dimarts, 26 d’agost de 2014

LA INFORMACIÓ MUNICIPAL DEL MES D'AGOST, COM A CLAR REFLEX D'UNA LEGISLATURA

Si, ara que ja s'acaba el mes d'agost, en el que el món sembla aturar-se, feu una ullada a la pàgina web municipal, observareu com a titulars o notícies destacades des del dia 31 de juliol, unes informacions que us portaran indefectiblement a concloure que allò és exactament el que ha caracteritzat una legislatura que li queda poc més de mig any de vida.
 
Llegireu com a titulars més destacats: Que l'Ajuntament destina prop de dos-cents mil euros a obres de reparació i manteniment que, com sempre s'ha fet, s'executen principalment durant el mes d'agost, que el Regidor Pedro Sánchez, malgrat tots els malgrats ha aconseguit tirar endavant el projecte dels horts urbans a la zona de can Boada Vell, i que a finals de juliol el referit Regidor, acompanyat de l'Alcaldessa, va assistir a la posada en marxa de l'anomenada nova línia de bus entre Caldes i Barcelona, amb aturada al nostre poble, Bus exprés.cat.
 
Què vull dir amb aquesta reflexió? Doncs que, com tantes i tantes vegades us he manifestat, aquesta legislatura, a banda d'haver-se destinat la major part d'esforços a desfer gran part de l'obra aconseguida i executada durant l'anterior legislatura, fer el ridícul denunciant situacions econòmiques precàries que s'han demostrat inexistents i dilapidar tots els diners previsttos per a la piscina municipal al que faci falta ni que sigui només per evitar disposar d'aquest servei tant important; doncs, a banda d'això, que la legislatura s'ha caracteritzat per l'anar fent,l'anar tapant forats, arranjant voreres i carrers o enllumenat (com a tot govern li correspon fer i només faltaria), i poca cosa més. Això sí: cal tornar a reconèixer l'ímpetu i la força del Regidor Pedro Sánchez, qui sí ha dedicat tot el seu temps a seguir millorant i consolidant el transport urbà i interurbà, la recollida selectiva, la creació de nous parcs, el foment de la cultura mediambiental, etc. Malgrat va intentar seguir la gestió i millora del carril bici, contra la negativa dels socialistes no va poder, i va haver de renunciar a la seva competència perquè fos una regidora del PSC qui s'en fés càrrec per seguir-lo desfent.
 
Efectivament, la informació reflectida a la web municipal resumeix molt bé el tarannà d'un govern que, ara se li han girat les presses, i és per això que ha fet nous projectes, malgrat ja n'hi havia de fets per l'anterior equip de govern, per a la zona de l'Avinguda Catalunya amb Passeig de la Carrerada o amb el carrer Riereta. Només cal veure com n'estan de preocupats una part important dels nostres comerciants davant la possibilitat que durant les festes de Nadal properes estigui tota la zona aixecada per unes obres que ara volen executar de pressa i corrents i sense masses miraments. O la famosa pista semicoberta sense serveis ni vestidors ni graderies, o el rentat de cara de la casa Folch, després que ara fa uns vint anys pretenien enderrocar-la i que la pressió de CiU i del company Josep Maria Serravinyals va aconseguir aturar.
 
Ara tenen pressa perquè no s'evidenciï el que reflexa la informació municipal del mes d'agost. Dubto que siguin a temps a salvar amb una certa dignitat, una legislatura que es va iniciar amb una economia totalment sanejada i que, malgrat tots els intents en fer veure el contrari, no han sabut beneficiar d'una forma clara als veïns de la vila.
 
Per cert, aquest dijous a les dotze del migdia s'innaugura un nou parc, el del Patufet, inspirat en el conte d'en Josep Maria Folch i Torres i amb uns elements de jocs i mobiliari basats en els dibuixos de l'il·lustre dibuixant Pilarín Bayés. De qui ha sorgit la idea i a qui correspon aquesta obra? Al Regidor Pedro Sánchez!
 



Este mensaje no contiene virus ni malware porque la protección de avast! Antivirus está activa.


dijous, 21 d’agost de 2014

NO ÉS UN REFERÈNDUM. PER TANT, SERÀ LEGAL!

Llegiu la literalitat de l'article 122 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006, un cop trinxat pel Tribunal Constitucional espanyol:
 
ARTICLE 122. CONSULTES POPULARS
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria
per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre
instrument de consulta popular, salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la Constitució.
 
Si només cal salvar el que disposa l'article 149 de la "intocable i sagrada Constitución española", vol dir que, el que Catalunya no pot celebrar són Referèndums. Com suposo que tothom sap, un Referèndum és aquell instrument pel qual es trasllada als ciutadans la potestat de REFRENDAR, quelcom que prèviament ha aprovat el govern o la cambra legislativa corresponent.
 
Pel que fa a la Consulta prevista pel proper dia 9 de novembre, no ens trobem pas davant de cap declaració en el sentit que, ja sigui el Govern de la Generalitat o ja sigui el propi Parlament, hagin acordat declarar que Catalunya és un Estat i que per tant, pot o no ser independent. Ens trobem davant d'una mena d'enquesta amb totes les garanties per conèixer l'opinió del poble de Catalunya en el sentit de si prefereix seguir com fins ara o, en canvi, el que vol és incrementar el seu poder sota el reconeixement de ser un estat nacional amb el que això comporta, o que, en realitat vol esdevenir un estat independent més dins la Unió Europea. Mireu si n'és de senzill!
 
Diria que aquest article 122 de l'Estatut, que no va ser pas declarat inconstitucional, ni retocat ni posat en dubte, no ofereix cap possibilitat d'interpretacions extranyes.
 
Potser del que es tracta és de canviar la idea de Consulta per la d'Enquesta. Potser si, fent exactament el mateix, amb els mateixos procediments, la mateixa legislació, les mateixes preguntes, no hi haurà manera d'atacar la consulta en qüestió. I és que, si qualsevol diari ens pot preguntar si volem que Catalunya sigui un estat independent, per quina raó no ho pot fer el govern o el Parlament?
 
En definitiva, del que es tracta és només de saber què prefereix la majoria de ciutadans d'aquest país. En definitiva volem fer una enquesta ben feta i amb totes les garanties per tal de conèixer l'opinió de la major part de la ciutadania.
 
Un cop consultat el poble i sabent què és el que vol, és quant ens haurem de plantejar com actuar: Si instem a les Corts espanyoles a negociar un procés de secessió, si fem una Declaració d'Independència que sí hauria de ser aprovada mitjançant referèndum o si anem per una DUI. Però, això serà només després de conèixer quina és la voluntat majoritària de la població catalana
 
Si volen (i així estan més tranquils) diguem-los que el 9 de novembre farem una enquesta. Fem-la, celebrem-la, votem (o responem a les dues preguntes) i sabrem on som. Serà aleshores quan caldrà engegar màquines i salpar cap a la Independència.
 
Resulta evident que, per prohibir, ens voldrien impedir ser preguntats. Si poguessin, no ens permetrien ni contestar enquestes dels diaris. Sembla doncs, que se saben perdedors, i és per aquesta raó que volen impedir com sigui que ens expressem.
 
Evidentment, si el Sí Sí s'imposa, no hi haurà altra solució que, tard o d'hora, trencar amb la legalitat espanyola aquella que estableix la "Indisobluble unidad de la nación española y que la soberanía nacional reside únicamente en el pueblo español".
 
Però, la Democràcia és la font que alimenta les lleis. Sense Democràcia no hi ha legalitat. Si hi ha dubtes sobre què va ser primer, si l'ou o la gallina; en aquest cas és clar: primer la Democràcia i després les lleis!
 



Este mensaje no contiene virus ni malware porque la protección de avast! Antivirus está activa.


dijous, 14 d’agost de 2014

VOLEU FER EL FAVOR DE CALLAR?!

TOTS AMB EL PRESIDENT MAS FINS AL FINAL!
 
Ja sé que el mes d'agost és procliu a aquestes coses. Sabem que, davant la manca de determinades informacions es cerquen titulars com sigui, d'on sigui, i només per anar fent bullir l'olla. I és que, en una situació política normal,podrien sortir veus, fins i tot dins del mateix govern, discrepant sobre qüestions relacionades amb l'Economia, l'Ensenyament, l'ordenació del territori, el Medi Ambient, la Sanitat, les prestacions socials o la Cultura. Però, no ens trobem en aquesta tesitura. Estem immersos en un procés que parteix del poble i que arrossega als nostres representants i responsables polítics cap allà on el poble, d'una forma majoritària, demana i exigeix.
 
El president Artur Mas es va posar al davant de la reivindicació popular, es va comprometre a convocar una consulta per saber si, efectivament, volem o no ser un nou estat independent d'Europa. Va aconseguir consensuar amb una gran part de les forces polítiques catalanes, una data i unes preguntes per tal de tirar endavant amb la consulta compromesa. I aquest és el compromís inalterable sense més disertacions que no ens porten enlloc.
 
Sabent tamé la nostra inexperiència en quelcom tant gran, tant transcendent, tant important com és la creació d'un nou estat independent, hem de ser conscients també de les grans dificultats del procés, del poder d'Espanya i les seves maniobres per torpedinar la voluntat del poble de Catalunya. Hem de ser ben conscients que només units ho podrem aconseguir. Hem de saber que, d'aquí al 9 de novembre seran moltíssimes les provocacions de tota mena amb les que toparem, els intents de fer sorgir algun brot de violència, conflicte i tensió que ens posi en dubte tant col·lectivament com individualment atacant al mateix president o a qui sigui que, d'una manera o altra, pugui afectar a la credibilitat del procés.
 
Per tot això, no ens podem permetre anar fent declaracions sobre què passarà o deixarà de passar si el T C fa, o el govern espanyol deixa de fer. Hem de seguir a la nostra, ferms, sense fisures, amb l'objectiu clar i diàfan de votar el proper dia 9 de novembre. No deixar-nos portar per les ganes de fer baixa política de vol gallinaci només per poder treure pit, per fer veure que jo sóc més independentista que aquell, que sort en tenim que jo recolzo, que si aquell fa tal, jo faré qual... Només volem poder votar el 9 de novembre i en això estem tots amb el nostre president al capdavant. Si ens ho prohibeixen, si ens envien la Guàrdia civil, si suspenen la minsa autonomia que tenim..., ja decidirem entre tots què cal fer. Però, ara per ara, només ens ha de preocupar omplir amb escreix la V de la Diada, aprovar la llei de consultes al Parlament, que el president Mas convoqui la consulta i, a votar!
 
Aprenguem d'una vegada a ser grans, responsables, conscients del que tenim entre les mans, callem abans no cometem errors per pur egoïsme polític, per marcar perfil o per intentar fer veure que jo sóc més que l'altre. El debat sobre qüestions polítiques del dia a dia del país, ja el tindrem un cop haguem assolit la independència, i serà el poble qui decideixi si vol governs de dretes, d'esquerres, populistes, demagogs o el que prefereixin.
 
Ara toca mantenir-nos tots al costat del President i poder votar lliurement quin futur volem per Catalunya! Un cop acabada aquesta etapa, en vindrà una altra, però ja veurem quina i com hem d'actuar.
 



Este mensaje no contiene virus ni malware porque la protección de avast! Antivirus está activa.


dimarts, 12 d’agost de 2014

UN DARRER ESFORÇ, I JA HO TENIM!

Cal que ho tinguem ben clar: Si volem votar el proper dia 9 de novembre, l'assistència a la V de la Diada ha de ser més massiva que mai! I és per això, que no podem defallir, ni dubtar, ni trontollar el més mínim. Ara fa un any, també sentia parlar que a la Via Catalana només s'hi havien inscrit poc més de 70 000 persones i que s'en necessitaven 400 000. Al final vam ser dos milions!
 
I és que, és evident que el mes d'agost no és pas la millor època per fer inscripcions ni preparacions clares de cara a la Diada. Un cop finalitzen les vacances, i sobretot aquest mes, tot canvia, la gent es posa en marxa, torna a carregar les bateries i, deixant-se d'intents sempre frustrats de contaminació a tot nivell, actúa com un sol home i no tinc cap dubte que tornarem a fer una demostració inequívoca i unànim de democràcia i esprit cívic, deixant en ridícul a tots aquells que, malgrat voler organitzar actes contraprogramant el clamor popular, ni que sigui fent venir gent d'arreu d'Espanya per manca de voluntaris catalans, ens demostren que són els menys i que l'únic que persegueixen, en la majoria dels casos, és la confrontació i la recerca del conflicte sense més.
 
Sembla que, cada cop més, i també en ple mes d'agost, alguns diaris nacionalistes espanyols i de clars tics d'imperialisme gairebé colonial, han entrat en una espiral de desesperació que els porta a límits delirants que posen en evidència que s'els han acabat els arguments en contra d'una proposta catalana tant democràtica com és només la de voler votar!
 
Observo com un "intelectual" com en Mario Bargas Llosa, arriba a afirmar com qui res: "Que és més perillós el nacionalisme pacífic que el radical". Com algú amb un mínim de seny pot dir això? Clar, contra aquell nacionalisme d'ETA, que s'expressava a través de les armes i la violència, els resultava més fàcil actuar i combatre. Contra una proposta tant democràtica com la de voler votar, i més sabent que el resultat d'una eventual consulta portaria indefectiblement a la Independència de Catalunya, contra això només han sabut trobar l'amenaça, la coacció, la falsedat... Una vegada han constatat que l'apel·lació a que quedarien fora de la UE, de l'euro i del mon mundial, no els ha servit de res, han hagut de recórrer a les mentides amb els intents fracassats d'atacs a la persona i família del president Mas. Ara, i vés a saber com s'ho deuen haver fet, el cas Pujol els dona esperances que els independentistes o, millor dit, els partidaris de la consulta, rebaixem la tensió i ho anem deixant estar. No serà així!
 
A través de la corrupció pretenen fer-nos veure que els nostres polítics n'han viscut durant tots aquests anys i que pretenen mantenir els seus beneficis o privilegis a través de la celebració de la consulta. Són massa il·lusos com perquè això sigui d'aquesta manera.
 
De corrupció cal parlar-ne i combatre amb totes les forces el que s'en sàpiga i derivi. Però, en cap cas oblidem els més de cinquanta imputats i uns quants condemnats, també a presó del PP, el PSOE, el PSC i d'altres. Que el llegir no ens faci perdre l'escriure!
 
Som on som, no per cap ocurrència del nostre president, sino perquè entre tots ho hem volgut així. Per tant, la propera Diada ha de ser més extraordinària que mai! L'any passat a aquestes alçades encara quedaven autocars per contractar. enguany ja estan reservats els mil cinc-cents disponibles. Anem bé, i d'això no en tinc cap dubte. si volem podem, i només ens resta un últim gran esforç.
 
Ben poc em preocupen les associacions amb menys de cent socis que pretenen irrogar-se una representació que ni tenen ni tindran mai. Nosaltres a la nostra, digui el que digui el tal Alonso, la soraya, en Rajoy el Pedro Sánchez aquest que ens compara amb els maltractadors de dones i els diaris que no tenen cap més feina que cercar mentides i amenaces. Nosaltres, si som molts, tots, més a la V del Onze de Setembre, aconseguirem votar el 9 de novembre! Ningú ho podrà aturar!
 
No toca ara parlar del que cal fer si el TC anul·la la Llei de Consultes i per tant el decret de convocatòria. Només cal ser més que mai per demostrar la nostra gran força, que la tenim. Que el món sencer torni a veure la gran capacitat de resistència, la fermesa en les nostres conviccions i el nostre inequívoc esprit cívic i democràtic. Ens hem de centrar en això per poder votar el 9N. Quan es produeixin nous escenaris, ja decidirem en funció de la força que tinguem i de les circumpstàncies que es donin. Però, ara per ara, només hem d'aconseguir anar a votar el 9 de novembre i guanyar. Guanyar amb tot el respecte i oferint totes les garanties necessàries i més als partidaris del No. Perquè, per damunt de tot, només pretenem que s'expressi la majoria de la Nació!
 



Este mensaje no contiene virus ni malware porque la protección de avast! Antivirus está activa.


dimecres, 6 d’agost de 2014

CAPACITAT DE RESISTÈNCIA

Ara més que mai, hem de tenir present aquelles paraules del president Mas pronunciades de forma solemne l'endemà de la primera de les grans Diades massives per la Independència. La del 2012. L'endemà va comparèixer davant dels mitjans de comunicació al Palau de la Generalitat, per dir-nos que, prenent la voluntat del poble, expressada de forma massiva pels carrers de Barcelona, ell, com el primer dels catalans, estava disposat a tirar endavant amb l'objectiu d'aconseguir, no ja la independència, que també, sino que aquest poble, que havia sortit al carrer en massa superant, en aquella ocasió així com en la Via Catalana de l'any passat el milió i mig de persones, s'hi posava al davant per exprés encàrrec de la ciutadania.
 
Per això va dir allò de: "Ens caldrà voluntat de ser, grans majories i capacitat de resistència". Sabia molt bé el que es deia quan parlava de grans majories i capacitat de resistència, perquè aquí rau la raó de tot plegat.
 
Efectivament, va convocar eleccions, i el somriure sorneguer d'alguns al veure la pèrdua de suport electoral de CiU en favor d'ERC, van voler fer tota mena d'interpretacions encaminades a intentar fer veure que això del procés havia mort i que acabaria en res. I és que, com sempre, les interpretacions dels espanyols són del tot esbiaixades. Prefereixen viure d'il·lusions, com les que aquests dies ens ofereix algun director de diari espanyol dient que això del sobiranisme ha fracassat i que no ens portarà enlloc. Encara és l'hora que han de veure que la majoria social és la que és. Encara no s'han adonat que, es voti CiU, ERC, la CUP o fins i tot ICV, la gent vol anar a votar per decidir lliurement el futur de Catalunya, i el suport electoral d'aquestes formacions ens fa veure que, a més, la gent està majoritàriament per la Independència. I no només els que voten a aquests partits, sino que, com tothom sap, n'hi ha molts que, tot i votar al PSC, estan també pel dret a decidir dels catalans, com ho està el 80% de la població catalana, però també per la Independència.
 
És evident que l'afer Pujol fa mal al procés. Però, no tant perquè això comporti una disminució en favor del suport popular al procés, sino que afecta principalment a la moral de país, a la baixada en la il·lusió col·lectiva pel que fa als referents ètics, morals, als valors a l'orgull de país... Però, qüestions com les relatives a aquest escàndol, el que en cap cas comporten, és un canvi ideològic. Ningú, com a conseqüència del cas Pujol o d'altres, ha deixat d'estar a favor del dret a decidir. Ningú, com a conseqüència del cas Pujol, ha deixat de ser independentista.
 
Ara més que mai s'ens fa present aquella màxima relativa a la capacitat de resistència! I això no ha fet més que començar!
 
Per aquesta raó és tant i tant important que a la propera Diada tornem tots a fer la V. Serà més important que mai que hi tornem els que vam ser a les manifestacions del 2012 i del 2013. Però, encara hem de ser més! No ens podem deixar portar per declaracions, contradeclaracions, opinions de persones més o menys mediàtiques, de caps d'estat, etc. Serem respectats segons siguem capaços de demostrar la nostra capacitat de resistència. Siguem capaços de demostrar que seguim essent majoria i que, siguem o no independentistes, només volem poder votar!
 
Volem poder tenir un debat sà i democràtic com el que ahir es va produir a la televisió d'Escòcia en favor i en contra de la seva independència. En definitiva, volem que els que estan a favor de mantenir-nos, com ara dins d'Espanya, puguin defensar tots els seus arguments amb totes les garanties democràtiques, i que puguin votar!
 
Grans majories, però capacitat de resistència. Molta capacitat de resistència!
 



Este mensaje no contiene virus ni malware porque la protección de avast! Antivirus está activa.