dimarts, 14 de març de 2017

TORRACOLLONS!

Segons l'Institut d'Estudis Catalans, IEC, Torracollons és una persona enutjosa, que molesta, que a tot troba obstacles..... Doncs això. Així ens veuen els espanyols i així som els propis catalans entre nosaltres mateixos!
 
I és que, els que es pensen (o potser pensàven) que judicialitzant-ho tot, que querellant-se contra tot el que es mou (que vol dir debatre), que acusant a tort i a dret, inhabilitant, intentant fer por, etc, estan començant a constatar que no, que l'efecte és tot el contrari. Observen perplexos com "Com pitjor, millor". Que per cada amenaça, surten uns quants nous independentistes. Que a cada prohibició, tenim més gent convençuda de tirar endavant amb els nostres propòsits d'assolir la independència de Catalunya, no sense abans haver-ho consultat a la ciutadania de forma transparent i vinculant. Que, a cada sentència, com la que condemna al President Mas i les Conselleres Rigau i Ortega, més motiva la seva convicció de treballar, encara amb més força, per arribar al Referèndum que, pactat o no, es portarà a terme durant el proper mes de setembre. Avui mateix, a RAC1, la Joana Ortega, abandonada pel seu partit en fase d'extinció, expressava la seva més que ferma voluntat de seguir treballant per la llibertat del nostre país, i per tant, de tornar-se a involucrar en l'activitat política, deixant entreveure que ho farà mitjançant el nou PDECAT.
 
Doncs, efectivament, com més va, més clar tenim que arribarem fins al final i que la legitimitat democràtica superarà i desbordarà qualsevol pretesa legalitat que impedeixi la participació dels ciutadans de Catalunya en la nova forma política que ha de tenir el futur Estat Català.
 
I com que ja m'heu permès l'utilització de la grollera expressió que encapçala aquest apunt, resulta interessant remarcar com, si bé som "torracollons" amb els espanyols, que ja no saben com enfocar la qüestió catalana, i menys des que la comunitat internacional comença a donar senyals de preocupació amb l'actitud del govern d'Espanya, també entre nosaltres, els catalans, ens anem envolicant constantment en els matisos, els detalls, els punts i les comes davant qualsevol plantejament de certa transcendència política. Sembla mentida com vam aconseguir (és clar que, gràcies a Òmnium, l'ANC i l'AMI) conformar una formació que, amb el permís de la CUP, aglutinés el vot independentista el 27 de setembre de 2015, convertint, diguin el que diguin, unes eleccions autonòmiques, en un veritable plebiscit o consulta als ciutadans sobre les pretensions independentistes del poble de Catalunya. El resultat ja el sabeu: majoria absoluta al Parlament de les forces independentistes amb un programa clar d'assolir la independència, o estar-hi preparats previ referèndum, en divuit mesos. Per tant, entermes de plebiscit, molts més ciutadans a favor de la independència que no pas en contra, i això amb una participació mai vista fins aleshores!
 
Dit això, ja ho sabeu: amb el rerefons de la Independència, som capaços de perdren's en qualsevol debat sobre el que sigui. I, arribats aquí, semblava que l'única gran esperança de l'anomenada "Caverna espanyolista" era que, amb els judicis sobre corrupció, tres per cents, casos Pujol i el que volgueu, que la cosa es desinflés definitivament... intentant fer veure que això de l'independentisme només havia sorgit per escapolir-se de les responsabilitats d'alguns pel que fa a determinades acusacions sobre corrupció. Però, oh, sorpresa! Cap independentista ho ha deixat de ser. Cada dia en surten més, i... qui hagi comès algun delicte, sigui del partit que sigui, haurà de respondre en conseqüència. Però res de tot això alterarà el nostre full de ruta.
 
Ni l'alteraran els que no paren de defensar un impossible referèndum acordat, perquè Espanya no pacta res, ni els que, intentant enviar als que els fan nosa a l'anomenada Paperera de la Història, ni els que diuen que hi estan d'acord però que.... ves a saber quines condicions, perquè potser senten vergonya fins i tot d'ells mateixos, ni els que fan veure que estan al costat d'algun encausat, però com que no el consideren dels seus, s'amaguen per no ser vistos per segons qui, ni pels acomplexats en general, que cada cop són menys, però que exerceixen de "torracollons" professionals.
 
Els que sempre hi som. Els que sempre hi hem sigut i hi seguirem essent, cada cop aglutinem a més ciutadans en la nostra lluita sincera per la Independència de Catalunya, oblidant-nos de lluïments de partit. Els que hi som, tant si es tracta de donar suport a en Joan Coma, la Montse Venturós, la Carme Forcadell, l'Artur Mas, la Irene Rigau, la Joana Ortega o en Francesc Homs, aquests som els de la força majoritària i sincera que, sense estratègies ni complexos, sumem cada dia més persones a la causa. Els altres, cada cop més minoritaris, seguiran exercint de Torracollons, fins que no tindran més remei que rendir-se a l'evidència, sumar-se a la gran victòria final i deixar-se de romanços!
 



Avast logo

This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com