divendres, 30 de gener del 2015

PLE GENER 2015: RES DE RES!

Abans d'iniciar la crònica mensual del ple celebrat ahir, permeteu-me adreçar un missatge de suport i solidaritat al Sr. Joan Segrelles Grau, qui ahir va deixar de ser regidor del nostre Ajuntament per problemes importants de salut. És evident, que les persones, i per tant, les relacions humanes estan per damunt de qualsevol discrepància política. I en Joan Segrelles mereix tot el meu reconeixement com a persona així com per la seva dedicació al servei als ciutadans durant uns anys de la seva vida. Vagi doncs, tot el nostre suport, solidaritat i ple reconeixement, tant a ell com a la seva família.
 
En el plenari d'ahir, un cop acceptades les renúncies, tant d'en Joan Segrelles com del següent a la llista del PSC a les eleccions del maig de 2011, Sergi Giner, vam pasar als punts proposats a l'ordre del dia. Cal dir però, que, segons sembla, qui passarà a ocupar el lloc del Regidor Segrelles, serà qui anava com a número vuit a la llista, la Sra. Mercè Carreño. Benvinguda serà, encara que només per a tres mesos de legislatura.
 
Van portar-se al ple la modificació dels estatuts del Consorci Localret, que, en definitiva, consisteix en adaptar-los a la nova regulació d'acord amb la prou polémica LRSAL, recorreguda al TC també pel nostre consistori. El consorci de protecció de la conca del riu Besòs també va ser objecte d'aprovació la modificació dels seus estatuts, bàsicament pel que es refereix a la seva denominació. Van aprovar-se també les tarifes d'autotaxi per al 2015.
 
I aquí es va acabar el ple. Només dues mocions, en aquest cas d'ICV, l'una per reprovar a la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, per haver deixat sense finançament a les escoles bressol. Obliden que, no és benbé així, ja que el que s'ha produït és un acord entre la Generalitat i la Diputació de Barcelona perquè sigui aquesta última administració qui es faci càrrec de dit finançament, i en aquest sentit, cal tenir en compte que, en Junta de Govern Local de data 15 de gener passat es va acceptar una subvenció per a les guarderies de vuitanta mil euros. Però, això no convé que se sàpiga! La qüestió és atacar a la Generalitat, perquè, governar, el que s'en diu governar, ja veieu que no ho fan pas!
 
Finalment, una altra moció d'ICV demanant que el nostre poble estigui lliure de l'acord (que no sabem si es produïra, ni què dirà, ni quant serà) entre la Unió Europea i els Estats Units en matèria de lliure comerç.
 
Com us podeu imaginar, vam votar en contra de la primera de les mocions, i ens vam abstenir en la segona, ja que, com que no sabem ni tan sols de què estem parlant, poc que hi podem opinar! Interessant el resultat de la votació: Dos vots a favor d'ICV i dos en contra del PP. La resta abstencions. Vam haver de repetir la votació, i com que l'Alcaldessa es va abstenir de nou, no va prosperar la moció!
 
En apunts posteriors, ja us explicaré els Precs i Preguntes formulats per nosaltres així com les no respostes, i insults obtinguts!
 



This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


dimecres, 28 de gener del 2015

LA CANÇÓ ENFADOSA DEL POUM

Mira que en fa d'anys que parlem del POUM en aquest poble. Però, efectivament, sembla de veritat una "cançó enfadosa" que no s'acaba mai i que tothom té ganes de treure's del damunt. I és que, diria que és des del 2003 que en parlem, que es fan reunions, participacions ciutadanes o coses que se li assemblen, tècnics i experts per aquí, empreses externes per allà..., però, renoi, el POUM segueix damunt la taula, seguim gastant diners en benbé no sé què, i a poc menys de quatre mesos de les eleccions, malgrat les promeses de tota mena, seguim encallats en aspectes dels que poques explicacions s'en reben, i menys ara des de l'Oposició estant.
 
Mireu, malgrat tots els estudis previs, recopilació d'informacions, encàrrecs a tècnics i empreses externes durant la legislatura que va del 2003 al 2007, cal dir que l'empresa externa contractada va tenir un POUM preparat que es va portar a l'aprovació inicial al ple del mes de febrer de 2007. I, per motius gens clars, i menys explicats, va ser aleshores quan es va produir el trencament d'aquell Govern format pel PSC i ICV, del que en van ser expulsats aquests últims. Diuen que, determinades querelles interposades en el mandat següent per uns particulars, tenen alguna cosa a veure amb les raons d'aquella votació contrària a l'aprovació inicial del POUM. Aquest extrem però, ja es clarificarà en el moment que la qüestió judicial finalitzi.
 
El cas és que, durant la legislatura 2007-2011, van caldre pràcticament dos anys per aconseguir tota la documentació física que integrava el POUM, que es trobava en poder de l'empresa que havia rebut l'encàrrec per a la seva redacció. I és, a partir d'aquí, quan al 2009 ens trobem en condicions de seguir elaborant el pla des del propi Ajuntament, amb els tècnics de la casa i el que es va incorporar a l'efecte, havent de començar gairebé des de zero, ja que en gran part aquells plànols, aquelles descripcions i aquelles medicions no responien ni de lluny a la realitat física existent.
 
Un cop posada la documentació al dia, es van portar a terme els processos de participació ciutadana, preceptius en aquests tipus de planejaments, després de que, la que s'havia portat a terme durant la legislatura anterior arribés a la conclusió que la ciutadania no volia aquell POUM amb aquells desmesurats creixements. Amb tot, topem de ple amb aquell famós Pla Territorial Metropolità de Barcelona que, sota els auspicis del Conseller Nadal, pretenia fer-nos créixer fins a cinquanta mil habitants. Les mobilitzacions, manifestacions de rebuig, recollides de signatures, etc, van fer aturar aquella bestiesa de pla, amb la impagable ajuda de la plataforma Salvem el Poble.
 
Va ser en aquest moment, quan es va iniciar de veritat un treball consensuat i conjunt del POUM entre totes les forces polítiques del poble. Va ser així com es va arribar al maig de 2011, on, mitjançant aquell treball conjunt, aquelles regularíssimes reunions en les que, fins i tot era la Regidora Marcuello qui s'encarregava de redactar les actes, que es va deixar pendent, només per a l'aprovació inicial, un cop constituït el nou consistori sorgit de les eleccions.
 
Però noi, arriba aquest govern del PSC-PSOE, ICV i VdP-siP, i contractant nous advocats de la seva confiança, que fins avui mateix el seu cost gira al voltant dels cent cinquanta mil euros anuals, es dediquen a anar canviant petites parts del pla, desprotegir determinats elements patrimonials, substituïr convenis urbanístics signats per regulació pura i dura, i en definitiva, petits retocs i canvis de creixement amb els que no hi podiem pas estar d'acord, ja que, entre altres raons, modificaven aspectes ja pactats i acordats d'antuvi entre els diferents grups amb representació municipal.
 
Puc assegurar-vos que, fins a l'aprovació inicial que va tenir lloc el dia 30 d'abril de 2013, van ser només tres les reunions a les que es va convocar als grups de l'oposició i on ja es va expressar la nostra disconformitat als creixements com els que van introduir al bosc de can Padró, les desproteccions patrimonials i algun altre aspecte. Després van ser fins a cent-seixanta-quatre les al·legacions presentades. N'hem demanat còpia en reiterades ocasions, i només n'hem acabat aconseguint un resum de les mateixes.
 
Malgrat totes les promeses, ara ja ha arribat el preceptiu informe de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona més els trenta-set informes dels diferents departaments de la Generalitat.
 
El que ens diuen, abans que el POUM sigui aprovat provisional i definitivament, és que de cap manera aquest poble pot créixer en els propers quinze o vint anys en una proporció propera als mil habitants l'any. Això és exactament el que deiem nosaltres, com també la plataforma Salvem el Poble. Ens diuen des de la Comissió d'Urbanisme i des de l'Oficina Tècnica Ambiental, que els grans creixements previstos en el bosc de can Padró i a tota la zona de can Cladelles, cal eliminar-los de pla. I que cal justificar molt bé tot un seguit de petits creixements en cadascun dels sectors del poble, donat que les circumpstàncies socials i económiques del moment històric actual, res tenen a veure amb les que es donaven a l'inici dels treballs de preparació d'aquest instrument de planejament.
 
Sé que m'allargo massa. Que aquest tema és molt farragós i que, dona la sensació que ara ja no hi ha ningú a qui l'interessi el POUM. Però, pensem en la seva cabdalt importància i transcendència. És on es dissenya el poble que volem.
 
Ara és quan, més que mai, toca seure i parlar-ne entre tots de veritat una altra vegada. Que les presses no ens facin "estrellar" de nou i haver de tornar a començar. Que els petits (o grans) interessos, no facin que tots plegats acabem pagant les conseqüències d'haver-ho tornat a fer malament. No vull culpar a ningú, perquè suposo que tots en tenim alguna part de responsabilitat. I si volem estar al servei d'aquest poble, ara és quan, de veritat hem de parlar per fer els retocs que des de dalt s'ens demanen. Començarem a sentir les típiques excuses que, és la Generalitat qui ho retarda, que si fos per ells ja estaria fet, etc. No és veritat! Qui mana en aquesta matèria, ja ens ha dit el què. I ara hem de ser nosaltres (tots) qui donem les respostes conjuntes més adequades i en benefici de la comunitat. I ara, ja no ens ho podem permetre!
 



This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


divendres, 23 de gener del 2015

EXCUSATIO NON PETITA, ACCUSATIO MANIFESTA

Malgrat la meva condició d'advocat, no us penseu pas que sóc gaire procliu a pronunciar llatinades. Però, aquesta, que l'he sentit dir en moltes ocasions a la Regidora Carmen Cabeza, m'ha vingut al cap davant les formes i maneres d'actuar de l'actual govern municipal al nostre poble.
 
Com sabeu, qualsevol govern, sigui municipal, comarcal, a la Diputació o a la pròpia Generalitat, disposa sempre d'un full de ruta. D'una guia basada, o bé en el programa electoral de la formació que exerceixi el govern, si ho fa en solitari, o que plasmi els acords assolits entre les diverses forces que integren aquell govern o que li donen suport.
 
Doncs, això tant elemental, no existeix a Palau-solità i Plegamans. I és que, recordareu com pel juny de 2011, les tres formacions que van subscriure el pacte d'investidura no es van comprometre a res més que a votar a la Sra. Padrós com Alcaldessa. I aquí es van acabar els seus compromisos. Tot i això, van anunciar que, abans no acabés l'any, farien públic el seu Pla de Govern per a tota la legislatura. Quan, en els plens de setembre, octubre i novembre de 2011 els recordàvem en els plens que encara no ens havien lliurat el referit pla, ens responien que hi estaven treballant intensament, i que, tant bon punt estigués llest, ja farien l'oportuna presentació i ens en donarien trasllat.
 
Encara, durant la primera meitat del 2012, tenien la gosadia de contestar-nos que ben aviat disposarien del pla de govern de la legislatura. I, al final, quan, al novembre de 2012 es porten al ple els Pressupostos municipals, davant la nostra insistència, ens responen que: "El seu Pla de Govern són els Pressupostos de cada any, i que és allà on hem de cercar les propostes de l'equip de govern per al següent any". Per tant, que és en les previsions pressupostàries on hem de veure el que volen fer i com ho volen fer.
 
Amb tot, apareix de seguida al lloc web municipal, un plànol d'actuacions a la via pública per a l'arranjament de carrers, voreres, reasfaltats, etc, que és exactament el que l'equip de tècnics de l'àrea del Territori té preparat sempre per als anys que venen. Per tant, aquell tampoc és un full de ruta en aquest àmbit del Govern, sino de les pròpies previsions dels tècnics de l'Ajuntament. Per cert, un equip de tècnics, contractats la seva gran majoria durant l'anterior legislatura, i amb un alt grau de competència, eficàcia i professionalitat!
 
Dit això, cal veure com, tampoc en els Pressupostos és on es plasmen les principals previsions del Govern. Penseu que, en els Pressupostos per a l'any passat, només hi havia una partida de cent mil euros per encarregar la redacció del projecte de la famosa pista semicoberta del costat del pabelló. Quan l'any va finalitzar, ja n'hi havien destinat un total de vuit-cents-cinc mil euros, a base de portar modificacions de crèdit al Ple, entre l'adquisició dels terrenys i la contractació de la construcció de la pista. I, a sobre, agafant part dels famosos diners aconseguits per l'anterior govern amb el conveni de can Valls, uns diners que s'havien de destinar a la Piscina que no han fet perquè, malgrat mocions socialistes de finals del 2007 i campanyes que ells mateixos feien al Facebook, van tirar enrere perquè no fos dit que era CiU qui l'havia construïda. El mateix passa amb les obres de Carrerada amb Avinguda Catalunya, que no figuraven a cap pressupost, i que, han pensat de fer-les, han efectuat la corresponent modificació de crèdits, i avall que fa baixada! O amb les obres a la façana de la torre de la casa Folch, o amb la Sala Polivalent que el Regidor Tinoco començarà a construir ben aviat al costat de l'Escorxador, amb un cost inicial de quatre-cents cinquanta mil euros, que també provenen del conveni de can Valls esmentat, diners que s'havien de destinar, com he dit, a la construcció de la Piscina.
 
Per tant, res de planificació, de full de ruta, de pla de govern..., sino pura i dura improvització d'avui per a demà, aprofitant una situació econòmica favorable que els va deixar el govern de CiU.
 
En tot cas, quan els retraiem aquest fet, com va passar en el darrer ple ordinari de novembre, la seva resposta va ser: Que ben aviat publicaran una mena de memorial dels nostres incompliments respecte del pla de govern de la legislatura anterior, comparant-ho amb la seva (suposada) gran obra de govern. I aquí és on caldrà aplicar la màxima tantes vegades pronunciada per la regidora Cabeza i que encapçala aquest apunt. La traducció del "Excusatio non petita, accusatio manifesta", vindria a ser: "M'excuso, per tant, m'acuso". Les coses són com són. La transformació que aquell govern liderat per CiU i de tots els governs de CiU d'aquest poble, han portat a terme, és inapel·lable, davant la més que minsa i pobre obra d'aquells qui, per una banda, s'han dedicat a desfer el que els altres havien fet, i per una altra, s'han dedicat també a fer d'oposició a l'oposició, i intentar "rascar" i buscar les pesigolles a tots els seus adversaris per mirar així de compensar la seva més absoluta inacció política i de govern!
 



This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


dimarts, 20 de gener del 2015

DEU CANDIDATURES?

Sento a les Notícies de Ràdio Palau, que la formació Podemos-Podem, va decidir en assemblea divendres passat, presentar-se a les properes eleccions municipals. Que, com que la formació a nivell general ha decidit no presentar candidatures en aquests comicis, que al nostre poble ho faran mitjançant la constitució d'una plataforma ciutadana de clara base assembleària i sota un model d'actuació basat en el que ja existeix al municipi del Figaró-Montmany de constant participació i de democràcia oberta. Benvinguts! No tinc res en contra. Només faltaria!
 
Ja tindrem temps de debatre i comentar sobre totes les propostes que les diverses candidatures plantejarem de cara a aquestes eleccions. I, com no pot pas ser d'una altra manera, ja des d'ara manifesto la meva (i nostra) més absoluta disposició a parlar i negociar sobre tot el que calgui i sigui beneficiós pel nostre poble.
 
Sobre el que volia parlar-vos ara, després de sentir la referida informació, és del nombre de candidatures que es presentaran a les properes eleccions municipals. Hem de partir de la base, que en l'actual legislatura són sis les formacions polítiques amb representació a l'Ajuntament: PSC-PSOE amb sis regidors/es,CiU amb cinc, ICV-EUiA amb dos, PP amb dos, VdPs-iP amb un i ERC amb un. Amb tot, cal tenir en compte que la CUP va obtenir 288 vots, quedant-se a un sol vot per obtenir un regidor, que hagués fet baixar a cinc els edils socialistes, i que la candidatura denominada LCI no va aconseguir cap representant tot i que va obtenir més de 260 vots.
 
Segons les informacions aparegudes fins ara, a les anteriors formacions s'hi han d'afegir, perquè concorreran als comicis del 24 de maig, Ciutadans, amb en Joan Martínez al capdavant, després que durant l'anterior legislatura exercís de càrrec de confiança del regidor del PP i que fugís d'aquell partit per discrepàncies gréus, i Podemos, sota una encara desconeguda denominació ja que es presentarà en forma de plataforma ciutadana.
 
La conclusió és que, si d'alguna cosa pot presumir el nostre poble, és de varietat d'opcions, de gran pluralisme polític i per tant d'una grandiosa riquesa democràtica.
 
Siguin benvingudes les noves candidatures, i que entre tots siguem capaços de fer millorar Palau-solità i Plegamans! Que ho sapiguem fer però, amb respecte, aprofitant el bo de cadascun de nosaltres i les idees que representem. Que no perdem mai de vista el diàleg, la capacitat de consens i sempre amb la mirada posada en el bé comú, l'interès general, convertint-nos tots plegats en veritables portaveus de la voluntat de qui ens elegeixi. Que no partim d'opcecacions, d'allò d'estar amb mi o contra mi, d'intentar desfer el que uns altres han fet només perquè són els meus rivals polítics. Fugim d'una vegada d'aquesta maldestre manera d'actuar i pensem definitivament en que el destinatari del que fem o decidim són les persones. La comunitat però, les persones. Una per una. Amb les seves circumpstàncies i formes de fer i de ser.
 
No sé contestar si és bo o dolent que hi hagi tantes candidatures. Però, si som deu per un municipi de gairebé quinze mil habitants, hem de saber interpretar amb sentit comú i plena capacitat i voluntat de servei, el que en cada moment és millor per al poble i els seus veïns.
 
Ara que encara falten quatre mesos, permeteu-me que expressi aquest desig i sigui el primer en estendre la mà a tot el que vulgui treballar en positiu per aquest el nostre poble!
 



This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


divendres, 16 de gener del 2015

AQUEST ANY SÍ!

Amb l'acord segellat dimecres 14 entre el President Mas i l'Oriol Junqueras, s'engega finalment la darrera i definitiva ofensiva política per tal que, aquest any sí, ens trobem en condicions de que, un cop la ciutadania s'hagi pronunciat via eleccions plebiscitàries, proclamar la Independència de Catalunya i sortir de l'atzucac o carreró sense sortida que soposa això de mantenir-nos dins d'un estat opressor, colonialista i en contra dels nostres interessos col·lectius, com és l'espanyol.
 
Crec que la necessitat dels mitjans d'obtenir informació al minut i declaracions de tots els protagonistes, fa que, d'un dia per l'altre, pugi i baixi la moral, la motivació, les bones o males sensacions, etc. El fet que, avui aquest ha declarat això, però sembla que aquell ha dit que sí, però que si el primer no fa tal cosa, ell tampoc farà l'altra... Tot això ens sotmet a una mena d'estrés del tot inecessari que, si ens hi capfiquem massa, pot acabar amb la nostra pròpia capacitat de resistència.
 
Fa quatre dies del 9 de novembre. A cop de conferència, tots els independentistes, sobiranistes i favorables al dret a decidir, vam començar a posar-nos nerviosos pensant en la possibilitat que l'anomenat Procés, després de totes les mobilitzacions i de la clara majoria social a favor d'una Catalunya independent, que tot plegat podia embarrancar per interessos electorals. I és que, l'aposta clara i decidida del President Mas per fer la definitiva Consulta sobre la Independència, presentant una llista unitària que aglutinés totes les forces polítiques favorables a la mateixa, i on ell podia ser-ne el cap però també podia ser qui la tanqués, va fer que, els qui, amb independència de la Independència, valgui la redundància, pensen que també cal parlar de dretes i esquerres, de drets socials, d'exèrcits, d'ocupació..., i tots els etcèteres que volgueu, no estessin d'acord en mostrar-se al costat de qui, malgrat haver estat la figura política més transcendent sense parangó a cap altra en els darrers tres-cents anys, qui més s'ha mullat pel procés, qui més hi pot perdre, qui més ha escoltat al poble..., malgrat això, han cregut que no es podien ajuntar amb ell i, tot i ser favorables a la independència, presentar-se per separat. Cap problema. Tots els plantejaments són legítims i plenament defensables. Més encara en un país de Llepafils, com va dir-nos en Martí Anglada en una xerrada al nostre poble.
 
No cal dir que jo, personalment, com he manifestat en diverses ocasions, estic per fer un Referèndum. Com que Espanya no ens ho permet, hem de fer el que més s'hi assembli. Com? Doncs, convocant unes eleccions en les que, votar a uns signifiqui votar que sí a la independència, i votar a uns altres signifiqui votar que no. Els legítims plantejaments discrepants que us deia, han fet que s'hagi assolit un acord que satisfaci tots els plantejaments: Que hi hagin eleccions, que siguin per dir sí o no a la independència de Catalunya, que serveixin per preparar totes les estructures necessàries per un nou Estat..., però que es faci d'acord, això sí, però amb les formacions polítiques actuals presentant-se per separat i així poder expressar públicament cadascú el model de país pel que s'aposta.
 
Malgrat totes les angoixes, les presses, les ganes que tenim de sortir d'una vegada d'Espanya, tenim acord, tenim temps per preparar-nos pel nou Estat i tenim temps per treballar el nostre futur també a nivell internacional.
 
No m'he cregut mai allò del suflé. No conec ningú que en poc més de dos mesos des del 9N hagi deixat de ser independentista. Ara ja s'ha clarificat el terreny i sabem que el proper dia 27 de setembre votarem de forma legal i definitiva per la Independència. I ho farem de manera conscient i ferma, amb uns resultats, siguin els que siguin, que ningú podrà posar en dubte. Serà aleshores quan estarem en condicions de plantar-nos i de que la comunitat internacional i també la Unió Europea no tindran més remei que acceptar el resultat d'una decisió democràtica i plenament legítima d'acord també amb els tractats internacionals.
 
Pels qui estem treballant programes i candidatures per a les properes eleccions municipals, no us puc pas negar que facilita molt la feina el fet de no tenir uns comicis plebiscitaris abans del 24 de maig. També perquè els resultats d'unes plebiscitàries i tot el que comporten haurien també, d'alguna manera, condicionat la formació de governs i acords a nivell municipal. Ara ha quedat ben clar el full de ruta. Ara, per tant, hem de treballar, com ja ho estem fent a tota màquina, per guanyar les eleccions al nostre Ajuntament, i per després centrar-nos en la definitiva batalla política per la llibertat nacional!
 



This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


dimarts, 13 de gener del 2015

OBRES, PRESSES, ANGOIXA..., ELECCIONS!

 
Ara que ja portàvem alguns dies podent caminar i circular pel poble amb certa tranquil·litat i seguretat, tornem a trobar-nos amb el desplegament propi de maquinàries, tanques i desviament de carrers, propi de periodes preelectorals. Ahir, havien de començar asfaltats a noves zones de la vila, (veurem si també arreglen carrers que estaven en perfectes condicions com ja han fet en més d'una ocasió) tractant-se de la zona propera a l'Alzina, els Turons i part dels carrers del polígon. És evident que la part que cada any, com així es va començar al 2008, es destina a reasfaltat i arranjaments de carrers i vials diversos, en temporada propera a eleccions, caldrà concentrar-los a principis d'any. El Pressupost municipal ja contempla prop d'un milió deuros A CRÈDIT! per aquest tipus d'actuacions, i també preveu que es comenci a pagar a partir del segon semestre de l'any. Per tant, fem les obres, i si no guanyem les eleccions, ja les pagarà el que vingui. Això sense pensar que, el que vingui, sigui qui sigui, sempre són els ciutadans de Palau-solità i Plegamans! I és que, no oblidem que la fórmula iniciada l'any 2008 permet anar arranjant carrers en una mitjana de trenta quilòmetres de vials cada any, o al menys així era durant l'anterior legislatura.
 
Dit això, jo no sé vosaltres, però per les sensacions que transmet i el que es va veient, sembla que l'obra que s'està executant entre Carrerada i Avinguda Catalunya, té tota la pinta d'acabar en xapussa. Però, no avancem aconteixements, i permeteu-me dir ben clar, que no ho voldria pas! De moment, el que sí sabem, és que quan es va contractar l'obra, i així es va establir en el contracte, la mateixa havia de finalitzar el passat 22 de desembre. Ara s'han reemprès els treballs després de l'aturada nadalenca, però diria que falta més d'un mes perquè això s'acabi. Esperem que l'Ajuntament faci les reclamacions pertinents, en clau de clàusules penals aplicables, a fi d'obtenir la indemnització que correspongui pels retards injustificats que s'hagin produït. Era evident que no es podia cumplir amb els terminis anunciats a bombo i platerets durant el passat mes de setembre. Si a mitjans de febrer s'ha acabat aquesta obra, ja podem estar ben contents!
Amb el senzill que era, agafar el projecte ja existent i redactat durant l'anterior legislatura, que englobava des de la baixada de can Cortès fins no només la cruïlla amb Carrerada, sino que s'allargava Carrerada avall i arribava també fins a ca l'Estruch! Doncs no, millor anar posant pegats, fent miniprojectes ara aquí i després allà, cada cosa amb materials i colors diferents, només perquè quedi clar que no és el projecte dels d'abans! Penós!
 
Però, els nervis segueixen a flor de pell, les presses s'han apoderat de l'equip de govern, els tècnics municipals ja no donen més de sí, i tot plegat pot acabar girant-se en contra de qui, després de tres anys i mig d'inacció es disposa a destinar tots els superàvits acumulats fins ara a més dels nous crèdits concertats a l'efecte, per fer tot el que s'ha deixat de fer durant tot aquest temps!
 
 Abans de Nadal també s'ens va anunciar que la famosa pista semicoberta s'iniciaria el dia 7 de gener. De moment sabem que el dia 8 tot just han signat el contracte ambuna de les empreses d'en Florentino Pérez. Avui, dimarts tretze, seria un bon dia per començar a posar quatre tanques perquè sembli que es mou alguna cosa. Va dir l'Alcaldessa a l'acte de la signatura del contracte, que no es preocupés l'oposició que, encara que les obres es prevegi finalitzar-les el mes de maig proper, que ella no faria cap inauguració. No, escolti, no la farà perquè la llei prohibeix fer inauguracions durant els dos mesos anteriors a les eleccions! Però, tampoc ho faria, perquè, de la manera que es van fent les obres, diria que no estarà pas acabada pel maig. De totes formes, a la famosa pista ja li hem destinat, entre una cosa i l'altra, uns vuit-cents-cinc mil euros, i no estara acabada! Li mancarà lavabos, vestidors i grades! Els partits ja poden anar posant en els seus respectius programes electorals que acabaran una pista que es deixarà a mig fer!
 
Diria que les sorpreses no s'acaben, i que encara en veurem alguna altra de destacable. Però, que pensin que mai les presses són bones companyes de viatge!
 



This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


divendres, 9 de gener del 2015

ÚLTIMS ESFORÇOS PER ACABAR DE DESPRESTIGIAR LA RECOLLIDA PORTA A PORTA

De tots és sabuda la mania que els socialistes palauencs han tingut des del primer dia de la present legislatura, d'intentar desfer tot el que fos possible del que s'havia portat a terme durant l'etapa de govern anterior. No em repetiré ara en el llistat del que s'han dedicat a desfer, per llarga però també per no ser reiteratiu en excés. D'aquest ànim destructiu sobre l'obra de l'anterior govern, s'en ha salvat fins ara, la recollida selectiva de les escombraries Porta a Porta de la brossa orgànica i el rebuig, així com el transport urbà i interurbà instaurats per aquell govern. I se n'ha salvat perquè el Regidor Pedro Sánchez ha lluitat contra tots els elements haguts i per haver i, sobretot, contra el grup socialista, majoritari en el govern municipal per evitar la desaparició d'aquestes grans i profitoses consecucions.
 
Des del primer dia els socialistes han intentat fer tot el que han pogut per acabar amb un sistema de recollida Porta a Porta del que, curiosament van ser ells els impulsors i ideòlegs, però que mai han acabat de païr que fos un altre govern, i a sobre liderat per CiU, qui ho instaurés amb algunes modificacions per perfeccionar-lo i fer-lo més eficient i atractiu per a la població.
 
Van cercar raons pressupostàries que els servíssin d'excusa per eliminar el Porta a Porta. S'els va demostrar que aquest era el sistema més sostenible i amb major retorn econòmic. Van encarregar una Auditoria a la Diputació de Barcelona amb l'intenció de demostrar que això no funcionava i que calia retornar al sistema de recollida anterior. El resultat de la mateixa va ser que Palau-solità i Plegamans havia aconseguit convertir-se en un dels municipis model a seguir per la resta del país i que érem el segon municipi de Catalunya en l'aprofitament i el reciclatge dels nostres residus. Tampoc els va sortir bé.
 
Han mantingut un extrany silenci fins ara. Però, com aquell qui no vol la cosa, de cop i volta ens hem topat amb les festes nadalenques. Sense que ningú s'adoni de la seva maldestre estratègia, han disposat el següent:
 
El dia de Nadal i el de Cap d'any han coincidit en dijous. Els dijous només es recull el rebuig en el Porta a Porta a partir de les 10 de la nit. Així, s'ha disposat que els dies anteriors, 24 i 31 de desembre, en lloc de recollir a partir de les 10 de la nit (lògic en dates així) s'avancés la recollida de la brossa orgànica Porta a Porta a partir de les quatre de la tarda. Què és el que ha passat? Doncs, que el gran volum de deixalles generat pels sopars de la nit de Nadal i els dinars del dia 25, no es poguessin recollir fins al divendres dia 26 a partir de les 10 de la nit. I el mateix amb el que es va generar en els sopars de la nit de les campanades i els dinars del dia 1 de gener, que no es van poder treure al portal de casa fins al divendres dia 2 a partir de les 10 de la nit.
 
Clar que aquells dies es va convertir el carrer i els voltants de les zones on hi ha contenidors de vidre, envasos i cartró en un autèntic femer! D'una forma subtil i indirecta s'ha volgut provocar una mena d'incivisme, a no ser que els ciutadans gaudíssin de suficient espai a casa seva o que es decidíssin a acudir a la Deixalleria on, malgrat romandre tancada, sí que s'hi poden dipositar aquest tipus de deixalles en uns contenidors instal·lats a l'efecte a l'entrada de l'equipament.
 
D'aquesta manera es vol anar provocant una consciència en contra d'aquest sistema intentant fer veure que això no funciona i que cal prendre decisions per evitar tanta brutícia, i així anar a parar a la justificació de l'eliminació del Porta a Porta.
 
Tant senzill que hauria resultat fer també la recollida de l'orgànica junt amb el rebuig els dies 25 de desembre i 1 de gener a partir de les 10 de la nit! Però no, millor deixar passar gairebé 48 hores sense recollida de l'orgànica per, en primer lloc deixar en evidència al regidor Pedro Sánchez, com tantes i tantes vegades ho han intentat, i per una altra, provocar la conscienciació indirecta a la gent en el sentit que s'adonin de les maldats d'un sistema de recollida que, si d'alguna cosa peca, és d'haver estat instaurat per un Govern liderat per CiU.
 
De totes formes, sabem de les bondats del sistema, del seu èxit, la seva eficàcia i sostenibilitat, a més de les avantatges econòmiques que té. I sabem que al menys el tenim garantit fins el proper mes de maig. Aleshores, amb un nou canvi de Govern podrem actuar i millorar-lo per fer-lo encara més eficient i sostenible i així mantenir-nos com a model a seguir en aquesta matèria!
 



This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


dimecres, 7 de gener del 2015

L'OBSESSIÓ PELS DISCURSOS

Evidentment que se n'han de fer de discursos. No m'agrada la paraula discurs, perquè, així d'entrada, ja sona a quelcom pesat, avorrit, llarg i merament protocol·lari. Potser és millor anomenar-ho Intervenció. És lògic i normal que, davant qualsevol acte d'inauguració, de conmemoració, d'homenatge, de reconeixement públic..., ja sigui organitzat per la pròpia administració o per una entitat o empresa privada, hi hagi l'intervenció, en forma de petit parlament, de l'alcalde/ssa, el president/a o el màxim responsable, rebi la denominació que rebi.
 
Però, quan, davant qualsevol acte, ni que sigui rutinari, el fet d'haver de pronunciar un discurs, es converteix en obsessiu, inevitable i/o obligatori. la cosa esdevé del tot insuportable i és quan el públic assistent expressa el seu desacord, disconformitat o, senzillament, es manté aguantant estòicament quelcom que entenen com a imposat i sobre el que no hi ha més remei que aguantar-ho perquè les coses són així i res s'hi pot fer per canviar-les.
 
Tot això ho dic, perquè mai he entès aquesta mania de l'actual alcaldessa Padrós en pronunciar discursos davant qualsevol acte, per rutinari o de tràmit que resulti. Ja dic que s'ha de fer quan s'inaugura quelcom, també en actes institucionals, en grans esdeveniments organitzats ja sigui per l'Ajuntament o entitats com, per exemple l'Associació de Comerciants a Fira Palau, etc.
Però, d'aquí a intervenir en l'arribada dels Reis Mags a l'Ajuntament, o en el pregó de la Festa Major, o en el festival de les activitats esportives municipals al pabelló d'esports, on les famílies van a veure les evolucions dels alumnes, ho trobo francament ridícul.
 
Direu: "El que et passa és que això et molesta". No! Gens! Tal i com cada vegada més els ciutadans observen als polítics, qüestions com aquestes, crec que perjudiquen més que no pas beneficien al polític obsedit en fer discursos per tot i en totes les circumpstàncies.
 
Recordo com, a l'acte de posada del nom del camp de futbol municipal al Francesc Serracanta del passat 30 de novembre, entre descobrir la placa i la presentació dels diferents equips del club, l'Alcaldessa va arribar a fer fins a tres discursos! Al final, ella mateixa es va adonar de l'error en el que estava incorrent quan, una part del nombrós públic assistent, va iniciar una lleugera xiulada, i és quan va concloure ràpidament la seva darrera intervenció que, allargava de forma desmesurada l'estona en que els nens i nenes es mantenien al camp en calça curta, fred i plovent!
 
Si fem una mica de memòria, ni en l'arribada dels Reis Mags, ni en el Pregó de la Festa Major ni en cap altre acte d'aquestes característiques, l'anterior alcaldessa pronunciava discursos, deixant així que el protagonisme se l'emporti qui realment el mereix i qui espera la gent que el tingui.
 
Els màxims responsables municipals, no dic que no hagin de tenir un lloc destacat amb la seva presència als actes. Però, sí que cal limitar al màxim tot allò que resulti absurd i sense sentit, com és el fet de pronunciar discursos de forma compulsiva que porten al rebuig dels assistents a quelcom que es considera inútil i quasi desagradable.
 



This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com