, (i se suposa que tampoc les altres comunitats que, com sempre, l'havien copiat) ens diu que s'haurà de tornar els diners a tots els ciutadans que ho van abonar, i així escanyem encara una mica més al nostre govern!
 
Però, curiosament, i sense cap mena de vergonya, acorda la total constitucionalitat de les taxes judicials. Clar, resulta que, el govern espanyol també les va impugnar en el seu dia, que es va suspendre la seva aplicació i que ara, ja poden tornar a ser aplicades perquè són plenament legals.
 
I, suposo que us preguntareu: Per quina raó una taxa és legal i l'altra no? I, com us podeu imaginar, la resposta és única i exclusivament política. Amparant-se el TC en tota una argúcia retòrica sobre la tristament famosa solidaritat interterritorial de "los territorios de España", ens diu que les taxes sobre l'adquisició dels medicaments només les pot aplicar el govern espanyol per a tot l'estat, i en canvi, les taxes judicials sí que les pot seguir aplicant Catalunya.
 
Com us podeu imaginar, el TC fa TRAMPA! I fa trampa, perquè, durant aquest lapse de temps que ha transcorregut entre l'impugnació de les taxes catalanes i la seva, diguem-ne rehabilitació, el que ha passat és que el ministre Gallardón n'ha imposat unes per a tot l'estat espanyol que han resultat ser del tot desorbitades, desproporcionades injustes i indignes! Penseu que per a la presentació d'una demanda judicial es poden arribar a pagar milers d'euros en funció de la quantia a reclamar; i si s'interposa apel·lació contra qualsevol sentència dictada per un jutjat de primera instància, la cosa segueix incrementant-se fins a límits inqualificables des del més elemental sentit de la Justícia. Ara, quan les taxes espanyoles es troben plenament en vigor, ens diu l'inefable tribunal que, cap problema, que podem aplicar també les nostres. Però, per qui ens han près? Penseu que les taxes catalanes, defugint aquí el debat sobre el concepte en sí, i per tant la valoració política que cadascú en faci, les catalanes són taxes de copagaments per la utilització dels serveis relacionats amb l'administració de justícia amb imports de 25, 50 o, com a màxim 120 euros. On és la trampa? Doncs, que trobant-se en vigor les taxes espanyoles, qui és ara que s'atrevirà a recuperar les catalanes? Ningú entendria que, havent de soportar el pagament a Espanya d'unes taxes absolutament desorbitades de milers d'euros, i afegíssim ara les taxes catalanes per moderades que aquestes siguin.
 
Per tant, aquest tribunal segueix sense servir per res als interessos de Catalunya i dels catalans; segueix fent de col·laborador necessari a tot el que "ordena y manda" el govern espanyol de torn, i, en definitiva, ataca i conculca de forma sistemàtica les nostres institucions, la nostra cultura i, es contradigui o no, que això no els importa, també ara la nostra fiscalitat!
 
Ja queda menys pel 9 de novembre, per l'assaig general que ha de suposar el 25 de maig i per marxar d'una vegada d'un estat que ens oprimeix!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dijous, 8 de maig de 2014

ÉS MOLT IMPORTANT

  

ÉS MOLT I MOLT IMPORTANT que el 25 de maig ens fem veure bé a Europa.


ÉS MOLT I MOLT IMPORTANT que es pugui registrar a Catalunya una participació MASSIVA.


ÉS MOLT I MOLT IMPORTANT que l'índex de participació a Catalunya deixi en ridícul la participació espanyola.


ÉS MOLT I MOLT IMPORTANT que aquesta participació es tradueixi en una majoria aclaparadora de vots a partits sobiranistes.


ÉS MOLT I MOLT IMPORTANT que el termòmetre europeu REBENTI en prendre la temperatura sobiranista de Catalunya.


ÉS MOLT I MOLT IMPORTANT que la opinió pública, la opinió publicada, i la opinió política europees se sorprenguin d'una vegada per totes, dels colors electoral, social, democràtic i NACIONAL de Catalunya.


ÉS MOLT I MOLT IMPORTANT que el 25 de Maig NO HI HAGI ABSTENCIÓ ELECTORAL a Catalunya, i és MOLT I MOLT IMPORTANT que el vot sigui inequívoc.


ÉS MOLT I MOLT IMPORTANT que el 25 de Maig Europa i el món es convencin per fi que a Catalunya hi passa alguna cosa DE VERITAT.


ÉS MOLT I MOLT IMPORTANT que el 25 de Maig voteu, i que VOTEU SOBIRANISME!




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dimecres, 7 de maig de 2014

CiU DENÚNCIA EL MALBARATAMENT DELS DINERS PÚBLICS

A continuació transcric l'escrit del Grup municipal de Convergència i Unió al Butlletí municipal d'aquest mes de maig:
 

CiU DENUNCIA EL MALBARATAMENT DE DINERS PÚBLICS!

 

CiU persevera. Seguim proposant acords per afavorir els interessos de les persones. Recordem que vam aconseguir que l'IBI no s'incrementés el 2013 (el 2014 sí que aquest govern "progresista" l'ha augmentat), o que les persones que es vegin sense casa per una execució hipotecària no hagin d'afrontar el pagament de la Plusvàlua municipal. Ara hem aconseguit un benefici per a totes les entitats o col·lectius del poble, en haver-los deslliurat de contractar forçosament assegurances de responsabilitat civil per a les seves activitats al carrer: el mateix Ajuntament, a partir de 2015, s'en farà càrrec de forma exclusiva.

 

Per altra banda, el Govern del PSOE, ICV i la Veu continúa la pura i estricta feina de manteniment i la total manca de planificació. Això sí, aproven construir una pista semidescoberta al costat del pavelló municipal i, ara al mes de març, han eliminat la partida per obres de millora al polígon can Cortès i han afegir 107.000 euros més als pressupostats el novembre passat. Gran previsió! Més coses: canvien el nom del Desoc per "Palau Avança", i ara destinen dotze mil euros a uns premis d'emprenedoria, per als emprenedors de Caldes, Polinyà, Sta. Perpètua, Sentmenat i La Llagosta. Gran decisió! I d'això en diuen governar!

 




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dilluns, 5 de maig de 2014

L'AGENT 1002

Probablement, si us parlo d'un agent de la Policia Local del nostre poble amb l'identificador 1002, molt pocs sabreu de qui us parlo. Però, en canvi, si parlem del Sànchez, sí en José Sánchez, sabreu perfectament de qui es tracta i, molt possiblement no en sabreu parlar malament.
 
Doncs sí, l'amic José Sánchez. l'agent de policia degà dels policies del nostre poble, s'ha jubilat. El 23 d'abril passat va complir els 65 anys, quan el dia 7 de març passat en va fer trenta-quatre que feia d'agent de policia a Palau-solità i Plegamans.
 
Si el dia 3 d'abril es van complir trenta-cinc anys d'Ajuntaments democràtics, en Sánchez ha exercit com agent de policia al poble durant trenta-quatre d'aquests anys. Ell fou el primer agent de policia, entès com a tal, que el primer Ajuntament de la Democràcia, amb l'Alcalde Joan Payola al capdavant, va contractar o convocar la plaça per disposar d'un agent de policia com a primera pessa del que amb els anys ha suposat un autèntic i veritable cos de policia format per un total de vint-i-vuit membres entre agents, caporals, sergent, sotsinspector i inspector, a banda de les dues administratives actuals.
 
En Sánchez, diria que dels pocs policies que viuen al nostre poble, sempre ha sapigut conviure perfectament amb la seva condició de veí i amic amb la d'agent de policia. I aquí rau el mèrit del seu gran carisma i proximitat. Ell coneix més que ningú als seus veïns, a la gent del poble, la seva forma de fer i de ser..., i per això ha sabut actuar i tractar-nos a cadascun de nosaltres com millor ha sabut, partint de la certesa de conèixer qui som, com som i què és el que més ens convé en cada cas i situació.
 
Que un policia hagi sabut conviure i viure en mig de la gent del poble als que ha de vigilar, controlar, reprendre, requerir-los en tota mena de circumpstàncies, denunciar-los, sancionar-los, etc, té un mèrit que cal que valorem com realment correspon. El seu caràcter afable i proper ha fet que, de ben segur, a partir d'ara molts serem els qui trobarem a faltar algú que, més que ningú, haurà sabut interioritzar i comprendre la nostra idiosincràssia particular.
 
Al saber de la seva jubilació, no vaig poder fer altra cosa que trucar-lo per tal de, per una banda felicitar-lo, però per una altra, per reconèixer la seva gran aportació i dedicació al nostre poble i la nostra gent així com reconèixer la seva gran vàlua personal i professional.
 
Per tot això, en l'apartat de Precs i Preguntes del Consell municipal de Seguretat Ciutadana celebrat el passat dia 30 d'abril vaig voler deixar constància de totes aquestes circumpstàncies, demanant que se li fés algun tipus de reconeixement públic amb independència del que ja se sol fer als treballadors municipals que es jubilen aprofitant l'aperitiu de Nadal de cada any. I espero que, perquè s'ho mereix, pel que representa i per la seva proximitat amb tots els ciutadans, sigui portat a terme algun acte de reconeixement públic. Jo, de moment, he volgut fer el meu particular, perquè així ho sento i així m'agradaria que s'actués.
 
Sánchez: Moltes gràcies pels teus trenta-quatre anys de plena dedicació a tots nosaltres!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.